Babilònia del 30/1/2014 — Clàssica, llibres i cinema: Strauss, King i McQueen
Tros final d’un altre programa amb to humorístic i acomiadament; promesa de tancar amb música dels 70 (“Venus”).
Presentació duet (Rosa i Xescu). Avanç de continguts: música (Takemitsu/Strauss), cicle d’economia, llibres (Boyne i King) i cinema (Kim Ki-duk, 12 anys d’esclavitud, Blue Jasmine, L’esquive, comparativa d’època).
Obra amb solistes de shakuhachi i biwa; direcció de Kazushi Ono; combinació d’estètica nipona i orquestra; èmfasi en l’exotisme i la novetat tímbrica.
Simfonia en 22 parts, inspirada per Nietzsche; paisatge sonor descrit amb orquestració rica (corns de caça, ocells, esquellots); debat sobre música descriptiva i percepció sensorial.
Cicle de 5 conferències gratuïtes amb inscripció (febrer–març) i programa musical del Magrib els caps de setmana de febrer (berbers, gnawa, sufís; influència arabo-andalusina).
Recordatori de la trajectòria de Phil Collins i de l’impacte solidari atemporal de “We Are the World”.
Faula tendra sobre un nen que flota i uns pares que volen “normalitat”; viatge iniciàtic en positiu; reflexió sobre diferència, llibertat i pertinença.
Terror curt i intens: laberint vegetal, pedra magnètica i sacrificis; atmosfera opressiva i violenta (King en mode més fosc).
Minimalisme simbòlic, espiritualitat budista, relacions codificades; l’arc com a símbol i oracle; cicle vital en un llac; digressions sobre muralles culturals i Murakami com a referent.
Biografia de Solomon Northup; posada en escena austera i contundent; violència representada amb gran cruesa; paper destacat de Chiwetel Ejiofor i Michael Fassbender.
Caiguda d’una dona d’alta societat i desequilibri emocional; gran interpretació de Cate Blanchett; Allen en clau menys clàssica.
Institut de banlieue assajant Marivaux; multiracialitat i llenguatge de carrer; paral·lelismes vida/escena; menció de Cuscús i La vida d’Adèle.
Reprèn l’efemèride destacant la seva vigència i força coral.
Dues adaptacions del mateix text: Frears (ferotge, psicològica) vs Forman (clàssica, rococó). Repartiments de luxe i lectura del joc de seducció/destrucció.
Acomiadament àgil i humorístic.
Presentació de l’espai i primers temes: Ramsey Lewis (“Uhuru”) i Jimmy McGriff (“The Worm”).
Introducció i context
- Dues veus al micròfon (Rosa i Xescu) amb un programa variat de música, literatura i cinema.
"Cada setmana és una aventura" — to i ritme àgil, amb humor i complicitat.
Música clàssica: orquestra, exotisme i paisatge sonor
Toru Takemitsu — November Steps (Auditori de Barcelona)
- Obra contemporània amb dos instruments tradicionals japonesos: shakuhachi (flauta) i biwa (llaut).
- Direcció de Kazushi Ono (futur director de l’OBC), aportant un aire d’“exotisme” i textures tímriques poc habituals.
- Combinació de tradició nipona i orquestra simfònica per explorar noves sonoritats.
Clau: la música com a pont cultural i com a experiència sensorial més enllà de l’oïda.
Richard Strauss — Eine Alpensinfonie (Simfonia Alpina)
- Inspirada en idees de superació de l’home (Nietzsche); estructura contínua en 22 seccions.
- Caràcter clarament descriptiu: nit, sortida de sol, ascens, glacera, tempesta, posta…
- Orquestració rica i “programàtica” amb tòpics reconeixibles (corns/caça, ocells, esquellots).
"La música transporta" — la interpretació recrea paisatges i moments amb gran poder evocador.
