Babilònia del 22/9/2016 — Colònies tèxtils i memòria obrera; Intemperie i Hombres desnudos; No respires, El Petit Príncep, Money Monster i el clàssic El Buscavides

Panorama de l’episodi

• Episodi molt complet amb un “especial llibres i cinema” i un clàssic per tancar.
• Intervencions de Rosa, David i Nacho, amb un to distès i molt referencial.

Colònies tèxtils del Llobregat i el Ter: història, debat i memòria viva

Què s’hi tracta

• Context històric: fins a 18 colònies tèxtils al llarg de 20 km del riu Llobregat (i també al Ter), amb economies semi-autàrquiques (escola, economat, capellà, metge).
• Origen i poder: industrials d’arrel indiana (com els Güell) traslladen el negoci del cotó i implanten el model de colònia inspirat en Escòcia.
• Debat central: paternalisme i control social vs ascensor social i estabilitat per a la classe treballadora.

- D’una banda, feudalisme modern (servitud, horaris extensos, control de moviments). - De l’altra, millora material i comunitat per a famílies abocades a la precarietat agrícola.

• Gènere i treball: protagonisme de les dones als telers; homes més a manteniment i comandaments.
• Llocs i memòria: Colònia Vidal (museïtzada, fràgil per ser de propietat privada), Viladomiu (encara habitada), Guixeró (resclosa i enginyeria hidràulica). Visites guiades amb l’historiadora Assumpta Montellà.
• Persistència temporal: tancaments recents (fins als anys 80); paral·lel amb colònies mineres (Sant Corneli, Cercs, fins 1991).
• Mirades culturals: sèrie “Olor de colònia” i poesia de Miquel Martí i Pol (La fàbrica) com a testimoni emotiu i crític.

“Vingui a nosaltres la jornada de 7 hores… no ens deixeu caure a les mans del director.”

Idees clau

• Les colònies com a dispositiu de control social i antídot contra el comunisme emergent.
• Patrimoni industrial i memòria obrera amb valor històric, tecnològic i social.

Literatura (I): Intemperie, de Jesús Carrasco

Nucli

• Novel·la d’estètica seca i ascètica, situada a la meseta (Extremadura/Castella), dècades 50-60.
• Un nen fuig “al ras” i es refugia amb un cabrer: inici d’un periple de supervivència i iniciació moral.
• Escriptura de gran riquesa lèxica i concreció; revelació progressiva del trauma.

Punts forts

• Atmosfera “desèrtica” i física; llenguatge de la terra i del clima.
• Comparacions amb Delibes; estructura de thriller existencial.
• Esment del segon títol de l’autor, La tierra que pisamos (ucronies d’invasió i ocupació) com a lectura complementària.

Literatura (II): Hombres desnudos, d’Alicia Giménez Bartlett (Premi Planeta 2015)

De què va

• Professor de literatura precaritzat que, amb un amic “de barri”, entra al circuit d’estriptis i escort masculí per diners.
• Xoc de classes i rols: alta burgesia en crisi, classe mitjana depauperada i perifèria desacomplexada; llenguatges diferenciats per estrat social.
• Tò de crònica social contemporània amb deriva noir en el tram final.

Per què destaca

• Tractament directe, col·loquial i modern, sense eufemismes.
• Mirada crítica sobre la mercantilització del cos i la masculinitat en temps de crisi.

Pausa musical: Nile Rodgers i el clàssic Le Freak (Chic)

• Recordatori del paper de Nile Rodgers com a productor clau del disco i el dance dels 70-80.
• Escolta de “Le Freak”, emblema de la pista de ball.

Cinema (I): No respires (Don’t Breathe), de Fede Álvarez

Premissa

• Tres joves lladres entren a la casa d’un veterà cec en un barri degradat (aire de Detroit) per robar suposats diners de loteria.
• La casa es converteix en un laberint hostil: la víctima aparent domina el terreny i inverteix els rols de caça/caçador.

Valoració

• Thriller de suspens (més hitchcockià que gore) amb bons travelings i ritme tens.
• Moral ambigua: els “dolents” no ho són tant i el “bo” amaga ombres profundes.

“És una casa on és fàcil entrar, però difícil sortir.”

Apunt cartellera

• Recomanació exprés: Capitán Fantástico (Viggo Mortensen), to de drama familiar “indie” a l’estil Pequena Miss Sunshine.

Cinema (II): El Petit Príncep, de Mark Osborne

Enfoc

• Adaptació híbrida: història contemporània d’una nena i el seu veí aviador, entreteixida amb el relat original d’Antoine de Saint‑Exupéry.
• Trams del conte en stop motion i estètica de papiroflèxia; resultat visualment preciós.
• No és un film “per a nens petits”: subtext filosòfic sobre relacions, valors i maduresa.

“L’essencial és invisible als ulls.”

Cinema (III): Money Monster, de Jodie Foster

De què parla

• Sàtira/Thriller en directe sobre teleespectacle financer i estafes d’inversió: un inversor irromp armant-se d’explosius al plató d’un show econòmic.
• George Clooney (presentador-showman) i Julia Roberts (realitzadora) gestionen la crisi davant de milions d’espectadors.

Lectura

• Crítica al cinisme mediàtic i a la desensibilització de l’audiència: del morbo en temps real al “res a veure” en segons.
• Complementa la cartografia cinematogràfica de la crisi amb una mirada centrada en el format televisiu.

Clàssic: El Buscavides (The Hustler, 1961), de Robert Rossen

Essència

• Paul Newman és Eddie Felson, talent descomunal del billar però de caràcter feble, obsessionat per derrotar el “Gordo de Minnesota”.
• Tractat sobre guanyadors i perdedors: el triomf depèn tant del caràcter com del talent.
• Blanc i negre nítid, diàlegs tallants de cine negre, personatges profundament humans (Piper Laurie, George C. Scott).

Llegat

• Òscar “recuperat” per Newman a El color del dinero (Scorsese), continuació espiritual amb Tom Cruise.

Idees força de l’episodi

• Patrimoni industrial i memòria social: colònies tèxtils com a mirall de poder, gènere i comunitat.
• Literatura de frontera moral: Intemperie com a iniciació en un món hostil; Hombres desnudos com a radiografia de classe i cos.
• Cinema que tensiona gèneres: No respires (suspens claustrofòbic), El Petit Príncep (poesia visual), Money Monster (sàtira mediàtica), i un clàssic fundacional sobre el caràcter: El Buscavides.