Babilònia
Magazine d’actualitat cultural: cinema, literatura, art, teatre, música i debats.
Subscriu-te al podcast
Cinema i premis: Manchester by the Sea, Split (Shyamalan) i El Contable; debat Òscars vs Goya i pausa U2 (The Joshua Tree — 30 anys)
Panorama de l’episodi
Programa de La Babilònia centrat en el cinema: ressenyes d’estrenes, debat sobre l’estat dels premis i una pausa musical per commemorar The Joshua Tree de U2. El to és amè i crític, amb contrastos d’opinió entre els col·laboradors.
- Focus principal: “Manchester frente al mar”, “Split (Múltiple)” i “El contable”.
- Debat: *any fluix dels Òscars, comparacions amb altres edicions i Goya vs Òscars*.
- Recs “rampoines” dels Goya: “La puerta abierta”, mencions a “Contratiempo” i “100 metros”.
- Anunci de clàssic: “Portero de noche” (a tractar més endavant).
- Pausa musical: *U2 – The Joshua Tree (30 anys), amb With or Without You*.
Debat inicial: Òscars vs Goya i selecció de nominades
Idees clau
- Percepció d’un *any discret als Òscars***: temes repetitius i “selecció final tova”, possiblement condicionada per pressions externes.
- Comparativa amb anys potents (p. ex. 2000: Gladiator, Traffic, Erin Brockovich), on el “repartiment” de premis tenia més sentit pel nivell global més alt.
- Discussió sobre representació i diversitat: constatació que hi ha hagut moltes pel·lícules amb actors de color; el grup matisa que la qualitat depèn de cada film, però enguany el conjunt els sembla irregular.
- Valoració general: els Goya, en mitjana, més sòlids que els Òscars d’aquest any.
"La selecció final és tova; el problema no és la creativitat general, sinó com es tria el que arriba a la cursa final."
Ressenyes de pel·lícules
Manchester frente al mar (Manchester by the Sea)
- Drama de dol, culpa i (difícil) superació amb famílies desestructurades.
- La interpretació de Casey Affleck genera debat: per a alguns és massa continguda; per a d’altres, és justament la dificultat de fer fàcil el que és difícil.
- Escena destacada: abraçada impossible entre oncle i nebot — potència emocional en la incapacitat d’expressar afecte.
- Consens: una de les fortes de la temporada, tot i que no una obra mestra incontestable.
"Són incapaços d’abraçar-se; no saben com."
Split (Múltiple) — M. Night Shyamalan
- Thriller sobre trastorn dissociatiu d’identitat portat a la ficció extrema (23 personalitats). Idea potent: cada personalitat podria alterar la química corporal.
- Efectivitat irregular: tot i una gran exhibició interpretativa (James McAvoy), el relat deriva cap a un segrest juvenil convencional.
- Detall per fans: connexió amb “El protegido” al final (univers compartit).
- Valoració global: correcte (aprox. 6/10); Shyamalan recupera pols però lluny del seu pic (El sexto sentido, El protegido).
- Meta-debat: trajectòria del director amb idees bones no sempre ben desenvolupades.
"Quan comences a connectar universos, això ja juga sobretot per als fans."
El contable (The Accountant) — Gavin O’Connor
- Thriller d’acció amb protagonista amb síndrome d’Asperger: capacitats matemàtiques extraordinàries i entrenament físic-militar; implicat en paradisos fiscals i neteja de comptes.
- Bona factura d’acció i ritme; Ben Affleck funcional però limitadament expressiu.
- Resultat: entretinguda i solvent, sense arribar a peça major.
"Si voleu una bona pel·lícula d’acció, s’aguanta molt bé."
Goya “rampoines” i altres títols
Recomanacions i mencions
- La puerta abierta: gran treball de Carmen Machi i Terele Pávez; sorpresa per la manca de premis respecte d’Emma Suárez (comparació pendent de veure tota la cursa).
- Contratiempo: comentada com a molt ben muntada (nominació a muntatge).
- 100 metros: dins la forquilla de títols a recuperar post-Goya.
