Bowie, teatre (Galceran i Lorca), 23F de Cercas, La pell freda i cine: It, Duel i L’home de les pistoles d’or

Benvinguts un dijous més a Babilònia i avui tenim uns convidats d'excepció que estan per aquí, que no es veuen gaire jo no els veig gaire perquè encara no són massa grans però bueno, ara comentarem què hi ha per aquí i aixucar un pam i no és el Jaume el Jaume es van congint que es van creixent doncs tenim com sempre la Rosa el Calà el Nacho Alonso família llunyana del corredor de cotxes sí, bastant llunyana así me luce el pelo i el de Montanegui, el del carrer no, també i la Rosa, la que té la porta allà a Madrid bueno, ja l'hem diat aquí ara tinc un jugador al Girona també molt bé, el Xesco Ramos que us parla, com sempre, em presento jo jo no sé qui tinc, així que sigui un Ramos no sé què pot ser, la Yolanda Ramos un jugador Sergio Ramos no no, Sergio Ramos no, sisplau aquí sí que no no, per la intel·ligència sí, sí, sí gràcies i per aquí tenim uns personatets una mica amagats el Nil hola com estàs? bé bé, bueno, fantàstic, no? potser és un futur fitxatge clar, és el fill del nostre company David Messi va començar nou anyets, sí, i tot un humanet noix, deu ah, deu, perdó, perdó, perdona, perdona jo em pensava que aquestes hàgiques es noten i per allà amagat amb una cadira tenim el Roger que té cinc anyets que dirà hola corre, digues hola digues hola aquí vinga digues hola aquí hola hola Roger què tal? ah, no em sent bueno, no n'hi ha igual, no n'hi ha igual passa res doncs vinga, ja he dit hola ja he dit hola que ja és un molt que també és fill del David que d'unidor ja s'han estrenat ja han fet el debut el debut radiofònic radiofònic d'aquí a poc ja serà un fitxatge futur sí molt bé doncs avui tenim moltes coses per parlar com sempre que si ens faltarà temps seguríssim tindrem per parlar ja una mica més tranquil·lament amb l'exposició de David Bowie que ja s'ha acabat ara sí, Nacho ja no podem fer res ja no podem fer res segur que no és mala sort exacte bueno, suposo grafant no l'hem fet més que s'han més puestos d'Europa d'Europa d'Europa d'Europa d'Europa exacte si s'ha de fer a Berlín tenim bones coses per anar a Berlín em penso que l'havien prorrogat una mica més fins a l'octubre ah, podria ser crec que l'han prorrogat una mica més ah, doncs mira doncs mentre jo juraria sí, jo diria que el cap de setmana vaig llegir alguna cosa que l'havien prorrogat uns dies mestre, el nostre documentalista busca la informació exacte vinga, sí que ràpidament rebo d'ahir la Rosa que a banda de ser teatrera al voltant de la paraula ella era molt al teatre i ha vist dos sèries dues obres avui paraules encadenades i l'espectacle de Federico García Lorca exacte que ens ho comentarà que aquí jo sé que la Rosa és una superamante de Lorca i per aquí també ja bastant, bastant però bueno manca de temps a vegada per veure cosetes i de llibres el David ens farà també un doblete que també el tenim aquí literat Anatomia d'un instant de Javier Cercas i la pell freda de l'Albert Sánchez Pinyol un gran llibre que recordarem perquè jo fa molt de temps que vaig llegir i que tinc un bon record ara fan la pel·lícula ara fan la pel·lícula doncs mira comentar si voleu alguna cosa i de cinema doncs el Nacho es parlarà d'Aït correcte aquesta reversió que han fet ara sí, sí, sí ja us ho explicaré i tant i el Jaume que està a punt de caure baixarà del cel directament es parlarà de cinema i jo també us parlaré d'alguna pel·lícula que tinc per aquí donant voltes que això ja comentarem ara però comencem Nacho parlant de d'això del David Bowies i el primer que s'ha de dir és que la nostra companya Rosa tenia tota la raó i l'han prorrogat estava l'últim programa vam dir que estava fins al 25 de setembre i l'han prorrogat fins al 15 d'octubre ostres, molt bé perquè clar jo entenc que hi ha una afluència de públic important molt bé molt bé fantàstic la veu és que val la pena s'ha estès el tema bueno el que vam parlar l'altre dia així ja vam avançar és una exposició basada en tota la figura de David Bowie més aviat de la década del 70 i quan va viure a Berlín que vivia en hip hop i bueno una sèrie de llavors molt marcada per tota la iconografia de l'època estava en el moment més important del clam en el moment en què es reinventa i de cop i volta diu que no és ell que sigui estardest tot comença i llavors tot gira voltant d'aquestes transformacions i voltant d'aquestes imatges tan setenteres es veu molt en el que és tot el vestuari clar ells feien gira se n'envia la gira de no sé què ara no em recordo els noms llavors perquè a la gira tenien uns quants vestuaris uns quants vestuaris clar de l'època dels 70 i es veuen allà molt ben posats en una espècie d'escenari vas veient tot el que portava vas veient fins a tot vídeos que allò es va comentar l'altre dia d'un traje diguem d'aquest tan passat que no sé de què està fet però que l'han de moure entre dues persones vull dir l'agafa cada persona d'un cantó l'agafen l'en mouen i li treuen de l'escenari perquè ell no podia sol diguem tot unes rodetes a baix era una cosa bastant marciana o sigui que bueno el tio ell volia sortir així a l'escenari i tenia amb un parell sortir a l'escenari amb l'etrezzo que fos i tenia un èxit impressionant o sigui jo no sé si tenia més d'existir en aquell moment o l'ha tingut després això no es pot valorar no és aquell moment a veure ella ha venut sempre moltíssim però el David Bowie a partir dels anys 80 que es va reinventar constantment sí aquí hi ha una altra cosa clar és que el dels 70 i 80 va ser brutal és que va ser un monstre vull dir és que és potser un dels més grans un momentazo del glam que cap altre de les icones del glam ni Marvola ni Ligipo ni un altre van arribar a aquest nivell exacte de ressò és que era un superdotat aquest home tenia una veu que anava cap a ser cantant d'òpera i evidentment clar vull dir no és que fos troncat sinó que va preferir tirar cap a la línia més del pop rock i sobretot aquesta moda que va sorgir arran de la psicodèlia que la fia cap al glam prové del període rock final psicodèlic i llavors tota l'evolució cap a una mena el glam intentava ser un rock més comercial no tan tancat com a Emerson, Leigh & Palmer com els primers llers el grup llers que era molt així vull dir aquelles sinfonies d'hora i pico rock simfònic profund i tal que potser també la part més més més coneguda del rock simfònic seria per exemple el millor Michael Field amb el tubo l'Arbel supertramp supertramp vull dir Alan Parsons en canvi ells van agafar la línia com més canalla d'aquest espai i van aconseguir i van aconseguir el que el que va voler ell bàsicament i el que deies tu dels tratxos el tratxo aquest que és totalment estàtic això és un homenatge al dadaïsme és a dir un tratxo dada que no té cap funció perquè un tratxo ha de ser còmodo és això aquesta idea absurda de portar-lo col·locar-lo allà