Babilònia del 13/10/2012 — Bovary, Jarmusch i Intocable; Piñol i debat sobre sexisme

Panorama general

Un episodi molt complet que combina teatre, literatura i cinema amb un tram final de debat social. Es destaquen: l’adaptació de Madame Bovary, les lectures crítiques de Vargas Llosa, la singularitat d’Amélie Nothomb, la imaginació d’Albert Sánchez Piñol, el cinema d’autor de Jim Jarmusch, l’èxit d’Intocable i un debat contundent sobre sexisme i drets reproductius.

Teatre: Madame Bovary (adaptació de Magüi Mira)

Context i proposta escènica

• Adaptació teatral d’Emilio Hernández, dirigida per Magüi Mira, vista al Teatre Auditori de Cornellà.

Trama i temes clau

• Emma Bovary, casada amb el metge Charles, busca els plaers, la llibertat i l’autorealització en una societat que la corseta.
• L’obra mostra el xoc entre el naturalisme/realisme de Flaubert i els residus del romanticisme (el destí tràgic i el suïcidi com a eco romàntic).
• Crítica a la burgesia, a la moral hipòcrita i al consumisme naixent: l’Emma intenta omplir el buit amb objectes i amants.
• Reflexió feminista: el doble estàndard sexual i social castiga la llibertat femenina.

Repartiment (producció)

• Anna Torrent (Emma), Juan Fernández (Charles), Armando del Río (Rodolfo) i Fernando Ramallo (León).

Literatura: Vargas Llosa i l’“orgia perpètua” de Flaubert

L’assaig de Mario Vargas Llosa

• L’orgia perpètua (2006) és una lectura crítica de Madame Bovary: tècnica narrativa (canvis de narrador, monòleg interior), naixement de l’antiheroi i dimensió autobiogràfica.

Consumisme i alienació

"El consumismo, como un desfogue para la angustia... El drama de Emma es el intervalo entre la ilusión y la realidad, la distancia entre el deseo y su cumplimiento."

• Clau de lectura: la felicitat material com a substitut d’una insuficiència vital; una anàlisi que anticipa el consumisme del segle XX i el buit modern.

Literatura: Amélie Nothomb – La metafísica dels tubs

Una raresa deliciosa i provocadora

• Relat en primera persona del naixement als 3 anys d’una nena superdotada a Japó.
• La protagonista decideix ser un “tub” (estat de immobilitat voluntària) i es veu a si mateixa com Déu.
• Humor sarcàstic, intel·ligència precoç i xoc cultural Orient-Occident.
• Llibre breu, experimental i dividit entre tendresa i irreverència.

Literatura: Albert Sánchez Piñol – imaginació i capes

La pell freda i 13 tristos tràngols

• La pell freda: atmosfera d’assedegi i por al desconegut amb rerefons d’antropologia.
• 13 tristos tràngols: contes fantàstics i surrealistes.

- Homes caiguts de la lluna (visitants insòlits en un món quotidià). - “Només digues si encara m’estimes”: un armari on el temps es dilata i on acaben apareixent antics amants de diverses generacions; enginyós i divertit.

Pandora al Congo

• Història d’aventures colonials i éssers subterrànies, però el més rellevant és l’enginyeria narrativa: capes que s’obren i es tanquen, joc entre ficció i veritat, i manipulació del relat i de l’opinió pública.
• Serveix de trempolí cap a l’ambició històrica de Victus (1714), del qual es generen expectatives.

Cinema: Jim Jarmusch – Estranys al paradís

Estètica i to

• Blanc i negre, tempo lent, plans seqüència i fosos a negre; retrat d’una Amèrica apàtica i de perdedors.
• Tres moviments (Nova York/Cleveland/Florida) que contraposen fred/calor i el no-avenç vital.
• Assaig d’estil que Jarmusch perfeccionarà a Mystery Train i Night on Earth.

Cinema: Intocable (Toledano/Nakache)

Humor, dignitat i amistat

• Interpretacions en estat de gràcia de François Cluzet i Omar Sy.
• Tracta la discapacitat amb naturalitat, respecte i alegria, allunyant la llàstima i l’explotació emocional.
• Basada en un cas real; el to busca proximitat i optimisme.

Cinema: Salvatges (Oliver Stone)

• Thriller violent amb repartiment estel·lar (incloent John Travolta); espectacle intens i exageració marca de la casa.

Societat: sexisme i drets reproductius

Declaracions i sentències polèmiques

• José Manuel Castelao:

"las leyes y las mujeres están para violarlas"

— frase inacceptable que normalitza la violència i el menyspreu a les normes.

• Audiència Provincial de Madrid (Alcalá de Henares): tocar natges, fer petons o acariciar cames a empleades sense consentiment no és assetjament sexual — una decisió vergonyosa que perpetua el masclisme.

Retrocessos i avortament

• Crítica a la línia conservadora: retallades de drets, especialment per a les dones (bretxa salarial, drets reproductius).
• Reforma de l’avortament (Gallardón): exigència de triple validació mèdica (metge de capçalera, psicòleg públic i ginecòleg) — dificultat pràctica que pot empènyer a la clandestinitat i a pràctiques perilloses.

Valoració final

• Un episodi ric i polièdric: del clàssic flaubertià a l’assaig, passant per la narrativa experimental i el cinema d’autor i comercial.
• El tram final obre un debat necessari: contra la normalització del sexisme i en defensa dels drets i el respecte.