Babilònia del 7/5/2015 — Cister a Vallbona, fotografia 30s i cine amb ànima
Benvinguda, presentació dels participants i repàs dels temes del dia: patrimoni cistercenc, exposició de Gabriel Casas, llibre “No hay cuerpos” i bloc ampli de cinema (Tomboy, Lliçons d’amor, animació, Goya i clàssics).
Visita a Vallbona: comunitat benedictina activa, regla de Sant Benet (ora et labora), possessió col·lectiva, austeritat vs ostentació, 4 segles d’obra amb barreja d’estils. Context del Concili de Trento (ancoratge als pobles) i criteri d’aigua. Comparacions amb Sant Cugat i reflexió de gènere i poder.
Fotoperiodisme i modernitat: Nova Visió (acumulacions, contrapicats), Barcelona en progrés (Expo 1929), blanc i negre contundent. Mostra breu i recomanable com a complement de visita.
Thriller psicològic sobre desaparicions, dol i sospita. Protagonista adolescent, mare en depressió, policia obsessionat i figura enigmàtica (Freemantle). Debat ètic sobre trastorn vs maldat. To molt cinematogràfic.
Nena de 10 anys que es presenta com a noi; família afectuosa i estiu com a espai d’experimentació. Escenes que exploren codis de masculinitat i suport sororal. Cinefòrum: preguntes sobre gènere i socialització; participació de Carles Vidal i Lídia Casanovas (Fil a l’Agulla).
Comèdia romàntica intel·lectual de Fred Schepisi: duel entre paraules i imatges (Clive Owen i Juliette Binoche). To tendre i resolució d’empat creatiu. Conversa derivada sobre la trajectòria i sensibilitat de Binoche.
Properes sessions al Cinema Girona (gratuït): L’hora del pati; Fire in the Blood (patents i accés a medicaments); Cafana (exili sahrauí i salut al desert).
Record i escolta de “Stand by Me”, enllaçada a la pel·lícula “Cuenta conmigo”. Un clàssic universal.
Conte gòtic-lluminós basat en Mathias Malzieu: nen amb cor-rellotge i la prohibició d’enamorar-se. Estètica pròxima a Tim Burton i cameo de Georges Méliès.
Drama basc de silencis: una dona rep flors setmanals i s’hi aferra com a nou sentit vital. Bilbao industrial, amor sense rostre i elegància minimalista.
Mirada humanista i irònica sobre envelliment i família. Debat sobre representació de gènere; finals emocionalment afinats i personatges memorables (Jack Nicholson a Schmidt).
Obra mestra de Spielberg: ètica, capital i supervivència amb un Liam Neeson excepcional. Duresa històrica i vigència.
Kevin Costner i un nen en un viatge ple de matisos morals; seqüències de caravana memorables. Comparada amb l’etapa recent d’Eastwood, aquí la tesi és més oberta i ambigua.
Comiat amb la “Maruzzella” (Renato Carosone) i identificació de l’emissora. Cloenda cordial.
Panorama general
Un episodi de Babilònia que viatja de l’art i el patrimoni al fotoperiodisme d’entreguerres, un llibre de thriller psicològic i un ampli bloc de cinema. El fil conductor és l’atenció a la mirada humana, ja sigui monàstica, documental o cinematogràfica.
"Hora et labora" i el valor de la comunitat, la modernitat visual dels anys 30, i identitats que es construeixen i es qüestionen a través del cinema.
Ruta del Císter: Vallbona de les Monges i patrimoni benedictí
- Monestir habitat per monges benedictines: l’únic del triangle cistercenc català (Poblet, Santes Creus, Vallbona) amb comunitat activa.
- Regla de Sant Benet: 73 normes; la màxima, "ora et labora".
- -
- Possessió individual prohibida;
- Possessió col·lectiva permesa (terres, ramats, molins).
- Arquitectura i temps: 4 segles d’obres amb barreja d’estils (romànic, gòtic), entre austeritat cistercenca i moments d’ostentació.
- -
- Contrast entre puresa (segles XII-XV) i gòtic flamíger;
- Restauració notable.
- Context històric: Concili de Trento i necessitat d’ancoratge als pobles per subsistir; criteri d’emplaçament amb aigua subterrània (pous, rius) i funció evangelitzadora i econòmica.
- Mirada social i de gènere: finesa en la comparació amb monestirs masculins; rosassa mínima a Vallbona vs. rossassa monumental a Sant Cugat; lectura sobre poder, estatus i gènere a la història.
Apunts sobre el Monestir de Sant Cugat
- Benedictí, amb capitells historiats (sirenes, arca de Noè) i restes de basílica paleocristiana al claustre. Exemple de coherència estilística i didàctica visual medieval.
