Babilònia
Magazine d’actualitat cultural: cinema, literatura, art, teatre, música i debats.
Subscriu-te al podcast
De Copenhaguen a Studio 54: Wardruna, "Ragdoll" i ressenyes de cinema (El fil invisible, Wonder Wheel, The Terror)
Panorama general de l’episodi
Capítol variat i dinàmic: del viatge cultural a Copenhaguen (amb concert de Wardruna i visita a Christiania) a un tour per llibres i pantalles: el thriller literari Ragdoll, cinema recent com Figures ocultes, El fil invisible i Wonder Wheel, un tast d’acció i persecucions (amb Missió Impossible 4 com a pretext), el palmarès dels BIFA (amb Tierra de Dios/God’s Own Country) i la nova sèrie d’AMC The Terror. A més, homenatge musical al 40è aniversari de Studio 54.
Viatge i cultura: Copenhaguen, Wardruna i Christiania
Copenhaguen viscuda
- Ciutat amb barreja d’aires d’Amsterdam i Alemanya: arquitectura nòrdica, disseny funcional i tecnologia molt integrada (pagaments digitals, codis, etc.).
- Ambient càlid sota una aparença “freda”: cafès i restaurants amb interiorisme cuidat.
Concert de Wardruna al DR Koncerthuset
- Grup noruec de folk viking vinculat a la sèrie “Vikings”.
- Escenari: DR Koncerthuset (projecte de Jean Nouvel, Torre Agbar), una sala pensada per a concerts seients i acústica excel·lent.
- Instruments d’aire ancestral (trompes, corda tradicional) i posada en escena sobria però potent.
- Missatge del vocalista:
“Honorem la tradició vikinga, però no és millor que cap altra; totes les tradicions tenen valor.”
Christiania: la ciutat lliure dins la ciutat
- Antic quarter ocupat als 70, avui comuna semi-autònoma amb gestió comunitària i pacte fiscal amb l’Ajuntament.
- Convivència de mercats artesans, art urbà i reciclatge creatiu (taules amb maquinària reutilitzada, seients de pneumàtics).
- Venda i consum de droga tova en zones determinades; restriccions de fotos per evitar problemes legals.
- Contrapunt vital: el caos dins de l’ordre danès.
Llibres: thriller
Ragdoll, de Daniel Cole
- Premissa impactant: un assassí crea un cos amb parts de diverses víctimes —el “muñeco de trapo”.
- Protagonista policíac amb tics del gènere (traumes, addiccions), però amb gir d’implicació personal que eleva la tensió.
- Escenes de crim i procediment investigatiu molt ben resoltes; ecos de Seven en la idea de patrons/seqüències, però amb més pes humà en algunes víctimes.
- Lliure com a peça única (no saga): apta per a adaptació cinematogràfica.
Cinema: de l’“Oscar-friendly” al gran cinema
Figures ocultes (Hidden Figures)
- Eficaç i molt assequible: cinema “Oscar” que emociona i funciona, però sense risc ni novetat formal.
- Virtuts: ritme, empatia i claredat narrativa.
- Límits: previsibilitat i posada en escena convencional.
El fil invisible (Phantom Thread) – Paul Thomas Anderson
- Meravella absoluta: direcció, fotografia, so i música al servei d’un subtext dens.
- Personatges i relacions (germanastra, musa, geni) dibuixats amb contenció i capes.
- Escenes domèstiques (esmorzars, silencis, mirades) amb tensió subterrània magistral.
- L’art de suggerir: la pel·lícula “parla” tant pel que no diu com pel que mostra.
- Recomanació forta: imprescindible per a amant(s) de les relacions humanes complexes i la posada en escena precisa.
Wonder Wheel – Woody Allen
- Sorpresa molt positiva: un Allen més teatral i visceral que el seu clàssic de diàleg neuròtic.
- Estètica anys 50 a Coney Island: neons, esmacolor, llums canviants que transformen l’atmosfera de les escenes.
- Influències: Tennessee Williams i Elia Kazan (dramatisme, cambres tancades, passions).
- Interpretacions: Kate Winslet excelsa, Justin Timberlake solvent, Jim Belushi contundent.
- Temes: amor, desamor i decadència de classes populars; menys psicoanàlisi/judaica i més tragèdia íntima.
Acció i persecucions
- Missió Impossible 4 surt com a excusa per parlar de persecucions memorables.
- Referents destacats: Drive, Baby Driver i Mad Max: Fury Road per l’energia, el ritme i la coreografia visual.
- Deriva cinèfila cap a Cronenberg i “Promeses de l’Est (Eastern Promises)”.
Premis i novetats
BIFA: Tierra de Dios (God’s Own Country)
- Drama rural LGTBI a l’Anglaterra profunda: naturalisme brut (fang, part, camp) i despertar emocional d’un pagès ferreny.
- Frase síntesi:
“És un Brokeback Mountain cabrero.”
- Premi a millor pel·lícula i actor (Josh O’Connor); mencions a Lady Macbeth com a altra peça singular de l’any.
Festival de Màlaga: Les distàncies (Elena Trapé)
- Viznaga d’Or per segon any consecutiu a una pel·lícula en català (després d’Estiu 1993).
- Producció indie i finançament complex; rodatge i ambientació a Berlín.
Sèrie: The Terror (AMC)
- Producció d’altíssim nivell (AMC; productor executiu: Ridley Scott).
- Ficció històrica sobre l’expedició Franklin (1845) al Pas del Nord-oest, amb toc sobrenatural.
- Forts valors de recreació històrica, atmosferes gèlides i inquietud creixent; repartiment solvent.
Homenatge musical: Studio 54 (40 anys)
- Record dels orígens (1978) i del boom disco: bola de miralls, coreografies i una BSO icònica.
- Referència al film “54” i a noms com Diana Ross i Sylvester; bloc musical dedicat a l’efemèride.
Apunts d’obertura i tancament
- Introducció distesa amb Sant Jordi (llibres, roses i humor) i sumari de temes.
- Cloenda amb pista disco i invitació a recuperar els títols comentats.
