De l’art medieval al CaixaForum a Kipling, García Márquez i Your Name; terror forense, The Handmaiden, El bar, memòria familiar i un final amb Ben-Hur i Studio 54

Benvinguts un dijous més al Babilònia. Avui estem amb la sensual companyia de dos companys nostres. Comencem presentant primer el Nacho. Sí, el Nacho avui se sent, no sé, n'ha posat un micro ultratecnològic. Se sent sent sent en la seva veu i té sensacions que no pot explicar. Jo crec que la teva dona, quan senti el programa aquesta nit, jo crec que potser el millor hi ha sorpresa. Potser sí, sí. O sigui, ja dic, gràcies. Gràcies a la tecnologia. A partir d'ara, cada dijous, el Nacho matarà per aquest micròfon perquè sap que aquí... Sí, serà una paraula propera que faré. Exacte, dades de Sabadellet serà jueves, juevete, ja està, i ho deixem així. Molt bé. Rosa, què tal? Hola, molt bé també. Tu també estaves molt sensual perquè s'ha tret el jersei. Sí, bueno, a punt. Bueno, a punt, no? Vull dir, però d'aquí una estoneta crec que estarem davant de... Sí, tot caurà, tot caurà, sí. D'igual, el jersei. Tot caurà. Bueno, deixem-ho així. Que no és lo que parece. Molt bé. Cariño, no lo que parece. No, no. Has dit ara de José, un i José, José. No, aquest és que estem de bon rotllo, no? Jo estic vestit sencer, eh? Jo no m'he tret res, per tant aquí no pariria cap cosa. Sí, sí, sí, sí. Vaig una mica senyidet, eh? Tot sigui dit, però tampoc és plan aquí la marcada. Clar, des de que s'està primant i s'està quedant fet un cilfide. Sí, sí, sí. No estic quedant de los huesos, sí, senyor. Tot això és perquè ha estat Sant Jordi, que és el dia de l'amor i tal, i bueno, i estem una miqueta encara embuitos de l'esperit, eh? Exacte, exacte. Per cert, a mi m'han, bueno, em van regalar, em vaig autorregalar, en aquest cas, un llibre del romà govern, que és Història del cinema. Ah, i és el clàssic, és el clàssic de... Molt bé. I tinc moltes ganes de tornar a agafar-ho i, possiblement, amb el temps, us sorprenc fent un curset d'Història del cinema a algun lloc de Barcelona. Ostres! Però això ja ho comentarem en el segon moment i ja arribarà, eh? Però vull dir, és la intenció i a partir d'aquí ho tinc donant-hi voltes al cap, però si tinc temps, sobretot per preparar aquestes coses. Però això ja ho direm. Bé, doncs res, avui parlem de moltes coses, avui farem un programa així com, bueno, parlant de molts temes, d'una mica d'art, una mica de llibres, peculiars, perquè l'hem de parlar. Hem passat Sant Jordi i, per tant, una miqueta parlem de poesia i de contes, cosa curiosa, perquè novel·la... Avui hem d'altres gèneres, bueno, gèneres que són també molt importants, molt importants i, a vegades, potser més complicats estilísticament que una novel·la. I més oblidats. I més oblidats. Vull dir, que tothom ho llegeix, però... Mira, i tu no estigui en un llibre de contes, però no té res a veure amb el conte de la Rosa, que es parlarà després, és un llibre de contes d'Stiffin King. Imaginau-vos, però mal als tiros, eh? Vull dir, que la cosa serà com més fosca i... Manal genera curt, no?, de narració curta. Sí, sí, i molt potenta, molt potenta. Per tant, avui parlarem d'art, comencem parlant d'una exposició, als Pilars d'Europa, al Caixa Fòrum, ja ho veurem. Parlarem de poesia, un poema que es deia If, de Roger Kipling, que el Nacho t'ho explicarà molt bé, perquè jo m'ha sorprès, jo no sabia que tenia aquesta petita faceta poètica. Sí, un gran escriptor i també... Sí, sí, sí, fantàstic. L'altre dia ens parlarà d'un conte de Gabriel García Márquez, eh? Ojos de perro azul, també d'un i do el títol, i pel·lícules, en parlarem de la tira de coses. Parlarem de Your Name, com sempre, aquí tenim un espai, intentem tenir el màxim possible aspecte pel cinema d'animació o de stop motion, que ens agrada moltíssim aquí en general. Parlarem de l'autòpsia de Jane Doe, ens posarem més foscos, també amb el bar, que són aquestes dos