Babilònia del 2/4/2015 — Clerks i Un mundo perfecto; el llibre “Te quiero porque me das de comer”; Big Hero 6; homenatge a Eric Clapton i Pet Shop Boys; i conversa sobre Paul Thomas Anderson

Panorama general

Programa cultural amb focus en cinema, literatura i música. Es ressenyen un llibre experimental, films dels anys 90 i una estrena destacada d’animació; es fa un homenatge musical a Eric Clapton i als Pet Shop Boys; i es recomana visitar el MNAC. A la segona part, conversa crítica amb el Jaume sobre Paul Thomas Anderson i l’últim film vist.

Llibres

“Te quiero porque me das de comer” — David Llorenç

• Novel·la experimental, complexa i trencadora ambientada en una ciutat anomenada Angel, Madrid i en els anys 90.
• Escriptura amb ressonàncies a José Saramago: flux continu, moltes trames solapades i diàleg integrat.
• Eix narratiu: Max Luminària, cirurgià eminència amb doble vida; al voltant, situacions límit i temes de l’època (drogues, pre-ubiqüitat del mòbil, relacions).
• Valoració: potent, diferent i ambiciosa; es recomana llegir-la sense espòilers.

“És un llibre que no es pot explicar, s’ha de llegir.”

Cinema

Clint Eastwood — “Un mundo perfecto” (1993)

• Road-movie humana entre un fugit (Kevin Costner) i un nen segrestat, amb sindròmi d’Estocolm i descoberta vital.
• Eastwood actua com a xèrif; aparició de Laura Dern. To sensible dins l’etapa 90 d’Eastwood, amb espais rurals i una factura impecable.

Kevin Smith — “Clerks” (1994) i el cinema independent 90s

• Fenomen indie en blanc i negre i micro-pressupost (uns 27.000 $). Estètica grunge i retrat de personatges quotidians/esperpèntics.
• Introducció de Jay i Silent Bob i porta d’entrada a l’univers Smith (“Mallrats”, “Chasing Amy”, “Dogma”…).
• Context: auge del cinema alternatiu (sales com el Verdi; programacions de l’Alexander) i títols indie dels 80-90.

Animació — “Big Hero 6”

• Aventura d’herois amb missatge positiu, robòtica i dol per la pèrdua. Escenari híbrid San Fransokyo i personatges d’estètica amb influència manga.
• Baymax, robot sanitari, esdevé el company emocional del protagonista en una formació d’equip que combat un antagonista megalòman.

Música

Eric Clapton (70 anys)

• Fons musical i homenatge. S’escolten dues peces clau:

- “Tears in Heaven”: balada icònica escrita arran de la mort del seu fill; delicada i emotiva. - “Layla” (Unplugged): versió suau d’un clàssic rock; virtuosisme aparentment “sense esforç” de Clapton.

Pet Shop Boys — “West End Girls” (32 anys del nº1)

• Record d’un hit fundacional del pop de ball 80s que va transformar el panorama musical i va mantenir vigència als 90.

Museus i ciutat

Recomanació MNAC — Secció d’Art Modern (Montjuïc)

• Reestructurada recentment: recorregut del s. XIX a les primeres avantguardes.
• Punts forts: Romanticisme (Marià Fortuny), Realisme (Ramon Martí Alsina), Orientalisme i, sobretot, Modernisme (pintura, escultura, cartelleria, mobles, vitralls).
• Observació crítica: Noucentisme menys potenciat en el discurs final.
• Crida a redescobrir el patrimoni català i a participar en activitats (barcelonart.blogspot; sortida 25 d’abril).

Conversa crítica amb el Jaume

“Puro vicio” (Inherent Vice) — Paul Thomas Anderson

• Film “no racional” que s’endinsa en estats d’addicció i irrealitat, amb ecos de “Mulholland Drive” (Lynch) i “Chinatown” (Polanski) pel laberint narratiu.
• Defensa d’un gran cinema (no gran espectacle): estalvi narratiu, suggeriment i confiança en l’espectador.

P.T. Anderson — estil i filmografia

• De la polifonia coral de “Magnolia” (9 trames; la famosa pluja de gripaus) al retrat del poder i l’ambició a “There Will Be Blood”, el duel psicològic de “The Master”, l’amor singular de “Punch-Drunk Love” i l’ecosistema 70s de “Boogie Nights”.
• Actors destacats: Joaquin Phoenix, Adam Sandler (sorprenentment convincent a “Punch-Drunk Love”), Philip Seymour Hoffman, Julianne Moore, Tom Cruise.

“No és el gran espectacle sinó el gran cinema.”

Eastwood i els clàssics vius

• Relectura d’Un mundo perfecto en clau de tendresa 90s i comparacions amb etapes de mala bava i títols com “Gran Torino” o les bèl·liques (“Cartes des d’Iwo Jima”).
• Reflex sobre llegats de Cronenberg, Lynch, Woody Allen, Manoel de Oliveira i Stanley Kubrick.

Idees clau

• Anys 90 com a eix: tant en cinema (Eastwood, Smith, Anderson) com en música (PSB, Clapton Unplugged).
• Experiment narratiu a literatura i cinema: múltiples trames, fluxos no lineals, estalvi narratiu.
• Indie vs. mainstream: el valor del circuit alternatiu i de l’autoria forta.
• Cultura local: posada en valor del MNAC i del patrimoni català.