Babilònia del 16/3/2013 — Beethoven 9a, maternitat al teatre i cinema d'autor

Panorama general del programa

Programa 21 de Babilònia amb la Rosa, la Lourdes, en Jaume i en Xesco. Es repassen arts escèniques i cinema amb un fil conductor comú: la relació entre emoció, consciència i convencions socials.

• Música clàssica: Schoenberg i la 9a de Beethoven a l’Auditori amb l’Orquestra del Liceu i cors convidats
• Teatre: “Red Pontiac” (maternitat sense filtres) i “La cosmètica de l’enemic” (culpa i consciència)
• Cinema: “The Sessions”, “Weekend”, “Invasor” i “Los amantes pasajeros”
• Efemèride musical: Frankie Goes to Hollywood i el polèmic “Relax”

"No hem de perdre mai l’esperança" — a propòsit del tema de la pau a Schoenberg i Beethoven

Música

L’Auditori: Schoenberg i Beethoven 9a

Programa amb cor i dues corals: Cor del Gran Teatre del Liceu i Coral Polifònica de Puig-reig.

• Arnold Schoenberg — “Friede auf Erden” (1906): peça coral breu (10’) d’aire contemporani, d’escolta exigent i harmonies més atrevides; text de Conrad Ferdinand Meyer sobre la pau a la terra.
• Ludwig van Beethoven — Simfonia núm. 9 en re menor, Op. 125: culminació amb el 4t moviment (“Himne a l’alegria”) amb solistes (soprano, mezzo, tenor, baríton) i cor; declarada Patrimoni de la Humanitat; l’entrada de la veu humana, la dialèctica entre famílies instrumentals i el cor, i el gest innovador de Beethoven dins l’estructura clàssica brillen amb força.
• Direcció: Josep Pons.
• Apunts: paral·lel entre el tema de la pau a Schoenberg i Beethoven; comparació amb versions populars (Miguel Ríos) i l’Oda a l’alegria de Schiller; percepció d’emoció creixent i espectacularitat en l’arrencada del cor.

Teatre

“Red Pontiac” (Pere Riera) — Poliorama

Dues actrius (Míriam Iscla i Cristina Cervià), una hora d’humor negre i reflexió sobre la maternitat real (allò que no es diu en veu alta).

• Dues mares al parc confronten models oposats: idealització vs. cansament i dubte.
• Idees clau:

- Amor incondicional: mite o expectativa social? - La pressió perquè “totes les dones han de ser mares”. - Provocació per fer pensar: fins i tot la proposta “radical” d’adoptar el fill de l’altra.

• Tò: divertit però àcid; el riure es congela quan apareix la veritat incòmoda.
• Dades pràctiques: funcions curtes, alternant amb “T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré”; preus populars (18–20 €).

"Quan vaig tenir el meu fill… no vaig sentir res" — la frase que destapa el tabú

“La cosmètica de l’enemic” — Patronat de Cornellà

Dues veus a escena (Lluís Soler i Xavier Ripoll) i un espai mínim per a una gran idea: un home i la seva consciència.

• Tema: el que s’“arxiva i s’oblida” torna; la culpa busca escletxes; la justificació com a mecanisme de defensa.
• Estructura: diàleg que va desvetllant els fets fins a un clímax demolidor.
• Virtuts: intensitat interpretativa, format de petit format que potencia el text; recomanable en gira.

Efemèride musical

Frankie Goes to Hollywood (1980)

• Origen del nom: titular sobre el retorn de Frank Sinatra a Hollywood.
• Disc destacat: “Welcome to the Pleasuredome”.
• Single: “Relax” — escàndol pels codis visuals i sexuals; icona pop dels 80.

Cinema

“The Sessions”

Història real d’un home amb poliomielitis que contracta una terapeuta sexual (Helen Hunt) per descobrir la intimitat. Amb William H. Macy com a capellà-confessor.

• Tò: lluminós, humà i sense sensibleria; humor constant que desactiva el drama.
• Eixos: dret al desig, límits terapèutics (màxim 6 sessions per evitar el vincle), naturalitat del cos i la nuesa.
• Destaquen: interpretació emocionalment precisa del protagonista i l’elegància de Helen Hunt.

“Weekend”

Relat britànic d’un enamorament fugaç entre dos homes al llarg d’un cap de setmana.

• Mirada: intimista i quotidiana, converses que construeixen complicitat; sensibilitat no americana.
• Tema: connexió intensa i el que queda quan no hi ha solució “fàcil” — experiència que marca però no immobilitza.

“Invasor” (Daniel Calparsoro)

Thriller bèl·lic sobre l’Iraq (2004) i la implicació de tropes espanyoles en una matança de civils.

• Recursos: muntatge en paral·lel (A Coruña/Iraq), amnèsia i memòria que retorna; pressions d’“estat” (Karra Elejalde) per silenciar proves.
• Impacte: violència crua; denúncia de la impunitat.
• Però: realització irregular; funciona com a denúncia, patina en la consistència narrativa.

“Los amantes pasajeros” (Pedro Almodóvar)

Comèdia esbojarrada ambientada dins d’un avió: primera vs. turista, tripulació excèntrica i gags coreogràfics.

• Pros: repartiment en forma (Javier Cámara, Hugo Silva, Lola Dueñas, Cecilia Roth); sàtira de classe i d’actualitat (aeroports buits, executius “Mas”…).
• Contres: lleugera i superficial; sense la profunditat d’etapes recents del director.
• Context: retorn a la veta còmica dels inicis — recepció crítica dividida.

Debats transversals

Maternitat, paternitat i conservadorisme cultural

• El teatre com a espai per qüestionar dogmes (no totes les mares viuen igual la maternitat).
• Qüestions de gènere i sensibilitat: rols, pressions socials i paternitats possibles.
• Crítica a un to més conservador en arts escèniques de la darrera dècada.

Expectatives i autoria al cinema

• Directors i irregularitat recent (Clint Eastwood, Woody Allen) i mirades sobre l’última etapa de Buñuel.
• Recordatori: l’art no pot ser sempre cim; l’aspiració és mantenir el pols i celebrar els pics.