cantar i treure'l a més l'estètica era molt dadaïsta molt dels cabaret de David Voltaire que això estava molt bé i tot l'altre té a veure amb les modes de l'època i tot el que comentàvem aquesta cosa andrògina ambigua que moguia ell i que a una època es va acabar a flirtejar amb tots dos sexes i després es va decantar per la heterosexualitat per dir-ho sí van haver-hi també declaracions que primer era homosexual després va dir de tot i va jugar aquest joc però crec que es pot considerar s'ha parlat de que el rotestí o el va tenir fins i tot un afer en un principi s'ha parlat d'una sèrie de coses dins dels burladeros d'aquests del món de la música jo quan vaig mirar el David Bowie vaig veure moltes coses del senyor com es deia el Salvat el Joan Salvat que és un expert de la música rock i tal doncs parlava d'aquesta opció del David Bowie que per molt que sigui hi ha gent també hi havia part de veritat amb aquests anys 60 70 on l'efecte també de moltes drogues molta història generava orgies i coses així d'això que venia a veure a la revista Jotdown si busqueu segurament per allà ho trobareu que està un article que explica com van composar la cançó que hi ha Under Pressure amb el Freddie Mercury i està molt bé tot el que explica allà es parlava que va haver una mena de petita història amb Freddie Mercury però tot això ja és buscar-li allà se centra més en la composició de la cançó és com no fa gaire el Ricky Martin va cantar una cançó Ricky Martin i Pablo Alborán i tothom ja va dir que ja que però ha tingut una relació amb el Ricky Martin i que ja van donar fins i tot el seu marit allà a Miami i la dius tot això és que és molt fàcil clar ajuntes dues persones que són així amb una orientació i per què exacte i de seguida pam no? si ets amic o tens un amic artístic ja també és com si t'ajuntes un home amb una dona i ah segur que s'han li ha exacte no podem ser amics no? amics i amiga no cal que sigui allò que tinguem la relació com són un és declaradament la premsa rosa que això és en paral·lel i també ve en deuvent de revistes bueno doncs el que deia molt bé a part que ja a part de la que és el David Bowie per si mateix el que és l'exposició és una mostra de com es pot fer que les exposicions es poden fer agradables amb qualitat que agradin al públic allà clar han buscat objectes de tota mena vull dir ja tens trajos tens cartells tens no sé què tens pantalles de vídeo vull dir hi ha tota una performance allà que el que és l'exposició és agradable és intensa diguem-ne no vas allà veient saps allò bueno jo tot posat una mica uns panells explicatius no no no et vas veient hòstia mira i això o sigui només per com s'ho han muntat ja diries ostres mira quin treball aquí totes les pantalles posades aquí hi ha com una espècie d'escenari aquí han fet un estatge han fet no sé què i hi ha algunes coses molt molt impressionants no és a dir que perquè no aquestes exposicions que hem parlat aquí de vegades que eren bastant fluixes poc comissariades vull dir que sí que es poden fer coses clar David Bobby donava per molt diguem-ne no però segur que es poden fer més coses en coses que no d'en part tant però que si si es busqués una mica busquem una mica la posada de l'escena de buscar de quina manera una exposició atractiva que és possible llavors aquí pagues tu 17 euros o 14 euros és que pagaria més i també la part tecnològica que entraves a les sales amb aquells cas com els auriculars amb els deions i llavors sempre sempre senties música no no paraves sonar la música depèn si t'apropaves a una de les pantalles sonar a una altra música estaves immergs dins del món boi i llavors podies sentir la seva veu i quan estaves veient en anglès amb títols que era constant no paraves era hora i mitja bueno hora i mitja i va estar dues hores vídeos per tot arreu entrevistes que el van fer reportatges que el va fer la BBC no sé què passaves un altre dos metres més enllà senties una altra música veies un altre format de cosa diguem-ne si has vist un vídeo aquí veies cartells cartells que havies anat dibuixos que havia fet anaves massa allà els trajos que portava a la gira anaves més enllà no sé què no sé qual la influència era bastant bastant variat i el concert final que ja em va frapar moltíssim hòstia el concert sí allà clar vull dir eren les quatre parets immenses amb quatre són les parets de concert final de on? sí de l'exposició ah vale vale hi ha una sala de quatre parets de deu metres d'alçada amb pantalles gegants i veus allà el Bowie fent gires i allà i bueno t'ho passa i a més només és curiós que depèn on miraves sonava un o l'altre tu anaves girant amb els cascos anava variant estava molt currat molt sincronitzat llavors t'havies de posar tampoc era així tan fàcil t'havies de posar al davant enfrontar-te i pum escoltaves que a més està sonant under pressure a l'altra banda estava sonant jo què sé modern love i a l'altra estava sonant doncs sigues tardes i llavors era general perquè veies vuitantes setantes norantes vull dir no sé era una sensació com de que bé que estic aquí que bé m'ho estic passant i això és molt important com una exposició bueno doncs a veure a veure al museu del disseny al costat de la plaça de les Glòries ben comunicat teniu el metro el tramvia i al costat teniu moltes coses i bueno si podeu anar que tingui descompte seran catorze euros i si no pagareu quasi d'ivuit però bueno val la pena perquè segur que he pagat per coses que després han estat molt pitjors que aquesta aquesta jo crec que sortiu dient mira ben invertits molt bé doncs Rosa teatre tu mateixa mira dues obres que he vist una va ser abans de l'estiu bueno de fet era una reposició paraules encadenades del Jordi Galzaran de fet ja feia 20 anys que s'havia estrenat aquí a Barcelona i ara ha fet una altra edició no és una altra versió perquè el text és el mateix aquesta vegada estava protagonitzada i ja us ho diré així que vagi trobant les perquè són coses d'altres així bueno ja em sortiran els dos actors de memòria ell sobretot és molt conegut perquè és un actor que ha fet moltes coses a la televisió i també i al teatre el David Bagès i la Mima Riera ella és més jove per això però la dona quina força i quina que bé que ho fa fantàstic de fet és el que sembla una relació malaltisa entre bueno malaltisa una relació tibant de parella és graciós perquè havia llegit un article una mica de ressenya un comentari del Màrius Serra amb motiu de l'estrena d'aquesta nova edició d'aquesta nova representació diu que ell era company d'estudis de filologia del Jordi Galcerán van estudiar junts i era quan el Jordi començava a escriure coses com el Dakota el Gromholm el Crédit això una mica posterior però al principi diu que com que eren amics li va dir escolta'm per què no em dius un joc de paraules que pugui fer servir en una obra que estic fent que li serveixi a un senyor per torturar una dona que té segrestada