BABILÒNIA Doncs benvinguts un dia més al Babilònia, avui dijous dia 26, no em vaig equivocar, d'abril, i setmana de Sant Jordi, no?, que hem viscut, tots plegats, no?, oi que sí? T'ha deixat en maca. Clar, clar. Tenim les prestatgeries plenes. Totalment, totalment, és una cosa Hem fet aquí una col·lecció de llibres No podrem, no tenim vida Això vol dir que tenim moltes nòvies, no? Bé Clar, si tenim tants llibres vol dir que hem tingut a cop i volta No sé Nòvies, no Eh tu, nòvies potser no Però persones que veus que els hi caus bé I tu, home, mira Doncs mira, regalaré un llibre, no? Bueno, està bé això Molt bé, mentre no acabéssim el nostre pressupost regalant roses Que també això pot ser sospitós Doncs bé La rosa sospitosa de què? No, no, les roses El regalar moltes roses Clar, dius, a veure, avui m'he descapitalitzat comprant moltes roses També és perillós, això Sí Clar, perquè vol dir que has hagut de regalar moltes dones Pot ser la mare, pot ser la tieta, però clar Però... Bueno, jo regalo tota la meva mare, la sogra La dona, la germana La sogra també Sí, la sogra, sí, la sogra perquè pobra no... Perfecte Posem la censura Perquè s'animava el Nacho i ara hi ha un moment que no parava Llavors, clar, potser abans de liar-la Bueno, molt bé, que és broma, eh? Bé, doncs, avui parlarem, començarem, bé, doncs, el que dèiem, no? Fèiem conya, però el nostre enviat especial, els viatges per Europa, que és el Nacho Correcte Sí, com els polítics d'aquests Clar, clar, exacte La cadena té un pressupost il·limitat Totalment, totalment Semblen les sèries de Netflix, això Això mateix, això mateix Ala, vinga On? No, a quin costat? No, al costat no A Copenhague Clar que sí Evidentment A descobrir allà Exacte Ja ens ho explicarà, eh? Perquè, d'un i do, eh? El viatget i de què va fer per allà, doncs, res, eh? Sí, sí Volem anar a fer una coseta O sigui, no només vam anar a fer turisme Vam anar a un concert Vam anar també a veure el barri de Cristiana Que és un barri turístic, però una mica especial I ara us ho explicaré tot Fantàcia Ens ho expliques Doncs, com no podria ser de manera, com a setmana de llibres Parlem d'un llibre que es diu Rangdol Que és un llibre d'aquests que fa una mica de por És una mica thriller I expliquem què es vol dir això de Rangdol Que vol dir muñeco de trapo Per tant, la cosa ja ho explicarem I després parlarem de pel·lícules Bàsicament, bueno, recents No que siguin grans estrenes Però, bueno, com nosaltres consumim tant de cinema Arriba un moment que dius Bueno, doncs hem d'agafar el DVD Hem d'agafar opcions Perquè, si no, no ho veiem tot I el Jaume parlarà de figures ocultes El Nacho tornarà a insistir En aquesta meravellosa pel·lícula Que m'encanta Que tornarà a parlar Que seria l'Invisible Com també figures ocultes És una gran pel·lícula Sí, sí Per mi és la pel·lícula d'aquest any Sí, sí, sí Era molt interessant també Wonder Will La pel·lícula de Woody Allen Que, sorprenentment, a mi Em va deixar una miqueta Bueno, doncs Bon resultat I després entrarem en cosetes Com Missió Impossible 4 Jaume Aquesta faceta no la coneixia teva Aquest amor per Tom Cruise Em va cridar l'atenció, sí No, és que no sé Em va passar pel cap l'altre dia Una cosa sobre els cinemes Que no pots imaginar Diu, no Aquesta sí que no cal imaginar Saps? Vull dir, sí Però això passa a vegades Jo a vegades No sé per què estic veient Sàlvame, no? Doncs a mi em passa això Per què dic Sàlvame? Perquè potser no hi necessites Perquè estàs trenxat allà Al sofà i dius Mira, no vull pensar No vull canviar el mando Doncs aquestes pel·lícules Que dius No vull pensar A vegades van bé Parlem també Parlem de la guanyadora dels premis Bifa I explicarem que és això Tierra de Nadie I també d'una nova sèrie Que es diu de terror De terror Sí, sí, sí, una sèrie d'AMC Produïda per l'Elie Scott I amb una influència important de l'Elie Scott I una sèrie amb una qualitat molt important Que ara molt avalada per la crítica Que ara s'ha estrenat I, bueno, molt bé, molt bé Molt bé I avui celebrem 40 anys De l'obertura mítica De la discoteca més famosa del món Estudio 54 Estudio 54 Que aquí en teníem una Al Paral·lel Jo havia anat també aquí Moltes vegades I, però, bueno Aquí era diferent Perquè, bueno, depèn de quina època I vaig agafar l'època així una miqueta més gòtica Més new romàntic Més els anys 80 i tal Però, clar, la fama és que els anys Quan es va obrir aquesta discoteca L'any 78 No m'hi equivoca No, exactament Sí, 78 Perquè estem al 18 Sí, exacte Sí, 78 Són 40 anys Sí, 40 anys Ara estava apuntant A puntades i això No sé Era l'eclusió de la música disco La bola que dèiem abans Que donava voltes a Bogida I la gent ballant Amb aquelles coreografies que feien I aquella història, no? I escoltarem Doncs, part d'aquesta banda sonora Perquè van fer una pel·lícula Que es deia 54 Marc Christophe Amb Ryan Phillips I no recordo ara Qui més estava per allà Que és una pel·lícula Ja molt divertida Molt correcta I la banda sonora és brutal, no? La gent que de la música disco Doncs, clar Des de la Deiana Ross Passant per Bueno Gent com Sylvester Que era una cosa Absolutament una persona Ambogida Cantant Una sèrie de cantants Molt mítics I de grups No sé Hi ha un grup castellà Hernández No? Rosal Ja et recordaré Sí, en aquest Aquest cústor Tenia no sé per què A 70 Que feien Sonava bé I era un grup sueco A lo mejor I tenia un nom Hernández Exacte Exacte Però com pot ser això I feia música disco Sí, sí, sí Era una època molt peculiar Això de la música disco Molt peculiar Però divertida Per tant Ens anem a Copenhagen I el Jaume El Nachos explica Doncs què va fer per allà Aquells tres dies Acompanyat de la seva santa esposa Correcte A part de Sí Bueno Sí Companya Companya Som una mica jibis Oh, Déu meu Oh, Déu meu Que cremarà l'infern Que cremarà l'infern Digues Bueno A Copenhagen A part de veure la sirenita I veure la ciutat Que té més del que sembla Perquè tu vas allà I sembla que seran quatre coses I té més del que sembla És una barreja entre molta cosa Entre Amsterdam Entre les ciutats del nord Entre una ciutat d'Alemanya Com està allà En mig una mica de tot Entre els tres, diguem-ne Sí, és veritat O sigui Veus què vas passant L'equitectura de la ciutat És més aviat així Hi ha trossos que sembla Al barri d'Àmsterdam Al barri de Ferdish Haven Al barri d'Àmsterdam Sí O vas per un altre lloc I sembla això Una ciutat més alemanya I tal Amb arquitectura D'aquesta molt moderna Molt nòrdica Molt de disseny Sí, molt racional Molt allò guai Exacte Molt allò fred Però no Entres a qualsevol lloc I també Aquesta arquitectura Es veu A qualsevol Els cafès Restaurants El disseny també interior Sí, sí Molt funcionat Molt combinat Amb una tecnologia potenta Perquè ja tenen Tecnologia aplicada per tot I codis I doncs pagar Amb qualsevol O sigui Amb qualsevol mitjà Amb el mòbil A la targeta No com aquí Que són les pel·lícules Això Tot molt racional I científic Europeu Doncs a part d'això Nosaltres L'excusa és que Anàvem a veure Un grup O sigui Hi havia un concert D'un grup Que es diu Bardruna I com tocava Copenhagen I no tocava aquí A Barcelona I volien veure-ho Doncs vam anar allà I Bardruna És un grup Que té relació Una mica Amb el món De la televisió De la sèrie Està tan de moda És de la sèrie Vikings Aquesta sèrie No recordo De quina cadena és Que bueno És una sèrie Que està Més o menys bé Aquesta que va sortir Amb una aposta Del canal Història Per explicar Com era la vida Des vikingos I tal I al final Això va subropant Una sèrie Que va tenir una mica I al final És com un Juego de