Babilònia del 9/11/2017 — De Falla i Palomar a Eisenstein: Requièm flamenc, “En brazos de la mujer madura”, “Art” (Reza) i cinema (“El bebè jefazo” i “La torre fosca”) en el centenari de la Revolució Russa

Introducció

• Presentació distesa del programa Babilònia i de l’equip, amb comentaris sobre el fred, el temps i l’humor habitual del grup.

• Es fa un breu sumari del que vindrà: música (Granados, Falla i Palomar), literatura (Stephen Vizinczey), teatre (Yasmina Reza) i cinema (animació i fantasia), culminant amb el centenari de la Revolució Russa i “El acorazado Potemkin”.

“Avui farem coses molt estranyes.”

Música: Concert a l’Auditori — Granados, Falla i Enric Palomar

Píndola clau

• Concert “preciositat” amb tres compositors: Enric Granados, Manuel de Falla (El amor brujo) i Enric Palomar.

Granados

• Tres Danses espanyoles (oriental, andalusa i rondalla): solo orquestral, color i caràcter hispànic captat amb gran finor.

Manuel de Falla — El amor brujo

• Amb cantaora (al concert: Mariola Membrives). Es recorda la “Canción del fuego fatuo” (escoltada en versió de Victoria de los Ángeles).

• Context dramàtic: ambient gitano, foc i ball nocturn, amor no correspost i despecho.

• Atmosfera en quadres: introducció, cova dels gitanos, cançons, Danza del terror, Danza ritual del fuego, etc. — una evolució ritual fins a les campanes de l’alba.

Descobriment: Enric Palomar — “Réquiem por el cantaor de los poetas”

• Estrena absoluta i gran sorpresa emocional; homenatge a Enrique Morente (fusió flamenc-poesia).

• Estructura de missa pro defunctis en llatí (Orfeó Català) amb diàleg entre un cantaor (Pere Martínez, jove i potent) i soprano (Mariona Josa), i textos contemporanis.

• Llibret i fusió poètica: encàrrec a Santiago Auserón (Radio Futura) i incorporació de versos de José Gorostiza (poema “Muerte sin fin”).

• Direcció: Josep Caballé. Intensitat i equilibri entre cor, orquestra i veu flamenca.

“Quan plores vol dir que t’entra a l’ànima.”

• Clau estètica: flamenc en llatí sobre el Réquiem — una fusió insòlita però coherent pel to elegíac i el lligam amb Morente.

• Moments destacats: palmes, percussió, cimballs, i un crescendo emotiu que porta a un final en llatí d’una bellesa austera.

Idees fortes

• Homenatge a Morente com a pont entre flamenc i poesia (Lorca, Machado), relectura contemporània del ritual fúnebre.

• Pere Martínez com a veu revelació; ecos de Morente i Poveda.

• El programa de mà actua com a guia textual per seguir els versos i la litúrgia.

Literatura: “En brazos de la mujer madura” (Stephen Vizinczey)

Què és

• Novel·la d’iniciació (1965) amb to picaresc i en primera persona, ambientada entre la Segona Guerra Mundial i la postguerra hongaresa.

Temes principals

• Descobriment de la sexualitat d’un jove a través de dones madures: experiència, desengany, i una mirada menys capritxosa que la de les companyes d’edat.

• Context social: Europa de postguerra, precarietat i relacions travessades per classe i política (incloent-hi una exaristòcrata que es prostitueix per sobreviure).

• To: no pornogràfic, fresc, irònic, de lectura àgil i amb humor.

Tesi: “al final, em quedo amb la mujer madura.”

• Adaptació cinematogràfica el 1997.

Teatre: “Art” de Yasmina Reza

Trama

• Tres amics entren en crisi quan un compra un quadre totalment blanc per una fortuna. El conflicte sobre l’art contemporani i el snobisme destapa egos, friccions i la fragilitat de l’amistat.

Muntatge vist

• Repartiment de luxe: Pere Arquillué, Francesc Orella i Lluís Villanueva.

• Tono humorístic i ritme coreografiat en moviments, mirades i silencis; una comèdia que esgarrapa la part fosca de la condició humana.

Subtext

• Lectures sobre polarització, pressió de grup i necessitat d’“agradar”.

• Connexions amb altres obres de Reza (record de “Un déu salvatge”, popularitzada per Polanski a “Carnage”).

Cinema (I): “El bebè jefazo”

Sinopsi

• Un nen de sis anys veu amenaçada l’atenció dels pares amb l’arribada d’un germà… que resulta ser un bebè executiu (trajo, corbata i maletí) enviat amb una missió: desactivar el “monstre” de les mascotes perfectes que roben l’afecte familiar.

Punts forts

• Humor visual i timing excel·lent; Alec Baldwin posa veu al bebè (V.O.).

• Sàtira de la comercialització de l’afecte i del màrqueting de mascotes “eterna-nen”.

• Arc emocional: de la gelosia fraterna a la complicitat.

Cinema (II): “La torre fosca” (The Dark Tower)

Context

• Adaptació lliure del cicle de Stephen King (8 llibres), concebuda quasi com un pilot de futura sèrie.

Món i personatges

• Mons paral·lels vinculats per la Torre Fosca; lluita Bé vs Mal.

• Roland (pistoler; al film, Idris Elba), Walter (encarnació del mal; Matthew McConaughey) i Jake (noi visionari que catalitza mons).

Valoració

• Correcta tècnicament, bons efectes, síntesi extrema del material original. Interessant per introduir-se a l’univers, tot i que no “exhaureix” la riquesa dels llibres.

Clàssic i història del cinema: “El acorazado Potemkin” i el centenari de la Revolució Russa

Marc històric

• Aprofitant els 100 anys de la Revolució (1917), es revisita el motí del 1905 a Odessa (prèludi del que vindria).

Clau cinematogràfica

• Sergei Eisenstein (1925) eleva el muntatge a maduresa moderna: alternança d’imatges per modelar l’estat emocional de l’espectador.

• Escena mítica: l’escalinata d’Odessa (càrrega cossaca + cotxet del nadó) — arquetip del muntatge en paral·lel que inspirarà seqüències com el baptisme/execucions d’“El Padrí”.

“Els pioners donen una mirada diferent que, si l’atens, encara sorprèn.”

• Desig de veure-la a pantalla gran (Filmoteca) amb acompanyament musical en directe.

Apèndix: “Eisenstein en Guanajuato” (Peter Greenaway)

• Greenaway aborda l’episodi mexicà i el projecte inacabat “¡Que viva México!”, amb el seu segell barroc i esteticista.

• Retrat d’un Eisenstein brillant i frívol, amb exploració de la seva intimitat i de les tensions de producció.