Babilònia del 10/10/2019 — De Bartók a Ad Astra: automedicació, terror i twerk; Alzheimer, remakes Disney i El peral salvatge

Visió general

Episodi variat i viu on l’equip de Babilònia repassa música clàssica, literatura, teatre i cinema. Es combinen peces amb to crític i reflexiu: des de la recepció polèmica de Béla Bartók, passant per una novel·la sobre l’automedicació i la fugida de la realitat, un thriller de terror tecnològic, un espectacle que resignifica el twerk des d’una mirada feminista, un drama tendre sobre l’Alzheimer, ciència-ficció íntima, revisions Disney i un gran fresc turc d’autor.

• Música clàssica: context i impacte d’El mandarí meravellós de Béla Bartók; programa amb Brahms i Respighi.
• Llibres: Mi año de relajación y descanso (automedicació i depressió) i La senyal (terror amb dol col·lectiu i tecnologia).
• Teatre: Així ballen les putes, peça participativa que desmunta tòpics sobre el twerk.
• Cinema: Vivir dos veces (Alzheimer), Ad Astra (paternofilial i nou “Far West” lunar), remakes Disney (Dumbo i Aladdin), apunts sobre Joker i recomanació de Her.
• Cinema d’autor: El peral salvatge, retrat generacional i simbòlic de la Turquia contemporània.

Música clàssica: Béla Bartók — El mandarí meravellós

• Context: obra que va ser polèmica en la seva estrena per trencar amb el classicisme i el virtuosisme convencional, amb un tema “sòrdid” i provocador.
• Orquestració: orquestra completa amb percussió rica (timbals, gong, platerets...), textures que construeixen un ambient bulliciós, quasi de mercat oriental.
• Dramaturgia musical: pantomima de caràcter fosc amb tipus socials i un mandarí de poders extraordinaris.

> “Són tres pòtols que retenen [...] una jove prostituta [...] i després assassinar-los un cop seduïts.”

Programa del concert (context)

• Brahms: Concert per a piano núm. 1.
• Respighi: Àries i danses antigues (corda; to de cambra).
• I finalment, Bartók: El mandarí meravellós.

Llibre: Mi año de relajación y descanso

• Tema central: automedicació com a fugida d’una depressió no assumida; protagonista que decideix “hibernar” a base de sedants per desconnectar del món.

> “Vol viure dormint, dormida.”

• Tractament: to lleuger per a un assumpte seriós; mirada crítica al rol professional (puntualització sobre psiquiatre vs psicòleg) i la banalització de la recepta.
• Valoració: estil correcte, plantejament singular però sense arribar massa lluny; interès en la paradoxa d’una vida confortable i un buit existencial.

Llibre: La senyal (Maxim Chatham)

• Gènere: terror de prosa clara i directa; lectura “enganxosa” i ben travada.
• Eixos: dol col·lectiu mal resolt + tecnologia i efectes paranormals; una espurna desencadena violència latent en una comunitat que “amaga sota la catifa” des de fa segles.

> “Aquell poble acumulava porqueria sota la fombra… durant segles.”

• Comparacions: ecos de Stephen King (més directe) i ressonàncies de Fargo en la radiografia moral del poble.

Escena i cos: Així ballen les putes (Espai Joan Brossa)

• Direcció: Pau Roca. Amb Júlia Bertran (periodista) i Anna Chinchilla (professora de twerk). Peça del Grec que continua a l’Espai Joan Brossa.
• Proposta: teatre participatiu amb públic dret i dispositiu immersiu; exercici de resignificació del twerk com a expressió corporal i comunitària (arrels afrodescendents) davant la seva sexualització masclista a Occident.

> “Així balla la puta”: frase punyent que la peça capgira per denunciar la mirada moralista i l’etiquetatge del cos femení.

• Idees clau:

- Ball com a llibertat i autonomia del cos, no com a provocació “per a l’altre”. - Història cultural dels balls “agarraos” i rols de gènere; el twerk es presenta com a autoafirmació.

Cinema: Vivir dos veces (drama sobre l’Alzheimer)

• Trama: professor amb Alzheimer inicia un viatge per retrobar el seu primer gran amor; la família s’hi implica (relació avi-neta especialment tendra).
• Temes: cura, amor i dignitat, desinhibició pròpia de la malaltia i com els vincles es reconfiguren.
• Valoració: emotiva i assequible; destaca Inma Cuesta. Final bell i reconfortant.

Cinema: Ad Astra

• Premissa: missió paternofilial en clau íntima; un fill (Brad Pitt) ruma sobre el sentit del viatge i el llegat d’un pare mític.
• Paràbola: paral·lel amb Apocalypse Now (recerca d’una figura “desbordada” al límit).
• Món: ascensor espacial, Lluna com a nou Far West amb pirates; bones intuïcions tecnològiques.

> “La Lluna és el nou Far West.”

• Valoració: interessant i respectuosa amb la ciència, però amb problemes de tempo i versemblança en el viatge.

Remakes Disney: Dumbo (Tim Burton) i Aladdin (Guy Ritchie)

• Dumbo: to visualment fosc i moments durs per a canalla sensible; Barton aporta marca pròpia però irregular; Michael Keaton descafeïnat.
• Aladdin: molt fidel a l’original, efectes correctes i Will Smith com a motor carismàtic; globalment previsible.

Altres apunts de cinema

• Joker: fort consens crític; pendent de comentari ampli en un altre programa.
• Her (Joaquin Phoenix): recomanació entusiasta; intimista, lògica i emotiva.

Cinema d’autor: El peral salvatge (Turquia)

• Autor: Nuri Bilge “Seiland” (Ceylan). Fresc de tres hores que flueix amb agilitat.
• Trama: jove mestre i escriptor retorna al seu poble; xoc ciutat-poble, precarietat, obstacles per publicar i servei militar.
• Debats: islam tradicional vs visió més humanista i evolutiva (diàleg entre imams), rol de la dona i sortides vitals limitades.
• Simbolisme: pou que s’excava sense aigua com a metàfora de perseverança; peral que fructifica malgrat la sequedat; referències culturals (cavall de Troia).
• Valoració: preciosa fotografia, ritme contemplatiu i humanista; molt recomanable.