tronos Però de Menos pressupostos Explicant allà Una mica La història Des vikingos I aquest grup És un grup Noruec Que fa música Folk Vikinga Basada En la música Que es feia En aquella època Amb la recuperació Que hàgim pogut fer Despertures originals Des tradicions I tal Amb instruments De l'època Fets ara Però Amb les trompes Aquelles llargues Amb cuernos Amb un violín Que és una mica especial Tot sona diferent Són Si s'ha set Així una mica Molt foc el tema Si s'ha set I canten Així com molt Recitant Així com una mica Molt home Diguem-ne I Té molta qualitat Veritablement El grup És un grup Que s'ho curra Bastant en escenari A més a més Amb poques pretensions Perquè al final Va sortir parlant El cantant Que va vestit Molt A l'usant Molt vikingos I el públic també Va ser bastant curiós A més va ser un concert Bastant Familiar Perquè hi havia Famílies amb les nenes Amb les nenes amb la samarreta Nenes de 10 anys I tal Molt tranquil Asseguts allà Perquè així t'aixecaves Venia l'hostesa I et deia No, no, no Això de fotre vots Com que no Sí, no Perquè a més a més És El DR Concerthuset És una sala de concerts Que va fer ja un novel Molt de disseny I tant El que va fer la Torre Ackbar Llavors entres allà I veus el disseny D'aquella sala Està No en el mateix centre A Copenhague Sinó On està A la zona De les universitats I que va assallar I només està això Som un barri una mica Desolado Però bueno És com a Copenhague Dius No, no, ja està Ja va bé Ja va bé Comença arribar gent Llavors allà és la seu De l'Orquestra Nacional De Dinamarca I clar Allò és per fer concerts Més asseguts Més tranquil I aquest grup Que era així Folk Diguem-ne Doncs només Estàvem amb això I molt bé Aquest al final Va sortir dient Que bueno Que ells Honoren la tradició Aquesta tradició antiga De vikinga i noruega Però que aquesta no és millor Que qualsevol altra Diu que les tradicions Estaven totes Unes persones com molt aperturistes Diguem-ne I nosaltres Veiem que podem agafar Molt de la tradició antiga Però també podem agafar Molt de la tradició antiga De qualsevol altre puesto És una reivindicació És una reivindicació general De tota la tradició antiga Jo sóc vikingo I sóc millor que tu Diguem-ne Una clàssis A més que al final Va fer una També Va recitar poesia vikinga Una mica cantada En un vist Que va improvisar Va marxar tot el grup I es va quedar el tio Allà que estava content I va fer Va seguir És un concert Maco Maco Curiós Emocionant Per veure aquests instruments Que són diferents Per veure una mostra De recreació D'aquesta cultura antiga I bueno T'ha d'agradar T'ha d'agradar Però bueno És bastant conegut Per la sèrie Aquests rius Veu que Eren un grup molt minoritari Ja veus tu Noruega De folk i tal I van sortir a la sèrie aquesta Ja escoltaré alguna cosa Perquè no n'ho he escoltat mai Per druna És molt així Bé Música vikinga Arranjada Diguem-ne No, no Però pot estar bé No vol dir que No, no I estan fent gires Per als Estats Units I tot Per això Vull dir Que té la seva Al seu públic Segur I que realment És interessant Però clar Dins del que ser La música comercial Enten de ser 40 principals Clar, això no entra No entra No entra Però tenien Hi havia allà 2.000-3.000 persones I bueno Sí, sí, sí Clar És un públic Tots amb uns atresos Allà molt especials Diguem-ne Alguns vestits allò Amb l'hàbito de vikingo Amb les trenes I tot Ostres, una llàstima T'hagués pogut Pertratxar Per la situació Sí, sí, sí Molt estètica Heavy gòtica Perquè és molt de negra I tal Però tot molt civilitzat I molt tranquil Guai, no? Està bé, mira Molt danès Això per una banda I per una altra Una altra cosa curiosa Que vam veure És el barri de Cristiània Cristiània El barri de Cristiània Era I a la zona més pijada O una zona poxa Allò de Copenhagen Que al costat Tenia un quartel De l'exèrcit De no sé què Bueno De Dinamarca Un quartel de l'exèrcit Que estava abandonat I en els anys 70 O així Que estava el moviment Esquater I tot el roi Bueno Van començar A ocupar Aquest quartel Van ocupar Va arribar un moment En què aquests Es van declarar Independents De la República de Dinamarca Que ja està Que no veien Les lleis De la República de Dinamarca De fet A l'entrada del barri Hi ha un cartel Que diu Està usted Abandonando La Unión Europea I quan surt En anglès Jo no Entering De European Union Com s'entera Rajoy Que ens explica El 155 Correcte Llavors aquests tius Què passa Que van fer una experiència Allà De barri comunal De jo Neteixo el barri De jo Visc aquí De jo Faig fires d'artesania Faig art contra cultura I tal Durant uns anys No pagaven impostos Al final Van arribar una cosa I es venia Droga legalment allà O sigui Tot en aquest paradís De tal Però droga blanda Diguem-ne Però es venia allà I es continua venent De fet I es pot fumar allà Però és tot molt tranquil Llavors aquesta experiència Al final Van pactar amb el govern O amb l'ajuntament D'allà de Copenhagen Que pagaria d'impostos Però que ells Gestionarien lo seu Diguem-ne Llavors Tu vas allà Hi ha una gent Que està allà Recollint els papers De la gent que passa Els turistes poden entrar Hi ha segons que impostos Que et diuen Que no facis fotos Perquè Bueno Perquè estan venint allà Paperines O el que fos I diuen Que et deixen Que estiguis sense Cap problema Però que clar Com poden tenir Problemes legals I tal I després hi ha Molt art Per tot arreu Fet amb Reciclatge Cosos d'aquestes Que dius Això tu poses En un loft Allò a New York I potser quedaria bé No, no, no Perquè tu ves allà Al carrer Hòstia, mira Una roda dentada Una màquina De no sé què Amb això Hem fet una taula I al costat Cadires Amb el forro De la cadira El seient de la cadira Fet de neumàtics O sigui, una cosa Com molt de Hòstia, això és un arte urbano Muy potente, grafiti Grafiti muy potente I tot això Molt reciclatge Si és veritat Que passes allà Una mica De xaia Perquè ves allà Un munt de rentadores De neveras I tot això que fa aquí Diquem Aquí s'estan venent O així I després també Tenen una ferreteria Allà molt ben parada Això sí Perquè clar Necessiten moltes eines Per totes aquestes coses Que fan i tal I amb lletreros De foreines O sigui Turistes O estranjeros No ens abandoneu No sé si sou sols En mans dels danessos O ells estan barallats Clar, clar, com estan amb aquesta És una experiència Entres allà I és curiós És curiós És diferent Això és una altra realitat Diguem-ne De gent que viu allà D'una manera bastant civilitzada Ocupant De fama Tot molt quadriculat A Copenhague I aquesta zona És el caos Dins de l'ordre És un país també Que té una certa Llibertat molt nòrdica D'allò de Per refugiats Tot i que ara El problema d'immigració Ja no ho veuen tant Ja la cosa està girant Com a totes Com a experiència Per veure-ho Us sorprendreu Veureu aquestes mostres D'art urbano Que també us sorprendreu I veureu una manera De gestionar coses diferents Que us farà pensar Per què no? Per què sempre Les mateixes organitzacions Aquestes Estan Burgeses i Ben posades Poden funcionar I no pot funcionar També aquest experiment En un altre format I bueno Molt bé No, sí, sí, sí Fantàstic Mira, fem un viatge Amb l'excusa Per comprovar El que ens ha dit el Nacho Anem a Copenhague No sé Una setmana que ve l'altra No sé qui mi va convidar A mi allà Sí? Ah, bueno És una mica caret Perquè Corona O sigui Corona danesa Tenen moneda diferent Estan dintre la comunitat europea Però Però són carots Nivell de vida A la comunitat Això ja passa Aquesta comunitat Que deies també Sí, sí, sí En general No, no, no Allà és més barato Allà és més barato I allà no pots pagar Amb tèix