li va donar idees i és que de fet és això és un segrest no diem res que no se sàpiga és un segrest i llavors amb aquest joc de paraules l'obliga a jugar amb aquest joc de paraules encadenades ja sabeu com van les dues últimes lletres ha de ser les primeres de la següent paraula i així juguen tots dos però està molt bé perquè jugar a veure són sorpreses al principi sembla alguna cosa després veus que no després torna sembla que sí després torna sembla que no són aquests enredos que jo sempre dic que m'agraden molt quan els actors els autors ja sigui de teatre ja sigui de cinema juguen una mica amb l'espectador a veure hi ha molta violència verbal física Déu-n'hi-do també hi ha una miqueta però bé sobretot física perquè home la té allà segrestada que no et pot moure les mans està aquí darrere porta no sé quanta estona allà a més amb els ulls tancats tapats a veure dius home deu ser angoixant per la senyora que està allà segrestada però després veus que és que eren parella és que eren parella dius ah vale llavors ve a ser una miqueta com metafòric no? ja de dir bueno a veure posem aquí en clar què ha passat i per què has marxat i per què no i què et van dir i què et vas creure que era que no era una miqueta aquesta baralleta entre ells és intel·ligent la manera de mirar de resoldre-ho de clar perquè no pots escapar d'allà físicament has d'intentar amb la intel·ligència jugant amb aquest joc si guanyes podràs sortir si no et quedes allà arribar a amenaçar a matar-la també ostres doni-do sí vull dir que sí que hi ha una certa violència clar que sí i una de les coses que jo per exemple la violència final ja jo crec que sobrava la violència final sobrava perquè ja es veu que bueno com acaba no cal després posar ja sang i fetge no bueno però tampoc dir res tampoc no no dir res perquè tu t'imagines una cosa i bueno no sé a veure és interessant és interessant ja et dic sobretot per la sorpresa aquesta i pel continu del que semblava la víctima pot ser el butxí i el que era el butxí pot ser no i a fer veure tota l'estona ja no saps si és que realment estan fingint o és el joc mateix o realment ho estan jugant en sèrio bueno és una miqueta això podria ser un joc entre ells entre ells però tu també estàs participant un joc sexual de parella diguem-ho així podria ser sí són parelles però que arriba un moment de l'obra que tu pots pensar que això és un joc entre ells com sexual una miqueta bueno és un joc pensament psicològic també de com ha anat una mica la relació tot barrejat diguem-ne com s'ha desenvolupat la seva relació els malentesos qui podia més que l'altre qui podia no hi ha una qüestió de poder sinó una qüestió de manipulació psicològica cap a l'altre o del per què vas marxar per què vas marxar qui et va influenciar sobre això és una miqueta posar sobre la taula la seva relació una miqueta disseccionar-la i dir què va passar com anaven les coses realment hi havia una relació sincera hi havia una relació honesta hi havia ens enteníem bé ja com a persones sexualment també ho comenten però ens enteníem bé per què vas marxar perquè ta mare em va explicar també això és divertit això sí que no ho explico perquè ja són coses que ja formen part de l'argument en si espoyar sí són una miqueta és divertit és a dir hi ha un trasfondo totalment home de d'atenció d'intens però que és divertit està ben portat està ben portat no es fa tampoc desagradable en el moment que llavors que la tensió és molt grossa es va destensant doncs amb alguna sí amb alguna gràcia no? sí però bueno et manté tota l'estona ja pendent a més jugant ara clar en aquesta edició jugant molt també amb les tècniques audiovisuals graven el públic t'estan gravant quan tu estàs entrant i veus que hi ha una pantalla que ja t'estàs o sigui tu estàs allà mateix també i a mesura que la gent va entrant i es va col·locant vas veient també això vull dir que bueno està bé molt modernet està interessant si estan fent gira valdria la pena hola Jaume què tal ja el tenim per aquí bona tarda ja ha arribat nit bona tarda nit ai és que a vegades això eh no van no van no van falta forat volem cotxe oficial que es porta el cotxe oficial el Nacho ho està dient clar clar clar amb les motos de la policia mira continuem la segona obra que vull comentar aquesta sí que ha estat aquest cap de setmana l'ha anat a veure a Sant Cugat que ja tenen un teatre també un teatre editori que està bueno han fet una programació molt xula sí sempre fan de fet la majoria d'obres que portaran han estat a Barcelona en plena temporada i fins i tot han estat a l'edició del grec del grec d'aquest estiu durant poc però sempre sempre posen obres que han passat una actuació d'un dia o com a molt el mateix dia fan dues funcions o dos dies o així però és teatre fan dansa fan música clàssica fan titelles fan moltes coses està molt bé a més fan uns abonaments ara que si t'agafes l'abonament et surt cada entrada et surt per 12 euros oi que fantàstic molt bé al teatre o a la dansa o a la música o a l'òpera fins i tot fantàstic doncs val la pena al cap de setmana feien una obra que es diu Federico García el gran espectacle sobre l'orca és un espectacle multidisciplinar sobre la figura la imatge la figura i el personatge de Federico García l'orca és un muntatge que ha fet el Pep Tosart i és en petit format en el sentit que és ell mateix qui fa recitació o fa a vegades és el mateix poeta hi ha una cantaora també aquesta noia ho fa molt bé la Mariola Membribes hi ha un guitarrista que és el Ricardo Moreno i un ballarí el José Maldonado perdó i un em deixava la percussió el David Domínguez bueno aquestes cinc persones fan un espectacle que és molt digne està bé ells estan a l'escenari però a darrere d'una pantalla això és xulíssim perquè en aquesta pantalla es van projectant per això dic de multidisciplinar van projectant es veuen les imatges es veuen filmades les vies d'un tren les vies del tren cada cop que el personatge canvia de ciutat o estrellada i llavors comença una etapa nova la seva vida o la seva carrera o la seva creació per exemple quan marxa de Granada primer quan va néixer d'on venen tots els seus orígens de la cultura popular quan marxa cap a Madrid tota la seva vida a Madrid a la residència d'estudiants que va conèixer el Buñuel a tota aquesta gent a Lid moltíssima gent a Fernández de los Ríos fins i tot com es diu el Miguel Hernández també es van conèixer després després quan ell va també en el moment que viatja que ve cap a Barcelona que s'estaca d'aquest amb aquella història que va tenir una miqueta mandalí quan torna ell ja una mica decebut de tot això torna a Madrid però estava molt enfonsadet estava molt depre llavors va ser quan va fer el viatge cap als Estats Units cap a Nova York exacte en tot el tema de poeta Nova York tots aquells poemes tan potents que té després marxa cap a Cuba també després torna cap a Madrid quan fa també tot