- Anunciat per a després: “Portero de noche” (clàssic contundent que “dóna per parlar”).
Pausa musical
- Celebració dels *30 anys de The Joshua Tree*** (U2).
- Record especial per "With or Without You" i el salt del grup a superestrelles.
"Semblava ahir que ballàvem el With or Without You; 30 anys ja!"
Seccions de l'episodi

Sintonía i obertura
Inici musical i arrencada del programa.

Presentació, sumari i pla del dia
Participants, avís de programa centrat en cinema i avanç de temes: estrenes, Òscars vs Goya, i clàssic ‘Portero de noche’ (per més endavant).

Debat: Òscars vs Goya, any fluix i criteris de selecció
Discussió sobre la qualitat de l’any als Òscars, comparacions amb edicions potents (2000) i comentaris sobre diversitat, pressions i una ‘selecció final tova’. Els Goya, percebuts com a més sòlids enguany.

Arribada de Jaume i prèvia de ‘Figures ocultes’
S’incorpora Jaume; es comenta que anirà a veure ‘Figures ocultes’ i es torna al guió del dia.

Ressenya: Manchester frente al mar
Lectura emocional del film: dol i culpa, famílies desestructurades, i interpretació continguda de Casey Affleck. Escena clau de l’abraçada incòmoda entre oncle i nebot.

Ressenya: Split (Múltiple) de Shyamalan
Idees potents (23 personalitats i canvis físics) però execució que vira a thriller de segrest convencional; gran treball de McAvoy i apunt final que connecta amb ‘El protegido’. Valoració: aprovat alt.

Ressenya: El contable (The Accountant)
Thriller d’acció amb protagonista amb Asperger, combinant geni matemàtic i entrenament militar; solvent i entretingut, amb un Ben Affleck correcte però limitat.

Goya ‘rampoines’ i recomanacions
Es reivindica ‘La puerta abierta’ (Machi i Pávez), i es citen ‘Contratiempo’ i ‘100 metros’ com a pendents de recuperació. Es recorda el clàssic ‘Portero de noche’ per a més tard.

Pausa musical: U2 — The Joshua Tree (30 anys)
Context de l’àlbum i escolta de ‘With or Without You’. Tancament amb la repetició de ‘Bona nit’ al llarg del tram final.
Música Doncs comencem un dijous més a la Babilònia. Avui estem una miqueta solets, però això no vol dir que estiguem tota l'estona, eh? No, tinc una mica d'apoll. Sí, no? Aquest estudi, no? vull dir que jo que no paris a parlar i això que tenim llum perquè hi ha vegades molt bé, doncs estem al Nacho, al Onso per ara i al Xesco Ramos, ara arribarà al Jaume avui estem una miqueta de baixes per X motius, però bueno, doncs ja arribarà el moment, seguríssim en què ens trobarem els 5 de cop i volta perquè és més difícil que el Barça sí, sí, realment bueno, doncs avui bàsicament farem un programa dedicat al cinema que ja tant en quan ja va bé sí, encara que se n'ha parlem de coses genèriques ens tira sempre això el Jaume ens parlarà del circ al final, però ara el que farem serà parlar de pel·lícules, bàsicament d'estrenes encara que tenim per aquí algun d'aquests clàssics dels anys 80 o no? 70 70, potser millor, sí, és 84 ja ho avancem, que parlem de Portero de Noche, que això és una pel·lícula una pel·lícula contundent un tema que dóna per parlar i ja en parlarem soradament tindrem allò estona però abans parlarem de novetats una mica com és Múltiple El Contable Manchester Frente al Mar i també recuperarem algunes pel·lícules d'aquelles del món dels Goya ja vas dir deia al Nacho Rampoines dels Goya Rampoines la paraula màgica exacte aquelles pel·lícules que no han guanyat res bàsicament o que han estat nominades i tal però que, bueno, que realment doncs, a més diré que em sembla que el contratiempo estava solament en una millor, em sembla que millor muntatge o alguna cosa així una cosa així com molt mínima i tal que el muntatge és magnífic però ara parlem doncs parlem de Contratiempo de 100 metros i de La Puerta Abierta que són, bueno, són bones pel·lícules evidentment, no? els Goya millor que els Oscars de qualitat en general segur, segur això en general això no hi ha cap mena de dubte és una mica trist però és així sí, sí de veritat és