Babilònia del 19/1/2017 — De Duchamp a Jarmusch: art local, ‘El fantasma de Canterville’, ‘Gomorra’, Goya, ‘Frágil equilibrio’, ‘Passengers’ i la sèrie ‘Humans’

Visió general del capítol

Un episodi coral i molt dinàmic on el grup repassa amb entusiasme art local, literatura clàssica i periodística, música solidària, cinema d’autor i comercial, un documental amb mirada filosòfica i una sèrie de ciència-ficció social. Els fils temàtics que travessen la conversa són el romanticisme, la quotidianitat com a matèria creativa, l’ètica de les decisions i la tecnologia en la nostra vida.

“El més bonic que tenim a la vida és la vida pròpia.” — (paraules citades de José Mujica a ‘Frágil equilibrio’)

Art i exposicions

Context Duchamp i l’art de la còpia (Cornellà)

• Recorden la Societat d’Artistes Independents i l’esperit anti-censura de Marcel Duchamp per situar una mostra d’alumnes del Taller d’Art Juan García Nieto a Cornellà.

• Debat sobre la còpia com a etapa formativa: copiar per aprendre l’ofici (exemple de Picasso) i, després, evolucionar cap a una veu pròpia.

• Es destaquen còpies de peces canòniques (com La rendició de Breda de Velázquez) i la qualitat desigual —algunes molt reeixides.

Ignasi Rosés a Can Ginestà (Sant Just)

• Exposició de caràcter més arquitectònic que pictòric, amb joc d’estructures, espai i llum, integrant fins i tot les finestres antigues de la sala.

• Experiència sorpresa-poètica: entrar-hi desconcerta i alhora agrada per la seva coherència formal.

Llibres

‘El fantasma de Canterville’ (Oscar Wilde)

• Relat breu, irònic i tendre: una família escèptica neutralitza el fantasma “clàssic” (llençol, cadenes), que acaba deprimit i humanitzat.

• Temes: romanticisme gòtic, inversió de rols del terror, empatia amb l’espectre i vincle amb la filla gran que condueix a un final emotiu.

• Val la pena per la mala bava elegant de Wilde i la lectura ràpida (≈50 pàgines).

‘Gomorra’ (Roberto Saviano)

• Crònica periodística sobre la Camorra napolitana al segle XXI: crueltat, eficiència organitzativa i explotació de les escletxes del sistema per eludir la prova judicial.

• Dimensions econòmiques: infiltració en sectors legals (arriben a un % significatiu del PIB) i reclutament de menors.

• Efecte mirall amb el cinema: els mafiosos imiten codis i posats de pel·lícules; Hollywood, alhora, romantitza.

• Valor central: versemblança i detall d’investigació.

Música

El disc de La Marató

• Reivindicació del disc solidari (lesions medul·lars i cerebrals). Edició amb doble selecció de temes i preu popular.

• Moment destacat: Mònica Naranjo i una ‘Amazing Grace’ de to “òpera rock” interpretada a la Sagrada Família —potència vocal i acústica simbòlica.

Cinema

‘Patterson’ (Jim Jarmusch)

• Retrat minimalista d’un conductor d’autobús-poeta: set dies a la ciutat de Paterson, on la quotidianitat esdevé poesia.

• Recursos: text del poema a pantalla, música i imatge per consagrar el moment creatiu a partir d’objectes trivials (llumins blaus, etc.).

• Personatges: parella estimada però diferent (ell estable; ella inquieta i canviant, tot en blanc i negre), gos carismàtic i ecos de Romeu i Julieta invertit al bar.

• Avís d’estil: ritme calmat i contemplatiu; cal saber què s’hi va a veure.

‘1898. Los últimos de Filipinas’

• Valoració crítica: pretensiosa visualment esplèndida (uniformes, desembarcament), però amb una tesi antibel·licista sobre l’absurditat d’un setge ja perdut.

• Eix dramàtic: la tossuderia jeràrquica davant la vida dels joves soldats.

Premis i tendències: cap als Goya amb ‘Tarde de ira’

• Radiografia prèvia (Forqué, nominacions): expectatives repartides.

• ‘Tarde de ira’ (Raúl Arévalo): thriller de venjança sec i tens, amb ecos del Saura dels 70/80. Antonio de la Torre en estat de gràcia.

• Cinema “petit” que es fa gran per intensitat i posat en escena auster.

‘Passengers’

• Premissa: nau interplanetària, hibernació i despertar anticipat d’ell; soledat extrema i dilema d’ètica relacional en despertar-la a ella.

• Tò: romanç de ciència-ficció amb qüestions sobre egoisme, veritat i supervivència; robot cambrer com a catalitzador de la veritat.

• Final amb impressió de creació i adaptació humana en un entorn tecnològic.

Documental

‘Frágil equilibrio’

• Documental petit i potent conduït per la veu i pensament de José Mujica.

• Tres mirades:

- Àfrica i la tanca de Melilla (vida o mort per saltar-la). - Japó/Àsia i la sobreexigència laboral (vida captiva del treball). - Europa i el dret a desconnectar (França com a exemple).

• Tesi: crítica al capitalisme que desvia del valor essencial de la vida i del respecte al medi.

“Ens han fet creure coses que no ens porten enlloc; en tot cas, a l’autodestrucció.”

• Anecdotari real a frontera (Melilla): recordatori que la realitat supera la ficció.

Sèries

‘Humans’ (UK)

• Remake anglès d’una sèrie sueca: robots domèstics (sintètics) integrats a la societat.

• El més interessant: no tant què senten els robots, sinó què fem els humans davant d’ells —dependències, síndromes d’imitació, afectes desplaçats (criatures que estimen més un robot que els pares), protestes laborals.

• Mirada cap al futur proper: robòtica assistencial (cura de la gent gran) com a realitat imminent.

• Connexions amb cinema: Blade Runner, Yo, robot i l’espanyola ‘Eva’ com a embrió temàtic.

Idees clau que travessen l’episodi

• Romanticisme: del gòtic de Wilde al romanticisme quotidià de Jarmusch, passant per la idealització i la crítica en guerra i màfia.

• Quotidianitat i creació: elevar el comú (llumins, rutines) a poesia i sentit.

• Ètica i responsabilitat: decisions difícils a ‘Passengers’ i els sistemes d’impunitat a ‘Gomorra’.

• Tecnologia i societat: robots, límits del treball i dret a desconnectar.