el tema de la barraca el teatre que hi ha amb volants que anava als pobles també van sortint imatges o després ja quan torna també que va a Granada però clar quan ja comença a estar allà la guerra civil molta gent li deia i de fet ell havia d'anar a Mèxic perquè la Margarita Chirgo estava allà que estava estrenant crec que era el Público crec que era el Público i no i la idea era ell anar allà a Mèxic i s'havia salvat perfectíssimament i ja està però en canvi ell no sé sap per què va decidir tornar a Granada es va instal·lar a la casa dels Rosales del Lluís Rosales el seu amic pensant que ja estaria segur i bueno ja sabeu que no igualment el van anar a buscar vull dir és una miqueta aquestes etapes de la seva vida i a la seva vegada de la seva obra i llavors van no només imatges sinó entrevistes que fan a quatre personatges a tots historiadors i estudiosos de la seva obra són dos dos senyors que són professors a la universitat i que estan estudiant la figura de l'orca són estudiosos i una senyora també amb un accent de Granada que no vegis que també és la seva biògrafa i després la seva neboda la Vicenta a l'orca hòstia que bo és una senyora que té 90 i escaig d'anys i les coses com contestes divertidíssim perquè a més amb l'accent de Granada i que li costa una mica parlar i que ella parla del seu tiet i del seu pare està molt bé és molt entranyable una mica situant això i llavors una mica de cante una mica de ball una combinació que passa molt bé que queda una cosa molt original i molt maca per fer una visió global de jo crec que l'orca és molt conegut però bueno tal com deia després un espectador perquè després va ser una cosa molt interessant vam fer una mica de conversa o de tertúlia amb el públic en acabar la funció van fer 20 minutets però bueno Déu-n'hi-do i va ser molt interessant perquè la gent li deia que li haia semblat i un del públic ho deia jo crec que l'orca ja era força conegut però ara veient aquestes coses m'han entrat ganes de tornar a revisar coses de la seva vida de la seva obra i bueno molt entranyable perquè estàvem fent una mica de gira doncs mira si el podeu diu que l'anirà a Badalona a Badalona aviat a l'octubre molt bé deixeu-me dos apunts un sona Margarita Xirgo que fa poc he estat jo per a Extremadura recordeu vull dir que va ser la creadora dels cicles de teatre a Mèrida també vull dir que dins de la importància de la figura d'aquesta senyora doncs hi ha aquest element que ho recordo per tenir-lo i una altra cosa molt ràpida en relació a l'exposició que he vist per aquí per allò que t'hi estic he fet moltes coses doncs mira una forma de de compensar vull dir ni molt menys però una forma diguem de complementar millor dit l'exposició del David Bowie és anar-te després al centre d'art Santa Mònica t'has deixat allà 15 euros i aquí és gratuït a l'entrada fins al dia 1 del 10 tenim encara marge teniu no gaires dies però hi ha una cosa no minimalista super minimalista de Brian Neno que ja sabeu que va ser un dels productors de David Bowie que va ser un dels grans creadors de Rocksy Music de l'època primera no de Rocksy Music després de l'època glam també que va tenir un període i després lògicament el gran productor de U2 vull dir que imagineu-vos el que hi ha aquí al darrere i un gran artista un artista sobretot del so i llavors hi ha una exposició que es diu Light Forms Sound Forms que ja et dic aneu allà us selleu escolteu sons balleu imatges i hi ha coses molt curioses imatges de la terra però és molt mínim és a dir tan mínim que dius ostres una mica aquesta que s'ho he pogut posar però és una altra fórmula de contemplar la música per la música com a element i encara per liar més a matraca llavors aquesta també es paga està la Bjork amb algú semblant al David Bowie però al CCCB i aquest també no li faltarà gaire però aquesta també són de 14 euros ho dic perquè si voleu fer exposicions de cantants bueno cadascú amb el seu estil doncs mira recomanacions exposicions a Barcelona que estan molt amb aquesta línia a veure que sigui més important eh si de cas parlarem ara d'un parell de llibres i després el Jaume ens parlarà de dues pel·lícules em sembla que tens por ahí llibres pel·lícules i després el Nacho es parlarà d'ahir i jo es parlaré d'un parell de pel·lis i ja jo també l'he vist a veure doncs mira amb el Nacho comenteu una miqueta David Anatomia d'un Instante i la pell freda què tal com tenim això molt bé llibres molt interessants doncs vinga som-hi evidentment no tenen res a veure no no clar clar un és assaig i l'altre és ficció un et deixa la pell freda sí els dos et deixen la pell freda i el cor calent i l'altre doncs tancen el cor diguem l'Anatomia d'un Instante doncs és un llibre del Javier Cercas i amb aquest llibre de què ens parla doncs ens parla concretament d'un instant concret del 23F de l'assalt al Congrés dels Diputats per part doncs d'una conxorxa militar i que bé no va sorprendre tothom diguem-ho així de clar el llibre anirem veient que no va sorprendre tothom potser algú sí però bé ja hi havia una rumorologia conspiracions en el Madrid així més que manega els fils que ja s'ensumava tot això i per què diuen d'un instant perquè l'escriptor se centra sobretot en l'instant en què en què la Guàrdia Civil va començar a disparar a disparar doncs a tort i dret evidentment era una mena de no no disparaven a matar però clar podia haver algú ferit no? 13 a l'aire no? que diuen? sí sí 13 a l'aire però van anar a parar tots el guix del sostre del Congrés i que clar la reacció va ser que tothom no els hagués protegit massa perquè tots els canys són de fusta els escons són de fusta perdó i per tothom amb l'instint d'aquest protector es va anar a jupir allà a sota menys 3 persones exacte que es de si en ten conyo no? sí aquest va ser el Tejero el comentari famós els que van quedar de peu va ser el general Gutiérrez Mejado aquest va quedar de peu i els altres asseguts i un altre que va quedar assegut va ser el Diego Carrillo i l'altre que va quedar assegut va ser el Adolfo Suárez i en aquest instant en la posse que ell va agafar estant sentat allà doncs l'autor doncs arrenca el llibre i arrenca el llibre comença a explicar-te una mica la història està molt bé tot com ho munta tot com ho va desglossant pas a pas i tal està molt bé perquè va agafant i es va centrant en personatges agafa comença per l'Adolfo Suárez perdó i després va va seguint amb els altres dos amb el Gutiérrez Mejado i amb el Santiago Carrillo i explica la relació que hi havia entre vers Adolfo Suárez i el per què de les reaccions de cada un dels tres sí, sí, òbviament perquè es van quedar de peu no ho explicaré el per què perquè evidentment s'ha de llegir jo tampoc soc capaç ara aquí de reproduir doncs tot hi ha una motivació perquè perquè aquests tres curiosament no es van no es van ajutir vull dir és una ficció o és una interpretació que fa ell hi ha una