Babilònia del 28/9/2017 — Bowie, teatre (Galceran i Lorca), 23F de Cercas, La pell freda i cine: It, Duel i L’home de les pistoles d’or

Resum de l’episodi

Episodi variat i molt complet amb cultura pop i alta cultura. Es repassen exposicions, teatre, llibres i cinema amb opinions argumentades i exemples concrets. Destaquen:

• Exposició immersiva de David Bowie al Museu del Disseny, prorrogada fins al 15 d’octubre, amb un recorregut potent per la seva etapa 70s i Berlín, vestuaris icònics i disseny expositiu d’alt nivell.
• Teatre en dues claus: el thriller psicològic “Paraules encadenades” (Jordi Galceran) i el muntatge multidisciplinari “Federico García (el gran espectacle sobre Lorca)”.
• Llibres: lectura profunda de “Anatomia d’un instant” (Javier Cercas) sobre el 23F i la reflexió antropològica i d’aventures de “La pell freda” (Albert Sánchez Piñol) amb ecos de colonialisme i alteritat.
• Cinema: revisió de clàssics i novetats—“L’home de les pistoles d’or”, “El diablo sobre ruedas (Duel)” de Spielberg i la nova “It” (2017) basada en Stephen King.

“Jo crec que la història la construïm tots plegats”

Exposicions

David Bowie Is (Museu del Disseny)

• Punts forts:

- Pròrroga fins al 15/10 i gran afluència de públic. - Disseny expositiu immersiu amb auriculars reactius: la música i la veu de Bowie canvien segons on mires. - Enfoc en els 70s i Berlín: glam, androgínia, reinvenció artística i estètica dadaista (el famós “trajo” estàtic com a gest anti-funcional). - Vestuaris de gira, cartells, dibuixos, vídeos i una sala final de concerts a 4 parets amb temes com “Under Pressure”, “Modern Love” i “Ziggy Stardust”.

• Valoració: exposició intensa i de qualitat, exemple de com fer mostres atractives i ben comissariades. Preu: 14–17 € (valen la pena).

Complement: Brian Eno i Björk

• Centre d’Art Santa Mònica: “Light Forms / Sound Forms” de Brian Eno (gratuïta fins a l’1/10). Proposta super minimalista de so i llum.
• CCCB: exposició de Björk (entrada de pagament). Dues vies per complementar l’univers Bowie amb altres visions de música i imatge.

Teatre

Paraules encadenades (Jordi Galceran)

• Repartiment: David Bagès i Mima Riera. Interpretacions potents i gran química.
• Premissa: un segrest que es converteix en joc psicològic d’“encadenar paraules” i en dissecció d’una relació de parella amb manipulació i girs constants.
• Forma: ús d’audiovisuals (gravació del públic i pantalles) per integrar l’espectador.
• Apunt crític: la violència final pot resultar excessiva; l’obra ja havia resolt el clímax sense necessitat de “sang i fetge”.

Federico García – el gran espectacle sobre Lorca (Pep Tosar)

• Format: espectacle multidisciplinari amb recitació, cante, guitarra, percussió i ball. Amb Mariola Membrives, Ricardo Moreno, David Domínguez i José Maldonado.
• Escena: músics i rapsode al darrere d’una pantalla amb projeccions (viatges, etapes vitals i creatives: Granada, Madrid –Residència d’Estudiants–, Nova York, Cuba, la Barraca... fins a la Guerra Civil i Granada).
• Valor: visió global i emotiva de Lorca i el seu entorn; col·loqui final amb el públic que desperta ganes de revisitar la seva obra.

Llibres

Anatomia d’un instant (Javier Cercas)

• Eix: el 23F i “l’instant” en què Suárez, Gutiérrez Mellado i Santiago Carrillo no s’ajupen mentre la Guàrdia Civil dispara “a l’aire” al Congrés.
• Contingut:

- Motivacions i caràcters dels protagonistes (el respecte militar de Mellado, la decència de Carrillo, la posat i trajecte de Suárez). - Trames: Armada, Milans del Bosch, paper dels serveis d’intel·ligència, la Brunete, i el rol del Rei. - Debat sobre cop tou vs. cop dur i el factor pragmàtic de les capitanies.

• Tesi narrativa: Cercas construeix una interpretació documentada i coherent, no conspiranoica, que convida a pensar la història.

La pell freda (Albert Sánchez Piñol)

• Premissa: un excombatent irlandès és destinat a una illa remota com a tècnic atmosfèric; al far hi troba un faroer salvatge i atacs nocturns d’humanoides amfibis (“granotots”).
• Temes clau:

- Supervivència, convivència forçada i armes vs. nombre de l’enemic. - Alteritat i empatia progressiva; mirada antropològica (l’autor és antropòleg). - Tints de crítica al colonialisme i de dominació (sexual i material). Eco amb “Pandora al Congo”.

• To: original i sorprenent; barreja de fantasia fosca i reflexió moral.

Cinema

L’home de les pistoles d’or (western)

• Lectura: figura d’“home-ordre” que imposa justícia ràpida; duel entre símbol de llei i temptacions de trair aquest ideal.
• Actors: referències a Henry Fonda i Anthony Quinn; peça sovint obviada en el cànon, però amb discurs propi.

El diablo sobre ruedas (Duel, Steven Spielberg)

• Tensió pura: camió “diabòlic” sense rostre que assetja un conductor; imaginari que remet a Hitchcock i també a l’“objecte assassí” de Stephen King (“Christine”).
• Posada en escena: plans picats, obsessió setentera per l’individu atrapat; imatges inesborrables (camió sense conductor a la vista, botes i mà enigmàtica).

It (2017)

• Revisió fidel al llibre, sense “cutreria” d’efectes de la TV antiga. Ensemble infantil excel·lent (vibes de “Goonies”).
• Punts forts: ritme, caracterització de pors individuals i aparicions variades de Pennywise.
• Punt feble: tram final menys convincent. Globalment, un aprovat sòlid i entretingut.

Altres

• Obertura simpàtica amb els salutacions de Nil (10 anys) i Roger (5 anys).
• Píndola de bibliografia pop: “Hollywood Babilonia” (Kenneth Anger) i la memòria escandalosa de Scotty Bowers (“Servicio completo”).