que és per els Oscars sí, sí bueno, jo ara estic intentant també fer això, no? a part de les que hem vist dels Oscars a veure si la setmana que ve tenim temps i podem veure alguna més i a veure si realment la percepció que jo he tingut aquest any d'un cinema no direm menor però sí que un cinema potser no tan tan interessant com altres edicions jo crec que ha sigut temes com una mica repetitius no? sí, una mica molt jo crec que hi ha hagut uns condicionants de tota mena d'aquestes pressions que l'avem tothom de històries d'aquestes que bueno perquè així grosso modo és el que dèiem si plantegem no sé la guanyadora bueno, la guanyadora el Moonlight que tu vas comentar que era una mica desastrosa si no, hi bastant que jo encara no l'he pogut fluixa fluixa no per donar-li no per la categoria que en teoria tenen els premis més importants del planeta en cinema entre cometes però clar, t'ha passat el mateix amb l'Adadan que també ha sigut una pel·lícula que tenia una patinada de dir ostres, això és increïble i al final dius què estic veient això ha passat una miqueta el Manchester Frente al Mar es defen molt bé però encara i així tampoc estem parlant d'una gran pel·lícula i ara comentaven també la llegada que estem una mica també que hem parlat més una vegada aquí al programa i que ens hem trobat bueno avui el Jamo ha vist Manchester Frente al Mar a veure què ens opina ell sobre el tema a veure què li ha vist una curiositat que se m'ha acudit ahir quan estava veient ahir feien Tràfic una pel·lícula ah sí, sí, sí molt bé clar en els Oscars del 2000 sí hi havia tres o quatre pel·lícules però tres d'elles que competien són pel·lícules molt més notables i que han tingut molt era Gladiator que és una pel·lícula que està bastant bé amb les seves febleses però que està bastant bé però és una pel·lícula resolta sí, sí Tràfic i Erin Brokowicz vull dir clar les tres al mateix any ostres quina diferència sí, sí hi ha anys o pot ser en el passat todo tiempo pasado fue mejor però clar comparas a Mara ostia, clar Oscar a Julia Roberts per Erin Brokowicz sí bueno, perfectamente merecido Oscar a millor pel·lícula per Gladiator i Oscar a millor director per Traffic perquè ho havien de repartir d'alguna manera i així veus bueno, pues està bé perquè estan repartint entre pel·lículas que són bonas claro algunes millor alguna altra etc, etc pero són pel·lículas bonas però se que tany arribant de repartir entra bueno segunda divisió no, pero sí, en una línia parte baja de la tabla jo recordo que no fa gaires anys també parlo de fa dos anys enrere o així quan estava jo del Dallas Ballers Club i tot allò va ser un any que jo estava mort vull dir veia les pel·lícules que estava Agosto ostres i quines pel·lícules amb quina contundència i que eren nominades òscars i que algunes van guanyar altres no però no recordo però és que fa dos anys o tres però quina selecció més bona vaig dir per una vegada a la vida han fet un però totes eren bones la clau és aquesta la selecció perquè jo no crec que de cop i volta hi hagi una baixada en general de la creativitat artística i en un any es facin pel·lícules dolentes el que passa és que per pressions pel que sigui exacte al final la selecció final és bueno poca cosa tova aquest any hi ha hagut un índex bastant elevat de pel·lícules amb actors de color exagerat exagerat que no vull dir que sigui un bon mal cinema però després del que va passar l'any passat és que al final hòstia però és que moltes és que des de totes és que no recordo la del Moonlight després aquesta del Lobbing que comentàvem abans també quina més Fences em sembla que és també i una altra quina era l'altra aquella del l'any on hem dit no aquella de figures ocultes que també ella és una noia exacta exacte no que és això també vull dir que que és el que tenim sí no és com Déu exacte ha baixat ha baixat Déu Sant Jaume Vidal què tal què tal ja bé o què una mica tard però bé oi bueno però més de la tarda que nunca sí guaita tu