pel·lícules que ja comentarem, que també d'un i do. I novetats, La idea d'un lago, El hijo de Jean, Marta i los demás, la doncella, i acabarem parlant d'Avenur. Sí, perquè acabem, perquè, bueno, en una cosa i una altra, Setmana Santa ha estat a prop, i ja sabeu jo que soc el friqui este oficial, i jo veig Benur, que la Setmana Santa... Eh, sencera, eh? Fantàstic. La veig sencera. L'original o la nova? La nova és un petardo. La nova no m'atreveixo. No m'atreveixo, diríem que... Jo vaig intentar. No soc tan sacrílego, no? Vaig intentar, i no dono més informació, i vas dir, ¿qué es esto? I a partir d'aquí vas dir, vamos a passar a otros temes, que és el més interessant. Són tradicions. Sí, avui posarem un midley, que és aquest concepte tan antic, d'un pupurri, que encara és més antic que això, de temes, perquè avui, justament avui, es compleixen 40 anys de l'apertura de la discoteca més famosa del món. Estudio 54, Estudio 54. Oh, Estudio 54. I això és la banda sonora més canalla de la història, de la música disco, és boníssima, la música disco és molt divertida, i això és una cosa molt canyera. I la pel·lícula 54, recordeu? Sí, sí, sí. Hi ha la pel·lícula que avança, que està molt bé la pel·li, que s'aguanta molt bé. Sí, la trata bastant bé en l'època, eh? Potser una banda sonora amb un doble disc, que és per per al sentit. Sí, sí, sí. I llavors us posarem això, un... És una cosa així com de 54 All Stars, eh? I posarem això un momentet. Les boles de discoteca avui... Exacte, ja ho donem moltes, però això dic que entre que anem una miqueta així, doncs, acalorats, no? A la vida, i la primavera, i les boles... Has... De discoteca, doncs... Has triat. Has triat molt bé avui. Oi que sí? Perfecte. Ballarem, ballarem. Ballarem. Bravo, Xescu. Bé, doncs comencem ja carregant-nos alguna cosa. Bé, no potser una altra cosa, eh? I com això, el que diem, com avui anem una miqueta així disparadets, mai millor dit, no? Sí. Doncs, bé, ho farem tres minuts i ja està. Per dir molt, per dir molt. Bé, hi ha una exposició al Caixa Fòrum. Tinc aquí el paper. Que es diu Els Pilars d'Europa, l'edat mitjana, el British Museum. Dius, ostres, això ho dius... Això és com dir, bueno, Egipte del Louvre. Dius, això és el millor que et pot passar a la vida, no? Sí, sí, sí. Perquè el British Museum té una quantitat increïble de peces medievals, egípcies, andines, tot això, diguem, mesoamericanes, com vol dir la paraula. Bé, qüestió, clar, dius, vas il·lusionat amb una alegria inconmensurable perquè, dius, home, una cosa que està molt ben marcada i que té a veure, bàsicament, amb art medieval dels segles V al XV, que és un període molt ampli, però que, com a mínim, dius, hi ha una sèrie de... no direm tribus, però de comunitats d'aquella època, els llongobars, els marovingis, els otomans, tota aquesta gent que es movia i que té un art molt determinat, molt concret i molt curiós, si més no, els carolingis, els normans, tot això, i vas allà amb una il·lusió, com tonto, i et trobes decebut absolutament. Per què? L'exposició és molt espectacular en quant a plantejament. Vull dir, la idea, dius, ostres, que ben muntada està, que clara, que didàctica, i, sobretot, quan entres, que et trobes un meravellós mapa, un mapa que està surten una mena d'espai, amb llum, no?, un mapa que va canviant i et va ensenyant el que seria, doncs, l'evolució d'aquestes comunitats, o aquestes, bé, la feia cap, però, en principi, eren tribus, no?, i després la cosa va anar evolucionant, eren tribus, eren, bé, bàrbars alguns, altres del nord, del sud, i, finalment, es van anar creant els diversos països, la França, la corona d'Aragó, la corona de Castella, tot això que es va organitzar. Bé, perfecte. Fins aquí la cosa comença bé. Vas a veure una mena de petit documental que et parla de les influències de l'home medieval en la cultura del segle XX, que també té el seu interès, i a partir d'aquí vas a veure peces, i