De Beethoven a Detroit: Heroica, Sharko, Agatha Christie, Mother!, Fátima i El viajante

per la ràdio de Sant Lluís durant de 8.2. Doncs, molt bé, comencem un dijous més a Babilònia i el que tenim, com sempre, és la companyia inestimable dels nostres companys del programa. Rosa, hola, què tal? Hola, quina presentació. Sí, no? Igualment, el sentiment és mútil. Molt bé, és que com estem en una ràdio, cada vegada sembla ser que té més audiència i arribarem, potser, a arribar a una cobertura internacional, que s'ha de millorar les presentacions. Ara estem amb en Nacho Alonso. Sí, m'agrada aquesta del que faig. Sí, no? Gràcies. És com una mica falsa, però bueno. Amb l'intro que hem tingut abans ja no ho he de... Suficient, no? Si fora d'antena, que no ho podem explicar. A les tomes falses, que farem un dia ja. Exacte, això ho farem, això ho farem. Tot això sortirem. Veiem allà aquelles fotografies que dius Oh, m'han enxampat. David Montaner, com estem? Molt bé. Tot bé? Sí, bueno. Bueno, hi ha estat una miqueta... Bueno, estem una miqueta tots així, eh? Un dia del diumenge. Però bueno, tampoc és qüestió de... És un programa d'art i de cinema i de música, però bueno, també tenim la nostra opinió i jo crec que en qualsevol moment la podem donar i la donarem i faltaria, eh? Per això estem aquí, que som... Tothom és plural i que podem parlar del que sigui és caient. I el control. Sí, i el control, doncs, Xesco Ramos, eh? Conegut internacionalment, també. Jo faré un rodolí. Jo faré un rodolí per antena. Sí. Ho fes-ho perquè el feia un company d'aquí de la ràdio. Era castellà, el rodolí, oi que sí? Sí. Vale, doncs ja està. És el que diem i era un clàssic, també, eh? Vull dir que no serà el primer cop que sonar per antena aquest rodolí que té a veure amb les manos, no? I ja està. Bé, també feia un altre rodolí aquest company, que és l'Edgar, que des d'aquí sí... Està al Brasil, em sembla, eh? Ostres! Feia un altre rodolí amb la Yolanda. Sí. Yolanda, taratà, masque anda. Ja està, deixem-ho així, d'acord? I llavors, Xesco Ramos, no sé què, amb les manos, ja està. Vull dir, hi havia uns jocs aquells de paraules, eh? Vull dir... Molt seus, molt seus. Molt finos. Exacte, molt finos, aquello, elegante. Exacte, molt cañí. Com diuen així els d'allà baix, estiloso. Ui, estiloso! Aquesta paraula que ho diuen molt del sud i del centre, estiloso. Molt bé. Bé, doncs avui parlarem de música, l'heroica, de Beethoven. Ens cal unes quantes com aquestes, per aixecar els ànims. Sí, sí, sí. A nivell de llibres parlarem de la sèrie Charco, el present ho farà, i l'última bruja, el David, que no sé per què mirava la Rosa d'Ull, quan parlava d'aquest llibre de Raúll. No ho sé, això no explicarà després el David, a banda del llibre. Ja ho explicarem després. Bueno, sí. Jo soc tot uñinat d'aquí. Sí, no? També la Rosa es parlarà del teatre, d'una peça d'Agata Christie, que fan l'Apollo i no quedarà ninguno. Exacte. Fa una por el títol. Fa una por el títol de bruixa, segurament. Que no m'ha quedat ni la punta O, no? Directament i de cinema parlarem de Madre, parlarem de Fàtima, d'El Viajante, unes pel·lícules que han quedat por ahí donant voltes, i que no... Bé, El Viajante és la guanyadora de l'Òscar en el millor pel·lícula estrangera. Sí, sí, sí. Aquí amb aquesta cara no s'ha parlat, crec. No hem parlat d'aquesta... I és una cosa... L'han comentat, però no s'ha parlat en... Doncs és una coseta molt ben parida. Que és un aire iraní, tot ser, sí, sí. Que no... Evidentment no ho sembla, però no és l'aire iraní de... No és aquelles de... Quan hi ha de les Teresas, el sabor de les Teresas, no era allò... Sí, sí, sí. Exacte, és aquesta línia... Aquí és el que va fer aquella de... Sí, que era... Una separació. Sí. I tot nadir i no sé què. Nadir i si min una separació. Exacte, exacte. Doncs bueno, doncs això ja ho comentarem després. I Detroit, també hi ha l'Alge, home, que quan vingui ens farà cinc cèntims també del que he vist al cinema. Doncs parlem de música. L'heroi, que de Beethoven, Rosa, a veure com ho tenim, això. Bueno, és la inauguració de la temporada de l'Auditori. És el primer concert que ha estat el cap de setmana passat amb les tres funcions que es fan, divendres, dissabte i diumenge. A veure, molt adequades, és bo que el director val... Espera que el nom és japonès. Ai. El Kasushi Ono, les ha triat expressament, no? També per la càrrega simbòlica, que tenen, eh? A part de la sinfonia número 3, l'Heroica, és la sinfonia número 3 amb mi bemoll major, l'opus número 55, de Beethoven. A veure, aquesta sinfonia, diu que l'ha triat perquè simbolitza molt tot el tema... Espera. És que això sí que ho tinc... diu que és perquè apel·la a la dignitat de l'ésser humà, que és el que tots aquests dies estem també una mica reivindicant des d'aquí, des de Catalunya. Doncs, a més a més de l'Heroica de Beethoven, que és fantàstica, és una sinfonia preciosa, amb molta força, però amb molta força i molt dinàmica. a més a més també l'entrada, perquè són tres peces, el concert el que van fer són tres peces, va posar una que és molt breu, són vuit minuts, és l'obertura, que es diu Egmont, també és de Beethoven, i aquí l'Egmont és una partitura que ara diu la lluita d'un heroi, un heroi flamenc, dels Països Baixos, que va protestar contra la imposició de la Inquisició allà en els Països Baixos. Ah, molt bé. Diu, va acabar executat, aquest senyor, bueno. Aquella època que va... Era molt així, però clar, diu que el seu exemple va fer que una miqueta el poble es va aixecar, llavors va provocar més la rebel·lió del poble i al final tot això va conduir a la independència. Clar, llavors era molt simbòlic tot el concert d'aquests dies. De fet, jo sé que a l'auditori sí que havien fet els concerts els tres dies i diumenge, clar, diumenge ho farà al matí. Si ho haguéssim fet a la tarda l'haguessin suspès. Igual que van suspendre molts teatres van suspendre la funció de la tarda del diumenge, el dia que s'estava votant. Vale, doncs serien les dos peces. L'altra és el Tchaikovsky, el concert per a violí i orquestra en remajor, l'opus número 35. I d'aquí, bueno, és un concert preciós, ja dic que era un... tot el concert, les tres peces eren magnífiques. Aquí cal destacar el violinista, que és un lituà, es diu Julian Ratslin, també. Bueno, un virtuós del piano toca un Estradivarius de l'any 1704, que està superassegurat i és una cosa curiosa, perquè fins i tot està, és que ara el programa ho explicava, que està esponsoritzat a l'Estradivarius, al violí, que porta pegatines. Però també... No, perquè... No, no, vull dir que està... Una pegatina, bueno... Està assegurat, està assegurat. Bueno, a