interpretació a partir dels coneixements que té d'aquests tres personatges en base d'unes dades molt riques unes fonts molt riques que no és una cosa conspiranoica d'aquestes no és una cosa que té una base i que té una coherència o com per exemple no sempre han dit per exemple el Gutiérrez Mejado és que ell era coroner era general o general i clar ell no pot consentir que un subordinat vingui a fer això allà per exemple evidentment va tenir l'intent de fer-los plegar a tots però evidentment hi era una insurrecció aquests ja sabien que estaria el general Gutiérrez Mejado allà i evidentment l'anaven a a bypassar o sigui no no tu aquí no pintes res a més a més diguem-ho així jo puc avançar l'odiaven d'alguna forma per això era una mena de traïdor per haver ajudat a a la transició a trencar totes les bases del moviment d'alguna forma i formar part en aquest cas em sembla que era el ministre de l'exèrcit doncs que era jo en aquella època era vicepresident i hi havia alguna cosa més estava dins de la nova democràcia d'aquesta democràcia de transició el Santiago Carrillo doncs no es va ajupir perquè d'alguna forma va pensar que si allò triomfava ell estava mort per tant l'únic que li quedava era la decència com a comunista clar home aviam pels que van entrar ell era l'enemic número 1 sense cap mena això estava clar era la bitxa el diable el diable amb banyes sí anaven a per ell estava ell i la passionària és que anàssim a per ell anaven a veiem tots consideraven que l'Adolfo Suárez doncs era un inepte el menys tenien un xisgaravís que diu tota l'estona sí sí està parlant molt del xisgaravís divertido xisgaravís això és un adjectiu molt madileny aquí no l'utilitzem i al principi xisgaravís és aquest tio un no vingut una revista un trepa esta parola no l'havia sentit mai la meva sobra és de Madrid per tant no l'havia sentit mai m'agrada molt sí sí sí sí tenen gràcia aquests castizos si me la deixes és meva l'autoria digues i llavors t'explica el per què com va arribar a pujar t'explica tota la seva història i tot ho acaba concretant amb el per què d'aquella posse que ell va tenir al Congrés dels Diputats a partir d'aquí ell va adelantant el llibre va explicant doncs altres subtrames si per exemple els sàvies d'intel·ligència hi van estar ficats o no la figura del rei la figura del general Armada la figura del Milans del Bosc i així més o menys el per què la Brunete no es va a soblevar potser que jo hagués decantat una mica doncs o hagués precipitat els fets sí que va sortir una patrulla de la Brunete però no va tenir cap efecte pràctic doncs a l'entra i sortir que tothom es pensava que jo quedava blindat al Congrés dels Diputats i no era una mica un passacalles la gent molts soldats entraven i sortaven l'enfrontament amb la Guàrdia Civil amb l'autoritat màxima de la Guàrdia Civil que evidentment els van desautoritzar totalment que era si no me'n recordo ja és no sincera hi havia un tal Science de Santa Maria també per a ficar però no però no no no estàvem els volpistes no no estàvem els volpistes sinó que estaven estaven la banda dels que havien blindat doncs el Congrés dels Diputats que és bo que aquest era però però era tira tira i bé i el llibre va explicant una mica tot plegat i fins que acaba una mica com va anar acabant l'Adolso Suárez amb la seva amb la malaltia posterior ja i bé i hem acabat però bé un llibre no sé si és el Nacho perfecte sí sí es va comentar un dia també vam parlar una miqueta i bueno em va fer gràcia això no que al final resulta que el moment crític que les capitanies generales havien de sublevar i si sublevaven triomfava el golpe i si no no es veu que aquests tius eren uns tius que havien fet la guerra amb Franco molt joves i ja estan pensant en el retiro i per pura per aquesta cosa tan humana i tan mesquina diguem-ho així o sigui molts van pensar això diuen que m'estic jugant m'estic jugant la pensió però si tromfem vale però si fracassem acabarem una presó jo amb la meva edat després de i amb moltes excuses i moltes flames patriòtiques i clar que sí i clar que sí hombre i tal però no es movien no allò molt van estar a l'espera tota la nit tota la nit havien que passava havien que passava com no va passar res però no va passar res i al final va ser això vull dir que bueno per final no per ganes sí sí no per ganes eren franquistes però van ser pragmàtics però en aquell moment m'han dit ostres i si perdo la meva doladíssima jubilació això és el que realment i tot el que i tot el que i tranquil·litat la gent que ja tenia una edat ja no vol problema i tot el que hi havia amagat és a dir no només el que pogués sinó tot el que ells mateixos internament podrien aconseguir per influències internes m'entrada? que avui no és el diner sinó també les influències jo continuaré exacte o sigui no estaré retirat exacte podré aconseguir per aquí per hi ha més coses que no siguin solament diners sinó també que sigui poder t'explica també t'explico molt bé la psicologia del caràcter per exemple del Tejero del Milans del Bosch de l'armada molt bé les seves tendències l'armada era molt monàrquic el Milans del Bosch també era molt monàrquic però el Tejero no el problema és que va haver un moment que el Tejero se'ls va descontrolar se'ls va descontrolar i doncs no hi ha haver un moment que va dir Tejero era fanàtic fanàtic és que el llibre també finalitza i hi ha un moment que es planteja fer un cop tou un cop d'estat tou o un cop d'estat dur però tal com va entrar el Tejero al congrés dels disputats i la cosa ja es va derivar cap a un cop d'estat dur i llavors ells mateixos es van quedar sorpresos de com el Tejero va entrar allà és bo que no era lo previsto i va entrar com si estigués sol vull dir un dia en Assaco com el general Paglia exacte el concepte d'Assaco ben per aquí també i llavors que va entrar amb el cavall i va entrar el Tricornio en cabeza i Píxtola en mano i llavors van dir bueno clar aquí ja ja ens ha deixat ha deixat clar el camí d'alguna forma si us serveix de consol que sapigueu un amic meu que estava al Castell de Figueres que estava allà tancat d'un temps sí però abans d'això s'ho acabava que estava tot el dia parlant amb les gallines s'ho acabava perdre una miqueta al cap que va estar un any vigilant-lo ell i que parlava parlava amb tot jo l'any passat l'any passat vaig estar a visitar la Castell de Figueres i era l'estiu i sortint just al costat del Castell de Figueres a dintre encara entén-me eh Jaume hi ha una residència per les trets vull dir que aquesta gent no hi ha una residència militar que és d'ús i disfrute dels militars perquè se sentia veu de crius hi havia una piscina xapuzones i jo que es diu ui aquí s'estan banyant i van dir que allà allà havia estat el Tijero vivint i que moltes vegades l'enganxaven a jo què sé al pobleig a la Costa Brava fotent-se una mariscada o així el tio estava empresonat però no estava allà