dius, bueno, a veure, hi vaig a veure coses interessants. De British Museum han portat arts de l'objecte. L'art de l'objecte és anells, segells, coses d'ibori, que són maques, eh?, no negarem, té el seu interès, però són coses molt petites, molt minces, algun trosset d'alguna mena de pergamí, però, esclar, esperes trobar-te... Minus, aquestes són minuses. Exacte. Exacte, algun tipus de figura, sobretot escultura, de la zona del centre d'Europa, que és meravellós, el Klaus Schluter, aquesta gent que fa unes coses que es per treure el sentit, i que dius, i on està tot això? Llavors, l'únic que hi ha vinculat amb el que seria art escultòric, bàsicament, i pintura, i pintura sobre taula i tal, és o del Manac o del Museu Marès de Barcelona. Dius, ¿pa' que he venido? Clar. Aquest és el problema. Home, sí, clar, hi ha un discurs, hi ha un element a seguir, molt bàsic, crec jo, per... Bueno, ojo, eh?, no dic per mi perquè jo pugui ser història de l'art, no, no, però crec que en general és bastant bàsic. Per la gent que esteu acostumats a veure exposicions, és com tu, que dius, mare meva, però això és per greu per nens, com el que diu la cosa. Per tant, jo, sincerament, i ja sabeu que jo sóc el gran defensor de l'art aquí, jo no veig que sigui una obra, una exposició encertada, des del meu punt de vista, eh?, i és el que diem, molt British Motion, però et porten les murratlles que hi ha al British Motion, les rampoines. Però això ja ho hem sentit, no?, quan vas parlar d'exposició del Jason... Sí, senyor, és que va passar qualcom semblant, és que jo estic una mica cansat d'aquesta política del Caixa Fòrum que va dir... no ha hagut un canvi ara per alguna raó de que ara comencen a cobrar... Al revés. És a dir, van dir, quan cobrem, farem millors exposicions, des que cobren, fan les pitjors. Prèviament aquestes, havíem vist la de Pissarro, la de Goya, amb un nivell exquisit. Vull dir, van arribar a portar aquí la Maja, desnuda, no sé si va ser la vestida, no me'n recordo ara, dic, però han portat la Maja vestida del Prado aquí? És espectacular, vull dir, em refereixo que hi havia unes obres, i des que cobren, sincerament, jo estic molt decebut. No sé si un canvi de comissariat, sigui el que sigui i tal, jo no les ve que... Molt de màrqueting, molt inflat, triant coses que puguin, que el nom es pugui vendre, perquè dius Museu Britàni, dius Museu Tizen i tal, però després és com una... És un reclam. És un reclam, és una mostra pervertida que és el capitalisme que t'enganya i tal, que ho estan traspassant a l'art quan... Sí, el que dius tu, sempre hi havia hagut exposicions bones aquí, no? Clar, l'última aquesta de l'art i cinema, que estava bé, però també era, crec que jo era excessivament didàctica, també. Vull dir que en aquest cas haguéssim pogut... Exacte, molt densa. Si necessitaves moltes obres per poder veure-la bé. En aquest cas, no és que sigui densa, és que jo crec que no hi ha hagut un interès per posar obres majors. Són obres molt menors, i això, al ser tot tan menor, menor físicament i menor en quant a qualitat, clar, és que et trobes que no, és que l'única peça portada realment d'allà, aquí us ho ensenyo, és aquest cavaller que tenim aquí, és l'única peça destacable del que seria d'Anglaterra, és l'escultura d'Anglaterra, exacte, del segle XI a XII, és l'únic que a mi em sona del que seria clar, i és el que et posen, i s'ha acabat, la informació. Entes que vull dir, l'altre que hi ha per aquí són coses del Museu Marés, i això és el que es deia, no?, doncs, aquests segells, aquestes peces de, diguem-ne, que seria d'Ibori, que no, que ens han pres una altra vegada el pèl, i ja està, val. No té una màqueta. Gràcies, pretensions, però, sí, exacte, no hi ha més que... Passem als llibres, que seran molt més amè, parlem del senyor Kipling, aquests homes no fallen, no? Sí, sí, això seguríssim, que no fallaran. Ja, no estem per fallar. Bueno, doncs