de grèdit Clar, però allà A les bancs Aquesta gent no Allà és més barato tot És més barato Però clar, jo Pots prendre-te un Clar, és alguna cosa puntual Una veguda No pots Clar, no et pots estallar O convivint, no? No et pots emportar A la roda aquesta que deia Sí, sí, sí Jo crec que no Perquè pesava Bé, doncs seguim parlant I en aquest cas Anem a parlar de llibres Comenten un llibre Bastant ràpid Perquè és d'aquests llibres Que a vegades Dius, mira, jo sabeu Que jo soc bastant amant Dels thrillers I tal, no? I tant a nivell de cinema Com a nivell també De llibres I, bueno, jo Una miqueta He llegit moltes coses Des del Pierre Lemaitre Que és un senyor Bueno, és aquest Doncs escriptor Que treballa Com es deia Amb el Camille No, no recordo Camille Verhoeven Verhoeven, exacte Que són uns thrillers Absolutament genials Amb el que hi ha un personatge Personatges molt friquis Per allà donant voltes No? I va ser totes aquestes sèries Del Jonès Bovet, aquesta penya Que és un altre element No? I el Frank Tiliers És a dir, hi ha una sèrie De nissagues No? Que corren por ahí Donant voltes I llavors Ha aparegut un d'aquests Llibres Que es diu Rank Doll No? Que en teoria És un únic llibre Llavors això és un avantatge Com a mínim no entra en aquestes sèries De 15 llibres El mateix inspector Tormentat Descobrint la lluna dins el cou Exacte A veure si realment Hi ha alguna cosa més Que em pugui aportar Perquè clar Hi ha aquestes sèries D'aquests inspectors Que estan atrotinats Per la vida Perquè resulta Que han estat Jo que sé Castigats No? Perquè ells són Cabres boges No? Que han abandonat A les seves dones I als seus fills Perquè per davant de tot Està els accessos Generats Per la policia No? I són persones Que van al límit No? I fins i tot han provocat La mort No? Algú Realment per venjança Quan és incorrecte Perquè és policia Vull dir Aquests límits No? Dius A veure si trobem Algú diferent Que això és Gran part D'aquests personatges Que es mouen Amb aquestes sèries De policíques Però no No estem en el mateix És a dir Un José Coronado En tota la regla José Coronado Només fa papers D'aquels Últimament De policia Allò una mica I llavors clar Dius Ostres A veure si m'han canviat El xiringuito I no Llavors comences Un senyor L'otípic Madur Físicament fort El presenten Amb una gran potència Sempre mal educat Que ha tingut Una problemàtica Amb la seva exparella Que resulta ser Que l'exparella És una gran comunicadora De la televisió Tipu una rosa quintana Que li agrada Digue una rosa quintana Com dic qualsevol D'aquestes del matí Que els agrada Emburxar Allò amb la Vull dir Parlar clar Amb la merda De la societat A veure qui porta El drama Al límit més I llavors clar Aquest element Està tot com molt Com molt buscat Vull dir Aquest home Insisteixo Que està fet un desastre Que venia D'un cas anterior Amb el que resulta Que ha agafat Una depressió De quatre parells de nassos I a partir d'aquí Resulta que tot humà Dietitza Mitjançant la beguda I bueno Ja sabeu Aquests clixés Per desgràcia Puro vicio Sí, sí Doncs anem per aquí Per aquesta cosa Ell una mica es recicle Surt d'aquest forat I a partir d'aquí I doncs bueno Torna a la policia I torna amb un cas nou Un cas nou Que és un senyor Que es dedica A fer un mort De diversos trossos D'altres morts Per això es diu Ragnar El muñeco de trapo Perquè troben un ésser Que té la cara cosida El cos de no sé què La cama d'un El peu d'un altre I no sé què I això degenera Doncs tota una sèrie De companys A la comissaria Això estem parlant D'Anglaterra No em vull equivocar No sé si és Londres Ara em vaig al cap Però bueno És el mateix En el que hi ha Una companya En concret Una noia de color Perquè bueno Doncs imagino Que és la quota De cara al cinema No? Ja sabeu Que això de la quota Del color I tal És evident Doncs bueno Que és també Una noia Basta Bèstia No? Vull dir Que fa uns comentaris Fora d'alloc Grinyola Per aquesta idea No? Sempre d'aquests fris Sempre és l'home El que és més Que ella també Doncs té aquesta línia Aquest tarannà Llavors S'intenten relacionar Entre ells Intenten crear Una història Paral·lela A la història Del thriller Que sigui una història D'amor O d'una història Impossible I tot això Es comença a connectar A veure En si No està malament Tot el concepte Tota la idea Involucra molt a ell Dins de l'assassinat Per tant Arriba un moment Que penses que aquí Aquest tarannà Aquest tarannà Està fotut pel mig Imagina't Si arriben a fotre-li I tal Hi ha una escena Molt potenta Amb el que Es fa la mort Tant en directe Vull dir O fa d'una manera De l'assassí Que aconsegueix Aquesta persona Que està vigilant Es espístuant Per ell poder actuar I matar Hi ha tot un procés Absolutament Molt peculiar I molt ben fet Les coses com siguin I no parla Del destí No Absolutament A més Evidentment Al final I això No ho comentarem Però és un magnífic guió De cinema És una A veure Vaig a dir una bestiesa És una revisió De Seven No tres a veure Parlo de la tipologia D'assassinats No hi ha set Són set persones Vull dir Hi ha set elements Que es mouen O avui No me'n recordaré ara I per tant Van passant coses Amb aquestes persones No ni que clar A Seven Els presenten ja Quan estan morts Allà hi ha vida Amb aquestes persones Vull dir Et deixen El conviure Aquest dia Amb aquesta persona I un és més especial L'altre és més concret L'altre Inicia una relació Amb no sé qui Un pot Una pot fugir Bé És molt més complert Amb l'aspecte humà Més que amb el concepte Purament Del que seria El thriller I buscar A l'assassí Que hi hagi pel·lícula No ho sé Jo crec que sí Sèrie no Pel·lícula probablement Que apareixen algun dia Per tant Sèrie no No Sèrie jo crec que no Impossible Crec que no O sí Mira el millor Però no li veig Massa interès Però bueno Aquest senyor No hem de parlar I molt D'això Sí, sí, sí Aquest senyor es diu David Cole La primera novel·la que fa No ho fa malament Per tant Bueno A veure què més farà A veure què ens sorprèn Eh? Molt bé Bueno, doncs parlem Mare del cine Jaume I parlem d'aquesta Figures ocultes Gran pel·lícula De l'any passat Als Òscars No? Però que també Ha tingut una vigència Durant tot el 2017 No? Sí, s'està passant Per tot arreu S'ha aprofitat molt De la reivindicació femenina Com és lògic I llavors És clar És una pel·lícula Que entra En una facilitat enorme Perquè No és una qüestió Que estigui ben feta Que parlem moltes vegades I creïble El que estàs veient No Jo crec que No hi ha categoria En la pel·lícula El que ho ha fet Ho ha remenat tot I ho ha remenat bé Però no és que ho hagi fet bé Per mi Perquè Esclar Arriba un moment Jo De seguida Que va acabar la pel·lícula Que vam fer una mica De presentació Amb un company meu Que ja m'ho semblava Dir que tu res Oi això Diu Això és un rotllo Com una casa Et diu I llavors sí Aprofitar El que deia Per mostrar Però que a vosaltres Us ha agradat I tal I és que és això Tothom qui parles D'aquesta pel·lícula La valora molt positivament No? Llavors estem En aquell cinema Que dius Dius Bueno, aviam No té qualitats Però sí que té Aquesta facilitat De creure't El que t'està explicant No? I aquí està la gràcia També Això també seria Com una ficció Diferenciada D'aquells temes Com la que parlarem Com la que parlarem aviat L'Invisible Invisible Invisible Per exemple I llavors no? I llavors dius Vinga va Doncs anem a veure És un cinema Un cinema molt previsible Clar, o sigui que T'estàs desitjant Que quan acabi Acabi com acaba És pel·lícula És pel·lícula Oscar És pel·lícula festival És a dir, hi ha una sèrie de pel·lícules Amb una sèrie de directors