De Goya a Wonder: teatre irlandès, Woody Allen, thrillers nòrdics, Lynch i els Goya

. Doncs, hola. Hola. Què tal, l'Aire? Com estem? Bé. Bé, bueno, doni-do, eh? Doni-do, ja quasi estem tots, quasi, quasi. Quasi, quasi. Portem un premsa setmana molt solitaris. Sí, anem fent baixes, així, un dia, dos dies, després tornem. La crisi del mes de gener, no? Esquips de futbol que s'hi passen a moltes coses també. O la climatologia, que està boja, tu, folim. Home, mare meva, no és que a part d'això, com, bueno, ara parà començar a ploure, però fins ara crec que ha sigut que... Si no s'encostipa o agafa aquí la grip o... Exacte, que teníem els virus, allò esperant que una mica, la pluja una mica neteja ara i en sortim tots de... Sí, a partir d'ara ja estarem tots perfectes. De les grips i de les coses d'aquestes. Renovació total. L'aigua renova, diuen, eh? Sí, sí, sí, sí, i tant, i tant. Vull dir, molta aigüeta, molta llimona, que dèiem, eh? Veja, aigua en llimona. L'interior també és el bo que es regeneri. Va bé, això. Molt bé, doncs avui tenim un programa bastant literari, es poden com sigui, no? I també parlem de teatre i una miqueta de cinema. Començarem per una cosa molt fosca, que es diu L'Àngel Negro, mai millor dit, allò, que és un llibre, un thriller. Després la Rosa ens parlarà de Wonder, que és un llibre que també s'ha fet una pel·lícula recentment, que el ja m'ha pogut veure. Per tant, farem una simbiosi entre literatura i cinema i tal. Una mica, doncs, ho comentarem. I farem també una miqueta, doncs, amb el món del teatre. També la Rosa ens ha vist La Calavera de Connemara. I bé, que és el mateix senyor que ha fet els tres anuncis... Ales? Ales afueres. Molt bé. No en la carretera, perquè jo li he posat els noms a aquesta pel·lícula, no? Tu i jo, vull dir, jo sé que li canvio el títol. Dinàmica, no? Canviant. Exacte, exacte, hem canviat el títol, no? I després ja parlem, s'acamparem al món del cinema, veurem, doncs, pel·lícules que, bueno, una miqueta, exceptuant una, que és l'última que es parla de la Rosa, que és una pel·lícula meravellosa, del David Lynch, que és l'home elefant, l'home elefant, veurem també algunes pel·lícules que, bueno, que són algunes recents, alguna d'estrena, 2017-2014, per qui ens mourem, no?, Amb Irrational Man, de Woody Allen. També veurem, parlarem de l'autòpsia de Jane Doe, que, bueno, que la pel·lícula s'aguanta prou bé. S'aguanta. Sí, s'aguanta bé, és acceptable. I el ninot de neu, aquesta de Snowman, del Thomas Alfredson, el que va fer Déjame salir. No ens liem com Déjame entrar. No, Déjame salir, sí. Sí, Déjame salir, exacte. Les vampirs, vull dir que... Les nens vampirs, no? Les vampirs i tal. I, bé, doncs, ja parlarem una miqueta de la font d'on xuclem i tot això, d'acord? Sí. Avui escoltarem... De la font de l'aigua, no? Sí, no? Aquesta que tenim aquí a l'emissora. Exacte, a fora, exacte. Bueno. Estàs molt xuclador. Sí, sí, vai, calla. Ai, tant les coses molt mal. Bé, el que dèiem. Doncs això. Escoltarem una cançoneta després, perquè avui es compleixen els 37 anys de la mort d'un dels grans inventors del rock and roll, de Bill Halley. Ostres! Escoltarem una gravació de pedra, d'aquelles de l'any 50 i escaig en directe, que sona pedra a pedra, però molt, eh? Aquestes coses de l'antiga... de la old school, que es diu. I bé, escoltarem aquesta cançoneta, que és la famosa el rock around the clock, que després va versionar Elvis Presley, però realment és un dels pares, no? Juntament amb Elvis, que és el més conegut, però Bill Halley és un dels grans promotors d'aquell primer rock and roll. I bé, doncs s'ha de recordar, no? Els pares de la música que actualment escoltem tots, no? Això és el que vindrà. Sense pares o no... Exacte, exacte. Sí, sí, això és important. Tenir-ho en compte, no? Sí, sí, sí. Bé, doncs si em permeteu començo a parlar jo. Toma, apa, no? Ja que tinc jo el micròfon. Vinga, protagonista, gratis, el micro, aquí. Bé, ens acompanya la Rosa Alcalá, el Jaume Vidal i el Nacho Alonso. I el Xesco Ramos, el micròfon principal. Sí, no, mira, el micròfon darrere de la peixera. Jo sempre dic que acabaré fent així amb la boca, com els peixos. No parlaré i faré amb la boca així. No, doncs comencem amb aquest llibre, que és un llibre petit de 196 pàgines, l'Àngel Negro, l'Àngel Negre, com vulgueu dir-li. És en castellà, per tant, doncs, en català jo crec que no l'han tret. És un primer llibre. A mi m'agrada molt llegir, sobretot, llibres primerencs. No és que res perquè, bé, a vegades et sorprenen, a vegades no. És com tot, no? Hi ha errades, com tota la gent que som lectors, des que tenim consciència, te n'adones, no?, d'aquestes cosetes. I l'obra Higuera, Higueras, perdó, que és la dona que ha fet aquesta obra, la basa amb les pintures negres de Goya. Això em va quedar una mica l'atenció, perquè jo m'agrada molt Goya i sota aquestes pintures negres de la Quinta del Sordo, que va fer el Goya, no?, els últims anys de la seva vida, en un moment molt crític, no?, abans de marxar a Bordeus, exiliat, no?, per una sèrie de motius polítics, vinculats amb el de France Sament. Bueno, tot això que, una mica, període convuls, no?, de principis del segle XIX, doncs fa tota una història al voltant d'aquestes peces. Aquestes pintures, ja sabeu, que estan a la moció del Prado, que es van extreure, allò de la tècnica de l'estrapo, que és aquesta extracció del que seria el fresc i reconvertit, en aquest cas, en llens. No és una reconversió sobre parets, sinó que es passa llens, no?, és una tècnica molt complexa i molt delicada, i, en el cas de, diguem, del Prado, doncs estan col·locades tots en una sala, que és la sala 67 del Museu del Prado. Sí, ja. A partir d'aquí crea una història molt complexa, en un principi bastant erudita, bastant, bueno, dius, ostres, no?, aquesta dona controla bastant el tema Goya, veus que molt bé, les primeres 40 o 50 pàgines, no?, veus una base, molt de coneixement artístic, que dius, bueno, dius, vale. També, tampoc és que et perdis, eh?, vull dir, és molt didàctic, molt correcte, insisteixo, es produeix un assassinat en aquesta sala del Museu del Prado que recorda a Saturn devorant el seu fill. Recordo aquesta escena típica que està Saturn agafant, no?, que li falta un braç, li falta l'altre braç, li falta el cap. El fill, si allà ja està... Exacte. Sota cortina. Això mateix. Llavors es recrea aquesta escena en un moment determinat en què el Museu del Prado aquell dia en concret resulta que no té càmeres perquè s'està fent un recetejat de no sé què, doncs s'aprofita el moment per fer aquesta història. I llavors, bueno, tot això genera la imatge d'un especialista en el món de Goya que apareix per allà donant voltes, la imatge d'un inspector, un senyor, que ve del nord, vull dir, que té una forma de fer diferent, vull dir, és molt esquerp, molt nòrdic, molt càntabra, per