Babilònia del 7/5/2015 — Cister a Vallbona, fotografia 30s i cine amb ànima

Panorama general

Un episodi de Babilònia que viatja de l’art i el patrimoni al fotoperiodisme d’entreguerres, un llibre de thriller psicològic i un ampli bloc de cinema. El fil conductor és l’atenció a la mirada humana, ja sigui monàstica, documental o cinematogràfica.

"Hora et labora" i el valor de la comunitat, la modernitat visual dels anys 30, i identitats que es construeixen i es qüestionen a través del cinema.

Ruta del Císter: Vallbona de les Monges i patrimoni benedictí

• Monestir habitat per monges benedictines: l’únic del triangle cistercenc català (Poblet, Santes Creus, Vallbona) amb comunitat activa.
• Regla de Sant Benet: 73 normes; la màxima, "ora et labora".
• -
• Possessió individual prohibida;
• Possessió col·lectiva permesa (terres, ramats, molins).
• Arquitectura i temps: 4 segles d’obres amb barreja d’estils (romànic, gòtic), entre austeritat cistercenca i moments d’ostentació.
• -
• Contrast entre puresa (segles XII-XV) i gòtic flamíger;
• Restauració notable.
• Context històric: Concili de Trento i necessitat d’ancoratge als pobles per subsistir; criteri d’emplaçament amb aigua subterrània (pous, rius) i funció evangelitzadora i econòmica.
• Mirada social i de gènere: finesa en la comparació amb monestirs masculins; rosassa mínima a Vallbona vs. rossassa monumental a Sant Cugat; lectura sobre poder, estatus i gènere a la història.

Apunts sobre el Monestir de Sant Cugat

• Benedictí, amb capitells historiats (sirenes, arca de Noè) i restes de basílica paleocristiana al claustre. Exemple de coherència estilística i didàctica visual medieval.

Exposició: Gabriel Casas (MANAC)

• Mostra “Fotografia, informació i modernitat (1929-1939)”.
• Doble vessant: fotoperiodisme social i urbà, i l’estètica de la Nova Visió (acumulacions de plats, ampolles, estructures metàl·liques en contrapicats).
• -
• Blanc i negre potent;
• Barcelona en progrés (Expo 1929) més que postguerra.
• Exposició breu i recomanable (mitja hora) com a complement d’una visita al MNAC.

Llibre: “No hay cuerpos” (John Hart)

• Thriller fosc centrat en un noi de 13 anys que busca la germana desapareguda; mare en depressió i policia obsessionat.
• Temes: dol, culpa, addicció, vulnerabilitat. Personatge enigmàtic (Freemantle) que confronta el lector amb el límit entre trastorn mental i maldat.
• -
• La frase «no hi ha cossos» opera com a clau psicològica i narrativa.
• To intens i cinematogràfic: ideal per a adaptació; el debat evita espòilers, subratllant la mirada ètica del relat.

Cinema: identitat de gènere a “Tomboy” (Céline Sciamma)

• Nena de 10 anys que es presenta com a Mikaël durant un estiu; família afectuosa, canvi de barri i espai per experimentar la identitat.
• -
• Futbol amb tors nu i codis de masculinitat apresos;
• Sorellor petita empàtica;
• Dilema dels pares en descobrir-ho.
• Cinefòrum “La pobresa amb ulls d’infant” (Palau Macaya, Fundació La Caixa): la pobresa entesa també com a precarietat relacional i simbòlica.
• -
• Preguntes clau del debat:

- Què és per a tu ser home o dona? - Com ha estat el teu procés de socialització? - Quin secret revela la protagonista al bebè del ventre de la mare?

• -
• Conducció: Carles Vidal; convidada: Lídia Casanovas (Fil a l’Agulla), educació i tallers en gènere.

Cinema: “Lliçons d’amor” (Words and Pictures)

• Direcció: Fred Schepisi. Duel afectuós i intel·lectual entre professor de paraules (Clive Owen) i d’art (Juliette Binoche) sobre què pesa més: la paraula o la imatge.
• -
• Comèdia romàntica tendra i elegant; el film proposa un empat creatiu entre llenguatges.
• -
• Deriva en conversa sobre la filmografia de Juliette Binoche i el seu registre sensible.

Agenda del cicle (Cinema Girona, entrada gratuïta)

• “L’hora del pati” (2013, Espanya).
• “Fire in the Blood” (Índia/Canadà): patents farmacèutiques i accés als medicaments.
• “Cafana” (Espanya): 40 anys d’exili sahrauí i organització sanitària al desert.

Homenatge: Ben E. King

• Record a Ben E. King i “Stand by Me”, tema icònic lligat a “Cuenta conmigo” (adaptació d'Stephen King). Balada universal que travessa generacions.

Repassada 2014-2015: animació i Goya

“La mecànica del cor”

• Conte gòtic-poètic basat en Mathias Malzieu: un nen amb rellotge de cucut per cor; prohibició d’enamorar-se per no trencar el mecanisme.
• -
• Estètica a l’òrbita de Tim Burton (més lluminosa), aparició de Georges Méliès, i metàfora sobre creixement i desig.

“Loreak (Flores)”

• Drama basc de silencis i gestos: una dona rep flors setmanals d’un desconegut i hi projecta un desig nou.
• -
• Retrat d’intimitat, amor sense rostre i ciutat industrial; va passar discretament pels Goya però és molt recomanable.

Alexander Payne: “Nebraska” i “A propósito de Schmidt”

• Mirada irònica i humanista sobre família i envelliment. Debat sobre el retrat de gènere (crític i de vegades incòmode), però amb finals emocionalment afinats.

Clàssics revisitats

• “La llista de Schindler” (Spielberg): obra mestra sobre moralitat, capital i supervivència, amb un Liam Neeson majúscul. Dura i necessària.
• “Un món perfecte” (Clint Eastwood): Kevin Costner i un nen en un recorregut moral ple de matisos; escenes a la caravana memorables. Comparada amb l’etapa més recent d’Eastwood, aquí la tesi és més oberta i ambigua.

Idees clau

• -
• Patrimoni viu: la comunitat i l’ús social sostenen els monestirs.
• -
• La mirada moderna: la Nova Visió de Casas encara sorprèn per composició i ritme.
• -
• Identitat i cura: el respecte a processos personals (Tomboy) és central.
• -
• Paraules vs imatges: el diàleg enriqueix més que el dogma.
• -
• Clàssics que perduren: cinema que interpel·la sobre ètica, memòria i virilitat.