l'Estradivarius diuen que està cedit per cortesia de DKFM i l'Angélica Prokhov, bueno, un personatge que ho té gran, però que les cordes estan esponsoritzades per Tomàstic i Enfel. Vull dir que el valor que té les cordes. Que imagineu-vos si es trenca o li passa alguna cosa i el manteniment que han de tenir... No són originals, òbviament. No ho sé. Això ja no sé, fins aquí no hi ha arribat, però segurament, segurament no. Jo crec que no. Suposo que després de tres segles, no? Jo crec que serà molt bé. Després de tres segles segurament ja estaran... Qui hi ha aquests? I després ja hi ha els altres, no hi ha els granieri o guarneri. Sí, exacte. Sí. I els pianos, com són els pianos? Hi ha un piano també que té un nom d'aquests, que no me'n recordo. Sí, no me'n recordo. Un clavicemba? No, no, no, una marca d'aquesta. Ah, una marca, perdó. Són aquests noms que des de seguida... Sí, alguna cosa sí. Sí, sí, sí, que és una marca també supertenraó així. Ara no és veient la ment. Tu sents això i veus música, no? Veus música en el seu millor millor definició. Sí, sí, sí. Doncs, bueno, un concert magnífic. El director, com sempre, molt bé, en el caso sí o no. Bueno, que ell toca sense... Bueno, toca, dirigeix l'orquestra sense partitura. Molts directors ho fan, i molts directors ho fan. Ostres, però, clar, és que és al·lucinant. Això és prodigiós, eh? Això és una mente prodigiosa. I que són concerts llargs, per això que no són reus. Que la primera, la d'Ecmon, aquesta sí que eren 8 minuts, però el concert per a violí i orquestra eren 34 minuts i la sinfonia número 3, la heroica, són 47 minuts. O sigui, són peces llargues, eh? Uf. Doncs fantàstic. Bé, és que, senzillament, l'orquestra d'Arcelona té un nivell espectacular. Clar, clar, clar. És que, evidentment, és un gran nivell, no? Sí, reconegut. Stingway. Stingway. Stingway, correcte. I que Stenson, i això sembla que és un sombrer, no? Sí. Sí, sí, sí. O el S-Benson, que és allò del cabell, no? Ah, sí. Stingway, Stingway. Doncs us animo, molt bé, fantàstic. a l'editori, a més, amb un ple, bueno, espectacular també, un ple de públic, i tothom dret, fantàstic. També hi ha els bons. Un bon inici. Un altre boss diu Batchstain. Batchstain, quins som, sí. Clar, en marques amb solera, no? Sí, sí. D'això de l'heroica, bueno, és una anèdota que és molt coneguda, diguem-ne, no? Que és, aquesta sinfonia, primer es deia Bonaparte. Ah, no sé si sabeu com va el tema. Sí, no, no, no. Sí, la idea és que... Aquesta sinfonia es deia Bonaparte perquè ell l'havia fet pensant en Napoleó Bonaparte quan va... Era com un símbol de la llibertat republicana en aquell moment i tal. I quan el 1804 en Bonaparte és corona emperador, dos a l'altre, es va emprenyar molt, Beethoven va dir que això ara serà una tirania i tal i qual, jo havia confiat en aquest home, no sé què, no sé quant és què. Es va emprenyar i la va canviar el nom per heroica. Molt bé. Però hi ha com una... tota una història aquí, no? I es veu que diu que va fotre un cop del puny i va fotre aquestes històriques i tal, no? I bueno, això està molt bé. Si vols que dedicar-li a un dictador una... Com que siguis afint al règim, no té sentit. Sí, bueno, en aquell moment ni tan sols era dictador, però que quan ja va coronar emperador va veure que després, dic, aquest home ara es controlarà, no? Clar, és que no oblidem mai que Napoleó era l'abanderat de la revolució francesa. Això per això. i és aquesta evolució cap a aquest element, diguem, d'aparent llibertat a la... Exacte, d'imperialisme que generava, lògicament després, un ofegament del poble. Si voler... En el programa també ho explica... No, digues, no, no, en el programa també ho explica una miqueta això de si realment la volia dedicar o no a Napoleó. Diu res molt breu. Diu, si Beethoven volia o no dedicar aquesta obra a Napoleó no queda tan clar, tal com estàvem dient. Malgrat que sentia una notable admiració per aquest personatge i considerava que tots dos tenien punts en comú ja que estaven cridats a fer grans coses per la humanitat. Consta que Beethoven ja se sentia molest en bona parte des que aquest havia signat un concordat amb l'Àtica el 1802 segons el qual es establia el culte catòlic a França. Finalment va esborrar la dedicatòria inicial i va canviar el subtítol Bona parte per d'Heroica composta per celebrar el record d'un gran home. Molt bé. Ja saps. Mira, fantàstic. El que volia dir és que si voleu us dic quins són els millors violins del món. Vinga, vinga, el número 1 és un d'Antonio Stradivari que es diu Violin Le Monsieur i està considerat el millor del món però no el toca a ningú està en un museu i després pel que he anat veient ja són del Josephe Guarneri Violin Vieux no sé pronunciar a francès Vieux Temps Vieux Temps Vieux Temps Violin Il Canone també del Guarneri Violin King Joseph també del Guarneri i l'últim també és Violin Violon és un violon que no és un violín que deu ser més gros que és Gibson Ex-Huberman també de l'Stradivari Mare meva El rànquing Sí, són dos I aquest pertany a un virtuós que es diu Joshua Bell El Joshua? Joshua! Aquest és el barri Joshua per arribar Molt bé Doncs mira, després d'aquesta classe màgica que hem fet que era bé de música aquí perquè d'un i do entre els coneixements magnífic això és que cada vegada ens superem és que clar com ja i és que som internacionals jo ho dic jo si ja mirem més cap a Europa cap a Espanya Aquí, aquí Bé, doncs de llibres parlem una miqueta jo aprofitant que en breu em sembla que és el número 7 d'una mena de gran sèrie de llibres de thrillers d'un escriptor francès que es diu Franz Thillier Tiliez es pronunciarà la lliure de l'idioma Tiliez doncs ara té un llibre que es diu Pandèmia potser un títol massa típic o massa arquetípic però aquest senyor és una bé, és un un escriptor de thrillers que té un personatge comú en totes aquestes obres que va traient aquests llibres que és el Frank Charco és un personatge d'aquests famosos que han aparegut en moltes trilogies i tetralogies de thrillers que tenen un paper com era el Camille Verhoeven amb el Pierre Lametre i tal doncs aquest és el mateix és una altra línia evidentment i aquest senyor doncs bé té una vida complicada tumultuosa terrible i des del primer llibre com a tal que es diu L'Àngel Rojo es vindria Luto de Miel Gàtaca bé hi ha una sèrie d'elements de llibres que són els que van creant des d'un primer fins a la seva evolució el primer ja genera una angoixa absoluta perquè és un policia de París que està dins de la part d'homicidis que està buscant un assassí però que a la vegada aquest assassí creiem que té la seva dona segrestada i això genera un neguit i