entendre'ns, vull dir, amb aquesta línia amb molta presència. I a partir d'aquí la història es comença a moure, doncs, cap a l'any 1878, cap al món del col·leccionisme, per al món de les falsificacions, no? Per si aquestes pintures realment que estan posades al Museu del Prado, les que estan exposades són autèntiques o són falses i les autèntiques estan col·locades, estan dins del Museu del Prado, però aquí es posa en dubte que no hi hagi un senyor que es va encarregar en el moment en què la Quinta del Sordo queda abandonada, perquè no us oblideu que la Quinta del Sordo l'heretarà el fill de Goya, però després la deixarà, vull dir, que passarà d'ella. Les pintures negres de Goya estan salvades gràcies a un senyor que no sé com es deia nom, però que es deia cognom Erlanger, que era un col·leccionista, doncs, no sé si era francès, bueno, me'n recordo, per el cognom sí, però serà britànic, però llavors, que hi va ser el que va salvar i el que va demanar que es tragués de les parets, no? Si no, no tindríem pintures negres. Ja sabeu com va això de les parets, evidentment que s'humitegen, que les pintures moren amb una facilitat exacta, cauen. Per tant, falta d'una fantasi, insisteixo, al voltant d'aquest assassinat, al voltant del que seria aquesta extracció, al que era el col·leccionisme, de les falsificacions, i això genera un thriller que en un principi sembla més complex i acaba sent molt senzill i molt previsible. Això és el problema que trobo amb aquesta noveleta d'estiu que està bé, que t'introdeix en un àmbit, en un món curiós, almenys l'escenografia és molt correcta, però comença a haver-hi unes relacions entre la restauradora i l'inspector, amorosa, i tal, i això entra en una línia una miqueta rosa, tipus Mari Jo Punde, i saps aquestes escriptores que una miqueta Barbara Carlin, aquesta línia, té un punt romàntic, unes pàgines que a mi engrinyolen però moltíssim, no? T'has de posar tot allà, no? T'has de posar una mort, t'has de posar una mica de... una mica això. Código da Vinci, una mica d'amor i... Coctelera i... Això mateix, és aquesta la sensació que tens, no? I el que comença molt bé acaba a ser una cosa molt senzilleta. Però bé, com a mínim per espar-se l'estona està molt bé i val la pena, mira, ja està, per passar a l'estiu. Vinga, passa un minut, no ho podem veure. Jo imagino que això de Wander Rosa ha de ser molt més profund, sense mena de dubte, no? O ha de tenir més empaque, no? I més serietat amb el plantejament, no? No sé si més pretensions, però... Sí, sí, sí. A veure, és... Jo, com que s'estrenava la pel·lícula, em feia gràcia primer llegir la novel·la, perquè ja fa uns anys, no gaires anys, que va ser molt... Bé, va ser un bestseller, no? I moltíssima gent la va llegir. De fet, ara tenia una fajita d'aquelles que deia... No l'he portat, que deia l'antídot contra el bullying, contra l'assetjament escolar, no? I dic, com a tant, com l'antídot, no sé, potser és una mica això ja és qüestió de l'editorial, no? Que ara intenta vendre ja en un altre sentit, no? A veure, és una novel·leta que està escrita en primera persona. L'ha escrit una escriptora que viu als Estats Units, es diu R.J. Palacio, no sé si... Raquel, em penso que és el nom. D'acord? Però és llavors espanyola? És... Sí, sí, el que passa és que està vivint allà. D'acord. Està vivint allà, als Estats Units, i el llibre s'ha escrit en castellà. Me penso que també hi ha la traducció en català, sí, també està feta en català. Ah, molt bé, molt bé. Sí. I és una sèrie, és una sèrie. Jo aquest que he llegit és el primer, que és Wander, després n'hi ha... Aquesta és la lecció d'August. August és el protagonista, és aquest nen que te neix amb la cara deformada. Sí, una problemàtica, sí. I han de fer la tira d'operacions, d'operacions d'estètica. La història de Julián és una altra, el joc del Christopher, després Charlotte... Tots són amics d'ell de l'escola, no? Hi ha una altra que és Wander, el llibre de... Preceptos del senyor Rodney. Després August i jo, altres històries... O sigui, almenys hi ha sis llibres, no? És una mica com... Ja com una sèrie, no? Que van fent. A veure, jo penso que la intenció és molt bona, de presentar en primera persona amb un nen que ha nascut ha tingut la mala sort de néixer amb aquesta malaltia. Crec que no està basat en cap cas real. Sí que és veritat que es podria adonar i de fet sí que han nascut nens o nenes amb un tipus de disformitat, no? Més o menys bèstia. Després, ja comentarem l'Omada fan també aquella pel·lícula que aquell sí que era un cas real, eh? Sí, senyora. Llavors, és plantejar com aquests nens s'adaptan d'entrada a la societat i d'entrada a l'escola. És el primer lloc quan es socialitzen, no? Perquè fins ara el nen ha estat vivint amb els pares en un ambient superprotegit i amb tot l'ambient mèdic també dels hospitals fins que arriba un moment cap als 10 anyets que l'ha d'anar a l'escola. Ha de començar a estar amb altres nens. i per molt que al principi el primer dia el vol anar amb el seu casc d'astronauta, doncs aquest cas se l'ha de treure i ha d'anar a desfrontar-se amb el món tal com és, no? Sí. Està escrit en primera persona i hi ha una per què ser ell mateix com ell veu les coses des del que ell comença aquesta adaptació a l'escola. Un altre que és el seu amic que coneix el Billy. Després un altre la noia que també també és famiga. Després de la seva germana també. Els pares no, eh? Tot és visió infantil. Tot és visió infantil. Bé, la germana ja és adolescent, és més grandeta. Tot és un amor incondicional, és tot com molt rosa, no? Dius, malgrat totes les inconvenients que et puguis trobar i el malament que et puguin tractar o l'assetjament que et puguin fer o el rebuig que et puguin fer tu has de somriure i has d'intentar estar bé i has de... Potser una mica massa pel meu gust massa adulcurat, no? No ho sé. La realitat no és així tan maca, no? No ho és. No ho és així, no? I, bueno, després tot s'ho fa venir perquè després els nanos se sentin que formen part d'una... d'un equip o d'un grup i llavors entre ells es defensen. I és en aquest moment quan hi ha la inflexió ja, no? Quan tots realment reconeixen que aquest nano forma part del seu grup i llavors l'han de defensar també i l'han de protegir també. És quan se'n van de colònies i tenen una història amb uns nens d'una altra escola, no? Que els volen fer mal. Bueno, està bé. No sé si la pel·lícula més o menys jo crec que per començar la pel·lícula Jaume ho agafa també d'aquesta manera. És... Totalment classicona, eh? Sí, no? Aquestes pel·lícules que jo me'n recordo quan era bastant petit i anava al cinema i parlaven d'això doncs jo, escolta, tu. Llavors, com al final tots ens portarem bé perquè precisament aprendrem el que és el mal. És que és una pel·lícula que et porta a aquesta conclusió. i, bueno, molt bé. Molt bé. Sí, una satisfacció