Que fan primeres pel·lícules Segones pel·lícules Que tenen una capacitat Vull dir, per crear Una ambientació I un guió I una manera de fer Que tu amb tu És d'una manera claríssima Fàcil Fàcil I que és això I dius Ostres, com pot ser? Si aquest home no té una experiència No sé, no sé Per tant, jo crec que És això el que em passa Amb certes pel·lícules Exacte Que acabes dient Bueno, m'he passat bé M'he passat bé No està malament No m'ensenya res de l'altre món Però, o no m'aporta Grans novetats artístiques No, sobretot novetats ni una, eh No corres risc No, no veus cap risc Si agafes un tema Que és una mica interessant Emocionalment Que toca una miqueta la fibra És aquella cosa del cinema Clàssic No clàssic dels anys 40-50 Sinó un cinema clàssic en concepte No, però és aquesta cosa Que és tot correcte I aquest correcte Li dona aquest toc Que dius Bueno, doncs Està aquí col·locat, no? I ja està No té l'element de clàssic D'un gran clàssic Això no És un altre concepte Però sí que té la base L'altre dia Estava pensant En aquella primera plana Per exemple En Walter Mateau Ui I els Jack Lemons Billy Wilder Billy Wilder És que Billy Wilder És molt Billy Wilder Allò, tio T'arriba el boll de l'os, allò, eh Totalment És que ha fet moltes coses Manteja de plata Fes un, dos, tres, allò És bastant Aquí, a la parella aquesta Clar Jack Lemons, Walter Mateau Estan allà molt Estan a mareja Quin paper més mal I de peça més mal Sí, sí, sí Bé, doncs aquesta seria la pel·lícula Que parlarem avui Que potser ens servirà Per fer comparacions amb altres Sí, sí, sí, fantàstic Pues res, El Iro Invisible Thomas Anderson, no? Moltes, correcta Moltes ganes de veure-la Sí Per tot el que s'havia explicat aquí I a mi, fins i tot Me l'havien posat molt bé I veritablement Sí, sí Maravilla de la ciència Molt bé, molt bé, molt bé És a dir Però per tot arreu Comences Agafa-la quan vulguis Sí, no Vull dir Per la part estrictament tècnica Però tècnicament És molt la fotografia Els planos Aquests planos de l'escala Que van pujant a elles Allà És magnífic O sigui, jo us dius Hòstia, clar De vegades que el director Es fa notar Però diu Per què et fas notar I a vegades que no Que dius Ostres M'has sorprès, diguem-ne M'has Hòstia Tota l'estona Et va donant allò Sorpreses Els personatges, clar Els personatges són Brutals De com estan dibuixats I tot el que hi ha per allà per sota Que tu vas descobrir Perquè no t'ho diu La relació entre els germans Diguem-ne Hi ha una contenció bestial Que no saps ben bé Què passa amb aquests dos germans Diguem-ne I quina relació tenen I per què el Daniel i el Lluís Tria La dona que tria Que és la cambrera És una cambrera d'un hotel Un tio tan refinat Un geni, diguem-ne Que fa vestits per la realeza Que té aquestes manies de geni Diguem-ne Tan quisquilloso i tal I que de cop i volta Bueno S'enamora D'una noia Que tampoc és que sigui Ni especialment guapíssima Ni té Què li veu, no? I després veus aquesta relació Que genera, no? Aquest contrapunt que necessita Amb aquesta noia, no? I tal i qual Que fa un contrapunt De la relació amb la germana, no? Que també és tan La germana que és boníssim Quan parla Jo un altre dia, no? Sí, sí, sí Cada cop que va a parlar Nunca respon directament És a dir Tu li fas la pregunta I la tia Es queda allà tal Fuma Mira I llavors respon Sempre Sempre està O sigui Si pren el seu temps Però com unes pauses dramàtiques, no? Però que queda molt bé Perquè aquesta cara, no? Tant de desfinge, no? Dicen Sobrenatural Bueno, bueno El Dani de Lius O se fa Però Perfecta I tot el món aquest Tant, no? Del patronatge D'aquest geni Del tio, no? Aquestes manies que té Qui li agafa, no? I com entra ella Dintre del món Quan està allò De l'esmorzar Que estan esmorzant Ah, sí El soroll Ella fa soroll Un soroll normal Que faria una persona normal I tal I llavors ja Com la germana Saps què està passant I posa una cara així Com dient Bueno Bueno, ja Ja es tallarà la bomba I l'altre al final es talla, no? I no pots fer soroll No és igual Bueno, doncs Tota aquesta història Sobretot És el que No el que et diu Perquè el guió és Bueno Sinó que El que està per sota, no? I tu t'has d'inventar Que amb Paul Thomas Anderson Això Que és un poc a passar I amb el poc d'ambició I tot igual Sí, sí No, que hi ha per sota I fins i tot la banda sonora, no? Que és una mica Que et fa Densitat Densitat Si la falta Lo que no estigui plena de densitat Que no hagin pogut fer els actors Posa la banda sonora Sí, sí És una densitat I una cosa, no? Per sota I veritablement Si agrada aquestes pel·lícules De relacions humanes I de cosa forta per dintre I de Hòstia, com arribes Això Però aquesta pel·lícula és recomanable Ara me'n recordo una vegada Un company meu que m'ho deia Diu Quina pel·lícula Ui, el gasto m'agrada molt Perquè era social, no? Vull dir, era així de De, bueno De ideològic i tal Llavors diu Ui, diu Tu t'estàs perdent la meitat de la vida Les coses bones estan A cadascuna de les persones Comencen allà Tot comencen Els àtomos, diguem Això mateix Aquí, aquí, aquí Però que Perquè és una pel·lícula que femenina A nivell femení tampoc pots dir que sigui una meravella Perquè no ho recolza Sinó que ho exposa Sí? No t'entens ara Vull dir que Quan tu Quan tu reivindiques La feminitat Com a fórmula de funcionar En el món En benefici Aquesta pel·lícula no No No No Perquè està clar També hi ha una submissió important De cadascuna Tant la germana La germana no tant, eh? La germana Sí, però sí i no Accepta Però ella també Fa i desfa D'una forma civilina És com la secta La gran dona Darrere del gran home Però d'alguna manera Sí que hi ha una certa submissió Sí, no Existeix En tot el sentit que vulguis Perquè allà per sota Allà per sota Tu pots entretindre Allà donant voltes al cap I cadascú Depèn com sigui Però Però ella a vegades Hi ha un moment que Va al despatx d'ella Perquè li demana ajuda Perquè està una mica perdut O parla Llavors, clar, l'altra Fa una posició Una d'aquelles cares que dius tu Com dir Vale Ja has tornat a mi Clar, ara ja estic per sobre Per fin has tornat I s'ha de cadascuna Cadascuna de les dos i tenta Ah, exactament Jo crec que aquestes cosetes Sí que no és clar És que aquesta pel·liu En cap moment diràs Hola No, no, vull dir És allò que dius tu És molt subtil I sí, és veritat Queda pitjor representada La dona que l'home segur Però encara hi ha així Tot això Llavors, quan entra en acció Ja la part més fosca O peculiar del film Que a mi em sembla allò Bastial Aquell canvi De nou subtil Però a la vegada dius Ala, vinga, va Ja comencem Aquí està el senyor Anderson Donant voltes Ja realment Allò és magnífic A mi em va semblar Les escenes de l'habitació Em semblen delicioses Quan apareix aquella imatge Per allà dius Mare meva Això està molt ben currat Això és una bestia Aquesta direcció artística És brutal Sí, sí, sí Tot és que el so La música El que dius tu El tècnic Tot, tot La fotografia És que la direcció De personatges D'actors Ostres, això es mereixia El sugeriment Més que l'eclaria El sugeriment Això és brutal Perquè això és molt difícil Molt, molt, molt Si no ho fas bé No et quedes com No hi ha res Aquí sota Quantes vegades No hi ha res Ni a sobre Ni a sota Vull dir I és que és el to O m'agafo jo Sí, sí, sí Molt bé I una altra vegada més Una altra de nosaltres No que l'hem vist I l'hem deixat pels núvols Perquè és que és una pel·lícula Que val la pena Per tant, que ningú se la perdi Encara que ella la pugui Imagino que ella la pot agafar amb DVD Perquè no estarà encara Jo crec que estigui a m'estrena Però millor sí