Babilònia del 20/4/2013 — Cinema 80s, Walkman, 'Nada' i aturar la crisi
Falca inicial d’informatiucomarcal.com (notícies/comarca).
Tancament de l’espai anterior i enllaç amb el programa.
Presentació (Xesco i Jaume), temes del dia: cinema, Walkman, ‘Nada’, i bloc sobre la crisi (TMB/Arcadi Oliveres).
Crítica del film, estereotips (drogues/fidelitat), química dels actors, i debat estètic amb referències a Pasolini i Fassbinder.
Anàlisi d’“El vent que agita l’ordi”: resistència irlandesa, fractura interna i memòria històrica; comentari sobre docudrama i comparació amb Soderbergh.
El conductor repesca films de 1986 per seguir l’evolució del cinema.
Alan Parker i l’estètica de videoclip; icona vuitantera que envelleix malament.
Adaptació sòlida d’Annaud; el llibre d’Umberto Eco és més ric; notes d’ambientació amb escenaris reals barrejats.
Coppola i la nostàlgia 50s; el film es manté fresc i emotiu (Kathleen Turner destacada).
Sonorització: Buddy Holly – “Peggy Sue Got Married”.
Isona Passola és escollida presidenta; línies de promoció del talent i polèmica estatutària.
Origen, auge 80s i fi de producció (2010); el Walkman com a símbol de música personal al carrer.
Mixtapes, radiofórmula, ‘lloros’ de carrer versus auriculars; queixa pel soroll als transports i reflexió cívica.
Converses sobre ostentació cultural/musical, compartir coneixement i evitar l’esnobisme.
Clàssic de postguerra; mirada femenina moderna; Barcelona 40‑50; premi Nadal 1946.
Presentació d’Arcadi Oliveres; crisi múltiple i la perversió del diner com a fi.
De les ‘Matildes’ a l’alta rotació; mercats que recompensen l’especulació de curt termini.
Exemple clàssic d’atac especulatiu i dinàmica de pànic/recuperació.
Paral·lel amb les crisis a la UE, debat sobre taxes financeres i poder dels especuladors.
Precarització laboral i pèrdua de drets; digressió política sobre avortament i ingerències ideològiques.
Interessos vs usura, banca islàmica, i crítica als productes tòxics (preferents) i rescat dels poderosos.
Comiat i desig d’allargar el format en futures emissions.
Falques de programes locals: Just a la Fusta, La Penya del Morro, etc.
Visió general
Programa magazine amb dues veus (Xesco Ramos i Jaume Vidal) que alterna crítica de cinema, secció vintage sobre el Walkman, recomanació literària amb “Nada” (Carmen Laforet) i un tram d’economia social basat en l’opuscle d’Arcadi Oliveres “Aturem la crisi”. També breu actualitat del sector amb Isona Passola.
"Salvador Espriu tenia raó. Tot et serà après."
Cinema
“Weekend” (Andrew Haigh)
- Debat sobre la representació LGTBI: bona química interpretativa però crítica a estereotips (ús de drogues, relació moralitzada i previsible).
- Conversa cinèfila: comparacions amb Pasolini i Fassbinder sobre mesura, bellesa/lletgisme i intensitat dramàtica.
Ken Loach: “El vent que agita l’ordi” (2006)
- Retrat de resistència irlandesa i fractures internes després del pacte amb Londres.
- Clau Loach: realisme social i memòria històrica; equilibri entre ficció i context (estil docudrama ben integrat).
- Digressió: Afectes secundaris (Soderbergh) com a exemple on docu i ficció no acaben d’encaixar.
1986 a la cartellera personal
- “El cor de l’Àngel” (Alan Parker): estètica de videoclip vuitanter; avui envelleix malament malgrat el record icònic de De Niro/Mickey Rourke.
- “El nom de la rosa” (Jean‑Jacques Annaud): solidesa narrativa i ambientació; el llibre d’Umberto Eco és més ric. Nota cinèfila: barreja d’escenaris reals (Itàlia/França/Alemanya) per construir l’abadia.
- “Peggy Sue es va casar” (Francis Ford Coppola): manté vigència; joc de retorn al passat amb Kathleen Turner en estat de gràcia; onada vuitantera de nostàlgia 50s.
Diccionari Vintage: Walkman (Sony)
Història i impacte
- De símbol de modernitat 80s a obsolescència (fi de producció el 2010).
- Revolució d’ús: música personal al carrer amb auriculars i cassets gravats a casa (mixtapes) — alternativa silenciosa als “lloros” de carrer.
Cultura i comportaments
- Contrapunt actual: mòbils amb altaveu al transport públic; debat sobre civisme, exhibició i dret a l’espai compartit.
- Conversa sobre exhibicionisme vs humilitat: el coneixement es comparteix; evitar la prepotència i l’“esnobisme”.
Llibres
“Nada” (Carmen Laforet, 1946)
- Clàssic de postguerra a Barcelona: mirada femenina moderna en un context provincià i opressiu.
- Valors: realisme de costums, festeig més lliure per l’època, i premi Nadal — lectura recomanada a secundària.
Economia i política: “Aturem la crisi” (Arcadi Oliveres)
Diagnosi
- Crisi multipla: alimentària, ecològica, energètica i de valors; perversió del diner com a fi i no com a instrument d’intercanvi.
- De l’estalvi a l’especulació: de les “Matildes” (accions de Telefónica) a l’alta rotació diària.
Mecànica especulativa
- Cas Soros i la lliura: estratègia de venda massiva i recompra; pararel·lel amb primes de risc a la UE.
- Xifres clau: l’especulació mou x40 el comerç real. Absència de taxes efectives per frenar-la.
Efectes socials i financers
- Precarització laboral i pèrdua de drets; menció a la polèmica sobre avortament i ingerències ideològiques.
- Interessos vs usura: esment a banca islàmica (sense interessos) i crítica a productes tòxics com les preferents.
Actualitat del sector
- Isona Passola, nova presidenta de l’Institut del Cinema Català: aposta per qualitat i promoció del talent malgrat polèmiques estatutàries.
Moments destacats
- Música: “Peggy Sue Got Married” (Buddy Holly) com a peça pont entre cinema i secció vintage.
- To del programa: conversacional, amb anècdotes personals i mirada crítica però didàctica sobre cultura i economia.