una implicació i una brutalitat realment fora de lloc fora del que fins ara hem llegit amb els frisos habituals no? i clar aquest nom és un pseudònim Sharko Shark Tiburon Tiburó perquè és una persona que quan té certes reaccions és capaç de matar com de mostra en aquest moment de la novel·la que mata perquè hi ha un motiu d'arribar a matar aquesta persona clar mireu que us dic hi ha un motiu per matar una persona i és que realment aquestes vinculacions que han generat des d'aquesta primera obra que realment aquesta dona que està segrestada aconsegueix alliberar-se quan dius a veure què passa al segon llibre et deixa nocajat al minut a la decena pàgina tanta lluita per aconseguir lliurar la seva dona més que està embarassada i el que es fa a vegades amb el món de la literatura i del cinema què puc fer perquè quan comença a llegir un llibre que creus que hi ha una redempció i que hi ha una possibilitat de salvar-se resulta que tal com comença el segon llibre es produeix la mort de la mare i de la filla vull dir no et deixa respirar i torna a caure aquest home amb una mena de profunditat d'aquestes oblidada no? d'una vida fosca que tot ho paga amb l'assassí amb la gent que l'envolta llavors apareix una figura una altra inspectora que es diu Lucy o Luz que també el propi escriptor que ha dit el nom si la Frank Tillier li ha fet un parell de llibres per una banda i ara els ha ajuntat a tots dos i segueix amb aquesta sèrie clar i he explicat quatre cosetes perquè cada un dels llibres s'introdueix moltíssim per exemple ja estic de Gingàtaca que és el quart d'aquesta sèrie i està vinculat dins del món de l'ADN tot el que té a veure l'ADN vinculat a la policia vinculat amb la prehistòria una sèrie de coses i entra en un àmbit absolutament que és molt desconegut o que no és tan marcat vull dir com això o per exemple aquesta de l'Uto de Miel que és la segona és una sèrie absolutament malaltís pels insectes i fa una angoixa terrible perquè el que fa és escampar mosquits amb malària per provocar reaccions i omple i farceix els seus morts d'insectes hi ha tota una potència en sèrio ja sabeu com són aquests thrillers que cada vegada se les inventen a l'ostridici de los corderos sí, sí, sí però a lo burro llavors clar és allò que dius no et deixa indiferent ni molt menys i bueno i tothom parlava bé d'aquests llibres hi ha més suaus hi ha més fluixos i menys fluixos evidentment i tu qui quedes amb l'Emetre? és que és diferent encara que em sembli mentida l'Emetre és molt sec és molt aixut és fum te la fot i t'explica t'explica t'explica i aprofundeix aquest és salvatge a vegades no sempre American Psycho per exemple hi ha moments que dius toma te la deixa anar i no para no para no para llavors estira durant 40 o 50 pàgines que et va desenvolupant el tema molt correctament va com amb una mica de pujades i baixades però bueno jo crec que la comparativa sí que hi ha una comparativa sí que té una coesa molt marcada però potser la part més que dic jo bueno diguem simpàtica dels personatges no? del L'Emetre i del Camille Verhoeven dels ajudants aquí no aquí és una persona amargada absolutament amargada i té a part d'això tota la sèrie té coses una miqueta també de no és una paraula ara esotèriques i visions i coses que ell veu barreja també una miqueta aquesta part esotèrica amb la part també i també la part misteriosa i la part dels seus fantasmes personals però els presenta al llibre no? té una nena que li apareix constantment no? i que amb la que parla que ell creu que la veu perfectament i que i que li va dient coses i li va amenant la nena en un moment determinat és una manera com la seva consciència que li apareix però és que parla amb ella quan està davant dels companys no? i els companys diuen què passa amb qui està parlant no? perquè ella ella el veu perfectament aquesta criatura clar hi ha tota una una cosa ahir que realment a mi em provoca certes sensacions aquest que estigui de gata que és molt més fluix no fluix de qualitat sinó de la potència sanguinària i tot això aquí és més saps? vull dir no sempre manté una línia altíssima molt bé és una recomanació d'un thriller la gent que li agrada aquests llibres de 4, 5 i 6 i tal és una meva recomanació ara no és per anar-te a dormir i dir veig una estoneta per relaxar perquè acabes allò i te'n vas a la cuina i dius cojo el cuchillo on surto no? no és broma vull dir que et refereixo una miqueta a aquest atac que et genera aquests llibres l'última bruja David bueno un llibre d'aquests que vaig enganxar a l'estiu de dir què faig va vinga va me'l poso a llegir aviam no no és d'aquells que suposo d'aquí un temps ja me n'hauré oblidat de què va però abans que passi això dic vinga va l'explico ja està soc bastant reaci jo a aquests temes però mira en aquell moment era per variar simplement per agafar un altre tipus de llibre que dels que m'estava llegint i bé l'autora és Maite Navalón no la conec de res sé que és d'aquí però no la conec de res i bé ens parla d'una nissaga d'una nissaga bé és el típic dins la nostra societat doncs hi ha una societat en paral·lel ja no de societat però sí que hi ha una mena de gent en paral·lel que bé que són bruixos bruixots i bruixes d'alguna forma i que mitjançant bueno conjurs i màgia negra doncs aconsegueixen anar allargant la seva vida i bé el llibre però fins a quina edat per exemple bueno allargant no sé cent anys per exemple la protagonista no la protagonista no no t'ho indica però sí que potser fa pinta de ser una persona potser jo què sé de de l'època precristiana per dir alguna cosa o sigui més o menys la dona ha anat trampejant són no sé si d'antiguo poble o alguna cosa així i bé llavors el llibre bàsicament ens explica la seva el seu d'embolar fins als temps d'avui i la troballa d'una altra nena que també es converteix en bruixa i com aquesta nena doncs d'alguna forma surt surt girada surt rara surt surt esquerpa o traïdora diguem-ho així però és bruixa és bruixa passa a ser bruixa perquè tu o sigui això de ser bruixot o bruixa doncs tu no hi neixes pots arribar a néixer pots arribar a néixer segons el llibre però hi ha qui pot tornar-s'hi i llavors has de fer una mena de punxurs i una cosa errada i t'hi tornes com el Jaume que és un bruixot que ha paregut de cop i volta o no o una bruixa no no no clar clar clar bruixot bruixot de mena bruixot de mena si sorti molt bé benvingut bé no el llibre no no porta més enllà simplement per dir va per no fer crucigrames em poso a llegir aquest llibre la distracció sí però ja està tampoc res de particular no no és un gran misteri allò ni misteri que comporti que et porti algun misteri peculiar o una resolució