molt grata, no? Sí, sí. De dir, ai, veus que feliç, no? Que feliç i que bons que som tots al final, no? Això l'entens. Aprenem. És que si ho agafessis per aquí estaria bé perquè a vegades si rebutges a una persona és perquè hi ha algun element dins de cada nostre que provoca aquest rebuig, no? Però si tu veus aquesta pel·lícula això queda completament llimat, no? Per dir-ho d'una manera bueno, això de Déja-me salir també parla d'això sí us en recordeu perquè allà també tenim una problemàtica sí, sí, sí una problemàtica també sí, sí, sí i fins al final que ja ho vaig comentar que la vaig tornar a veure no fa gaire i van tallar al final però res, eh perquè és una pel·lícula rodona d'aquelles que dius mare meva és esquerpa seca allò de la piscina ho van tallar tot allà en parlarem després d'una pel·lícula del Thomas Alfredson en la que es diu el de Déja-me salir i comentarem això potser una línia diferenta però jo crec que el Déja-me salir va ser una d'aquelles pel·lícules que recordes perfectament però bueno això ja ho però per la temàtica per l'originalitat sincerament del concepte per la pel·lícula potser de les més no sé com dir-la baixuta seca que m'he posat jo mai a la cara vull dir és una pel·lícula amb una secó absolutament que acabes la pel·lícula i acabes amb un neguit de dir mare meva senyor però com això es pot viure d'aquesta manera o com es pot viure en un espai encara que sigui un espai que en el fons vull dir les atmosferes es fa molt bé aquest home aquest home és molt bo igual que aquesta el Muñeco de Nieve ja parlarem l'element on es mou que és Oslo a mi m'agrada molt com ho mou però bueno superant després sí sí no pues ja està una mica un wonder una mica per arrodonir-lo per tal jo crec que és una lectura que estaria molt bé i està molt bé jo sé que ha tingut molt d'èxit entre nanos o nenes està molt bé això jo què sé de 8, 9, 10 anys 12 com a molt una miqueta per tractar el tema d'aquest de l'assetjament escolar o de l'acceptació de la persona que és diferent per tant és la lectura fàcil o vingut si és fàcil és molt amè és molt amè perquè és curtet són textos curtets perquè va igual és una pàgina o un parell de pàgines molt bé i totes aquestes reflexions del nen com se sent davant d'aquesta situació com intenta reaccionar com a casa li han ensenyat que ha de reaccionar també sempre amb educació i sempre i posar-se també una mica a la pell dels altres penso que potser més és això de cara amb aquests nanos que poden rebre un company de classe o que ells mateixos es poden sentir una mica diferents o que en algun moment es poden sentir com que no se'ls valora a veure acaba molt bé acaba tot molt feliç i aquest nen s'integra a la mar de bé perquè a més és molt intel·ligent i té molta sort també amb els pares que té que també el recolzen en tot moment i la germana també mira que la germana també té la seva com a adolescent que és i les ganes que té ja també de fer una mica de seva vida però acaba sempre recolzant el seu germà l'elecció és molt maca i penso que sí sí que ho és i de fet els nanos d'aquestes edats sí que els han agradat molt també bueno potser és això és més doncs això adequat a la seva a la seva manera de veure el món al seu nivell sí molt bé doncs no callis Rosa no callo? vinga la calavera la calavera de Connemara la calavera de Connemara uau jo ho vaig trobar boníssim boníssim de fet bueno crec una mica estic seguint ja el Pont López que és aquest actor que és una passada ja el vaig veure també amb el curios cas del gos a mitjanit ah vale que també va estar ell feia allà d'un noi que tenia el síndrome d'Asperger i estava genial també bueno ell i tota la gent que l'acompanya perquè la veritat és que es rodeja també d'actors i actrius d'una gran talla que a part ser del llibre és boníssim i aquesta el del gos a la mitjanit és moltíssim sí sí sí també l'he llegit és que sí que és una passada també com està explicat també des del punt de vista d'aquest nano amb aquest síndrome d'Asperger que és com el wonder com que la gràcia que té és que els nanos ho expliquen el nen l'amiga l'amiga i la germana ostres està bé des de la seva optica a veure els altres actors són la Marta Millà l'Oriol Pla i el Xavi Saez estan tots genials tots genials genials Oriol Pla flamant guanyador del Gaudí per incerta glòria ah doncs mira és veritat sí sí sí que és veritat sí que és veritat sí que és veritat com ho vaig veure jo com veu les gales aquí ve que no les veieu ningú jo la vaig veure començar i no em va enganxar jo la fa un braç no la vaig enganxar no sé per què els dos presentadors tu que estaves allà mateix ja no vivim en directe però aquest va ser el Gaudí no el Goya ah el Goya ara el Goya és l'últim no? ha estat el Goya sí sí aquest el cap de setmana passat aquest dissabte passat la nit jo comentaré després una miqueta quan parli de la peli jo us comento quatre cosetes doncs mira la història ràpidament és la història de Conemara Conemara són pobles estem a Irlanda pues a Irlanda dels anys 90 d'acord llavors el protagonista el personatge del Pont López és un el mig el mig d'algú a veure és un borratxin vale a veure tots són personatges extrems personatges pobres que dius ostres quina deixeïa de persona no? quina pobrets home sí sí sí a veure és un senyor que està destruït està destruït totalment vas veient a mesura que vas a l'obra però bueno descobreix força ràpid clar a part de que allà és molt típic veure sí sí sí i és molt freqüent molt freqüent és que tots els personatges és que i agafen unes borratxeres i és que cada dia que si amb el whisky que si amb la cervesa és una passada molt celta molt celta sí no? no celca molt celta celta sí sí és que és molt bo és molt bo ah que és molt bo el whisky clar és això fa oblidar les penes és que fa oblidar les penes no? és que és això és oblidar les penes a veure ell treballa més que d'enterramorts de desenterramorts la feina que li donen clar aquí el tema de la calavera i tot passa amb un ambient així o entre núvol i gris i de nit i després el cementiri l'encara que li fan és cada set anys ha d'anar al cementiri i desenterrar els morts que ja porten set anys perquè quan no tenen espai i allà com que és la religió catòlica que no no es porta el tema de la incineració sinó que la gent ha de ser enterrada en terra doncs clar com a molt aguanten set anys allà les tombes i llavors les han de buidar el que és amb els osos el que queda i després es suposa aquí es portaria una osera allà si veiéssiu el que fan amb els osos tela no passa res a veure i per això hi ha allò de les calaveres clar hi ha la tira de calaveres i de tibies i de peroners i de i recorda hi ha una escena quan estan destruint aquests osos ara ja ho dic que recorda l'escena de 2001 no l'audisseia a l'espai quan aquell simi està amb els dos osos amb els dos osos pom pom pom pom i comença allà a