sota carjola no no tenia un règim règim obert que es diu no podia moure's d'allà però el tio s'anava per aquí per allà però el primer any estava tancat per aquest amic meu que també es deia Toni Espanya des d'aquí una salutació a fi meu no no és molt no però que em refereixo que durant un any que hi va estar fent l'Emili ell no va sortir de la presó va ser al principi a veure això seria l'any 80 jo què sé va ser l'any 81 va feien l'Emili 68 83 o així com va acabar el judici 84 vull dir que això imagino que va estar com un temps tancat i després començar i no va estar a Figueres al principi va estar després no no per això que és posterior el de Figueres 87 o 88 exacte em permeteu donar una petita cullera jo el que una de les coses que interpreto i suposo que coneixeu prou per saber que és així doncs jo crec que la història la construïm tots plegats llavors sempre que ens trobem amb persones que realment van a parar com una mica a la real vull dir al món llalós que es diu normalment són persones que el que fan és una versió que tenen fent tota la investigació i tal però jo penso que això s'ha escrit i s'ha debatut amb diferents fórmules i amb diferents persones que ho veuen molt diferent pel·lícules també n'han fet sèries a televisió sèries i tal o sigui que no però el llibre és interessant et dona una visió que no això no ho dubtaré jo el que crec que és eh jo el que crec és que penso que hem de sintonitzar que nosaltres també podem construir una història potser no tant ni és tan interessant què és el que va passar amb tot això sinó bueno hi ha un moment que estem penso que molt més no doncs hem de construir-ho això és una cadascú de nosaltres segur que vivim d'una manera un pèl diferent perquè venim d'aquí o som d'aquí o ja venim influenciats per altres per altres constants que ens han acompanyat tota la vida llavors com ho construïm amb el respecte pel que pot dir l'altre penso que és la millor manera de construir una història que sigui vàlida per tots no és vol dir això molt bé molt bé la pell freda David sí aquí evidentment no t'ha res a veure això és una ficció molt ficció tant que dius bé però és curiós perquè és una història sorpressiva jo havia sentit alguna cosa però bé tampoc no tenia massa idea de què anava al llibre és molt original és molt original sí sí sí i a mi això de dius a mi perquè particularment sempre els els fars m'han captivat sempre m'agrada aquesta feina d'estar en un far allà com una mica solitari i vigilant i durant una temporada crec que a tothom li pot anar bé a quina pel·lícula hem vist això l'estranger d'Alson Well hòstia no no l'he vist aquesta ui és veritat però jo no me'n recordo gairebé aquesta pel·lícula és veritat és veritat és veritat sí sí sí sí sí sí doncs aquí bé és un pallo doncs irlandès crec sí i que ha lluitat a la guerra a la guerra de l'independència d'Irlanda amb suposo el Michael Collins i el de Valera i tal però arriba un moment que bé que ell no ja no ja no hi pinta massa ja i fa una instància perquè el destinin de com ho diu això de tècnic atmosfèric o alguna cosa així amb una illa remota de l'Atlàntic Sud i bé a més ha d'anar amb un vaixell que passa un cop l'any o sigui imagina't està com un Robinson Crusoe sí no no no però allà hi ha un altre tècnic que és el faré ell és tècnic atmosfèric però sap que al cap d'un any em passarà una altra sí sí sí més o menys sí sí aquí està l'esperança perquè si no t'agafa un guiu sí sí clar i arriben a la illa arriben a la illa i i coi es troben un far però és tot com tot fortificat que raro bueno i hi ha un pallo que està mig borratxo allà amb unes barbotes de cal ample clapant com una soca bueno i es queda així sí sí no però sí gairebé ni s'aixeca i ell passa a una cabana a una distància no sé 500 metres clar el llibre és complicat marcat a les distàncies i ja és el seu allotjament allà però ha evet aquí tu al mar aguarda aguarda els seus misteris aguarda els seus misteris i a partir d'aquí a la nit doncs ja s'arreu ja s'arreu d'aquesta forma ja s'arreu ja s'arreu perquè ho vull explicar no ho sé no vull dir que no destrossis però és un llibre que ha portat molts anys llibre que ara fan la pel·li bé hi ha una mena de us em recordeu aquella pel·lícula que és allà Humanoides de l'abismo no dels anys 70-80 pels que recordeu jo he vist unes quantes que sortia el duc McClure mare de Déu senyor ostres això és sèrie Z gairebé em va afectar molt aquesta pel·lícula ja ja però és una mena així d'humanoides de l'abismo i surten de l'abism de l'aprofitet del mar i doncs per un motiu que ignores absolutament es dediquen a saltar com una plaga doncs el far el far i la cabana la primera nit el pobre no sap què fer perquè per aturar tot això per aturar tot això com diu el Sánchez Pinyol els granotots els granotots m'encanta la paraula no no perquè el llibre és curiós perquè aquí s'estableix s'estableix i així cada nit tota una relació perquè clar evidentment diu jo aquesta cabaneta de fusta no hi puc estar i ell s'instal·la també el far amb l'altre cosa que l'altre deixa l'anar és una mena de salvatxot si no és un granotot l'altre és un salvatxot i mica en mica tot comença amb una amb una lluita farrissada però però d'una manera salvatxa bèstia a més no poder a més qui emplea les armes les altres tenen l'única arma que és la quantitat d'assaltants que poden fer servir milers i milers i ells se les han d'enginyar de qualsevol manera i clar el far els dona una protecció que bé que com a mínim poden estar allà dintre i no els hi passa res però no es poden descuidar perquè aquests tanquen la porta d'alguna forma és com si veu veure aquella pel·lícula guerra mundial feta que els morts i els infectats es van apilotonant però com si com formigues igual d'alguna forma aquella del sang el sang ximut últimament també sí allò de la muralla xinesa o és una cosa així diguem-ho així allò està molt bé però em l'ha afegit que l'individu que viu al far té un exemplar d'aquests granotots femella i que li fa com de criada con derecha roce òbviament i va crear mitjus d'aquests no apareixen apareixen espontàniament però després tot va girant hi ha una reflexió per part del personatge i diuen aviam aquí què està passant potser la cosa no funciona hi ha una reflexió que el llibre estableix molt molt bé en què ella es va plantejant diuen aviam aquesta gent per què ens estan pagant atacant aquí perquè sí no hi ha un motiu i de mica en mica hi ha un xic de començar la cosa a contactar d'entendre o d'empatir d'alguna manera jo diria jo no sé si és la primera novel·la del Sánchez Pinyol o de les primeres és de les primeres no hem d'olvidar que ell és antropòleg sí senyora això és molt important és molt important és una vegada important sí a més ell després també va fer una altra novel·la que és Pandora al Congo sí senyora que també és molt interessant també el tipus d'estrioletes que apareixen per allà i