Alguns cinemes Potser el millor sí Però si no la capteu Perquè val la pena Veure-la Ah, ja hi haurà oportunitat I bueno I abans de passar la música I com estem parlant d'aquestes pel·lícules Una mica més actuals Parlem de les pel·lícules No són tant Bé, sí Però bé Ja que estem Acabem de parlar Perquè per parlant d'aquestes pel·lícules De gran qualitat Que crec jo O almenys tinc la percepció Tots hem tingut Una molt bona imatge De figures ocultes De Ilo Invisible Aquesta doncs Els companys No l'he pogut veure encara Però raro Perquè és una cosa curiosa Perquè sempre que hi ha un Woody Allen De seguida Les hem vist tots És curiós No sé què ha passat aquest any Sí, ens està Jo era Woody Allen Totalment No em perdia Jo les he vist totes És a dir Jo cada any Sempre la veig I tal I intento veure-la Lo abans possible Però jo dic Aquest any És que de debò No sé per quin motiu Perquè potser tinc al cap 50 coses O tenim tots És que l'abans d'anar al Nadal Diria jo L'abans d'anar just abans de Nadal Jo no sé si per les dates Sí O alguna qüestió La guerra O les galàxies Que ho estriba tot Ah, potser va entrar per allà Alguna cosa O això que al Nadal Sí que vas però no vas Bueno, doncs ja anava perdudíssim Dic, bueno Ve que la persona que porta la pel·lícula És la Kate Winslet Dic, això promet Perquè ja aquesta dona jo Em agrada molt aquesta mossa Sí, sí, sí I tal I bueno Llavors veus una miqueta Qui porta els altres papers Veus el Justin Timberlake Que dius Bueno Canta molt bé aquest home Però hasta aquí llegamos És el que hi ha Bueno La Jun Com es diu? La Jun Temple Es diu aquesta mossa La Junotemple Una noia que és molt Ah, la Junotemple Molt bé aquesta criatura I el Jim Belushi Que és el germà del John Belushi De Les Renujes a tot el ritme Que és el germà i tal Que també té l'aquest home És un tio de teatre Amb un parell de nassos i tal Bueno Et situes Woody Allen Dius a veure Quin Woody Allen veuré Si el Woody Allen de Manhattan El Woody Allen de Londres El Woody Allen de No sé De Match Point De Match Point O cap on me'n vaig O el de Barcelona O el de Barcelona Posta'm-hi un A prendre por ahí Bueno Vull dir Ja anem amb una cosa determinada Dius Ens anem a Coney Island Allò és Nova Jersey Em sembla No m'hi equivoco Coney Island No Coney Island és New York Està al final de Brooklyn Ah, això Ah, perdó Sí, sí, perdó Tens raó Perquè parla de Brooklyn Que anem Diu Anem a un restaurant de Brooklyn Passa tot Brooklyn I al final de tot Està allà la platja I està la cira Exacte, és que jo no he estat per allà No he estat per allà No ho coneixo Però que tenia aquest dubte Això Diuen com era abans I llavors tot això passa En un espai Que és una caseta Que hi ha al costat De la nòria Que és Que es diu Wonder Wheel Aquesta nòria Típica de Coney Island Que a banda de moure's així És com una mena de muntanya russa Es mouen les vagonetes per dins A moment que es va movent És una cosa molt curiosa Perquè es mouen així No solament així Sinó vull dir Que es mouen Van donant bodes Cap a dins Cap a fora Vull dir És un moviment determinat Bé El cas del Jim Belushi Que té un Com es diu Tio vivo en català Calla Un carrusel Bé Un carrusel Un carrusel I llavors a partir d'aquí Doncs bé La Kate Winslet És una La seva nova parella Clar Jim Belushi I Kate Winslet És com que dices Però bé Ella fa un paper Ja Té una edat Ella diu que té 40 anys Que coincideix amb la seva edat real Però ja és una cosa més xabacana Vull dir Que em refereixo Que ella És una mica així Doncs no és una noia refinada No és la Kate Winslet Ni aquesta altra Clar És una cosa així com bastant Dallada De barriada De Brooklyn Vull dir Aquesta cosa A lo millor D'aquest espai Bé Té un fill Molt peculiar És que no n'he de dir-ho L'o del fill Potser de l'Iu No És que És tonteria Perquè ho fa el minut número dos És piroma Ja està Llavors clar És aquestes coses No Però és que Al dos minuts ja fa una cosa El crio Per tant És el que hi ha I a partir d'aquí I de ben criuda Sí, és un nen de 12 anys O 12 anys És una afició com una altra Clar Llavors aquí és quan comença L'encant per mi de la pel·lícula Primer Lògicament un color espectacular Un color molt homenatjant Als anys 50 Aquell és Esmacolor O aquell color una miqueta Puja de tonalitats Aquells neons Que entren per les finestres I que llavors donen Aquests tocs vermellosos A les cares Fem allò Fem allò Pampaiú Si van canviant Exacte, no? Hi ha moments també I que hi fa una cosa meravellosa Que és que depèn de quina escena Manté el focus vermell De qualsevol De la Nòria O de qualsevol cosa Castellà, no? I a mesura que L'escena va acabant Ho fa un parell o tres vegades Li dona un color més natural A la cara És com si aquesta llum Com si haguessin tancat Aquesta atracció I llavors aquí és Quan entres i dius Ostres Vull dir Són quatre personatges Que es mouen diversos escenaris Però sobretot la casa Allà dins hi ha alguna cosa especial I llavors És com una obra de teatre I és Clar, és un Woody Allen Molt tetral Que ja ho és Però en aquest cas Encara més I tu vas mirant I dius Això és Tennessee Williams I tu mires I això és Elia Cazan I tu mires I això és un tremier Llamado de SEO I això I tu vas mirant I vas tirant I vas tirant I dius Mare de Déu Senyor Aquest Winslet està Que se sale por todos sitios Vull dir Una cosa Em sembla magnífic El Justin Timberlake Que dius Mare de Déu Senyor Vull dir Està supercorrecte Ho fa molt bé És un personatge Que està per ja Comodir Dins de les relacions De cadascú El Jim Belushi Jo l'he vist molt poc D'aquest home Però ho fa de conya Vull dir És d'estómac És de ventre Aquests personatges Potents Vull dir Que a partir d'aquí És una mica Com el John Goodman Però amb una revisió Diferent El John Goodman És una persona Molt És Però clar També Tot això Es remont Amb aquest ambient I no surten D'aquest Coney Island D'aquest Brooklyn Com a tal Hi ha un tema Hi ha un tema de gángsters Porai Donen voltes Apareix una filla Porai Que és la Junotemple Que és la filla d'ell Però es barreja En el fill D'un amb el fill De l'altre Hi ha qüestions d'amor Hi ha una mica El merder Que hi ha Però res Olida tant De les paranoies Del senyor Woody Allen Ni el tema Psicoanàlisi Ni els jueus Ni aquestes coses Que són recurrents Amb les seves obres Aquí és El desamor L'amor La decadència De les persones Aquesta classe Gairebé mitja Tirant a baixa Que això és una cosa Que ja sé Que sempre toca Una mica Aquesta línia Més elitista Aquest punt Que puja Per sobre de la mitja A vegades No sempre No sé És una cosa peculiar Em va agradar moltíssim Ho haig passat molt bé No sé No sé com dir-ho I em va xocar Molt Em va semblar La càmera es mou A vegades Persegueix Una mica Però a vegades S'obre I és una escena Preciosa No? Vull dir-ho Amb el que Passa en coses Exacte Omple la seqüència Però a vegades Pum Es mou I de cop i volta Persegueix I torna a relaxar-se I dius Això no fa habitualment Woody Allen No sé Què està passant Amb aquest Woody Allen Ja octogenari Vull dir Perquè aquest senyor Suposo que va provar coses Clar Sí, sí, sí Sorprenentment bé I et dic Jo no A lo millor La veió no s'agrada Però perquè dic Woody Allen No és el Woody Allen No espereu el Woody Allen Bueno, però Jo el Woody Allen Últimament D'aquesta Sí, és un Woody Allen canviant De l'última aquella Que hòstia No ho sé El tio aquest D'Emma Watson Sí, sí, sí L'Emma Stone Ui, l'he canviat De la Watson Sí, sí, sí Que vam comentar l'altre dia També que és un tio Que fa un assassinat I tal Que és filòsof I tal Sí, no té res a veure Amb qualsevol cosa Hi ha com No, però