trencar-los allà amb una ràbia i s'aixeca i tal és una miqueta jo crec que és una miqueta la reivindicació de l'evolució de l'home des del punt de vista del Darwin no del punt de vista religiós de les religions sinó del Darwin és l'evolució científica l'explicació científica de l'evolució de les espècies jo crec que és un guinyo una trucada d'ells amb això perquè allà també es carreguen una miqueta amb ironia i amb sentit de l'humor es carreguen també la gent que va contínuament a missa la doble moral la hipocresia el cura que és una miqueta el mossèn és qui controla tot llavors és qui dona la feina també i segons com també et critiquen si no vas a l'església encara que sigui a fer un bingo que al final és això van a fer el bingo ella la protagonista la Marta el que fa exacte a Irlanda fan allò és una manera de tenir allà la feligresia fan coses d'aquestes sí doncs ell està està així perquè fa set anys precisament ara li tocarà desenterrar el cadàver el que quedi de la seva dona perquè va morir en un accident de trànsit ell anava borratxo anava conduint ell i el típic després el que es passa no el típic accident de quan vas begut i bueno i la dona pues anava sense el cinturó de seguretat ostres que ell s'ha destrossat per això està claríssim que s'ha destrossat per això la consciència no però és que és igual després hi ha un nano que també agafa el cotxe també porta un pedo impressionant també i també agafa el cotxe aquest no es mata tampoc de miracle és que són éssers humans que estan ja vivint al límit és que no tenen res a perdre és que és igual l'únic que tenen és la poca vida que tenen i ja està i l'altre nano és un pobre nano que és un retassat mental té un retassat mental i és germà del policia que és el policia que intenta descobrir que realment intenta demostrar que va ser a veure com un assassinat no de la dona d'aquest que no té prou ja patiment com perquè a sobre li puguin a sobre dir que va ser intencionat o que ja la dona estava morta abans de l'accident no i doncs l'altre policia una mica per medrar i per intentar promocionar i que li posin ja com a inspector més sou o poter fins i tot sortir d'aquell poble doncs intentar d'alguna manera fins i tot buscar proves falses que és també un altre personatge que jo sé és que estan tots ofegats allà en aquell poble i l'altre la protagonista femenina doncs bueno com no la típica soltera que no deixo que se'n va el bingo aquest perquè no té una altra distracció després passa a veure el mic se'n prenga ja un got o dos de whisky també amb ell i la vida que els espera què han de fer a la vida res però clar tot això també em plaga així molt irònic molt divertit quina vida però però és que és molt fort és que és molt dur són personatges al límit personatges que dius hòstia pobrets quines despojos no sí sí sí les despulles humanes aquí ara no està super interessant ho fan super bé a més com camina el Pont López com camina que sembla que tingui ja jo què sé 80 anys allà caminant i així hi ha la forma de parlar que sembla que està realment cansat i borratxo que està allà la veritat resulta que el personatge té uns 40 anys perquè clar fa ses contes des que ell diu que havia conegut la seva dona que eren nòvios des de petit bueno des de 15 anys o així i des que van tenir l'accident que feia 7 anys doncs és això aquest nano se suposa que el personatge té uns 40 anys no arriba i ho fa però està allà enfonsat i envellit i allà camina d'una manera ideal i el que fa de retrasat pobre també ho fa super bé que sembla un nervi cap amunt cap avall no sé què i els raonaments que fa i les tombarelles que fa per allà super bé el policia també està molt bé i ella també està bé també es comporta així una mica molt campejana així doncs molt interessant molt molt molt si ho tornen a fer per Barcelona jo sé que ara estan una mica de gira de la segona vegada que sortien de gira ho van fer a Sant Cugat a l'auditori i després van fer una mica de col·lòquia amb els actors que això sempre és super interessant molt bé això i bueno super bé llavors clar el dramaturg el que va escriure l'obra és el Martin McDonagh que a més a més de dramaturg és director de cinema i ha fet pel·lícules com Amagats a Bruxes ah sí la segona va ser Set Psicòpates ho tinc apuntat per aquí aquesta no l'he vist el de Pilofman l'home l'home coixí l'home almohada que està tampoc a la vista i l'última que està en cartellera que és la de Tres Anuncis a les afueres a les afueres que també està molt amb la nínia de personatges ara ho comenté no sé quan ens toca ara comentar-la de personatges també al límit de personatges que dius ostres és que no tenen pressa a perdre ja quina prova més dura que els hi posen a la vida és que és una bestialitat és una bestialitat la protagonista la Francis McDormand famosíssima per aquella bueno per Fargo a mi des de Fargo ja a mi em va quedar i totes les pel·lícules que ha fet és impressionant la tia doncs aquí fent d'una mare d'una nena adolescent que van viure la seva filla la van cremar i no han trobat encara el cos no, el cos sí no han trobat qui ha pogut estar i llavors ella la queixa és els anuncis fa referència a la policia ostres com és que encara no n'hi ha cap detingut com és que encara què s'està fent clar ella és una ajutadora la mare és una ajutadora però s'imagina aquesta persona aquest personatge ostres tot que això a la vida és molt fort ara la tia i la pel·lícula en si es mereix tantes nominacions als Òscars que està molt nominada jo no m'agrada exagerar i a més ja sabeu que a vegades quan ens parlen molt bé molt bé d'una pel·lícula després tenim unes expectatives molt altes i a vegades ens decepciona jo penso que s'ha de veure i cadascú ho ha de trobar allà jo he trobat moltes coses m'ha agradat a veure és molt rodona estàs durat quasi dues hores però estàs tota l'estona i ara passa això i això i això i tot superben enllaçat i bueno i tot no acaba ni bé ni malament no? però bueno és que és com com es comporten aquests personatges tan al límit és que el cap de policia clar és que no no vull tampoc dir moltes coses però és que el cap de policia també el que arrossega té la eh que és el Woody Harrelson Harrelson que està també genial mira era un dels personatges de l'altra pel·lícula del Seven de Set Psicòpates i està genial també amb el que ell personalment arrossega perquè té una dona maquíssima i les nenes maquíssimes però ell té una situació seva personal tela que dius ostres i també et sorprèn com reacciona ell davant de la seva situació i el bon policia que és malgrat que ell es queixi de que no però creus que hi ha vegades que el que ell dius que a vegades que no trobes cap prova i què fas? què fas? Bueno doncs és l'exemple de policia de vocacional que li agrada la seva feina que respecta els homes detinguts que ha de lluitar amb uns companys que té allà a la comissaria que