torna a repetir la qüestió aquesta també que la família casualment mira que bé se la queden també per us ho disfrut com veies tu sí sí literal vull dir jo així que el feia amb les dues novel·les una miqueta també aquesta reflexió aquesta reflexió i a més la de Pandora al Congo es veu molt clar al Congo a l'Àfrica la invasió que sempre han fet l'home blanc o la civilització nostra la civilització del primer món cap a l'opressió cap a altres persones cap a altres pobles cap a altres països i l'explotació senzillament de quedar-se amb tot amb les riqueses explotar les persones treure-li l'importància que poden tenir a les femelles o a les dones explotar-les també sexualment o el que calgui vull dir jo crec que una miqueta més enllà de l'època bèstia de la colonització del del riu belga sí clar sí sí està una miqueta fa anys que la vaig llegir també també la vaig llegir i aquí la vaig comentar també igual faia dos o tres anys eren tots estaven molt bé i veia ser també això perquè de fet és una expedició que està allà al Congo explotant unes mines sí sí sí llavors a mesura que avancen i fan galeries i tal comencen a sortir també personatges per allà tu ho sabies l'altre hi vaig llegir i em vaig quedar o sigui flipat flipat el Congo belga era propietat directa del rei Leopoldo II de Bèlgica i ho tractava tractava el Congo belga com si fos una empresa sí sí sí o sigui és el capitalisme a la seva màxima i bestial expressió els treballadors que eren evidentment eren treballadors obligats se'ls implicava se'ls hi aplicava una quota de producció si no arribaven a aquesta quota de producció doncs els membres de la seva família se'ls imputaven els peus o les mans si seguien sense arribar se'ls canibalitzava directament se't menjaven els fills o la dona Déu-n'hi-do i això va anar creant-se un clima de terror que va ser milions i milions de morts clar que dius no és suficient amb el poble que ja estàs oprimint sinó també els teus propis soldats o empleats els teus propis ciutadans també els teus súbdits perquè aquí és els abusos de la monarquia en aquest cas ens queden 13 minutets hem de parlar d'un parell de pel·lícules perquè Jaume i Delit a veure vosaltres mateixos sí sí parla tu jo de parlar tu parla jo faré un apunt les dues pel·lícules les dues pel·lícules és l'home de les pistoles d'or ah vale vale us en recordeu d'aquesta pel·lícula sí sí sí amb Tony Quinn que és el ràpid és el que més el va xulipar però aquesta és una pel·lícula que queda jo crec que per això em va cridar molt l'atenció la vaig veure aquest dia i tal que queda com a partada d'allò que hem anomenat moltes vegades que els Weston són com la mateixa biblia exacte sí que t'hem parlat sí sí sí doncs aquesta no aquesta és sobre sobre això que parlàvem ara precisament això de que és un home és el que controla tota la situació pràcticament no intervé i és el que en definitiva és el què en podríem dir doncs l'home de seguretat o d'això d'un altre que és el que el guardaespaldes això el guardaespaldes sí que l'altre dia vaig sentir la música d'aquesta pel·lícula on Karin Kostner i la sí bueno farà musical ara farà musical a Madrid ara està a Madrid i la noia que canta canta com la Windy Houston de debò quina veu música quina música val doncs llavors aquesta pel·lícula a mi sempre m'ha tingut com el cor ell és l'Henry Ford ell és l'Henry Fonda el protagonista el de les pistoles d'or això mateix i per què són d'or bé perquè que és simbòlic o literal és com literal això però simbòlic paral·lelament o sigui ell és el que en definitiva imposa la llei l'altre és el que vagila que no no eliminen aquesta persona que en definitiva imposa la llei i tot va com una seda per dir-ho d'una manera llavors un generalíssimo una mena de generalíssim no home no apa com això és un paio sol paio imposa la llei deixa l'aquell mort tu qualsevol li discuteix qualsevol cosa un paio a veure si li cau a sobre el ballo de los caídos no perquè jo el que crec és que és com una màxima figura del que és la necessitat que hi hagi doncs un de xou un eix en la qual tothom respectarà precisament en aquest cas per la seva rapidesa però també per la seva capacitat de justícia clar o sigui és just i precisament això és el que cal no és com a sense perdó la figura del Jim Hackman no és molt diferent no em va separar ah no també és el que marca la justícia a tot el poble però amb un clima de terror i tampoc els pons de mà li hem parlat d'aquestes també els pons de mà no que he fet broma no no és per defra una mica l'ígo i que és el que veritablement en fi a mi em fa molta gràcia d'aquesta pel·lícula precisament el paper era l'Antoni Quint no tant el de l'Endry Fonda perquè precisament és aquella persona necessitada d'aquests símbols i com arribaran a l'última pregunta per establir fins i tot a la traïció de la pròpia justícia que és el que l'ha argumentat amb ell ja està quan la veieu llavors ja la segona la segona és la aviam espera que no ho veig ui aquí hi ha molt poca llum no? o jo ja no hi veig no bueno jo crec que el més llet és la segona eh? aquesta d'aquí el diablo sobre ruedas eh? el diablo sobre ruedas correcta la primera és Steven Spielberg la primera película d'Esteven Spielberg aquesta és la leche és puníssim certà eh allà i tant i tant i tant i tant i tant quina cartellera has trobat tu? ah això és de la tele ah sí per això jo l'he vist la vaig veure a la tele també ah l'altre dia sí en un canal d'aquests de la fusió sí sí és molt mítica aquest camió fa una por però bueno fa molta por eh molta no sé si és autènticament emocional és el diablo és absolutament la reencarnació sempre he pensat què hagués dit Hitchcock si hagués vist aquesta película que igual possiblement l'hagués pogut veure per l'època que és perquè és com a m'ho jo en 80 71 71 71 71 sí si ho posa aquí 71 ah vale vale per això dic que era 71 perquè és el molt al seu estil sí sí però els planos picats sí és un element més per pensar sí a mi jo com la vaig veure no bueno la vaig veure fa 10 anys per dir-ho d'aquesta manera no vaig veure amb el seu moment faltaria perquè jo tenia dos anys i llavors doncs a mi em recorda en canvi que parlem de Stephen King en un moment d'elit a mi em recorda com si fos un guió de la Stephen King sí té molta sí sí té aquesta línia de Christine aquesta cosa aquesta història que sembla simple però veritablement li treu un suc que hi ha un llibre que es diu Buick Buick Buick Buick que bueno Buick Buick com a cotxe Buick Buick Buick Buick i el Christine i tal que el cotxe té una mena d'obsessió amb el tema dels cotxes vull dir que és un camió però em refereixo a aquesta mena del cotxe assassí o de que hi hagi una obsessió doncs és això saps que ens recorda també aquesta pel·lícula A la cabina a la cabina a la de José Luis López Vasco sí d'Alberfero d'alguna forma metafòricament d'alguna forma perquè és obsessiva perquè és obsessiva eren temàtiques