parlem del... Ui, sí, parlem del senyor Kipling, un senyor molt conegut, que va escriure, bueno, ja saben tots, les obres més conegudes que va escriure, però que, a més a més, té una faceta, com un gran escriptor que és, d'una faceta de poeta, i va fer un... Bueno, va fer més poesia, però va fer un poema que va ser molt, molt conegut a la seva època, a l'època que hi parlem, el poema és del 1895, plena època victoriana, i que sempre ha quedat una mica com el referent del que era l'estil i els veldors de l'imperi britànic d'aquella època, els veldors més positius, o sigui, no els veldors més negatius que tots coneixem i tal, però aquest idealisme del cavallero britànic que després, potser, ells no ho complien, aquest ideal sempre s'ha dit, no?, dels soldats de Kipling, no?, que anaven per la Índia com a cavalleros i tal, en les seves novel·les i tal, aquest senyor va fer un problema que es diu Eve, molt, molt conegut a la seva època i després també molt, molt conegut, Eve perquè totes les estrofes comencen per si pots, si puedes, bueno, hi ha molt de si, això s'ha fet ser molt servir pel món de la publicitat, pel món de, va sortir un anunci de la Nike, es veu que a la pista central de Wimbledon, quan entren els tenistes, hi ha unes estrofes, que és bastant conegut i diu alguna cosa així com si, exactament diu, si t'encuentres con el triunfo i la derrota i estos dos impostores los trates d'igual manera, que això també s'obtira l'anunci que van fer el Nike i tal, és un poema tot de, molt de valors, no?, és com un pare que s'adreça al seu fill i li explica com ha de ser, diu, tu, per ser un home, un home amb aquests valors, no?, diguem-ne, uns valors una mica més antics, un cavaller, has de ser, i bon, t'explica de coses de com has de ser, diguem-ne, diguem-ne que l'estil és bastant pla, vull dir, aquí no hi ha cap forma perquè, bueno, el que interessa més aviat és el missatge i, bueno, jo llegeixia algunes frases, no?, perquè el poema és una mica llarg, però ja veureu per on van els tiros, diguem-ne, és una èpica, una èpica de persones que tant de pocs existissin perquè ara, o sigui, hem parlat una mica abans, no?, de què és el que prima, ara, no?, el reclama, el que dius tu, el que hem parlat, l'exposició aquesta, la publicitat, ens estem encomanant d'això, no?, i no són persones com, com, grans, diguem-ne, no?, són persones més aviat, perquè serà mediocres, tots, eh?, diguem-ne, i, bueno, tant de bo seria, no?, que aquests valors que diuen aquest poema, pues, es poguessin seguir, no?, dius, bueno, com comienza el poema, no?, diu, si puedes mantener la cabeza en su sitio cuando todos a tu alrededor la han perdido y te culpen a ti, si puedes seguir creyendo en ti mismo cuando todos usan de ti pero también aceptas que tengan dudas, pues, totes las zonas así, no?, si puedes, si puedes, si puedes, es una mica así como parábola, no?, como si puedes soñar sin que los sueños te dominen, si puedes encontrarte con el triunfo y el fracaso y trataras a estos dos impostores de la misma manera, que estás muy conguda en esta frase, si puedes soportar oír la verdad que has dicho tergiversada por villanos para engañar a los necios, ostras, quina frase, aquesta, això, la senyora aquesta que casi guanya el cap de setmana a França i el senyor que està a Estats Units i tot això que parla de la postverdad, no?, i que agafa la veritat d'una tela tergiversa, pues mira, aquí va adreçada, i veus, si puedes hablar a las masses y conservar tu virtud o caminar junto a reyes sin menospreciar por ello a la gente común, si ni amigos ni enemigos pueden herirte, si todos pueden contar contigo pero ninguno demasiado, si puedes llenar un implacable minuto con 60 segundos de diligente labor, tuya es la tierra y todo lo que hay en ella y lo que es más, serás un hombre, hijo mío, la caballera, ¿no?, es la, bueno, total poema, así es un poema molt epic, de avadors, cada cosa en cuando, sube