aniré dijous a veure la pel·lícula aquesta d'això com se diu ara la guerra oculta la guerra oculta sí ups bueno ah no figures ocultes ah mira estàvem parlant d'aquesta just a més ara sí precisament l'hem vist i què diu què diu no no res res no estàvem comentant així per sobre de pel·lícules que bueno que estàvem comentant dels Òscars no d'aquest any que hi ha hagut moltes pel·lícules amb cantants amb actors de color i tal no i bueno no passa res però que és el que dèiem el que deia el Nacho que s'ha de complir uns mínims no amb una sèrie de temàtiques són uns elements que marquen molt la qualitat de la pel·lícula que en aquest cas per respectar les igualtats entre uns i altres i a vegades això fa baixar el nivell o no depèn de la qualitat de la pel·lícula i en aquest cas aquest any no estem veient tu has vist Manchester Frente al Mar ara ens diràs una mica el que t'ha semblat no i sí que tu la vas deixar molt bé precisament vaig tenir molta cura de veure bé la veritat és que doncs mira comença tu mateix no que sí que sí no no que comencem ara ja hem començat fa un momentet li dic a ell sense escalfar home agafem avui parlem de cinema acabarem parlant de circ Jaume però començem parlant de cinema ah sí sí no però el circ molt bé tu doncs ho parlem al final que així acabarem divertits carai feia temps que no havia vist però jo em vaig quedar allà demanar a tu val el Manchester és una pel·lícula jo em vaig quedar bàsicament amb el que tu deies amb un punt verd d'aquests que fa molt de fred i tal no un senyor que després sabrem què és el que li passa tu també l'has vist no l'he vist aquesta no podeu fer l'espoiler que vulgueu no tampoc es tracta de fer espòilers la veritat és que em va em va arribar tot i que em va costar una mica jo el que no estic massa d'acord és amb l'actor trobo que ho fa molt fàcil aquell noi vull dir és que jo crec que fa fàcil el que és difícil sí es va emportar l'Òscar també no és per res ja ja ja és que és això jo era aquest paper d'una mica panfilot aquesta cosa que dius eh esperta això crec que no és fàcil de fer però bueno l'experiència que ha viscut no clar no sé bé en tot cas va ser l'opció no pas d'ell sol sinó en tot cas del realitzador que diu has de fer això no? i ho fa i punt sí jo crec que allò podria ser més versàtil més emocional i tal bé a part d'això que penso que no és el més important de la pel·lícula sí que és cert que anem a parar en un punt de dir escolta què és la i això està molt preocupat sobretot els psicoanalistes eh diu què és el que provoca una crisi què és el que provoca un mal rotllo puntual amb una persona doncs la desestibilització que ell pateix no? clar i llavors això com se supera parla la pel·lícula de superació també el que passa és que la vida va seguint va donant toms i automàticament hi ha moments que tornes al mateix punt i llavors quan tornes al mateix punt dius ostinò tu deixa a mi que jo estic bé com estic jo ja estava bé i tal en aquest sentit em va agradar moltíssim eh i trobo que molt bé i que les famílies quan es desestructuren veritablement costa molt d'estructurar-les eh les persones també però les famílies tela eh i bé la vaig trobar molt interessant jo crec que la pel·lícula en si mateixa el que diem jo una mica és diferent no té res a veure però crec que hi ha un element desestabilitzador amb la vida del senyor Casallafle que és el senyor protagonista que no queda lluny que no té res a veure però amb la posició tan pusillà d'Antonio de la Torre a Tarder per a la Ira he fet una assimilació aquest paper que fa l'Antonio de la Torre que sembla que no estigui fent res que estigui allà aquest és el mateix ahir li passa una cosa que el desestabilitza i el cas de Àfrica és una altra diferent que també li passa això i la reacció és passo de tot o lo just al final et vas involucrant però m'entens? és com si una mica te separes d'aquest món ja em va bé el que faig i quan et vols anar a involucrar amb certs elements fins aquí