són uns bèsties no? animal sí però n'hi ha un que és el més bèstia de tots que aquest s'hi pot pregar als negres i a qualsevol que es posi pel davant no? però després cap al final ja i després va la cosa millorant no? clar però és que aquest nen també té una situació molt bèstia una situació personal també que dius hòstia tropecientos anys vivint encara amb la mare la mare que el domina que no vegis i la mare que és una mica violenta clar i en canvi ell té una mica aquell fons més bo no? no? una altra per cigara un curcó que es diu no? que no l'ha deixat abandonar el niu no? i clar ell com ho paga després amb aquesta agressivitat que té no? Déu-n'hi-do i en canvi el cap de policia sí que creu en vell i diu home tu pots arribar a ser un bon policia clar i aquí això dona pas amb unes escenes fortetes no? algunes així violentes i tal no? sobretot al final gairebé total tot personatges ja dic en situacions molt extremes hosti tu ajuntes això és com un còctel molotov mira aquelles persones estan bullint per dintre tot el que els basa no? i com conjugues tot això no? després hi ha la típica amiga que també l'ajuda després la gent del poble qui es posa a favor d'ella qui no que dius hosti això sí que és més realista no? perquè veu gent que sí que la recolza gent que no s'esperava i gent que dius hosti ve a ficar el dit a la llaga de dir no t'ha passat és que pogués si hagués agafat la teva filla dius hosti no entens és que no, no que acaba una miqueta jo crec que s'ha de veure ja quan l'hàgiu vist ja comentarem si ho tinc ganes de veure si jo també no sé perquè una cosa o una altra vas liant-te i no ho veus al final a veure però a mi m'ha dit això que pot ser massa de guió en el sentit no de lo bo de ser de guió sinó de lo que els personatges dels diàlegs diguem-ne que semblen això molt dramàtics diguem-ne que sembla que està en una obra de teatre en la qual sí que no és llicència és un personatge jo a mi jo molt estereotipat li permets que parli d'una manera i que faci un discurs en un moment donat i que potser aquí potser es perd una mica la frescura la versió d'humilitud perquè de cop i volta personatges més normals treuen un discurs allà com si fossin que potser queden una miqueta per personatges d'un poble de Missouri això m'ha dit a mi algú gravista per tant jo l'haig de veure per això que cadascú l'ha de veure i ha de saber què troba una conclusió al respecte bueno doncs el que farem si us sembla tenim ara un parell de minutets és una cançó perquè hi ha en aquella época rock and roll seran de dos minuts hi ha una gravació d'aquelles de l'any de la picó insisteixo on sentim les fans embogides quan sortia Bill Halley on the Comets que era el grup que tenia una cançó l'any 55 el rock and roll on the clock i que insisteixo avui complim 37 anys de la seva mort i per tant aquesta cançó tenim quan no sé hi ha 70 anys gairebé d'aquesta cançó com passa el temps apa Bill Halley when the clock strikes 2 3 4 if the band closed down we'll go for more we're gonna rock around the clock tonight we're gonna rock rock rock till punto work we're gonna rock around the clock tonight Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! a Janos 90 i totes aquestes de Poderosa Afrodita i de Constructing Harry i no sé què, no sé quants Jo m'ho passava molt bé, la veritat però bueno, que vull dir que tu notaves allò una miquera de, saps, tots ens en love you i després va enganxar va fer, bueno, una combinació d'aquestes d'encara comèdies a l'antiga o pelicules amb pelicules més sòlides un cas paradigmàtic que és Matchpoint Matchpoint és un peliculon amb una densitat que tu, te diuen que és Woody Allen i tu has de mirar i és Woody Allen, sí, sí, és Woody Allen Passa de les primeres que va fer fora dels Estats Units Exacte, també molt anglesa Exacte, la combinació de Toc d'Anglaterra que no surt Woody Allen per enlloc i que no sembla Woody Allen perquè és una direcció com molt, això com dius tu, sota una cosa com molt, la càmera fixa i tal, i a més a més el treball sobre els personatges Doncs aquesta a mi em va recordar, aquesta Directional Man, que és el 2015, em va recordar Matchpoint una mica també per la manera de tractar el tema també, tampoc suport Woody Allen actor, si és Joaquim Fénix un actor fantàstic és boníssim Emma Stone Emma Stone, la noia aquesta de l'Ala Land que fa un paper o d'un i dos, eh? I que és una de les últimes Mosses també de Woody Allen, eh? Sí, sí, sí que apareixen dues o tres pel·lícules de Woody Allen Sí, sí, sí, aquí no sé per quina raó agafa les Mosses de Woody Allen però bueno Aquí no ho sé Per moltes raons, suposo Sí, les 10 s'ho duï, home Clar No sabem el què No sabem el què Han fet mala fama també Per això dic jo, com ja té una barreja Bueno, això ja és maledicció Exacte I, bueno, llavors hi ha un element de... que lliga les dues pel·lícules que és que en les dues surt el llibre Crimen i castig Dostoevsky Anda No sé si us recordeu d'això És que això Hòstia, que no ho vaig veure i lliga perquè al final és el tema central de Crimen i castig és la llibertat que deies tu un individu per fer el que sigui si és en el seu benefici però per una superioritat moral és a dir jo soc en el match point jo soc millor que la resta i jo mereixo això que m'està passant i com m'ho mereixo i al final he arribat doncs tinc el dret de fer que sigui per defensar això fantàstic que m'està passant si tot arriba al crim doncs aquí és bé una cosa semblant diguem-ne és una persona és un professor de filosofia que té una vida és un nihilista que, bueno que no li troba cap sentit a la vida ja que és una persona que, bueno que ha tingut èxit professional que ha tingut molt d'èxit amb les dones perquè és un personatge que no és que ni sigui ni molt guapo ni res però, bueno és molt atractiu que sembla de cara a les dones i sempre estan dones i té tal a fer amb l'Emaston aquesta que s'estudia molt jove d'allà tal igual com és una història d'allà perquè t'home no troba sentit a la vida fins que d'alguna manera veu que ell pot fer una acció una acció que té un tema criminal i que això donarà sentit a la seva vida i que ell la pot fer perquè superior moralment és superior a la persona a la qual li farà aquest crim diguem-ne o sigui basat en la mateixa idea bueno és una idea casual a partir d'aquí es desenvolupa tota la història que no expliquem molt però l'idea central és aquesta jo l'idea crimen i castigo el rascolnik of the crime perquè mata l'àvia aquella en base que si s'abara que si no sé què és qui no sé qual però al final és perquè jo soc millor que ella per tant tinc dret de matar-la i a més fer un crim perfecte més o menys també va el tema pel crim imperfecte va buscant la manera de fer les coses a més a més que clar com és un crim que no té mòbil perquè això és una cosa que surt de manera casual i ell decidís de fer-ho és difícil que