una frase y dios, ostras, ¿no?, qué frase, ¿no?, que voz, va a ser molt coneguda en la South Times, va a ser molt famosa, ¿no?, porque era la época de l'imperi britànic i, bueno, la gent se'l coneixia de memòria i després, en aquest segle i fins i tot en el segle XX i en el segle XXI s'ha adoptat molt per molt de la publicitat i val la pena, ¿no?, com una persona que ha escrit llibres tan coneguts, ¿no?, com el que ha escrit el senyor Kipling, una mica trencar, ¿no?, amb aquesta línia, trencar, que ha tingut tanta influència també en el cinema, no sé, com es dèiem, és tan recordar que hi ha pel·lícula que està basada també en un relat de Kipling que és l'hombre que pudo reinar, puede ser, que surt al John Connery, exactament, i al... Ai, no me'n recordo l'altre, que són dos actors d'aquest... Lawrence Olivier, no, no, no, no, no, aquest que és així, Michael Caine diríem, no, no, ostres, bueno, en el quadernet no, és un nom molt, un anglès d'aquest així, que és així, socarrón, diguem-ne, que són dos soldats britànics, que són uns aventureros que van allà i tal, me'n recordo, ha tingut molta influència en el cinema, ha fet, bueno, el més típic, i, i bueno, val la pena recordar i tenir en compte aquest poema i si mai, això, et canses una mica del que t'està envoltant i dius, ostres, que és gent més mediocre, no, que ens està governant o que ens intenta enganyar o que ens intenta vendre motos, diguem-ne, doncs, bueno, mirem, de tant en quant, mirem el que seria rellegir els valors ideals que segurament en la seva época potser els cavallers bitanis no complien, no, però els cavallers bitanis sabem que tenien un historial també, el que hi havia al darrere, no, exacte, un grafons una mica més obscur, no, però bueno, com a idea i com és el que és el sentit de la poesia que ell va fer per això, no, per expressar un sentiment i uns valors, doncs, aquí hi deixem, a l'Eif de Kipling. Molt bé, ho tenim ja present. I ara passem a un conte, Rosa, Ojos de perro azul. Ojos de perro azul. És un conte de Gabriel García Márquez. Ui, és un conte per a adults. Molt bé. A veure, bueno, jo aquest conte el vaig descobrir amb un llibre, amb un recull que es diu Todos los cuentos. Sí. I són, todos los cuentos, són molts contes que va escriure Gabriel García Márquez, ¿vale? I ara l'he repassat perquè després us explicaré que he vist una pel·lícula que està d'actualitat que és Your Name. Sí. I veient la pel·lícula, vaig recordar totalment aquest conte per això l'he rellegit, eh? Molt bé. Es diu Ojos de perro azul i és el conte de dos persones, un home i una dona, que es coneixen amb somnis. Sí. Somnien amb la mateixa habitació en el mateix somni. Ostres. Vale? No se saben on quines ciutats viuen, cadascú, però a la nit sí que es troben allà en el somni. Ella al principi no es recorda massa fins que ell li recorda sí, no te'n recordes que ens veiem aquí en aquest somni i a lo millor s'obres la porta però resulta que hi ha un camp perquè és que hi ha una senyora que està somiant en el camp, no? Perquè sempre ha volgut tenir una caseta en el camp. Vull dir, estan rodejats de somnis també però ells estan en una habitació. Llavors ella després sí que es va recordar que és veritat sí que estàvem aquí. Diu, però clar, jo de dia sí que me'n recordo que estem aquí. Clar, perquè ells voldrien a la vida real trobar-se. I ella sí que se'n recorda aquell en el somni i li diu ojos de perro azul perquè els seus ulls són com de cendra i li recorda una miqueta aquest color, no? Un gos blau, mira. És una licència poètica, no? Sí, sí. És com el cap de la tristella azul, no? Una licència literària, exacte. Del Roberto Carlos. Sí, i llavors ella durant el dia ella li explica diu és que jo durant el dia sí que et busco. Jo vaig per totes les ciutats escric a les parets escric ojos de perro azul esperant que tu ho llegeixis i em reconeguis i així que te'n recordis, no? Que maco, no? I és molt