molt setenteres aquestes sí l'individu enfront d'una situació d'una situació que hi ha que hi ha que hi ha que hi ha que hi ha que hi ha una cosa així i una escena que m'en recordaré sempre perquè It és una pel·lícula que ah perdona no no no tranquil una escena quan el cotxe arriba a l'alçada del camió i dius ostres la meva ara li començaré a dir hòstia i no hi ha ningú a la cabina hòstia i el camió circulant però baixa un paio hi ha un moment que es baixa baixa un individu amb unes botes es veuen les botes i es veu una mà però sembla com si fos el diable una cosa diabòlica un ente diabòlica és molt Cristín és molt això que són aquests hi ha un últim llibre que ha aparegut de la pel·lícula de contes que el primer conte és un cotxe que es menja la gent és a dir una persona que entra dins i el cotxe fa pluc el que és el seient és una camioneta que està perduda com una planta carnívora exacte i si toques el cotxe en si llavors et comença a agafar i et mimetitzes amb el cotxe perquè té una obsessió aquest home vull dir que a mi em feia gràcia recordava això és una opinió personal molt bé i entrem amb mit què tal això qui tu jo mateix i és reversió del clàssic del 82 86 86, perdó sí, 86, correcte reversió molt fidel al llibre vull dir no han fet invents tinc ganes de veure aviam què és el que estava bé a la pel·lícula original i què és el que no està tan bé quina original? la del 86 no era pel·lícula era sèrie no, i una pel·lícula vam fer també va fer una pel·lícula ah, vale, perdó de tot plegat d'aquella època diguem-ne que era aquesta cutreria dels efectes especials que li feia una mica més sinistre al tema aquí ara tot i que no s'han passat de frenada perquè jo m'esperava més allò pel·lícules i tal a més a més aquest tio és el director el director es diu Richard Mutzias o així que és el que va dirigir Mamà que a mi em va agradar aquesta pel·lícula em va agradar perquè és una pel·lícula que sí que tirava d'efectes especials i tal bueno no, aquí són bastant raonables no són no té aquesta cutreria que tenia al principi i bueno què seria alguna cosa diferent les actuacions dels nens estan molt bé entre els nens el casting és molt bo surten allà una pandilla molt guni però que ho fan molt bé i fins i tot algú d'aquests potser sentirem a parlar perquè jo he vist moltes, moltes actuacions de tots els més petits els més grans i tal bueno i s'assoste de la pel·lícula el que passa és que jo no li veig gaire diferència d'aquestes coses que he comentat del que s'havia fet i així per dir-ho bueno trobem un Stephen King que és un director és un gran escriptor amb molta imaginació però que és un bueno un narrador bastant flojo llavors clar si no et trobes amb un director o que sigui una mica bo doncs et quedes una mica i el director qui és? és conegut o no? sí és un tio que acabo de dir Richard Mutjás que va fer mamà és un tio que no és molt conegut però bueno aquesta pel·lícula tampoc està tan malament però clar no és Cúbric no és un narrador de veritat que dius ostres aquest tio ha agafat el resplandor i mira el que va fer partint d'un relat que bueno que tenia les seves idees aquestes imaginacions potentes però no i bueno bueno li donaríem un aprovat de la pel·lícula i pas un tàgic també però bueno no sé què penses tu Jaume sí la part final és el que em va decepcionar molt a mi quan ens presenten diríem el que podria ser el misteri no? sí llavors allò sí que queda bastant que no t'ho creus però fins al final és el que dius el treball dels actors i en definitiva jo crec una capacitat narrativa prou lluent et fa sí és correcte és correcte et fa estar dins de la pel·lícula d'una manera perquè és llargueta i aguantes vull dir no se't fa jo passada i tal no no no i mira que la història va donant voltes una mica el mateix es va apareixent el payasso als diferents nens i a cada nen si li apareix de la manera que es relaciona amb la por individual de cada nen si un nen té una por no sé què pues surt no expliquem allò surt el payasso s'alimenta d'aquestes por per tant les aparicions són diferents diguem-ne però que va donant voltes tota l'estona això i ara desapareix un nen i ara no sé què és un bitxo que fa milers d'anys que està vivint allà sí cada 30 anys així va sortint i quan s'ha alimentat del que s'hagi d'alimentar doncs torna a dormir-se perquè és com una encarnació del diable és aquesta la percepció és una revisió és aquesta imatge però amb forma clar amb una forma molt més americana molt de la gent americana d'aquesta a més han tirat molt de fer aquesta revisitació perquè ja sabeu aquesta moda americana de vestir-se de payasso i espantar la gent és una cosa que els últims dos anys estava molt de moda la por hi ha una fòbia als payasos també sí que la gent que es dedicava a fer de payasso en festes infantils se'ls ha acabat el negoci però de sol carrel per haver-hi problemes amb això m'ha aclarat més va ser la primera vegada que apareix el payasso el payasso que surt molt ràpid de la pel·lícula 5 minuts això recordo el llibre que és el vaixell que va el nen vestit de broc és molt fidel molt fidel al llibre tampoc ha inventat gaire cosa però està bé perquè el llibre és un tot xano vull dir que em refereixo que a mil pàgines unificar-les amb aquesta història ui, ens quedan dos minuts aquí es quedem estem cascant doncs jo us avançaré quan m'acabi el inventari d'animals que me l'has dit molt bé jo vaig ser dels pocs llibres jo que vaig passar pum i vaig dir tanco va estar sí, sí jo me'l vaig justificant perquè hi ha moments que dius perquè jo em passava tot l'estan a mirar-me sota el llit i et pensi que a veure no, és veritat és veritat tenies 40 anys no, no, no tenia 18 o 20 no, no, encara no però m'ha fet gràcia per veure clar, me'l vaig llegir que era adolescent i no me l'havia tornat a llegir i ara me'l torno a llegir per cert ara que estem parlant i ja sabeu que jo corro un llibre que el coneixeu del Kenneth Anger que hi ha dos a Hollywood Babilonia el coneixeu? sí, vas dir atenció que ha aparegut una mena d'extensió d'un senyor que es diu Scotty Bowers Bowers, perdó que amb el ho diré ara del romà govern que es diu Servicio Completo Telita m'ho estic passant en gran perquè és un llibre que m'ha deixat una persona de forma privada i tal una persona que diguem de Barcelona amiga i tal i diria és això i tal jo m'estic apuntant tot i és que ens tirarem dels cabells de tota la gent el Charles Lofton el Tyron Power la Catherine Hepburn l'Esperson Tracy molt bé tot el que feien en privat ui sí, sí molt bèstia molt bèstia el Hollywood salvatge sí, sí, es deia i el romà govern dient que sí tot això certificat una cosa que s'ha inventat ja farem safaris d'aquí un parem de setmanes farem safaris carregarem la vida privada ui tant molt bé companys bueno ens veiem adeu-siau adeu-siau adeu-siau adeu-siau adeu-siau Ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, 98.2.