enganxa però relativament molt relativament molt relativament molt relativament és el que diem aquí estem per criticar les coses en positiu i en negatiu és fluix és fluixet d'acord com són no sempre el podem encertar tampoc és per dir va el comences i no l'acabes no mira'l molt bé doncs Rosa parlem de teatre i llavors començarem parlant de cinema després Jaume i una mica doncs ja repartirem eh no t'agrada aquesta pel·lícula espera un moment no no no no no no no no no no no no tu tu digues la Rosa de i no quedarà ningú no preneu-vos preparant exacte exacte exacte molt bé molt bé la Rosa aquí ja està preparant aquí jo pensava que era per això que em deia l'alto de la bruixa la bruixa i això bruixa ja en cas la gata Cristi que és qui va pensar tot això exacte bueno tot comença bueno a veure tot comença no sé suposo que més o menys heu llegit els deu negrets sí no m'ha agradat la gata Cristi jo he llegit algunes cosetes i aquesta sí que la vaig llegir fa temps i em va fer gràcia i ara de fet bueno el fet d'anar a veure i ho haig de dir va ser perquè la meva neboda gran la Natàlia ens va dir que ella li feia gràcia anar a la veure perquè havia llegit la novel·la i li feia gràcia dic ostres xapó ens va proposar ella d'anar al teatre doncs clar que sí anem a veure clar que sí home aquestes coses s'han de fomentar i nosaltres que som teatreros doncs ja està a veure és la el que passa és que no no li posen el títol de deu negrets perquè diu que tenia bueno té una connotació és una mica racista ah vale podria ser però si l'obres de deu negrets es diu de negrets bueno perquè eren les deu estatuetes en forma de en figuretes de negrets ja està si diguis 10 negrates doncs encara pots pensar que la cosa és pejorativa però és una epò és una epò colonialista anglesa el gènere xavots conflutiu que sí que pot ser abans el Jaume deia bruxot i semblava més maco més amable en canvi dius bruixa ostres ja té unes connotacions pejoratives o sigui sempre en femení té unes connotacions per desgràcia i això s'ha de intentar passar bueno doncs el titulen i no quedarà ningú a veure tots sabem que són deu són deu persones que les inviten les conviden han rebut totes una invitació per anar a una illa és una illa que només pots accedir a un vaixell que va cada dia i un cop al dia o si no especialment si han d'anar amb persones si han de transportar viatgers i això va anar allà aïllats en una illa ja et dic sense possibilitat de sortir-ne incomunicats perquè no hi ha telèfon se siente tampoc hi ha mòbil no clar mòbil tampoc n'hi havia en aquella època en l'època no hi havia vale llavors ràpid deseguides descobreix que els ha convidat el senyor i la senyora Owen que aquests anfitrions no hi són no hi ha vale doncs a partir d'aquí ja no tot es transforma vull dir la intriga és aquesta nostres llavors perquè ens han convidat aquí i com és que ells no hi venen com és que no hi són sí que n'hi ha dos criats un criat i una criada sí que hi són que són els que se n'encarreguen una mica d'acomodar els hostes de preparar el sopar tot això bueno i a partir d'aquí ja doncs el plantejament és una novel·la d'aquesta Cristi doncs assassinat és reassassinat així de clar i la gràcia és tant descobrir o saber qui d'ells ha pogut ser o si és que hi ha una onceava persona que està per allà a l'illa i no ho saben o en fi bueno està l'idea és aquesta i després se'ns demanen sobretot que no ho diguem al final home perquè si no tu també hi ha final jo no me'n recordo són actors bueno no bàsicament és el mateix de fet és força fidel és molt fidel sí és molt fidel a l'obra jo ja feia anys que me l'havia llegit i no me'n recordo ja ara que dius crec que és l'únic llibre de la categòria que m'he llegit jo diria jo aquest i algun més jo diria però ja ni assassinat en l'Orient Express ni res jo ja el mateix Apolo vaig anar a veure no farà un pari d'anys era La ratonera em sembla que era que és aquella obra famosa que també era la de Cristi que va estar molts anys a Londres em sembla que es deia així o tenia un nom i també també el que dius tu estava molt interessant i molt ben feta i llavors el primer que et deien abans de començar és que si us plau que no diguessin al final o al final t'ho deien no diguéssim qui era l'assassí perquè llavors no tenia gràcia Tom ja sabia i apuntava a la persona i sí, sí van fer-ho molt bé perquè jo no l'havia vist mai perquè em sembla que no és un llibre sinó que és una obra de teatre escrita directament per la Gata Cristi m'ha aclarat l'apòstol van llibre però que no són de les típiques novel·les l'assassinat en l'Orient Express que per cert jo crec que és d'aquestes de les més fàcils de seguir oi que l'han de fer sí a part genial perquè és Kenneth Branagh que fa l'assassinat en l'Orient Express amb una canya perquè l'altre vaig veure el trailer em vaig quedar com dient què passa aquí la Penelope Cruz el Kenneth Branagh el Penelope també sí però dirigeix Kenneth Branagh al final una altra vegada i ell l'interpreta que fa l'Hector Poirot sí no, l'Hector no no és sí Hèrcules Hèrcules Poirot i ja surt el James Franco bueno surten gent més jove i gent una miqueta més coneguda ja l'HP i tot això em fa ràtigament l'any que va morir la Gata Cristi però va morir el 1976 no, no, sí exacte no va morir tant no fa tant vull dir en reflexo relativament i tal és això doncs és una adaptació res només comenceixo és una adaptació del Ricard Raguant els actors són gent força coneguda hi ha el Toni Sevilla sí, el coneixo l'Ivana Minyo el Pep Montnè molt bé són deu actors sí, sí i la posada en escena té un gust així com una estètica de pel·lícula de sèrie B amb un vestuari estil estil anys 50 60 molt guai i ara la scenografia passa en un saló art decó amb molt de marbre i una mica un cerdaí també de tanatori sí, clar molt de marbre a la paret i un estil sí, sí la sensació com de això és el que passa i tot l'ambient sonor també la música i la està bé bueno, està bé molt bé ara quan estaves dient això dius Negritos és una cosa que també ha tingut molt resò després també en el cinema molta adaptació i tal ja m'estaven recordant no sé si recordeu una pel·lícula del 2003 que es deia Identitat el protagonista era John Cusack que també hi ha una sèrie de personatges que arriben a una casa que hi ha una està plovent allà una tormenta correcta i acaben amant de pit sí, sí acaben tots allà diguem-ne aquests no reben una invitació però acaben tots allà i com una mica de casualitat exagerada no expliques de per què no, no de per què estem aquí i també comencen a morir o sigui fins aquí o fins al principi o a meitat de la pel·lícula és molt semblant al que és el Diez Negritos