creatiu és molt original molt original. Penseu que aquest conte està escrit entre els anys 1947 i 1955. És un punt de realisme màgic, eh? És el realisme màgic és el tema de ser jove. Sí, crec que sí. Clar, i la gent ella l'aprenc com que està boja o que no està centrada, no? Perquè clar, anar por ahí a les parets a la terra anar escrivint això amb el llapis del mal carmín dels llavis vull dir del llapis, no? Sí, sí, sí. Per a veure si ell ho troba un dia i la reconeix i la busca i la troba és clar, és molt xul però no aconsegueixen recordar-se perquè ell quan es desperta no es recorda mai dels somnis. Jo, ets l'únic home que quan et despertes mai no et recordes que has somiat. Llavors està una mica condenat a no trobar-se, no? Només amb els somnis. Que maco. I aquest llibre de tots ho recomano molt, el llibre és todos los cuentos i dins hi ha una sèrie de contes, després ja s'han publicat també per separat i hi ha una mica l'embrió de tot el que després va anar desenvolupant García Márquez, la trista història de la Càndida i la Abuela de Salmada i tot això hi ha petits contes que ja veus que tens l'embrió de la idea que després ja va desenvolupant a cien anys de soledat i totes les altres novel·les que van a fer. I aquest en concret ja et dic que és Ojos de perro azul em va recordar moltíssim la pel·lícula Your Name i ja ho enllà que és aquesta pel·lícula que és de dibuixos animals d'anime és japonesa que l'ha fet un director ell es diu a veure si tinc per aquí el nom perquè clar li estan dient que és el nou Hayao Miyasaki us en recordeu dels estudis de Castellambulante de Castellambulante Mi vecino Totoro Ponyo Ponyo sí senyor la favorita la favorita Ponyo és una passada que li encantava el pernir en dolç això me'n recordo jo el peixet exacte li estan dient una mica que és o bé l'hereu del Hayao o fins i tot el de Mamuro o sodo o soda que es veu que també és un de l'anime i com es diu aquest senyor per tenir-lo ja present ell es diu Makoto Sincai Makoto Sincai sí és el que ja ha fet alguna pel·lícula com una que es diu 5 centímetres per segon o el jardí de les paraules seria qüestió de repassar-les i mirar-les exacte aquesta és molt potent aquesta és molt potent molt potent i jo penso que potser poden anar molts públics diferents a veure-la perquè cadascú treurà la seva pròpia lectura els adolescents per exemple els agradarà perquè clar en alguns diaris jo he vist que posen com a pel·lícula romàntica dic sí jo què sé és un amor entre cometes és una relació entre comillas entre dos adolescents un noi que viu a Tòquio i la nena que viu en un poble no recordo el nom del poble és preciós viu al costat d'un llac en les muntanyes una passada ella representa totes les tradicions també perquè ella sí que viu encara en contacte amb les tradicions del Japó les tradicions seves les ofrenes els déus els baix que han de fer ella i la seva germana perquè l'àvia les està educant i les ensenya ella va a un institut normal també a més vestida molt occidental i tot i té el seu mòbil i té els seus jeans i els seus texans aquí no els justadets i tal però al principi ells es pensen que estan en un somni i que es coneixen bueno no es coneixen ojo que es pensen que estan somiant i després veuen de seguida veuen i no estic desvellant res perquè de seguida ja es veu que és que estan en el cos de l'altre ell es desperta el cos de la noia i la noia en el cos del noi no vegis allà el xou ostres ella està a Tòquio perquè a més ella sempre ha volgut anar a Tòquio i vols marxar-se del poble i ell està dos mira li toca estar allà ell és un adolescent el típic noi que sempre són com més simples més simples a mesa més simples amb això teniu raó totalment i ella i més amb l'educació amb la cultura que té ella que ella és a més de la filla de l'alcalde ella té una noia amb molta cultura és joveneta perquè és joveneta però bueno i és molt divertit aquest canvi de rols d'anar fent