Babilònia del 23/3/2013 — Beethoven 9a, maternitat i Almodóvar en debat

Visió general

Episodi coral de Babilònia amb música clàssica, teatre i cinema, i una petita efemèride pop. Els conductors comenten amb to proper i crític diversos espectacles recents i novetats cinematogràfiques. Les parts més destacades són la Novena de Beethoven a l’Auditori amb cors, la peça coral de Schoenberg, el debat sobre la maternitat a “Red Pontiac”, el duel amb la consciència a “La cosmètica de l’enemic” i un bloc de cinema que va de Las sesiones a Weekend, Invasor i Los amantes pasajeros d’Almodóvar.

"Tenir fills no és cap obligació" — una idea clau en el debat teatral sobre la maternitat.

Música clàssica: Schoenberg i Beethoven a l’Auditori

El programa i l’execució

• Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu + Coral Polifònica de Puig-reig, dirigits per Josep Pons.

• Peça 1: Arnold Schoenberg – Friede auf Erden (1906)

- Coral breu (~10’), d’escriptura més contemporània/atonal; d’audició exigent però molt ben cantada. - Text del poeta suís Conrad Ferdinand Meyer sobre la pau en temps de nativitat.

• Peça 2: Beethoven – Simfonia núm. 9 en re m, op. 125

- Estructura clàssica en 4 moviments; el 4t culmina amb la famosa Oda a l’alegria. - Innovació: integració de la veu humana (cors i solistes: soprano, mezzosoprano, tenor i baríton) dins la sinfonia; diàleg entre seccions i veus molt palpable. - Context: declarada Patrimoni de la Humanitat; versions populars com la de Miguel Ríos divergeixen en lletra, però mantenen l’esperit (alegria/pau).

Idees clau

• Contrast d’ideals de pau: l’esperança inicial de Schoenberg vs. el seu posterior escepticisme; en Beethoven, fe en la fraternitat.

• Vincle temàtic amb oratoris nadalencs com El Pessebre de Pau Casals.

Teatre 1: Red Pontiac (Poliorama)

Premissa i to

• Text i direcció: Pere Riera. Amb Míriam Iscla i Cristina Servià.

• Sàtira agra i lúcida sobre la maternitat: dues mares en un parc confronten visions oposades (idealització vs. dubte/ambivalència).

Punts forts

• Humor àcid que destapa tabús:

- He d’estimar sempre el meu fill? - L’amor matern és sempre incondicional? - Proposta provocadora d’“adopció” del fill per part de qui se sent més mare.

• Subtext social: debat sobre conservadorisme cultural, rols de gènere, paternitat i llibertat reproductiva.

• Producció: peça de 60’ que alterna en cartell amb “T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré”; entrades assequibles (18–20€).

Teatre 2: La cosmètica de l’enemic (Patronat de Cornellà)

De què va

• Drama psicològic de petit format (2 intèrprets, escenografia austera): un home i la seva consciència.

• Un passat violent “arxivat” retorna; la consciència erosiona l’autoengany fins a un desenllaç contundent.

Temes

• Autojustificació i mecanismes de defensa; límits de la voluntat per “controlar” la consciència.

• Universal: del crim als conflictes afectius, quan no s’endrecen, la culpa i el neguit surten a la llum.

Efemèride musical: Frankie Goes to Hollywood

• 1980: formació del grup; origen del nom en un titular sobre Frank Sinatra (“Frankie goes to Hollywood”).

• “Relax”: himne pop polèmic pels seus codis sexuals explícits i clips provocadors; peça icònica dels vuitanta.

Cinema

Las sesiones (The Sessions)

• Història real: home amb poliomielitis que busca viure la sexualitat amb l’ajuda d’una terapeuta sexual.

• To: lluminós, empàtic, amb humor i respecte; evita el melodrama fàcil.

• Helen Hunt brilla per la naturalitat (nuesa no gratuïta, funcional a la teràpia). William H. Macy aporta contrapunt com a capellà-confessor.

• Missatge: dignitat, desig i dret al plaer en context de discapacitat.

Weekend

• Trobada de cap de setmana entre dos homes que evoluciona cap a intimitat i dependència.

• No nord-americana, d’una sensibilitat europea: converses quotidianes, naturalitat de l’homosexualitat sense dramatisme imposat.

• Final honest: experiència que marca, sense necessitat de catarsi “definitiva”.

Invasor

• Thriller bèl·lic-espionatge sobre l’Iraq 2004 i l’encobriment d’una massacre de civils.

• Fortaleses: ritme, tensió i repartiment (Alberto Ammann, Antonio de la Torre, Karra Elejalde).

• Febleses: direcció irregular en l’acció; conspiració que grinyola en alguns trams.

Los amantes pasajeros (Almodóvar)

• Comèdia coral a dins d’un avió: to esbojarrat i irònic; Javier Cámara, Hugo Silva, Lola Dueñas, Cecilia Roth.

• Gags d’actualitat (executiu “Mas”, aeroport fantasma a Ciudad Real).
• Recepció dividida: diversió lleugera sense la profunditat d’altres títols del director; contrast amb la seva etapa dramàtica recent.

Cloenda i continuïtat

• Tancament del programa i pas a la repetició de “M de Música” (Maria Quintana), que s’obre amb un poema de Joan Margarit i anuncis de contingut musical.