diguem-ne estar en una casa que no saben per què però hi ha algun tipus de de lligam o de vinculació que van descobrint després que ells tenen una vinculació entre ells que no coneixien van descobrint van morir gent i al final es destapa veritablement el que està passant allà que és una idea original completament original de la pel·lícula molt original o sigui recomanable perquè és un thriller aviam que no és que sigui allò una cosa que dius tal però bueno és bastant passable ja hi ha dit 2003 bons actors i tal i al final la idea final et sorprèn no? no te l'esperes és allò final que no esperes i és sobre la base dels negritos però més modern diguem una modernització sí per tant que sí que ha impactat ha impactat bastant de moltes maneres aquest principi jo també pensava mentre la veia me'n recordava també de la pel·lícula relatos salvajes el primer jo diria que és el primer que comença la pel·lícula són diversos relatos i el primer també és una sèrie de gent que està a l'interior d'un avió que està viatjant d'entrada sembla que són desconeguts tots un avió normal i corrent un vol i resulta que comencen a parlar entre ells allò que el va a ir al seient no sé què sí no jo és que vaig a no sé jo també no jo és que he rebut una invitació a mi m'han enviat el passatge i comencen a parlar hòstia doncs a mi m'ha enviat fulanito hòstia doncs a mi també hòstia però si jo resulta que era el meu company d'escola que li feien la vida impossible i l'altre però jo era el professor de no sé què que l'havia suspès sempre i al final resulta que tot l'avió no es coneixen entre ells però tots tenen algun vincle amb aquest personatge i no explico res més perquè si no l'heu vista val la pena és com una idea universal és un pel·lículum tots aquí amb una invitació i a partir d'aquí anem fent molt bé doncs ja que estàs Nacho no callis i parla de madre ara farem farem un exercici una mica especial d'explicar una pel·lícula que no he vist però que m'han explicat tant que estic segur que l'he vist saps què vull dir? això és un spoiler d'un spoiler ja que estem matxequem la pel·lícula et van espoileritzar la pel·lícula jo farem una mica joc del telèfon d'explicar què m'han explicat però la persona no m'ha explicat m'ha explicat també i pel que hagi llegit que t'has agarrat la pel·lícula sí la persona tota l'estona m'he deia és que te l'explico perquè no la veuràs perquè no vagis a veure jo te l'explico no me l'expliquis sí sí va la resenya que he llegit diu que és una pel·lícula tan tan tan tan que trigarà molt d'oblidar-te fins i tot dels teus somnis no sé la pròpia resenya diu no vagis a veure al festival de Venècia la van donar aplaudiments i a butxos però exagerados molt criticada i molt lastimada de fet hi ha un cartell de la pel·lícula que es veu la protagonista és Jennifer Lawrence i es veu la cara de Jennifer Lawrence normal i la cara de Jennifer Lawrence cremada perquè surt una escena de pel·lícula sap ser jo mitat i mitat llavors en el cantó de la cara bona diguem-ne han posat les crítiques bones i en el cantó de la cara cremada han posat les crítiques dolentes és una passada de lo que diuen aquí a lo que diuen aquí que genera controvèrsia aquestes pel·lícules això ven o sigui que tu amb el que te l'han explicat ja no cal que la vegis però jo sí que he anat a veure-la molt bé això sembla que no ho havíem parlat això es diu fasca s'ha notat fasca aquest és el Aronofsky sí el del Cisne Negro el de Cal Aronofsky sí el que passa és que aquest home va tenir Pi Requiem por un sueño i el Cisne Negro que són pel·lícules la de Pi és una mica més rara una mica més primera obra m'encanta Pi a mi m'encanta Pi però que és una pel·lícula diferent aquestes les que venen després i després té un parell que sembla que és Noé que jo no he vist sí jo l'he vist també sí prou bé i una altra que no puc parlar quina és? hi ha una altra després de Noé quina és? bueno no sé i ara ha vingut aquesta director Jennifer Lawrence Michelle Pfeiffer Bardem Ed Harris són els protagonistes Ed Harris bueno aquí jo no explicaré gaire l'argument ja que tinc aquí una persona gravista jo explicaré que m'han explicat que bueno hi ha una casa en la qual viu un matrimoni que estan allà molt feliços i tal i de cop i volta comencen a passar coses que disturben la pau d'aquesta casa comencen a entrar ell és un poeta eh? és un poeta amb molt de prestigi molt conegut molts admiradors comencen a entrar gent allà no no perdona aquí veig que des de Noé no té cap altre no? ah no? o potser sí o després d'aquesta Cisne Negro ante Cisne Negro i Noé no és al revés entre Noé i Cisne Negro és després de Noé crec eh? no això és no és després ah sí? espera t'ho dic diga no no no no és per ordre una casella protozoa del 92 Pi Requiem per un sueño La fuente de la vida El luchador vale vale Black Swan Noé i Madar sí sí jo pensava en El luchador que pensava que estava caminant és del 2008 Michael Rook aquest oi? Michael Rook oi? sí sí sí bueno la vaig esperar perquè no podia allò és boníssim i guapa aquesta eh? total que aquesta pel·lícula que ara el Jaume apuntarà o sigui jo parlo sense haver-la vist per la llet apuntarà bueno doncs entra a la casa i ja comença a estar comença a entrar gent a la casa amb diferents pretextos comença a fer una invasió de la casa que és una mica estrany sí sí sí tolerada pel marido funny games és un funny games no no no és una cosa més tal ella no entén el que està passant allà no entén el que està passant allà això evoluciona evoluciona i l'acció agafa ja el guió diguem-ne és com si ja s'hagués desfasat tot i s'hagués fotut un tripi a l'home aquest i ja comença ja a haver-hi canibalisme i comença a haver-hi unes escenes molt fortes i comença a haver-hi unes alegories respecte al que representa la dona i al que representa la gent que entra i que al final acaba com un bueno a mi aquesta persona la va veure la persona en criteri em va dir al final és un despropòsit és una cosa que t'acabes quedant allà però què ha passat aquí vull dir no m'ha transmès res però m'he quedat molt bèstia llavors aquí ara jo passo el testimoni al Jaume que em dirà que em dirà aquella pel·lícula Vicio Puro Vicio Puro oh dios que no li va agradar aquella pel·lícula tractava el perquè d'un personatge que s'habitua al trànsit normalment i es queda en el trànsit sempre vull dir ja no surt del trànsit estem parlant de droga sempre està viatjant això sempre quan se li acaba el torno bé doncs aquesta no aquesta és una pel·lícula que jo he llegit dues crítiques ho dieu no la tinc allà però és igual no ho sé de memòria una parla de Bíblia això és bastant freqüent en el senyor Arunovski que posa ell