el dia a dia del que fa l'altra persona però clar tu ets un noi i més amb el cos de la noia un exemple és que al noi li encanta tocar-se els pits clar quan s'ha en el cos d'ella diu què passa aquí i escenes molt divertides molt divertides vull dir que sí que hi ha una miqueta aquesta atracció que després sense conèixer clar perquè ells diuen qui ets i qui ets es deixen escrit coses qui ets perquè després quan el dia següent o quan ja tornin a acabar el seu cos que interessant la història m'agrada molt la idea aquesta idea està molt bé però és que a més a més després es va complicar més perquè hi ha una història a veure els japonesos estan convivint molt amb la por de la catàstrofe de les grans catàstrofes ells van patir terratrèmols van patir tsunamis i bueno el fanobatòmic en fi en van patir tot però tenen por sobretot als desastres naturals i doncs es complica més la història amb el pas d'un cometa aquí sí que no explico res perquè això a part de que visualment és espectacular és espectacular les imatges del pas del cometa i el que arriba a fer aquell cometa el desastre o la destrucció si us dono pistes només la música també que acompanya en tot moment a la pel·lícula és una passada música d'un grup musical d'ells no ho he investigat més però música o sigui un grup modern ja és el que són nois així que canta més que en japonès la vam anar a veure en versió original i després i després que et van posant els subtítols amb la lletra amb el que està dient la música és genial és preciosa la lletra i la música és preciosa i tota la història que va passant després i com al final ho acaben solucionant és una passada és una passada és una joia aquesta pel·lícula és una joia però és que aquest tipus de director aquest com es deia el Miyazaki és que tinc un problema Millazaki són pel·lícules que tenen un trasfons i una potència que pensem que estàs veient pel·lícules que no és el cas però la percepció quan veus les imatges és que sembla com una mena de manga o alguna cosa i tenen una entitat que dius ostres i unes simbologies i una potència que és molt interessant i la por la por també a perdre els éssers estimats i després no recordar-te d'ells per això dir hòstia no vull que se m'oblidi el teu nom perquè si oblides el nom de la persona al final ja oblides també aquella persona és que ja dic hi ha moltes lectures possibles jo ho he dit no importa què vas amb una criatura de 13-14 anys s'ho passarà bé i mirarà la part que ells connecten però persones adultes o amb altres altres inquietuds connectaran amb altres coses és espectacular és molt maca doncs recordem Your Name com a pel·lícula sí aquesta mira la Sicària en versió original però després també l'estan fent a Sant Andreu de la Barca per exemple clar perquè és aquesta cosa que es planteja com un dibuix animat que en aquest cas té més i hi ha gent que pot sorprendre i hi ha gent que no clar que això la gent li agrada molt bé bueno doncs el que farem serà una mica canviar de terç farem una cosa Nacho vull dir perquè ara m'hi he donat d'una cosa evidentment parlarem de l'autopsia de Gen 2 correcte després parlarem de la doncella et diré per què i després parlarem del bar per quin motiu perquè l'autopsia de Gen 2 és premi de Sitges a la mi premi del públic m'estic liant i de Can Maiden és premi de de la crítica clar en aquest cas ja hem parlat de Suisse Armiment aquí vam parlar del tren abuixant i tot això ara parlarem de les dues pel·lícules que també guanyadores per tant que ens serveix una miqueta de referència em sembla bé i després ja tirem cap al bar i tirem cap a altres obres jo l'autopsia de Gen 2 primer que no us dic el director perquè no sé dir-ho és una cosa raríssima és un director que sembla que sigui com Rus o Poray i té unes lletres molt complicades però tampoc us és una cosa perquè és la primera pel·lícula que fa per tant a partir d'aquí és un senyor que es diu jo n'esco i ja vi no sé