Babilònia del 12/3/2020 — De la COVID al “Gen egoista”: Stephen King, Woody Allen, 1917, Ventajas de viajar en tren, Paràsitos i el clàssic “La gata sobre el Tejado de Zinc”

Panorama general

Episodi de Babilònia que combina actualitat sanitària, llibres i una repassada crítica a estrenes i clàssics de cinema. Els punts forts del programa:

Debat franc i ponderat sobre la COVID-19 i el risc de col·lapse sanitari
Dues recomanacions de llibres: Stephen King (L’Instituto) i Richard Dawkins (El gen egoista)
Bloc de cinema ampli i variat: de Woody Allen i “1917” a “Ventajas de viajar en tren” i “Paràsitos”, més un clàssic imprescindible: “La gata sobre el Tejado de Zinc”

Missatge central: cal “aplanar la corba” per evitar col·lapses sanitaris; molts casos podrien ser lleus o asimptomàtics i passar desapercebuts.
Riscos: especial cura amb persones vulnerables (gent gran, problemes pulmonars).
Comparativa amb la grip: si es publiquessin diàriament les xifres de grip, també hi hauria alarma.

"Entraríem en pànic cada any" (sobre la publicitat de dades de la grip)

Trama: organisme “nacional” tipus MKUltra que segresta nens amb telepatia i telequinèsi per usar-los com a “armes”.
Valoració: arrencada potent però massa llarg i amb estancament al tram “parte delantera/trasera”. El clímax final i el passatge al “profundo sur” funcionen molt bé.
Adaptabilitat: molt guionable; fàcil imaginar-ne una pel·lícula.
Apunts King: referències a “Elevación”, “Misery” i l’època de Richard Bachman.

Teoria clau: la selecció natural opera al nivell dels gens; els cossos són màquines de supervivència al servei de l’autoperpetuació genètica.
Estil setanter: divulgació densa i acadèmica; estimulant però exigent.
Actualització: menció a l’epigenètica (factors ambientals que modulen l’expressió gènica), que matisa la visió estricta “gen-centrista”.
Parall,lel amb virus: com el coronavirus, la “unitat bàsica” busca replicar-se i expandir-se.

Repartiment: Timothée Chalamet, Elle Fanning, Selena Gomez, Jude Law.
Recepció: eclipsada pel context del #MeToo; dificultats de càsting i de distribució.
Verdict: comèdia lleugera, acceptable però menor dins d’Allen; paper de Selena Gomez desencertat.

Aventura familiar ambientada a Yukon/Alaska (febre de l’or). Amb Harrison Ford i Omar Sy.
Gos en CGI molt humanitzat; al principi grinyola però després s’hi entra. To de Factoria Disney.
Ideal per a públic familiar; adaptació lliure de Jack London.

Impacte visual i control del tempo amb fals pla seqüència. Escenes memorables: el riu i la ciutat en flames.
Pegues: interpretacions fredes, guió eixut i poca reflexió humanista sobre la I Guerra Mundial.
Conclusió: brillant en l’apartat tècnic, però curta de fons; s’entenen els Òscars tècnics.

Adaptació d’Antonio Orejudo; surrealisme ibèric amb dues històries imbricades.
Temes: malaltia mental, síndrome de Diògenes, zooﬁlia, pederàstia; la segona història recorda “Canino”.
Repartiment sòlid: Pilar Castro, Luis Tosar, Ernesto Alterio, Quim Gutiérrez, Belén Cuesta.
Interessant i agosarada, encara que desigual.

Sàtira de lluita de classes amb girs de to i trama molt originals (el “fàstic/olor” com a detonant simbòlic).
Debat: premis Òscar a Millor Pel·lícula i Internacional; reconeixement merescut pel guió original, però discussió sobre la resta.
Nota cultural: diferències d’actuació i codis gestuals que poden afectar la percepció occidental.

Record a Max von Sydow: icònic tant amb Bergman (El setè segell, La donzella primavera…) com a L’Exorcista; una carrera monumental.

Drama familiar de catarsi emocional quan esclata una malaltia al patriarca.
Paul Newman i Elizabeth Taylor en estat de gràcia; subtexts (desig, repressió) tractats amb subtilesa.
Imprescindible: direcció precisa, diàlegs punyents i una escalada dramàtica que culmina amb força.