arribo perquè no puc donar més de mi perquè no tinc empatia perquè no tinc ganes perquè no tinc forces perquè encara no he superat les coses i tot això vull dir aquesta cosa la veiem aquí d'una altra línia evidentment d'una altra línia però jo la veritat és que bueno ja ho he dit oi però penso que un petit matís també va bé és aquesta manera com més forta és la desestabilització que ja ve produïda per una desestabilització de tota mena no? en el moment que això es produeix i és molt forta per molt que tu vagis vull dir llavors dius home tu és molt difícil de superar i molt difícil de situar-te una altra vegada dius ara torno a estar al mig i intento fer el paper això que dic torno a estar en aquell punt però jo crec que això és quan ell es veu davant del paper de fer de pare una altra cosa també això això és el que a ell crec que li fa tanta por li fa tanta por que el fa reaccionar d'una manera és un dels punts un de molts punts però bueno això no hi ha res en particular vull dir que no és el que hi ha sí en aquest cas jo més aviat pauria més tou o més dificultós de superar el fet que en definitiva perquè acaben triant amb ell perquè és que tot el que l'envolta no sí clar exacte no hi ha res més que és el que hi ha vull dir llavors sí però què li va passar això sí sí però escolta és que els altres jo tampoc no a mi hi ha una escena d'aquelles que està el noi i el és a dir l'oncle i el nebot per entendre'ns molt bé que estan en una habitació que estan fent una mena de lleugers moviments per abraçar-se i són incapaços i a mi jo em vaig que dic ostres que ve un fa així i l'altre es queda així no saben com no saben exacte és molt fort i dius però venga ja coi però si això és tan fàcil com agafar i dir venga cap aquí home m'entens? hi ha tantes coses per allà que t'estimo i tal sí sí per mi sí bé bé bona pel·li jo crec que bueno de les que jo he vist dels Oscars el que dèiem més de la milloret per ara però bueno a veure si trobem més coses bueno ja sabeu que jo opino que aquella com anxeria sí però bueno vull dir això és qüestió d'opinió doncs jo la com anxeria no no ja ho sé ja no ja ho sé que ni tu ni correcte no del tot sí no però bé vull dir que això a vegades és qüestió de de de de coses que t'identifiques tu evidentment la veritat vull dir jo sempre m'entusiasma jo sempre que puc poso un western és que veus això a mi també m'agrada molt però que no no t'arriba d'acabar d'introduir però bueno és que diem que no sempre que no sempre coincidirem i tant digues dies sí digues dies no no ah vale vale no que tinc una cosa molt interessant ara us explico vale doncs jo farem una cosa parlarem ara del múltiple jo parlaré del comptable i llavors entrem una altra vegada amb tu i parlem molt bé el múltiple que ja ho m'ho vas veure ja vas explicar una miqueta però bueno jo aquesta encara no l'he vist parla correcte hasta que podes hablar correcte pel·lícula encara està està d'estrena o sigui cosa que fa un mes llarg un mes i mig i pel mig amb totes les Oscars i tal cosa que em vaig sorprendre i dic ostres encara està d'estrena i anem a veure-la bueno una pel·lícula de M&I de Shyamalan molt conegut per El sexto sentido El protegido moltes pel·lícules que ha fet un director que s'ha fet un director de culto que ha tingut una baixada entre les primeres pel·lícules i les actuals bueno ha fet unes obres una mica més menores diguem-ne però que ara jo crec que no arriba a la potència de les dues primeres però que sí que retroba una miqueta a un nivell diguem-ne bueno pel·lícula amb un argument bueno una mica simple tot i que després té coses pel fons i tal un personatge que té múltiples personalitats potser moltes per la que la ciència mèdica diu que és possible perquè aquí sembla que té 23 personalitats i es diu que estem plenament en ficció sí això ja ho vaig remarcar exacte els anàlisis i els estudis mèdics diuen que no hi ha precedent d'això i que bueno és una ficció el que passa és que sí que és cert que el