Babilònia
Magazine d’actualitat cultural: cinema, literatura, art, teatre, música i debats.
Subscriu-te
Babilònia del 25/2/2016 — Cinema i lletres: James Bond (Spectre), Ave, César!, Spotlight, Deadpool i Los Odiosos Ocho; homenatge a Harper Lee i Umberto Eco
Anàlisi d’Spectre com a possible final de l’etapa Daniel Craig: to crepuscular, intent de tancar el cercle i retconn dels antagonistes percebut com forçat. Comparació entre Connery, Moore, Brosnan i Craig; “Casino Royale” és la més ben valorada de l’era moderna. Acció i ambició d’Spectre percebudes per sota de lliuraments anteriors i de la saga Bourne.
Discussió sobre la recepció d’“Inherent Vice” (gran ambientació però trama erràtica) i el contrast entre la provocació d’“A Clockwork Orange” i l’elegància d’“Eyes Wide Shut”. Repàs a la filmografia de P. T. Anderson, destacant “Pous d’Ambició”.
Sàtira d’Hollywood anys 50 amb peplums, musicals i westerns. Centralitat del ‘mediador’ (Josh Brolin) com a figura que sosté l’ordre industrial, en línia amb “Miller’s Crossing”. Gran treball de recreació i jocs metacinematogràfics; cameo breu però potent de Scarlett Johansson. Comentaris sobre moralitat Coen i comparacions amb altres títols.
Drama periodístic sobre els abusos a l’Església a Boston. Film excel·lent en procés i posada en escena (Keaton, Ruffalo, McAdams, Schreiber). Es debat la contenció (el·lipsi) vs. la necessitat de més realisme explícit en moments clau; es cita “El Club” com a mirall més contundent. Context d’Òscars i lectura crítica de l’impacte social del cas.
Retrat de l’antiheroi Marvel: humor irreverent, meta i violència hiperbòlica; origen a partir d’una malaltia i un tractament experimental. Comparat, en to, amb ‘Torrente’ sota clau de còmic. Esment tangencial a ‘Watchmen’ com a visió adulta del gènere.
Crítica al ritme lent i a la pèrdua de l’efecte sorpresa respecte a l’etapa inicial de Tarantino. Homenatge a Sergio Leone (capítols, espai únic nevat) amb música d’Ennio Morricone. Debat sobre el tractament de personatges (Jennifer Jason Leigh) i comparacions amb ‘Pulp Fiction’, ‘Reservoir Dogs’, ‘Kill Bill’, ‘Django’ i ‘Bastards’.
Aclariment que Harper Lee és l’autora. Reconeixement a l’adaptació cinematogràfica amb Gregory Peck: clàssic americà, mirada infantil davant el racisme i ritme modèlic del cinema clàssic. Referències paral·leles a ‘The Night of the Hunter’ i altres títols clàssics.
Homenatge a Eco com a humanista: semiòtica, filosofia i història de l’art. Obres clau: ‘El nom de la rosa’, ‘El pèndol de Foucault’, ‘Baudolino’, ‘Història de la bellesa’ i ‘de la lletjor’. Comentaris sobre densitat i erudició, i sobre els debats religiosos a ‘El nom de la rosa’ (Dominics vs. Franciscans).
Panorama general
Episodi centrat sobretot en cinema amb anàlisi de novetats i clàssics, comparatives d’autors i estils, i un tram final dedicat a figures literàries recents desaparegudes. Els punts clau:
- 007: Spectre com a possible tancament del cicle Daniel Craig i debat sobre el llegat Bond.
- Ave, César! dels germans Coen: sàtira de l’Hollywood clàssic i el paper del mediador dins l’establishment.
- Spotlight: periodisme d’investigació sobre els abusos a l’Església, film “de manual” i debat sobre el·lipsi vs. realisme.
- Deadpool: antiheroi Marvel, irreverent i metalingüístic.
- Los Odiosos Ocho: l’homenatge de Tarantino al western crepuscular (Sergio Leone) i la pèrdua d’efecte sorpresa.
- Homenatges a Harper Lee i Umberto Eco.