l'enxampin perquè clar no hi ha no deixar rastre i no hi ha mòbil perquè clar si es matem aquí entre nosaltres oi es coneixien i tal aviam si és que un dia a la ràdio es van barallar i tal però si no hi ha cap coneixement bueno llavors aquesta pel·lícula ja podria passar això algun dia ja podria passar això ho ha deixat ja aviam si nosaltres ens apartem per això en cas que no ens expliqui el tema i hi ha evidència pública aquí del que ha passat sospita s'han separat de tu s'han anat a la punta de la taula ha tingut un èxit allò ho ha dit d'una manera i amb una cara sí, sí potser t'ho has fet cara de psicòpata directament m'ha traït el subconsciente bueno a mi em va agradar força no té la qualitat de Matchpoint que l'he tornat a veure pensant en una película en l'altra però Matchpoint és boníssima i aquella música que té que és tot àrees d'òpera cantades por Caruso amb aquestes gravacions allà de les 1900 no sé quants que es escena allò cloc cloc cloc i la ve és que és fantàstic no? sí bueno la reona és aquesta evidentment però està molt atiplada perdona perdona Enrico exacte està més atiplada encara i queda més ell l'ha buscat això doncs aquesta és més no té aquesta potència però sí que s'hi acosta una manera d'enfocar el tema la manera d'aquest vincle entre Dostoyevsky el mateix llibre que surt a les dues pel·lícules i una mica la mateixa idea molt bones actuacions el que hem fet el fa molt bé l'Emma Stone també el fa molt bé càmera sense alardes i tal no sembla que sigui budian si no t'ho expliquen i bueno recomanable com una una peça curta diguem-ne que passa molt ràpid no? perquè és una escena que comença tal desenvolupa ràpid el que el personatge farà ho fa i al final bueno això és un desenllaç que ja explicarem que el grafi no és el més important però val la pena com a peça petita allà i amb aquesta i per pensar en aquesta idea llavors no actua budian no no és d'aquestes que només sí exacte a més a més no té no és ni comèdia ni el que estem més acostumats ni els temes tan budian i és costat jo no veig el fènix com l'alter ego de budian no jo no el veig allò que estic a vegades que en unes pel·lícules mira l'histrionisme una mica de la manera que el algú ha hagut presentat jo crec que no jo l'únic que tinc que dir aquesta pel·lícula que em va semblar la pel·lícula molt correcta i ara que estic recordant i tal jo evidentment no destriparé amb mi molt menys però hi ha alguna escena hi ha una escena ascensor punt no dic res més que tot molt forçat sí sí això l'hem dit que tenia un desenllaç que bueno exacte això el desenllaç és com bueno que vas aquí que és igual que te pots o sigui li perdones dient bueno mira la resta ja ha estat bé i aquest desenllaç no sé per què has anat per aquí no calia però el que sí que ha comentat que el personatge li ha agradat bueno que té molt d'èxit amb les dones i tal això també li passa amb el personatge a Woody Allen que això és una fantasia que té ell com una catedral home home perquè el Woody Allen en física a veure és que no val res i a la vida per real segur que tampoc no lliga res que passa que sempre a les pel·lícules a les pel·lícules es posa i l'així bueno ja sabeu que estava acusat també d'haver violat la seva filla no no pot saber d'aquesta cosa també en fin no en fin aquestes fantasies després portar-les a la realitat mare meva molt bé doncs seguim amb un thriller perquè bueno això no és un thriller bueno d'aquella manera però això és una cosa ja amb empaque vull dir que és el ninot de neu el muñeco de neve o és de snowman digueu-li com vulgueu no ho sé dir-lo en francès perquè no ho sé com es diu un matís perquè abans hem començat a parlar de déjame entrar déjame salir i crec que ens estem liant aclareix-lo crec que ens hem liat vull dir aquest és el director de déjame entrar que és la pel·lícula del 2008 que és sueca que és de vampirs dels nens vampirs això és déjame entrar perquè ella la protagonista li diu al nen l'altre nen diu me dejas pasar i diu passa no si tú no me dices que puedo pasar no puedo pasar i llavors li deixa entrar i la de déjame salir que aquí salió una miqueta és l'altre és d'aquesta d'un personatge de color que va passar el cap de setmana a casa dels sogres els nous sogres que està nominada també als Òscars que està nominada i en vegades de sorprès diu sí, sí, no bueno està bé però per centrar ja per l'explicació l'Adelson és déjame entrar la dels vampirs de Suècia i que dius tu que està inventada aquesta en Oslo també en Oslo doncs bueno semblant a l'altre diguem i que aquesta està basada en el llibre Thomas Affelson Affelson Affelson amb F no em sona què és sí, Affelson és que dia Alfred Sonding no, és Alfred Sonding i que també està basada en la novel·la de l'escriptor John Esbo que també és noruector de la sèrie bueno de la sèrie sí perquè és un investigador que en aquest cas intenta aclarir els crimens que van trobant jo vaig llegir la novel·la la vaig comentar aquí sí, sí la vaig comentar exacte però és que el que diem ha agafat una que està al mig no sé què dir s'ha agafat la primera la segona ha agafat una qualsevol potser li ha interessat el tema és un tema bastant escabrós però tornem a trobar-nos en una pel·lícula crec que amb una estètica molt correcta és a dir com plantejar amb un oslo nevat amb tota una potència que realment et porta a un espai gairebé com dir realitat vull dir perquè tot el que passa amb aquelles cabanes perdudes al mig de no sé on i amb aquests llocs una mica et porta a aquesta idea llavors té la part urbana la part diguem de la ciutat juntament amb i és que hi ha una capacitat que té aquest home de presentar-te les coses amb una certa fredor aquí és més comercial tot sigui dit igual que el déjame sí entrar entrar exacte entrar és una cosa jo crec que és un magnífic assaig vull dir per entendre'ns que seria una pel·lícula això com ho dic ara sempre t'aproliques tu jo m'aproliques molt a veure és com una barreja entre el Dreyer i el Berman toma el que he dit això ja ara el dic la primera m'he passat molt quatre pobles però és com una mica és aquesta línia vull dir que jo tinc aquesta sensació d'haver una pel·lícula amb aquest nivell amb aquesta cosa sí sí bueno intenció sí intenció no de contingut no de contingut parlo de percepció de què seria per un costat la manera dels diàlegs la manera que es planteja l'escenografia però en aquest cas no en aquest cas hem buscat ha buscat una cosa molt més comercial molt més fàcil el Michael Fassbender seria el que fa d'això un paper d'un investigador de l'inspector de l'investigador molt també que està retirat exacte amb un problema també de problemàtica i tal això mateix i a partir d'aquí doncs bueno com apareix una altra inspectora que això és un tema insisteixo que hi ha nivell de llibres sobretot aquests thrillers nòrdics que s'han posat molt de moda últimament i francesos