al Gènesi a Dani a Caín i Abel que són uns dels primers que entren a la casa hi ha una referència molt explícita això que dius i llavors bueno després tot això es va evolucionant quina és la qüestió la qüestió és que del que parla és precisament del subconscient clar això no hi ha qui ho pari i això dona una sensació hostia què és això jo hi ha arribat un moment que dic com ho acabaran això perquè estava clar per mi ja s'havia alguna coseta i estava clar què és el que volia dir tot allò i de la manera que ho anaven introduint en definitiva i com a canibalisme que has esmentat i per això l'esmento jo aquí el que trobes doncs és precisament el deteriorament però que aquest deteriorament ve segons la Bíblia ve dels germans ja o sigui que ve de la pròpia convivència esclar què és el que s'ha desenvolupat en la vida tot un seguit de trets que tractats des del punt de vista és la meva versió que quedi clar des del punt de vista que no controles que és el subconscient doncs lògicament allò ho pots pintar de moltes maneres vull dir pots posar-hi de tot i hi ha fins i tot que anibalisme això és veritat és un llenguatge simbòlic sempre està en el Plada perquè m'han explicat també del llenguatge molt simbòlic però que de vegades suposo que jo dels símbols saps de triar molt bé perquè si tu que fas l'obra et diu molt potser un altre no diu tant diguem-ne o no està tan reïssit jo no sé si plantejar-ho tota l'estona en símbols i tota l'estona tant aquest és el símbol de no sé què aquest és el símbol de no sé qual i aquest no sé què i després poso una imatge molt potenta per il·lustrar això el canibalisme és un canibalisme una mica especial també posem que el cap i a la fi fins i tot l'inconscient pot tenir una certa lògica i ell parteix d'aquesta base que té aquesta certa lògica jo crec que el senyor Onofsky en general parteix molt dels símbols amb Pee fue la matemàtica fue la ciència en el cas del Cisne Negro fue el vincle amb el Dimoni amb el Noé exacte més directament que Noé impossible però això sempre això ho ha fet i l'únic que has de tenir la suficiència de capacitat de pensar vaig a veure una pel·lícula on vull intentar descobrir aquests símbols que ell llença perquè és un tio bastant no sé jo crec que intel·lectualment molt val per això dic que estem parlant d'un nivell això que ja es m'han dit ara és veritat però entres al mateix crític que tinc diu o et quedes amb ell o jo m'hi quedo o et fot fora i et quedes malament no? volent dir però què he fotut jo crec que hi ha directors com aquest com Peter Greenaway com Christopher Nolan fins i tot que van per un altre que van per un altre flux quan estàs veient la pel·lícula dius vale si em quedo amb la imatge però ves més enllà no rasca i trobaràs cosetes jo crec que aquí són directors que tenen més potència el perill jo em recordo la derivació hi ha una frase de Nietzsche que a mi sempre va dir que és entorbiar les aguas per hacerles parecer més profundes hi ha vegades clar això també és veritat clar si tu passes massa de pretendre dir les coses d'una manera determinada a lo millor sembla que és però no t'acaba d'arribar com a espectador i a lo millor no arriba més que a un tipus d'espectador molt molt concret cosa que tampoc tampoc pots tampoc pots accedir val a dir que a la mitja part he tingut un pèl aquesta sensació però la veritat jo crec que al final és molt correcta que ho fa ho liga tot i bueno diuen que ella està molt bé la Jennifer Lawrence molt bé molt bona actriu que és una actriu que sempre és que el Verdem últimament ja l'hi deia al Xesco abans jo no me'l crec no me'l crec és que fa val a dir que és bastant difícil el que fa el Verdem perquè hi ha moments de radicalitat que et fa arrobiar hi ha altres que és molt amable i molt això perquè esclar és que no és la seva història és la noia jo li vaig parlar ella no que és l'actriu perdona és parella del director el de Géllio ell era el marit el darrere de la Mosca era el marit de la Raquel Weiss abans ara no ho sé ara no ho sé no tonto no és tonto no és molt bé jo reprendré un parell de pel·lícules que a totes elles molt guanyadores el ja me sembla que ha vist una jo he vist una altra que és Fàtima la vull recuperar perquè va guanyar cinc premis César cinemar relíquios no no no no no hi ha un documental però té raó hi ha un documental que es diu Fàtima que no fa gaire també es va estrenar fa un any o així que té raó és una pel·lícula molt petita molt petita de temps i d'informació és a dir estem prena una pel·lícula de 76 minuts no té més i realment va guanyar la que va ser cinc Césars el que diem el cinema petit és molt important explica és que a mi aquelles pel·lícules que dius tampoc t'has de complicar la vida bàsicament és una pel·lícula d'un senyor francès que es diu Philippe Faucon i la gran actriu és ella és la mare que és una tal Soria Zerouai que és una noia jo crec que és marroquina o arxarina exacte i realment és una història d'una mare que porta el mocador que és tradicional evidentment amb aquesta línia que viu en un barri marginal podríem dir a la fi a cap barriada on sí que hi ha una població magravina important amb el qual té dos filles bàsicament una d'elles que és molt molt vàlida amb la línia em refereixo que vol estudiar medicina no em vull equivocar ara no m'equivoco i la filla petita que és una mica més rebel a partir d'aquí és la naturalitat amb què ella actua jo crec que que és el que el que transmet evidentment tot el tema lògicament de la immigració que es puguin introduir en l'àmbit d'una societat com és la francesa que realment ja sabem com són les rodalies de París vull dir que és molt complicat que hi hagi aquest accés encara que justament segur té Francesc que té molts anys aquestes colònies del nord d'Àfrica i el que és la població magrebina estan bastant dins de la línia però encara i així sempre hi ha aquestes diferenciacions el que diem vull dir que és el que hi ha jo crec que aquesta pel·lícula et guanya per la simplicitat tant del que seria la direcció com de la manera en què ella actua i la naturalitat en què tot es mou perquè la temàtica no té res de particular que és aquesta mare que està orgullosa de tant en quant de la seva filla recorda la part final de la pel·lícula que està orgullosa d'una nota i dius ostres i què i ara què més m'expliques jo vull que m'expliqui més d'aquesta dona no sé a mi em va donar molta tendresa en general i jo crec que és una pel·lícula gens ambiciosa ni res més que això i com es desenvolupa també ho fan molt bé les filles faran molta naturalitat jo crec que això és el que porta la pel·lícula hi ha una filla més bé que l'altra sí que la filla és