que és detalls de guió exposa aquesta teoria no d'aquestes personalitats que és bastant interessant que no fem spoiler d'això perquè és una bueno suposo que agafa una teoria en algun punt que diu que les propers personalitats el que fan és canviar la química del cos de manera que a lo millor fins i tot una personalitat pot tenir una malaltia i una altra personalitat no la pot tenir una malaltia fins i tot si és diabètic i surt un personatge només explicaré això que o sigui hi ha una dona hi ha un nen hi ha N homes doncs un dels personatges resulta que és diabètic i s'ha de punxar però només necessita el cos punxar-se quan adopta aquest personatge clar això és ficció però és una idea molt potenta partint d'aquesta premissa jo crec que la pel·lícula es perd una mica en la manera d'enfocar-ho perquè tu al final acabes veient com una història bastant típica de tres noies segrestades per un psicòpata oi que sí que dius bueno aquí això podia haver fet algun tipus de no sé no hi ha cap escena d'aquelles que diguis on mira que ve sinó totes bastant bueno així com pocs mitjans però tampoc amb una intenció sinó que bueno i hi ha moments que sembla una pel·lícula d'aquestes típiques adolescents segrestades no de ai com sortim tia com sortim oi ahir em van quedar una miqueta dic hòstia vale el tio fa molt bé jo vaig sent la mala sort de veure-ho en traduïda perquè en el film original es veu que guanya molt però bueno la feien en el cinema en versió traduïda doblada doblada correcta i bueno però el tio amb les cares que posa i tot veritablement sí que fa una actuació bastant bona el personatge no és com el cas del Manchester no hi ha molta varietat aquest el protagonista de l'último rei d'Escòcia us en recordeu d'aquesta pel·lícula l'último rei d'Escòcia sí el metge el metge jove no ho recordo ah vale sí bastant irreconocible diguem-ne però i a part d'aquesta actuació la resta de la pel·lícula a mi em va semblar una única fluixa i fins i tot hi ha un detall al final de tot que és un detall molt per fans del director diguem-ne perquè fa una referència a la pel·lícula protegida i tal bueno no diem què però si algú no vol com es fa la referència a la pel·lícula però ho dic ja quan comença a ficar-te d'aquesta manera en un univers és com si un rotllo Star Wars per fans donava més de sí jo no sé si ara s'ha perdut una miqueta una pel·lícula que donaríem un aprovado bien cap un 6 mira que jo soc bastant fan d'aquest tema jo crec que a la Xamarin des del meu punt de vista jo les he vist totes també però és un tio que prometia moltíssim i ha anat cada vegada jo crec que baixava una miqueta baixava una miqueta no sé per què sinó potser per falta d'imaginació per falta de recursos no tinc ni idea o perquè potser era tan bo com semblava en un principi el que dius tu des de l'Exexexo sentido i el Protegido que eren dos pel·lícules com la Copa d'un Pi a partir d'aquí pam pam pam pam hi ha alguna cosa que dius bueno això sembla el bosc però és allò que tens que dius bueno hagués pogut arribar més la idea és bona però no la desenvolupa jo crec que i això és el que crec jo que és una rada jo crec que hi ha una constat en Shyamalan que és la recerca d'allò o sigui malgrat ho exageri perquè està plenament dins de la ficció és el que dius tu no científica això res no és que jo l'altre jo la posava al costat del pitxcot i el psicòs i és que allò tampoc és cert allò no es correspon no no bueno jo crec que no perquè no llavors jo crec que hi ha la preocupació en el senyor aquest amb el Shyamalan que és precisament anar exagerant amb coses que en definitiva acaben transformant-se més que res amb allò que ens fa por més que no pas amb el que pot tenir de real i aquí jo penso si s'ha sentit mateix vull dir si a tu no et fa por que després de la mort doncs pot haver-hi doncs algú que et pugui i un procés d'adaptació a la mort i tal dius no t'ho creus perquè això no es pot comprovar però dius bueno li preocupa això i tot allò el bosc