repeteixen molt el cliché i és molt repetitiu i per tant com he llegit bastanta cosa d'aquestes que si els llibres de la Frantillier que si els llibres de l'Ematre que si no sé què arriba un moment i vaig començar una nissaga també d'uns altres nòrdics que també la Larson hi ha una combinació d'uns personatges molt semblants d'inspectors o inspectores amb unes vides truculentes saps? i a partir d'aquí sempre un està fet pol o l'altre sempre estava bé i l'altre no sé que dius bueno ja es repeteixen però bueno en si mateix l'obra la que és la pel·lícula tracta de vull dir el primer moment de la pel·lícula ja saps qui és el possible assassí però és un assassí que el veus de petit no el veus de gran perquè li passa una cosa a aquesta persona quan és un nen de 12 anys és un preadolescent que li generarà això perquè hi ha una cosa que t'ho indica que és que aquest assassí que després farà certes coses sempre quan fa aquest element d'assassinat posa un ninot de neu però un ninot de neu que fa una mica d'angoixa perquè li posa unes branquetes així molt primes uns grans de cafè a la boca un suïts una miqueta així el ritual exacte un ritual i a partir d'aquí es desenvolupa la història d'aquest inspector amb aquesta noia que comparteixen una miqueta una mena de relació laboral que pot anar més però no acaba d'anar més la seva relació amb la seva ex el que passa al voltant la manera en què aquest home aquest assassí porta a terme aquests assassinats que és molt cru el que fa i és que realment els rebenta el cap literalment amb una escopeta d'aquestes de com es diu de dos canons i d'aquesta manera i quan li rebenta clar que esclata tot això d'aquí li posa un cap de ninot de neu a sobre li canvia el cap i li posa un ninot i a més amb l'espai on quedaria la maniure que és una miqueta truculent per no dir molt i això doncs desenvolupa una història clar això depèn de quin director t'ho agafi pot ser un xurro com una casa i ell ho fa bé em refereixo que és un director que insisteixo que és ferm amb el que fa crec que li dona un aire i un caire prou interessant els personatges estan ben portats l'únic que insisteixo gent com jo parlo de mi vull dir que estic bastant avassat en el tema d'aquests thrillers la història a mi em sonen campanes em sonen campanes no apartament del llibre però és molt repetitiva l'estructura d'aquest tipus d'això d'inspectors d'històries que es repeteixen constantment amb una moda que és el que hi ha que acabes que t'ho prens de memòria i a més la pel·lícula quan acaba que no és res de l'altre món no explico al final faltaria però sí que és veritat que es deixarà a la porta oberta a una altra història de Jonés és com si obríssim perquè són diferents històries amb els mateixos personatges o el personatge principal i els personatges satèl·lits doncs si això funciona deixarà a la porta oberta per si de cas vindrà un altre qui sigui i que tingui èxit com a tant és el que tenim però seguim truculents l'autòpsia de la Jane Doe sí això ja es va el vas comentar tu un altre dia vaig veure allò que se'ns agrada una miqueta el terror i tal i qual i una pel·lícula que llàstima perquè anava molt bé però al final acaba de ser però té una primera hora diguem-ne o tres quarts d'hora molt correcta perquè plantejament així és molt tranquil una cosa molt realista d'això quan comencen a fer una família molt curiosa que fa el crematòria allà i fa les autòpsies i té la funerària a casa ja només que la falta no però té allò un negoci casolà sembla com si tingués un negoci d'autòpsies a la fusteria allà al forn té autòpsies i és supermercís tal i qual a mi que m'agrada molt a tots metros bajo tierra dic hòstia em va recordar i a més el pare i el fill que el pare fa molt bé que de valer en cocs i tal i comencen allà a fer l'autòpsia d'aquesta noia que ja es veu que bueno que no és tan completament normal perquè ells que han vist molta cosa doncs ja si sobta que estan veient i detalls allà truculents molt de l'ofici la campaneta aquesta que li posaven per si estava viva però jo mola sí això és la part la part més que fas ostres mira això està bé que trinca la campaneta i tal que està viva coño és la part de terror més clàssic de sustit de calfet però està bé està bé tragueta però suena dins de la càmera sí de la càmera de la càmera de la càmera de la càmera jo estic com sí llavors comencen allà i tot total quin miedit no és un espai bastant reduït sense grandes horaris però clar només veien l'espai l'espai en si mateix perquè està la taula la camilla de secció i estan allà les neveres on estan els morts i està tot plegat i tota l'estona enfocant allà camí fixa i clar va donant i l'altre ja obrint i explicant coses i tal i tu et dona una sensació diguem-ne això amb la llum apagada i tal amb la tele allà només o amb el que sigui amb el cine jo la vaig veure en vídeo i dic ostres bé la història ara en un moment que comença a patinar perquè ja se'n va per altres cerros i aviam aviam aquí com enganxarem això i clar ja entren una mica més en el tema fantàstic i acaba perdent-se i dic ostres perquè moltes voltes va tenir un premi a Sitges sembla no sé si del Jurat o de la Crítica sí alguna cosa així un premi d'aquests menors va tenir una bona acollida i tal i bueno és una pel·lícula que si us agrada el cinema de terror i esteu disposats a permetre que tres quarts d'hora inicials després quedi una miqueta així desdibuixats fantàstic és demanament perquè es veu avui en dia és molt sencera és molt dia d'aquests que ha plogut tant aquí de senrere que no saps què fer estàs a casa allà amb la calefacció i tal i et poses això i ara mira una copeta de vi i a disfrutar el vi també el vi també és important que fa sang molt bé Rosa parles de l'Hombre Elefante i acabarem parlant segurament una miqueta del Gollos si no la setmana que ve parla del Gollos que ho vulgueu no això serà breu potser no entenc sí perquè em va fer gràcia recuperar la pel·lícula perquè clar quan vaig estar llegint Wonder pensava clar ho vaig associar no penses home sí que va haver un cas real i es va fer la pel·lícula la dirigeix el David Lynch clar i sí que és veritat que era un cas real una persona amb el cap però totalment deformat que recordava un elefant no sé per què i bueno és una malaltia que es diu elefantitis sí però que es diu que és una possibilitat d'una entre sí sí sí entre la tira és un tema cromosomàtic 4 milions o més és un tema cromosomàtic no sé què és complicat això però pot passar clar no llavors això els anys que va passar doncs clar això no estava estudiat i que aparegués això doncs era un fenomen era un fenomen de fira de fèria ara exhibir-lo perquè mentre que la mare viu la mare se suposa que el cuida però que la mare ja no hi és doncs cau en mans d'aquests personatges de fira d'aquests explotadors d'aquests fenòmens que ja la dona barbuda el gegant de no sé què