més radical en aquest aspecte més allò com dient ah passo de tot i la mare li diu vigila els veïns vigila no sé què t'has de casar amb un noi d'aquí vull dir que ella vol mantenir aquesta tradició però com l'occidentalitat s'està emportant aquesta idea però bueno jo crec que és una pel·lícula molt correcta i molt avient i una altra ja que estem parlant d'un cinema que té a veure també amb uns trets àrabs i que és una preocupació que no hem parlat aquí és la guanyadora de l'Òscar que l'he volgut recuperar a la millor pel·lícula estrangera que va sorprendre moltíssim quan va sortir això del Viajante que és una pel·lícula d'un director iraní que es diu Ashgar Farhadi i que bé jo vaig dir a veure què és això perquè clar hi havia pel·lícules potentes no recordo ara però hi havia pel·lícules que dius a veure què ha donat aquest director iraní perquè ja sabem com és el cinema iraní que a vegades ens costa no entrar sinó que té aquella lentitud i aquella percepció i aquella sembla que no arribis mai exacte i dius bueno bé què vinga va som-hi i aquí doncs és tot el contrari és una pel·lícula amb un gran dinamisme molt occidentalitzada tot sigui dit amb el plantejament amb el plantejament vull dir de direcció de càmera i de direcció artística en aquest cas està molt bé perquè també hi ha un element simbòlic simbòlic present que és l'obra de teatre la mort del viatjant la mort de teatre d'acord que es mou per a llavors és una no sé quina ciutat és però és una ciutat prou moderna dins del que seria l'àmbit de la ciutat iraniana l'únic que evidentment per exemple ell és un professor de literatura que està involucrat amb el món del teatre i que també involucra la seva dona que és actriu i altra gent que es mou dins d'aquest espai és molt interessantíssim el que seria la posada en escena m'agrada molt tota aquesta part del teatre crec que està molt ben parit allò i després la naturalitat d'uns actors que no coneixes que això és molt important amb els quals de seguida t'oblides que s'esvien a la pel·lícula iraní m'entens? no és que t'haguis d'oblidar-te però entres en una dinàmica encara que vegis que la noia porta el mocador perquè això són les tradicions i es mantenen i això es segueix respectant però sí que hi ha una com diria modernitat és que no m'agrada la paraula una mena com d'actualització de la relació amb la dona la dona li parla al marit al mateix nivell que no hi ha un vincle de la dona a l'home superior encara que hi hagi la tradició del mocador i tal i que actuin en mocador aquests personatges estan occidentalitzats és la paraula correcta llavors dius això per un costat és a més què és el que la pel·lícula ens aporta? ens aporta una pel·lícula que sembla que no hagi de passar res de particular com munten aquesta obra de teatre com viuen ells en parella com han de canviar de pis per una sèrie de motius determinats i com es canvien en un lloc que li deixa un company del teatre llavors li deixen una mena d'àtic sí que veus les formes constructives és molt curiós com construeixen per dins les cases una mica això que també fa gràcia des del punt de vista arquitectònic perquè dius quines combinacions a vegades fa una miqueta de mal a la vista perquè és com haver una mena de cosa nazarí però mal girbada és aquesta cosa que dius és veritat com pot combinar aquest mosaic amb aquesta cosa però això són coses que són de formacions meves de los mundos de las artes bueno doncs el que dic llavors sembla que no ha de passar res i de cop i volta passa una cosa no sé si la puc dir o no la dir és que no potser la lio i tal que genera un terrabastall amb aquesta parella i amb tota la seva lògica i llavors és creïble totalment creïble perquè arriba un determinat que ella està en un lloc que diu passa i tal passa una cosa i llavors l'home lògicament el que vol saber és qui ha fet aquesta cosa la seva dona ja està no direm què ni com ni com ni què hi ha i llavors aquí és quan apareix per un costat tota la investigació que fa ell ella com aquí sí que apareix el punt de la inferioritat femenina davant de la policia d'allà que li fa por denunciar perquè la tractaran malament això sí que és molt potent aquesta part que no és bo en cap moment però la por que té ella diu ja està bé dóna igual ja passarà ja passarà com ella com ella sotmet no és un atac personal a ella vull dir que és que passa llavors ella sotmet amb aquesta cosa atàvica de dir torno a baixar el cap perquè em fa vergonya no tinc una policia femenina o masculina suficientment per entendre la meva situació dirà que jo he provocat el que podeu imaginar i llavors ell com arriba a la conclusió una conclusió que et porta cap a un costat finalment arriba a un altre costat i aquesta per final és per mi una coseta de porcellana amb el que ja jo crec que són els millors moments 20 minutets que hi ha per com com com com remou ell aquesta mena de troballa no? és que no vull ser molt clar o sigui l'has arxivat en aquest reconeix sí sí sí imagina que fa l'he vist fa tres mesos imagina't eh vull dir que la tinc aquí ben col·locada i ben pensada no és veritat eh crec que té alguna cosa de particular aquesta pel·lícula i la bastant que hagi donat un Òscar és director o directora? director director es diu com he dit abans Ashgar Farhadi i ho fa molt bé i ella es diu Shahab Hosseini perquè ell és conegut ella no la conneix però ell l'he vist a algun lloc no em diguis on l'he vist amb una pel·lícula segura iraniana perquè jo que hem vist santes coses a la vida doncs que no sigui per aquí no? a veure fem una cosa tenim dos minutets el David ha de parlar de Detroit si vols comentar una pel·lícula Jaume a tu sí tinc una pel·lícula i així ho parleu tots dos això no es pot dir que passes pel·lícules oi tu? bueno però si és un cineclub una cosa d'aquestes no passa res home no és un cineclub no però no és un cineclub d'aquests públics tira cap endavant diga diga no últimament ja sabeu que cada mes passem una pel·lícula a una biblioteca això és no donarem pistes perquè no vagin allà això és cultura això és cultura i bé doncs estàvem passant cinema francès bàsicament i havien fet coses del cinema més actualitzat i tal però esclar hi havia una dificultat per aglutinar persones que que poguessin interessar-se per un cinema una mica més no sé més argumentalment més complex i llavors vaig dir mira doncs a veure ara el que farem serà la complexitat del passat i la passem i vaig pensar amb Pico bueno ja vam passar l'altre dia un altre pel·lícula i avui hem passat amb Pico que sabeu que m'agrada i la biblioteca això això sí tiu el baile el baile de l'equip no és el baile no és el baile però no no l'ha esclavat no està