jo crec que és clarament jo crec que allà es copia o tal de la cinta blanca si és que va abans vull dir si és que va abans i és allò de dir socialment com engegirem una història però hi ha aquella que és senyals no allò no allò no s'aguanta no ho sé jo sí que no l'hi vaig veure jo estava aterrit però aterrit ha de dir quina cosa més pobra més fluixa no no refeixo que hi ha hagut unes quantes que dius que va estar no sé ara no recordo però també hi ha hagut alguna més però Tequido per exemple molt bé està molt bé és la millor és la millor per mi perquè la primera quan te la fan en l'aire però fixa't que hi ha un punt d'exageració també en tot allò jo crec que sí que és un personatge una miqueta excessiu amb certes plantejaments i després a partir d'aquí jo crec que posa el llistó molt alt i després el que diem bum es desunfla amb molts plantejaments que és una mica encara no bueno això que dèiem abans d'una mica de la llegada que tens una una percepció dius ostres quina pel·lícula que ve la cosa i després dius bueno què vull dir pam pam tornem a repetir esquemes no i no acaba de sortir-se de tota manera la meva dona va fer una predicció aquest home farà una obra maestra algun dia segurament trobarà l'argument trobarà i farà una que al final serà perfecte potser sí potser sí hi ha un petit espòiler que penso que es pot explicar del risc que parla aquí de quina parles de múltiple sí de múltiple del risc que parla aquí el senyor Shyamalan és precisament d'allò que anomenem el professional d'excessivament arriscat de quin sector ja la veuràs ah vale un professional va ha de ser de la psicologia ah bueno clar és veritat perquè estem parlant de personalitats vale vale és que ara estava pensant que juga un paper important que és el que probablement si tu ho penses una mica és el que té d'arriscat doncs que hi hagi persones que juguin a aquesta cosa vale doncs ja mirarem ja mirarem sí sí perfecte bueno doncs jo us parlaré molt per sobre jo dic molt per sobre d'una pel·lícula que també prometia moltíssim i que també se'n va per els terrors d'Eugeda que és el contable aquesta pel·lícula que en teoria és un senyor que es diu Gavin O'Connor i el director i ell és el Ben Affleck vull dir és bueno ja sabem aquest actor que bueno que és millor director que actor jo sempre ho dic perquè aquell que va fer Argo doncs és una pel·lícula meravellosa això d'Argo a mi em va encantar però en canvi com a actor és que és un home que tampoc canvia molt la cara últimament se li canvia una mica més però no tal bueno el contable també té a veure molt amb el que seria un personatge un personatge autista amb un síndrome d'Asperger i tal molt marcat amb la seva infantesa i amb l'edat superat perdó controlat no superat sinó controlat en aquest cas si es controla està superat sí sí però té unes constants no que això també hi ha però aquí que dius ui clar sí però aquí tenim també aquell punt d'allò de l'estigma fa molts exacte aquest per tota la vida aquest serveix bueno parlem-la és un personatge molt peculiar vull dir perquè tu no em piquis que tu no t'emprenyes mai jo m'emprenyo molt no no no últimament no gaire abans sí l'any passat estava molt emprenyat amb el món però aquest any no sí sí a mi em costa també però quan em costa de veure't emprenyat a mi no però el dia que t'emprenyis no m'emprenyo poc ja el veuràs ja el veuràs no home no tu no ho veus mai una vegada dos vegades i s'ha emprenyat a mi ai que fort una va ser aquí a la terrassa ja parlarem això en privat després ho explico corta corta ui no ho sé vale vale pot ser bueno doncs això que et deia doncs el tema aquest aquest nano és un nano parlem d'aquest jove que és comptable evidentment no és un gran és un lombreres lògicament és curiós la gent que té aquesta aquesta síndrome acostuma a ser una gent que té unes capacitats matemàtiques increïbles no o unes capacitats molt més desenvolupades que qualsevol persona els busquen exacte per això els busquen i aquest el