Exposició: Gabriel Casas (MANAC)
- Mostra “Fotografia, informació i modernitat (1929-1939)”.
- Doble vessant: fotoperiodisme social i urbà, i l’estètica de la Nova Visió (acumulacions de plats, ampolles, estructures metàl·liques en contrapicats).
- -
- Blanc i negre potent;
- Barcelona en progrés (Expo 1929) més que postguerra.
- Exposició breu i recomanable (mitja hora) com a complement d’una visita al MNAC.
Llibre: “No hay cuerpos” (John Hart)
- Thriller fosc centrat en un noi de 13 anys que busca la germana desapareguda; mare en depressió i policia obsessionat.
- Temes: dol, culpa, addicció, vulnerabilitat. Personatge enigmàtic (Freemantle) que confronta el lector amb el límit entre trastorn mental i maldat.
- -
- La frase «no hi ha cossos» opera com a clau psicològica i narrativa.
- To intens i cinematogràfic: ideal per a adaptació; el debat evita espòilers, subratllant la mirada ètica del relat.
Cinema: identitat de gènere a “Tomboy” (Céline Sciamma)
- Nena de 10 anys que es presenta com a Mikaël durant un estiu; família afectuosa, canvi de barri i espai per experimentar la identitat.
- -
- Futbol amb tors nu i codis de masculinitat apresos;
- Sorellor petita empàtica;
- Dilema dels pares en descobrir-ho.
- Cinefòrum “La pobresa amb ulls d’infant” (Palau Macaya, Fundació La Caixa): la pobresa entesa també com a precarietat relacional i simbòlica.
- -
- Preguntes clau del debat:
- Què és per a tu ser home o dona? - Com ha estat el teu procés de socialització? - Quin secret revela la protagonista al bebè del ventre de la mare?
- -
- Conducció: Carles Vidal; convidada: Lídia Casanovas (Fil a l’Agulla), educació i tallers en gènere.
Cinema: “Lliçons d’amor” (Words and Pictures)
- Direcció: Fred Schepisi. Duel afectuós i intel·lectual entre professor de paraules (Clive Owen) i d’art (Juliette Binoche) sobre què pesa més: la paraula o la imatge.
- -
- Comèdia romàntica tendra i elegant; el film proposa un empat creatiu entre llenguatges.
- -
- Deriva en conversa sobre la filmografia de Juliette Binoche i el seu registre sensible.
Agenda del cicle (Cinema Girona, entrada gratuïta)
- “L’hora del pati” (2013, Espanya).
- “Fire in the Blood” (Índia/Canadà): patents farmacèutiques i accés als medicaments.
- “Cafana” (Espanya): 40 anys d’exili sahrauí i organització sanitària al desert.
Homenatge: Ben E. King
- Record a Ben E. King i “Stand by Me”, tema icònic lligat a “Cuenta conmigo” (adaptació d'Stephen King). Balada universal que travessa generacions.
Repassada 2014-2015: animació i Goya
“La mecànica del cor”
- Conte gòtic-poètic basat en Mathias Malzieu: un nen amb rellotge de cucut per cor; prohibició d’enamorar-se per no trencar el mecanisme.
- -
- Estètica a l’òrbita de Tim Burton (més lluminosa), aparició de Georges Méliès, i metàfora sobre creixement i desig.
“Loreak (Flores)”
- Drama basc de silencis i gestos: una dona rep flors setmanals d’un desconegut i hi projecta un desig nou.
- -
- Retrat d’intimitat, amor sense rostre i ciutat industrial; va passar discretament pels Goya però és molt recomanable.
Alexander Payne: “Nebraska” i “A propósito de Schmidt”
- Mirada irònica i humanista sobre família i envelliment. Debat sobre el retrat de gènere (crític i de vegades incòmode), però amb finals emocionalment afinats.
Clàssics revisitats
- “La llista de Schindler” (Spielberg): obra mestra sobre moralitat, capital i supervivència, amb un Liam Neeson majúscul. Dura i necessària.
- “Un món perfecte” (Clint Eastwood): Kevin Costner i un nen en un recorregut moral ple de matisos; escenes a la caravana memorables. Comparada amb l’etapa més recent d’Eastwood, aquí la tesi és més oberta i ambigua.
Idees clau
- -
- Patrimoni viu: la comunitat i l’ús social sostenen els monestirs.
- -
- La mirada moderna: la Nova Visió de Casas encara sorprèn per composició i ritme.
- -
- Identitat i cura: el respecte a processos personals (Tomboy) és central.
- -
- Paraules vs imatges: el diàleg enriqueix més que el dogma.
- -
- Clàssics que perduren: cinema que interpel·la sobre ètica, memòria i virilitat.