suficientment no m'has vist no m'has vist no m'has vist no no això és una qüestió de contacte i deixar-se portar per l'advocació el masclot de William Holden aquí ens falta el Nacho amb el sostenidor amb els pits presegurs d'aquella època i el David fent el William Holden ensenyant la pitrera ja la tenim aquí liada he pensat que era el Jaume el William Holden el Jaume bé doncs tu i jo mirem la pel·lícula els collers la tenia instal·lada en aquest raconet arxivada i la veritat és que és bastant decepcionant a l'actualitat està ara ha perdut ha perdut molt però sí que és molt interessant la disacció que fan quan a veure quan les problemàtiques que apareixen sí pel mig l'amargada pel mig aquell personatge està bé aquell la guapa que l'han tractada com si fos una joia i ell que és que la va d'un lloc a l'altre i tothom s'aprofita d'ell almenys això és el que sembla quan veritablement és una cosa un peu diferent d'això bé la qüestió és que aquestes subtrames que funcionen en la pel·lícula aquell pobre que el casa sense adonar-se amb aquell ai pobra quina gràcia em fa és que és que és pastat jo penso que no hi hauria cap actor que ho pogués fer millor no d'aquella manera tot allò total que li han passat els anys al pont la vall i ara els hi falta amb ella sobretot li manca el que probablement se'n va crear a dins meu sense que hi fos en la pel·lícula i encara ja no hi és ara ja no hi hauríem clar clar diguem-ho així les hormones adolescents van posar allà és que la Quim Novak tampoc era una gran actriu la Quim Novak crec jo era una bona actriu però era bastant freda era un mite era un mite eròtic no mata no és per tirar coets no és per tirar coets exacte dins del que cap era més expressiva en vértigo té una albermissig jo crec que hi ha l'habilitat d'aquella mena de misteri que l'envolta dones un halo també misteriós a ella que això mola i tal bé cal destacar de la manera que celebra la festa aquell punt que representa no ho diu és molt destacable allò perquè està fet com un tipus reportatge en definitiva el que va inventar el Ciutadà Caín home el de Olson Welles amb Ciutadà Caín que van fer que ell ho farem així aquella manera la veritat sí sí doncs jo trobo que ho fa molt bé això el William Holden el paper que fa no li correspon massa amb l'edat que té no ella trobo que ja estava granadet el noi per la feia d'adolescent així és un masclot allà com un ja està jo amb el seu moment també m'havia agradat al principi fa molts anys la primera vegada que la vaig veure després ja ara si t'havia passat igual però té una mica de pozo el cinema crec precisament que aquesta és una manera també fàcil de dir que una noia diu això és una virgia això no hi ha qui s'aguanta li manca el que el cinema té en l'actualitat és que té sentit en l'època que es va fer tenia sentit David tenim quatre minutets Detroit bé és la darrera pel·lícula de la Catherine Bigelow que abans ens ha deleitat amb la noche mas oscura en tierra hostil K-19 El Peso de l'Agua Días Estranyos Pumbrec I Viz Poqueta que se donava me'n recordo de sis primeres i bé aquí mira la vaig anar a dissabte al vespre i molt bé a més veient el que hauria de venir diumenge doncs lligava bastant lligava bastant home no no fotem allà a Detroit es va liar aviam què passava Detroit jo no ho sabia els anys 20 així va haver una immigració de gent negra del sud dels Estats Units cap a nord perquè allà hi havia més feina les condicions les condicions socials eren aparentment millors que no pas al sud perquè ja estaven evidentment amb el segregacionisme doncs els matxacaven vius i al nord doncs bueno com a mínim la cosa aparentment podia pintar una mica millor el que passa és que els van ubicar bueno o es van ubicar o es van ubicar no sé en guetos val i era una mica com l'Alemanya de l'Est i l'Alemanya de l'Oest que avui dia encara hi ha diferències econòmiques brutals entre uns i els altres la cosa es anava aguantant però és allò com dius hi havia un tel que encara ho aguantava tot però que el tel s'estripés tot vessava i és el que va passar la policia majoritàriament blanca doncs va va entrar en un local un bar clandestí diguem-ho així com molts n'hi devia haver i segur i van fer unes detencions però van fer com aquest diumenge passat no? ho van fer a la brava la idea no era fer-ho a la brava era fer-ho discretament però no va poder ser i va haver de ser a la brava i com es va fer a la brava doncs la gent dels carrers es va esbarar i es va començar a liar tant es valia que gairebé els barris aquells es van es van declarar zona de guerra tota la policia de Detroit es va mobilitzar la Guàrdia Nacional tot plegat tot plegat acabes de dir una cosa prou interessant si no lliguem amb el que amb el que dius que va passar diumenge creus que diumenge hi havia intencionalitat de fer-ho com ho van fer? no sí sí jo crec que sí crec que sí i a Detroit què passa? quan hi ha maramàgnums d'aquests d'alguna forma hi ha qui o sigui hi ha gent que té una mena de i ho dic clarament tenen psicopaties latents que estan allà i que en la vida normal no es manifesten però quan hi ha enrenous d'aquests brutals bueno ho esbrirem potser no és el concepte correcte però és igual és perquè m'entengueu i quan hi ha enrenous d'aquests que alteren la sang doncs tot això aflora i aquí va passar es va centrar tot en un hotel que seia Algerier o alguna cosa així no me recordo i perquè algú suposadament va disparar uns trets amb una pistola de fogueig des d'una finestra cap a en direcció que hi havia allà aposentats una guàrdia nacional una policia i tal i clar van entrar a sac sobretot la policia de Detroit que és la que tenia la jurisdicció allà van agafar van treure tot deu de l'habitació i els van sotmetre un diguem-ho així clar una mena de segrest val a partir d'aquí la Catherine Bigelow no es destaca tampoc per per fer una anàlisi introspectiu de dels personatges no tot i que aprofundeix prou bé ella destaca ella vol destacar més és l'entorn les circumstàncies les víctimes la injustícia una mica els butxins no però no no entra en l'arrel és és una mica com un documental tot i que s'implica evidentment però que no però que no no rasca no rasca més d'endintre em vaig trobar a faltar això però el film bé molt correcte i està prou bé doncs vinga doncs res ens queden 20 segons per acomiadar-nos i ens trobem el proper dijous prestant tots els ànims més calmats en general i podem donar un punt de vista més subjectiu de tot el que ha esdevingut i el cap de setmana Blade Runner exacte ah sí és veritat una bona alternativa a veure qui és desvirga molt bé adeu-siau adeu-siau adeu-siau a veure per demà music club selecció Fins demà!