No, però Veus una miqueta Woody Allen Amb els diàlegs Sí, sí Aquí no el veus Aquí no el veus ja, no Jo no veig diàlegs Woody Allen aquí Veig diàlegs Molt bé Molt, molt, molt Molt viscerals Molt de dins Molt de dins Ah, sí, no sé Molt, molt, molt Molt Elia Cazan Molt aquesta cosa, no Aquesta sensació Que dius La gata sobre el Tejado de Fink És que a vegades dius Ho mirava i pensava Hosti, posa aquí l'Elisabeth Taylor I el Paul Newman Home, és una altra història No té res a veure Però me los canvies I agafes aquesta estètica I aquesta manera de fer cinema Dels anys 60 Americà Tan potenta Tan meravellosa I et quedes amb tothom I et quedes allà Et quedes penjat Molt bé, molt bé I ara el que farà Suposo, part de l'audiència Que és apuntar-se a la pel·lícula Ah, sí Me l'estic apuntant Tinc aquí un Pequist Té en el mòbil I és que potser No compregueu amb mi Però bé, per això estem aquí Perquè jo vaig entrar molt bé A potser no entrem Perquè amb Woody Allen Som bastant especialistes aquí Com hem vist tot gairebé Sí, sí Ja crec que sí Bé, doncs farem res Sí Ens queden 20 minuts Doncs deixeu-me 3 minutets Escoltem això d'Estudio 54 Una mica, doncs així I llavors de seguida Parlem de Missió Impossible 4 Que estic frisant Que ens parlis de Missió Impossible 4, eh Sí Jaume Que ja veràs que interessa Oh, vinga Fins ara There's that big disco Everybody's talking about Studio 54 Huh Studio 54 54 54 What? I want to do this Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! ! ! ! ! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Fins demà! ! No, però vull dir que de vegades... De vegades sí que trien pel dolent, trien un, així més conegut. Exacte! Però no, en aquest caso, potser sí que és. Aquest... Jo l'he vist en algun altre lloc. Bé! Sì, potser sí, eh? La... Aquestes són aquelles pel·lícules... Allà a Sant Boit tenim un espai que ens ho va posar una noia, un dia d'aquells gloriosos, que va tenir aquella noia, diu, aquest és el programa d'aquell cinema que coneixes i aquell que no pots imaginar. Llavors, esclar, que no pots imaginar perquè l'has de veure és l'Hilo Invisible, per exemple, no? I llavors, bueno, ho vaig veure clar, dic, mira, fixa't... Mira on t'anem, no? Aquesta és la pel·lícula que te la posen, vull dir, no cal que... Clar, tots són moments i moments i motos i jo què sé, tot és... Persecucions, i coses malalt. És que si la persecució mola, i màscares, també, moltes màscares. És com la persecució de Drive-en, per exemple, que és bestial. La de què? Baby Driver? No, no, me lia, o sigui, no, les dues, Drive per un costat i Baby, ui, ets una barreja, i Baby Drive, que és una altra. Baby Driver, no? Baby Driver, que és una... Una és la de Ryan Gosling. Sí, que hi ha una persecució bestial. Que és Drive, clar. Drive, que és aquesta. Que al principi comença allò... Ah, això. I Baby Driver, que és aquesta que va tota la música amb el ritme de la música. I una persecució més brutal encara, la de Mad Max, l'última, la de Mad Max, la carretera, que és allò... És bestial. Vinga, sincortar el pla, no, sincortar, vinga. Sí, sí, sí, sí. Jo estava pensant en una altra pel·lícula, també m'ha vingut així a la memòria fa poca estona quan estàvem aquí parlant, és aquella que interpreta el Paul Newman i també el Viggo Virtens. Sí, el Viggo Mortensen. Mortensen, sí. No me'n recordo com es deia aquella pel·lícula, però... Paul Newman i Viggo Mortensen. Eh? És el Viggo, sí, segur. Han podido connexistir, però estaria molt vell, el Paul Newman molt vell, no? Molt vell, sí, sí, és molt, molt gran ja. El Viggo, sí, sí, no fa gaire que la vaig veure altra vegada. Vale, vale, no, no, sí, però estic pensant a veure quina pugui ser, una història de violència, no, allò no és, no, allò no. Història de violència, no. No, però allò és Cronenberg, no, no. No crec, no. Cronenberg, no. La veritat és que aquella pel·lícula és fabulosa, perquè, esclar, estem parlant de gàns desorganitzats, no? I el Viggo és un dels que, dels que, bueno, que arriba un moment que diu, no, home, no, això no pot ser. I llavors treballa, treballa, treballa, fins a dir, bueno, encara que m'hagi de carregar el pare, no? Sí, sí, sí, ja sí que no vols dir, però ara mateix no, no. Em va agradar, em va agradar molt aquella, eh? Veus, allò sí que ho vaig trobar. Una pel·lícula sencera. Algo de l'este, puede ser? Ah, Promeses de l'este. Promeses de l'este, correcte. Però també és Cronenberg, això, no? Sí, és Cronenberg, és Cronenberg, Promeses de l'este. És el Cronenberg més refinadet, no és Cronenberg, és Cronenberg, és Cronenberg, és Cronenberg. No, i a molt la van voler. Han llegat o han vuelto, i ara com, eh? Que estic ballant, no? És que l'hem de posar a dir, ostres, això sí, veus? Sí, sí, sí, és una altra història. La veuríem, bé, i tal. Bé, doncs ja està. Perfecte, deixem-me a tres minuts, i ara et deixo parlar de terror. Parlaré del Tierra de Nadie, quina mà de Tierra de Nadie? Tierra de Dios, que és aquesta pel·lícula guanyadora del Bifa, que és el British... British International Independent... International Independent Festival Awards, la he dit jo d'antes, i ara m'ha quedat blanco. Bé, que va guanyar, sobretot, la millor pel·lícula va guanyar Tierra de Dios, el millor actor, el Joshua Connor, que és una criatura, és un nano jove, d'uns 20 anys, no tindrà més, i el millor guió, em sembla una mica equivocada, i tot l'altre, o gran part s'ho han portat Lady Macbeth, que és aquesta pel·lícula que hem comentat que a mi m'agradar el Jaume Anotan, que és aquesta cosa, mitges i mitges, però és aquesta pel·lícula que si entres, entres, i si no entres, és una pel·lícula molt particular, eh? Sí, és molt particular, diuen que és molt particular. Molt allò. Jo vaig quedar molt, sí, d'entrada ja. Sí, sí, sí, sí. A mi em va recordar una miqueta l'estètica, diferent, eh? Però aquella d'Estela Candente, aquella pel·lícula catalana que sortia en Amadeu de Cebolla, aquesta cosa... Del minyarro aquest, no? Sí, del minyarro, que és el que dius, a vegades era com tot molt això, dius, què? Què parles, criatura? Eh. És que etava així, dius, parla, digues alguna cosa, no? Era com moments com una miqueta, tot com una vegada és lent, però Lady Macbeth a vegades t'agafa una embranzida i una cosa, a mi no sé, a mi em va frapar. Bé, Tierra de Dios. Vaig a fer una molt, però amb un titular, allò, vaig a fer un titular, això és molt típic avui en dels programes de la televisió i tal, i això. Molt bé, molt bé. És un Brockback Mountain Cabrero. Oh, pia. Ara ja, dius. Oye, ho he cagat la cabra, doncs, això. Muchaçada de nuit. Sí, totalment. Clar, és una pel·lícula, temàtica gai, evidentment. Estem a Londres, a Anglaterra, en una d'aquelles campinyes en què hi ha molt de verd, no? Un nano, que és una cosa ceporra, però ceporra, que és aquest Joshua Conor, que ha guanyat el millor actor, perquè ho fa de conya, aquesta criatura. No sé on ens ha sortit. Amb allò estètica bastant anglesota, així, bueno, una mica el capell, un grandot, així, blanquinot. Com un padre padroni, vaja. Exacte. Bueno, allò encara no. Però aquí és això, no? Una granja, que tenen vaques, tenen cabres, tenen no sé què, el pare ha patit una mena, sembla com si fos una mena d'ictus, alguna cosa que no es pot valdre per ell mateix, o problemàtica d'invalidesa, i llavors, clar, ell s'ha de fer una mica de càrrec. Però, clar, ell viu en aquest poble de malamor, o fa altres coses, i llavors, clar, necessita ajut, i ve una persona de fora, un romanès, que es diu, no sé, Andrea, això ara, el seu nom, no me'n recordo ara, i que també