Economia i cultura al CaixaForum
- Cicle de conferències “Visions econòmiques del futur” (5 sessions, febrer-març):
- Després de la crisi - Estat i política econòmica - Eficiència, preocupació social i medi ambient - Economia política i organitzacions - Banca, finances i diners
- Ponents de nivell (ESADE, UB, UPF, etc.). Entrada gratuïta amb inscripció.
- Programa “Un te a la menta: músiques del Magrib” (caps de setmana de febrer): cants i ritmes berbers, gnawa i sufís; connexions arabo-andalusines.
Idea forta: integració d’oci, música i sensibilitat olfactiva/gustativa per enriquir l’experiència cultural.
Efemèrides musicals
- Aniversari de Phil Collins (63): de Genesis a l’etapa en solitari.
- 29 anys de “We Are The World”: fita solidària atemporal amb una constel·lació d’artistes (Michael Jackson, Lionel Richie, Tina Turner, Springsteen, Wonder…).
Literatura
John Boyne — La increïble història de Barnaby Brocket
- Conte modern amb to fantàstic: Barnaby “flota” i desafia la gravetat.
- Tensió entre desig de “normalitat” dels pares i acceptació de la diferència.
- Odissea vital en positiu (globus aerostàtic, trobades sorprenents) i aprenentatge sobre llibertat i identitat.
Missatge clau: celebració de la diversitat i creixement propi malgrat la por a allò diferent.
Stephen King — En la llerba alta (In the Tall Grass)
- Terror curt i brutal: un camp d’herba altíssima actua com un laberint dimensional.
- Pedra “magnètica” central, sacrificis i girs macabres (etapa King més ferotge).
Avis: sang i fetge, atmosfera opressiva i inquietant.
Cinema
Kim Ki-duk — L’arc (2005) i Primavera, estiu, tardor, hivern… i primavera (2003)
- Minimalisme i simbologia budista: dues vides aïllades en un llac; ritu, destí i cicle vital.
- L’arc com a instrument, arma i oracle; el monestir al llac com a espai de transformació i expiació.
- Metàfores animals (tortuga, serp, gat) i silenci expressiu.
Relacions “no occidentals” i codis emocionals diferents — suggerit el pont de lectura amb Murakami.
12 anys d’esclavitud — Steve McQueen
- Biografia de Solomon Northup: home lliure segrestat i venut com a esclau.
- Direcció freda i precisa; realisme colpidor i sense concessions.
- Interpretacions potents (Chiwetel Ejiofor; Michael Fassbender com a negrer).
Essencial: denúncia històrica amb gran força visual i moral.
Blue Jasmine — Woody Allen
- Caiguda d’una socialité (Cate Blanchett) i fractura emocional sense solució fàcil.
- Woody Allen en clau més “moderna”, amb personatge femení d’alt voltatge interpretatiu.
L’esquive — Abdellatif Kechiche
- Institut a la banlieue que assaja Marivaux; multiracialitat i llenguatge de carrer.
- Paral·lelisme entre vida i escena: enamoraments, gelosies i estatuts socials.
- Context del director: Cuscús, La vida d’Adèle.
Comparativa — Les amistats perilloses (Frears) vs Valmont (Forman)
- Mateix material d’origen, tons diferents:
- Frears: més ferotge i psicològic (Glenn Close, John Malkovich, Michelle Pfeiffer). - Forman: més clàssic i rococó (Annette Bening, Colin Firth).
Tema central: el joc perillós de la seducció i la destrucció mútua.
Tancament i canvi de programa
- Cloenda de “Babilònia” i pas a un altre espai radiofònic.
- Indicatius de Ràdio Desvern i arrencada d’un programa de jazz.
Apèndix: inici d’un altre programa (jazz 50-60)
- Groove i hard-bop: Ramsey Lewis (“Uhuru”), Jimmy McGriff (“The Worm”).
- Continuïtat musical respecte l’esperit del programa anterior (energia i ritme).