007: Spectre i el cicle Daniel Craig
- To de fi de cicle: sensació crepuscular i tancament de cercle respecte a films anteriors (Skyfall).
- Retconn dels villanos: percepció que la connexió “cap superior” entre antagonistes està “forçada”.
- Comparativa Bonds: de l’atracció “masclota” de Sean Connery i Craig al to canalla de Roger Moore; Pierce Brosnan, percebut més “tou”.
- “Casino Royale”, la millor de l’era moderna; l’acció d’Spectre es percep per sota d’entregues prèvies i de la saga Bourne.
“Es desfà com un sucret al cafè.”
Notes de recepció
- El tràiler suggeria una trama d’ombra a l’estil Eyes Wide Shut, però el film no manté aquella densitat conspirativa.
Debat cinèfil: Kubrick i P. T. Anderson
- “Inherent Vice”: posada en escena i ambientació magnífiques, però guió percebut com a embolcall sense pols narratiu.
- P. T. Anderson: de l’ambició històrica de “There Will Be Blood (Pous d’Ambició)” a les rarees hipnòtiques de “Magnolia” i “Boogie Nights”.
- Kubrick: contrast entre la provocació juvenil d’“A Clockwork Orange” i l’“elegància provocadora” d’Eyes Wide Shut.
Ave, César! (Germans Coen)
- Hollywood anys 50: peplums, musicals i westerns recreats amb exquisidesa i to metacinematogràfic.
- El “mediador” (Josh Brolin) com a figura clau per sostenir l’ordre industrial, en paral·lel amb “Miller’s Crossing”.
- Moralitat Coen: sàtira sense nuditat gratuïta; aparició breu però impactant de Scarlett Johansson.
- Comparacions tangencials amb “No Country for Old Men” i el debat sobre la credibilitat del villà (Javier Bardem).
Spotlight
- Drama periodístic “de manual”: impecable en procés i ritme; seguiment de l’equip de recerca del Boston Globe sobre els abusos a l’Església.
- Repartiment coral: Michael Keaton, Mark Ruffalo, Rachel McAdams, Liev Schreiber.
- El·lípsi vs. realisme: es lloa la contenció però es reclama, en moments clau, més frontissa realista per calibrar la gravetat dels fets.
“És una pel·lícula terriblement correcta… de manual.”
- Es cita “El Club” com a contrapunt que “va a la jugular”.
Deadpool
- Antiheroi Marvel: irreverent, meta, autocontradictori; humor negre i violència hiperbòlica.
- Origen: malaltia i “tractament” que li atorga poders; to d’exageració còmic-book.
- Comparat en to amb “Torrente” però passat pel filtre còmic; esment lateral a “Watchmen” com a altra visió adulta del gènere.
Los Odiosos Ocho (Tarantino)
- Ritme lent i capitulat, homenatge a Sergio Leone amb banda d’Ennio Morricone; espai únic nevat, desconfiances creuades.
- Crítica a la pèrdua d’efecte sorpresa respecte a “Pulp Fiction” o “Reservoir Dogs” i a la violència focalitzada sobre Jennifer Jason Leigh.
- Es reivindiquen els diàlegs i el muntatge de la primera etapa (“Kill Bill”, “Pulp Fiction”); “Django” i “Bastards” es veuen menys punyents.
Harper Lee i “Matar un rossinyol”
- Aclariment: Harper Lee és l’autora, no una actriu.
- La pel·lícula amb Gregory Peck és un clàssic de cinema americà clàssic: muntatge i ritme modèlics, mirada infantil davant el racisme.
- Paral·lels amb “The Night of the Hunter” per la potència visual i el punt de vista.
Umberto Eco
- Humanista total: semiòtica, filosofia, història de l’art i narrativa.
- Obres: “El nom de la rosa”, “El pèndol de Foucault”, “Baudolino”, “Història de la bellesa” i “de la lletjor”.
- Reflexions sobre llenguatge i definició d’art; densitat argumental i erudició.
- Debat històric-religiós a “El nom de la rosa”: Dominics vs. Franciscans, censura i por al gaudi.