els siamersos bueno tot això una mica el que havíem vist amb el showman la pel·lícula aquella que ara està el musical el gran showman està relacionada com eren en aquella època la parada dels monstres l'explotació l'explotació d'aquestes persones però bueno jo crec que és una miqueta segurament estàvem dintre una edad que l'ésser humà és bo una miqueta el que deia també el Rousseau que l'home sí que és bo i que malgrat tot sí que creu en l'ésser humà i per això hi ha l'Antoni Hawking el personatge que és el metge que el descobreix i que se l'emporta a l'hospital i que el cura i que bueno el cura les ferides que tenia no li pot fer res allà veu la cirurgia no havia avançat tant com per poder i que era complicadíssim era un macroentefalisme bueno era supercomplicat tot el que tenia el cos fins i tot la columna vertebral també la tenia deformada no? era complicat però bueno però veus que els metges bo a tota la gent de l'hospital també el cuidant bé a final es pot quedar allà a viure a l'hospital perquè aconsegueixen que fins i tot la reina d'Anglaterra la reina Victoria que intervingui i intercedeixi a seu favor perquè es quedi allà a viure no? Bueno sempre hi ha malgrat que l'ésser humà és bo i que et pots trobar amb gent bona però sí que hi havia llavors el malatge de turno que és el que torna un cop encara que s'estigui ingressat a l'hospital intenta també beneficiar-se i treure profit d'aquesta altra pobra diable que està allà i també porta gent perquè el vegi i que li paguin diners i bueno i escolhi no l'ésser humà com arribem a ser és la primera pel·lícula em sembla o és la segona és el Devil Lynch va ser la Cabeça Borradora va ser la primera ah Cabeça Borradora quina paranoia aquesta avui passaven unes quantes fotografies no sé que coincidin no ho dic perquè l'home la fan és l'únic entenedora entre cometes les pel·lícules de Devil Lynch entenedora vull dir que és molt més línia després hi ha una història verdadera una història verdadera també està molt aquesta que dius tu s'entén a la Cabeça Borradora és una cosa que la sergert i ja no et parlo la carretera perdida que allò és com una empanada i una que no he vist ningú de vosaltres i que no la veieu segur que és Inland Empire hòstia allò vaig dir una bestiesa allò és una palla mental perdoneu però és una cosa que jo no m'he pogut trobar durar com 3 hores i jo em tirava bueno del balcó a baix t'ho juro una borrada què és això què m'estàs explicant vull dir què m'estàs dient estàs bo estàs pres 4 tripis tio i t'has tornat tonto vull dir de veritat en sèrio vull dir no entenia res i mira que estem curtidets a cinema aquí tots impossible impossible és una obra és una abstracció total no d'imatges sinó de concepte és la perigua conceptual que dius d'on vas a parar no hi ha manera d'agafar-lo per enlloc doncs res aquesta pel·lícula està en blanc i negre que penso que està molt al seu favor perquè és una manera de reproduir una mica l'ambient que pot haver-hi en Londres dels 1800 i poc està molt bé les primeres imatges quan veus que surten al carrer i veus aquells adoquins i tot gris tot fosc mullat però clar la pluja i tal amb aquelles parades al carrer amb aquelles carnisseries allà amb el bestiar allà obert allà en canal està molt interessant la recreació està força bé i la recreació de l'hospital l'ambient de l'hospital i tot molt interessant així amb aquestes constants que hem deixat evidents en el senyor aquest el Lynch el que seria una joia seria l'última que va fer que era la carretera perduda per mi és una pel·lícula magnífica però és que ja allà a mi em va costar arribar-hi però molt arribar-hi molt a entendre i és que el concepte és l'enteniment encara que potser no es busqui això ell no busca l'enteniment amb les seves pel·lícules finals una mica també li passa això amb el Peter Greenaway que està arribant un moment també que Peter Greenaway està portant al límit certs elements estètics que dius però on te vas i jo soc foròfoda m'he tregat tot però home l'última està molt bé la de l'Einstein ells tenen ells tenen Tijuanaco vas dir així no perdó vas dir l'Einstein Eisenstein Eisenstein en Tijuanaco que era l'Einstein que es va comentar aquí i és una pel·lícula que em va semblar vas dir però això és una nedadolla absoluta però tenia la seva gràcia era el Greenaway gamberro totalmente metodi provocador matemàtic enquadrador vull dir amb aquesta cosa que exuda sempre sexual aquest home que li agrada fotre per allà al mig l'evidència dels elements però bueno són directors que s'acabes a veure arribes allà i dius a veure què m'he tirat a la cara però és que aquesta és la idea que aprofito exacte però bueno a mi això m'agrada molt a mi que un director em tiri a sobre coses si aprofites alguna cosa sí exacte perquè al final mira si t'has tregat no sé què però una cosa ostres que mira que t'has aprofitat al 100% perfecte però que a vegades ja veuràs i a vegades surts content dius però hi ha un pis i dròs en directors que dius bueno ja sé que veuré o que saps o temes que no bueno ja parlem si voleu la setmana que ve dels Goya una miqueta tenim temps per parlar-ne va ser una gala sobretot dedicada a la dona vull dir portaven uns vanus que posaven un hashtag mas mujeres sobretot per el tema que hi hagués més dona en la presència que hi hagués més presència de dones vull dir en la indústria perdoneu cinematogràfica solament hi ha un 7% de directores en l'estat espanyol per tant és molt poquet i encara i així van tenir no el detall faltaria sinó la vull dir va ser una crec que va ser una miqueta portat amb la qualitat de la llibreria d'Isabel Coixet perquè la gran guanyadora va ser en dia perdoneu van ser 10 golles la part més tècnica i en canvi millor pel·lícula i millor direcció va ser Isabel Coixet amb la llibreria que em semblava perfecte absolutament però aprofitant la vinentesa que era una obra una gala reivindicativa al 100% van imagino donar-li aquest element com a tal com a Moonlight que sabia d'una pel·lícula d'afroamericans i no dubto de la qualitat de la pel·lícula perquè no puc parlar ni d'Andia perquè no l'he vist ni de la libreria jo sí que l'he vist clar però jo pensava que Andia s'ho portaria tot i aquí es va veure que van vincular que em sembla perfecte perquè s'ha de fer visible tot aquest element però sobretot és el que hi ha va estar bé en general ja comentarem els dos presentadors Ernesto Sevilla i l'altre els de Mutjachada Nui són escabrosos són escatològics a vegades són poblerinos són d'Alba Feta ja ho diuen no sortien per allà i deia unes bajanades com una casa i bé és una altra manera de presentar que no el Dani Rovira que tenia més etxar-me però això ja ho comentarem ens queden 15 segons doncs acomiadarem i la setmana que ve parlarem de tot exacte de què faci falta tot i que faci falta vinga adeu-me adeu-me adeu-me adeu-me Fins demà! Fins demà!