té no i llavors P és una combinació increïblement bona que té aquestes capacitats i el seu pare és militar no t'ho perdis llavors clar és una criatura que té moltes inseguretats que bueno que el pare el veu feble clar aquesta cosa militar americà saps vull dir aquesta idea vull dir que dius aquest nen és veritat clar vull dir el veu i llavors li posa fins i tot a un mestre de karate i no sé quina història perquè clar sàpiguin de fer llavors clar tenim dos elements el matemàtic i el militar i el físic i el físic clar llavors a partir d'aquí apa fixa't tu quina manera em separa la matemàtica de la física exacte llavors aquesta persona és un personatge que és contractat per la seva gran capacitat sobretot vinculat amb els paradisos fiscals i amb les empreses que volen abadir diners i tal i ell comença a agafar un rol determinat i molt concret amb el qual per un costat sembla una cosa per l'altre és una altra bueno i és una peça a veure que a mi la pel·lícula insisteixo hi ha moments que penso molt bé una bona pel·lícula d'acció que ja és complicat trobar-la avui el dia que té un contingut prou interessant però jo és el que dic sempre ell ho fa bé però amb això ho hagués fet el com es deia el Jake Gallagall que no es mai pronuncieu bé per exemple i guanya 50 vegades més de debò però de debò la pel·lícula en si està molt ben portada està molt ben feta el guió és molt correcte no vull dir moltes més coses ell fa una sèrie de coses d'una manera sistemàtica per intentar superar aquest tema del seu autisme controlat entre cometes perquè a vegades no insisteixo hi ha una sèrie d'elements que parlarem però insisteixo si voleu una bona pel·lícula d'acció s'aguanta molt bé la pel·lícula en sèrio val la pena i a mi la van recomanar i dic bueno sí està bé està bé va passar una bona estona i tal per tant és això farem una coseta perquè ara ens comentaràs què més has vist Jaume però el Nacho has parlat de portero de noche ah l'has vist aquesta ara sí i també parlem d'algunes pel·lícules dels Goya que han quedat una mica prou com la porta abierta unes pel·lis que no heu vist vosaltres i jo he vist i que a mi he passat molt bé i que s'has de vendre però sí o sí perquè és genial és que tu és gollista ets gollista gollista oscarista i tal jo ho veig i no ho veig tot i vaig veient allò que dèiem amb el Nacho rampoines vaig veient les que queden que no han guanyat res a veure què tal perquè és que a vegades et sorprèn això de la porta abierta i m'ha sorprès m'hi quedat com dient per què no li han donat res a la Carmen Machi i a la Tarele Pávez per què no? per què l'han donat a l'Emma Suárez? és la meva pregunta perquè és bona no? no, sí, clar però és que jo no he vist la propera pell el dia que la vejo podré opinar però ostres el que fa aquí la Machi m'han donat narices però bueno és el que veurem una cosa ara se m'ha de tenir la pinça exacte segur que posem una cançó per aquí al mig avui això és una cosa més potser amb el Nacho Jaume he de deixar-me un costat no, no que és broma és un dels LPs potser més importants de la història del pop és el de Joshua Tri de YouTube doncs et dic quants anys fa ara 30 anys compleix són molt grans i tu com saps que jo no ho conec això ah no, sí, sí, no jo no dic que no la cançó segur que la coneixes Jaume això t'ho dic en sèrio diria l'LP que va donar a conèixer YouTube portava 4 o 5 LPs exacte però això va ser la bomba clar, clar això va el pas a un supergrup ah, això mateix a un pollà amb Scali per això dic però clar jo pensava 30 anys fa d'aquest LP sembla que era ahir quan jo escoltava això i ballàvem això el With Out i aquestes coses que ho parlàvem jo ja estava en la crisi dels 40 30 anys doncs segur que l'ha d'haver escolt alguna vegada és el With Out ballar-la no ho sé tampoc tampoc és molt ballable però bueno és una cançó d'aquelles de corajar vull dir quan allò en públic i tal doncs vinga aquesta cançó Música Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit Bona nit