va estar nominat, i llavors, aquesta criatura arriba allà, i a partir d'aquí, comença a treballar, era un noi que li fan un anunci, i llavors, ells se'n van a portar les cabres a parir a la muntanya, i llavors, és una cosa que jo estava com dient, què està passant aquí en medi, no? Clar, en un principi, ja veus que als 5 minuts passa alguna cosa, dius, ui, jo no pensava que anava per aquí el tema, però bueno, no passa res, evidentment, aquí estem a veure qualsevol tipus de pel·lícula, aquí hem vist de tot, de tots els colors, i llavors, dius, ostres, i llavors, passa això, se'n van cap allà, passen coses, vull dir, aquesta criatura, que és com totalment fora del món, ce porra, a mi és a parlar millor dit, doncs sembla que comença a sentir coses, l'altra és més sensible, aquí comencen a passar elements, no? Allà venga, va entre la campo, la merda de les cabres, bueno, parint, bueno, una cosa una miqueta així, tot brut, en general, naturalismo de este... Bueno, i no vull seguir, hi ha una història que comença a sorgir allà, no vull dir, com acaba, què és el que està bé i tal, però, bueno, és peculiar, a banda de fer aquesta broma que faig, és una pel·lícula amb un pes específic, les coses com siguin, ara, i lo invisible, bueno, clar, estem parlant d'una com a meravella, al costat d'això, és una cosa correcta, determinada... I lo visible, no? Sí, exacte, l'únic que crida l'atenció per la ubicació, clar, si es veu una pel·lícula d'uns que són gais o d'uns que són lesbianes a la ciutat, bueno, però aquí crida l'atenció una mica, clar, dius, ostres, no, però com Brock Munden que dius, mira, atenció que dos cowboys, que això a Texas està com a prohibidíssim, estiguin por ahí retozando por los campos, doncs aquí dius, bueno, mira, que es remouen aquí entre la palla i entre la merda de cabres, doncs mira, conden cadascú la gana i la merda bé i bueno, al principi no, perquè no s'entenen i no saben ben bé perquè un és això es fa així i l'altre no, bueno, ja ho veureu, és una coseta, no, però està bé, s'aprèn en la pràctica, això, sí. Bueno, imagino, no ho sé, va ser de pràctica. No ho sé, com todo, és el que hi ha. Molt bé, molt bé. Doncs acabem, acabem amb el, amb The Terror, no, que volies comentar? Faré pincellada, si us deixaré. Sí, exacte, vinga, vinga, ah, sí, que m'ho vas comentar. Primera pincellada, Festival de Màlaga, que l'han donat el premi ara, passat cap de setmana, Viznaga d'Oro per segon any consecutiu, una pel·lícula catalana ha fet en català. Ah, molt bé. L'any passat va ser Estiu 93, i de Clara Simó, i aquest any ha estat De Distàncies, Les Distàncies, de l'Enna Trapé, l'Enna Trapé és la segona pel·lícula que fa, va fer una pel·lícula que es diu Bloc, ja ho dic aquesta pel·lícula perquè el que he explicat... Bloc, que es deia? Bloc, Bloc, Bloc, sí, que bueno, que la van posar bé, jo no he tingut l'oportunitat, i tal, i, bueno, aquesta pel·lícula és que el tercer guionista és un col·legui de mi, i bé, està ambientada en Berlín, jo ja dic, no, intentaré de veure-la, no sé la distribució com serà, perquè és d'aquestes pel·lícules que tenen una, ja ho diré, un pressupost limitat, i tota la financiació és en base a la subvenció de l'ICO, la subvenció de la Generalitat, la subvenció de TV3, la subvenció de no sé qual, i han trigat bastant de temps a fer-la, perquè clar, havien acumulat una quantitat, i després els faltava una subvenció més, i han trigat a sortir, de l'IQual, i han estat no sé què, llavors van perdre la triu protagonista, perquè volien la Bárbara Lenni, però en el moment que va començar el projecte, la Bárbara Lenni no havia guanyat el Goya, després va guanyar el Goya, i ja, el canxer era moral, i han agafat l'Alejandra Jiménez, que suposo era Orlando Blat, perquè era pel·lícules en català, i tal, i com a mínim, tenint en compte, a veure si podem veure-la, perquè la pel·lícula ha fet completament en català, i guanyadora la Viznaga d'Oro, i sembla que el Festival de Màlaga, no sé què passa, que li agraden les pel·lícules en català, o l'encançant-se, perquè és un segon any consecutiu, la dona el primer premi, és un festival de cinema espanyol, molt espanyol, però bueno, això és... Sí, sí, sí, fantàstic. Vinga, i enganxem de terror, de terror és una sèrie que era bastant esperada, és una sèrie d'AMC, la mateixa que ha fet Walking Dead, i tal, i qual, bastant clamada per la crítica abans de l'estrena, peculiaritat que Ridley Scott ha fet la producció executiva, i bueno, ha tingut, tot i que no és el director, però diu que ha tingut molt a veure amb tot el tema de l'enfoque de la sèrie, i tal, història real, o diguem-ne, un desenvolupament de ficció d'una història real, d'època de les exploracions polars, 1845, quan Anglaterra estava en una carrera desbocada per conquerir el Paso del Noroeste, i Estats Units també, perquè estaven allà i enviaven vaixells, el Paso del Noroeste és el que comunica l'oceà Atlàntic, amb el Pacífic, per la part de, per el que és per sobre d'Alaska i tot allò. Ah, vale, vale, vale. Clar, hi ha una ruta allà que si trobaven la manera de passar, estalviava, bueno, tot un munt, perquè no has de passar per sota, per Sud-amèrica, o passar per aquí. El que passa és que era complicat, perquè clar, hi havia lleros perpètuos, invernades i tal, i anaven enviant vaixells, perquè com tenien un excedent de barcos després de les guerres napoleòniques, l'armada tal i qual, bueno, aquests exploradors polars que eren autèntics héroes, perquè ja havien d'invernar allà tres anys allà, i un d'aquests, que va ser el senyor John Franklin, va anar amb un parell de vaixells, i aquests vaixells van desaparèixer, no es va saber res més d'ells durant no sé quants anys, van enviar expedicions, al final van trobar les restes, van trobar els vaixells 170 anys després, es van desenterrar, i bueno, la pel·lícula aquesta el que fa és que dona una explicació del que va passant allà introduint un element sobrenatural, que estem veient, perquè la sèrie porta quatre episodis i tal, però això sí, una producció brutal, uns escenaris naturals, allò de l'Àrtico, hi ha una atmosfera bastant inquietant, perquè allà no comencen a notar la presència, una recreació del que era un vaixell de l'època fantàstica, en aquests vestuaris, actors coneguts de Hollywood, que ara no me'n recordo el nom, però ara que sortien pel·lícules de Paul Thomas Anderson en Potsos d'Ambició, en el que era el segon de... I que comentarem sobre aquests capítols. I, bueno, val la pena, val la pena, sobretot per la producció, per la posada d'escena, per el rigor històric que sembla que transpua tot allò, i per aquesta inquietud i actuacions. I, bueno, deixo l'últim minut, ja, perquè vull dir alguna cosa. Doncs ara no dient res més, adéu, s'ha acabat, no? Ara posem una mica més de música. No, tinc més de llunyades, però potser sí, podem donar-nos una mica mai longos, no? Sí, exacte, ja veiem aquí, doncs mira, estem, escolta'm aquí... Com estàia aquest mosso? Espera que allà estic allò una miqueta. Sí, sí, sí. Això són els Garis Gang, això és un grup d'aquells també de la... Això és de fornada italiana, eh? Aquesta coseta així... Ah, millor, sí. Però que se'm van anar cap a Amèrica i van triomfar moltíssim. Quina festa, quins pitidos, quina cosa. Jaume, ja et veig jo, eh? Sí. Llàstima, eh? No ens en coneixem a aquella època, que si no et posava lluny uns pantalons de campanya anem cap allà, eh? A mi no em fas posar tu ni... Que vagi bé. Que vagi bé. Adéu, fins la setmana que ve. Adéu. Adéu, fins la setmana que ve. Adéu, fins la setmana que ve.