Babilònia del 14/3/2019 — De la Fundació d’Asimov al Fil Invisible: Mula, Grupo Salvaje, ¿Quién te cantará i La noche de 12 años

Panorama general

Episodi coral amb llibres i cinema: relectura de la saga Fundació d’Isaac Asimov, thriller de Joël Dicker, i un bloc de pel·lícules que va de Clint Eastwood a Sam Peckinpah, Carlos Vermut, l’impactant La noche de 12 años i el clímax amb El fil invisible de Paul Thomas Anderson.

"El cos era vostre, però la meva ment no" — llegint Asimov durant la mili per escapar mentalment.

Llibres

Fundació (Isaac Asimov) i la connexió amb els Robots

• Relectura motivada per l’adaptació en sèrie (suggereixen que és d’Apple).

• Eix central: la psicohistòria preveu 30.000 anys de caos; el pla de Hari Seldon vol reduir-los a 1.000 mitjançant dues fundacions (una tecnològica i una mental/estratègica).

• Context d’època: optimisme atòmic dels 40-50, poca anticipació de mòbils/internet; gran potència d’idees, però prosa i diàlegs prims a les primeres novel·les (milloren a les tardanes).

• Lectura en paral·lel de la saga Robòtica (Bóvedas de Acero → Robots del Amanecer → Robots e Imperio) que convergeix amb Fundación y Tierra.

• Comparatives: novel·lísticament li reconeixen menys brillantor que a Hyperion (Simmons) o George R. R. Martin, però subratllen la influència d’Asimov en la ciència-ficció moderna.

La desaparición de Stephanie Mailer (Joël Dicker)

• Thriller coral situat a Orphea (Hamptons), que connecta un quàdruple crim del 1994 amb una desaparició el 2014.

• Mecànica: pistes que s’enreden entre policia, alcalde, crítics, actors i premsa; ritme dinàmic, molt cinematogràfic.

• Virtuts i límits: entretingut i absorbent, però no alta literatura; ideal llegir-lo sense aturar-se (molts personatges).

Cinema

Mula (Clint Eastwood)

• Retrat d’un avi solitari que es fa correu del càrtel; Eastwood treballa l’empatia, el conservadorisme humanista i el xoc generacional (tecnologia, valors, llenguatge).

• Temes: ètica pragmàtica, respecte mutu amb càrtel i policia, alguns solucions artificioses però emocionalment eficaces.

• Subtext Eastwood: figures masculines tardanes, expiaçó familiar i el preu de les decisions.

Cinema clàssic: modernitat i pantalles

• Reivindicació de veure clàssics en pantalla gran (Fenomena, Filmoteca).

• Exemples de modernitat sorprenent: La passió de Joana d’Arc (1928), El tercer hombre, La ventana indiscreta.

Grupo Salvaje (Sam Peckinpah, 1969)

• Western crepuscular: fi d’una era, innocència perduda (ombra de Vietnam), violència poètica en slow motion i moral ambigua.

• Metàfora inicial (escorpí/formigues): l’individu romàntic devorat per la massa industrial i la modernitat.

• Contrasubjectes corruptes (ferrocarril, govern) que fan més foscos els antagonistes.

Derives 60-70: bèl·lic i autors

• De Patton a Arthur Penn (Bonnie and Clyde, Little Big Man): transició cap a un cinema més adult i desenganyat.

Espases i aventures clàssiques

• Scaramouche i versions de Els tres mosqueters: estrelles, duels d’espadatxí i presència magnètica de Eleanor Parker i companyia.

¿Quién te cantará (Carlos Vermut)

• Estètica refinada i atmosfera que evoca Almodóvar tardà; Najwa Nimri (diva amb amnèsia), Carme Elías, Natalia de Molina i una banda sonora amb to Alberto Iglesias.

• Fortaleses: direcció elegant, treball visual i sonor; Límits: trama massa evident, li falta una mica de punx.

La noche de 12 años (Álvaro Brechner)

• Drama carcerari sobre Pepe Mujica i dos tupamaros: 12 anys de trasllats i aïllament deshumanitzador.

• Escenes clau: inanició cultural i bogeria, comunicació a cops de paret, la falsa aparença durant inspeccions de la Creu Roja i la crueltat de tornar-los-ho a treure.

• Interpretacions: Antonio de la Torre excels; cinema sec i contundent, altament angoixós.

"Si ets claustrofòbic, no la vegis."

El fil invisible (Paul Thomas Anderson)

• Alta costura britànica 50s: rituals obsessius de Reynolds Woodcock, simbiosi amb la germana Cyril i l’arribada d’Alma.

• Eix: control i dependència; pacte de poder entre les dues dones; relació tòxica amb el símbol recurrent de la truita de bolets com a catalitzador.

• Forma: posada en escena impecable, música hipnòtica de Jonny Greenwood; retrat d’ego fràgil i trastorns obsessius amb ironia elegant.