quantos vull dir que és una cosa molt rara és una pel·lícula que a mi la vaig veure una miqueta així de roll però clar si et diuen és que si això ho ha agraït en teoria el que seria el públic de Sitges és perquè té algo la pel·lícula i clar l'autopsia de Gen 2 és una autopsia que dius què passa aquí la pel·lícula jo vaig passar tan malament mira que jo del cinema no malament sinó vaig fotre cada vot allò que em vaig empassar el sostre perquè Déu no va voler perquè realment és que la premissa inicial que surt com a tal estem parlant d'això doncs explico els 5 minuts primers i a partir d'aquí no vaig a buscar més és una una morgue d'aquestes americanes familiars que tenen la casa a dalt i llavors tenen la morgue mira l'esporta és un negoci com és un fonte normalitzat exacte és un soterrani immens vull dir que té uns passadissos que envolten al voltant el que seria la salada de disseccions bueno d'autopsies no amb les seves cambres allò aquelles neveres per posar i tal i a partir d'aquí doncs bueno és un pare i un fill el pare és el que dota la vida és el forense de la vida i el fill està aprenent el fill d'una edat té vint i pico d'anys no té una novieta i bueno són aquests personatges que es mouen bàsicament es diu la pel·lícula l'autopsia de Jane Doe és que a mi em sona molt aquesta història que estàs explicant igual la vaig veure també fa temps potser o és recent no no és recent deu tenir sí jo crec que si no està d'estrena gairebé ha d'estar jo crec que sí sí sí sí sí exacte per tant des de l'aquesta època per tant deu tenir un parell bueno doncs qüestió a partir d'aquí un dels troben una persona dins d'una casa una casa que ha mort molta gent i que de cop i volta troben d'enterrada una noia una noia blanca vull dir blanca vull dir bé vull dir doncs refleixo guapa joveneta vull dir no sé una mena de de noia que clar que sorprèn una miqueta doncs comença a sorprendre a mesura que el forense va investigant sobre aquesta persona d'acord llavors comença a investigar i quan parla d'investigar estic parlant de què fa l'autopsia clar comença a obrir comença a mirar comença a trobar comença a tenir comença a passar coses la cosa s'acaba embogint absolutament no? llavors entra un moment que dius ara tu has de creure una mica més no? i entra també una cosa molt típica dels americains una pel·lícula molt amb un concepte bastant americà que té a veure amb la bruixeria i tot això es relliga amb una mena de gore bastant soft no estem parlant d'un gore salvatge un gore bastant correcte dins del que seria la qüestió la por la bruixeria el dimoni tot el que es barreja i hi ha unes escenes que dius mare de Déu a vegades vull dir que vas donant ventallos perquè no t'esperes que t'aparegui per aquí t'apareix per allà tampoc és una cosa increïble d'efectes especials ni molt menys sinó que és una mica allò de l'ensurt de s'apagar la llum s'encén la llum el cop de no sé què aquestes coses que són molt efectives no? bé hi ha una escena que jo em vaig posar els cabells els pèls de punta tot sigui té un moment determinat que comencen a passar coses de cop i volta sens que totes les sis neveres on estan els morts fan pa pa pa pa pa i dius on estan els morts no sisplau i a partir d'aquí clar tot això ja comença a remoure's però de debò a mi la pel·lícula em va agradar és veritat que a mesura que vèncer la pel·lícula cap al final una miqueta doncs bueno tu has d'anar creient la cosa perd una miqueta potser de folla el que passa amb aquestes pel·lícules de por però s'aguanta molt bé s'aguanta molt bé jo m'ho vaig passar prou bé prou bé bueno per aquí tenim una la doncella et dóna't una mica el testimoni i després t'agafo jo a veure què et sembla bueno tu ja la vas comentar una mica però jo la vaig comentar és el director aquest coreano és Park Park Park Park Park Park Park Park Park Park Park Park Park Park Park Park Park ja ens perdonaran però bueno internet està per això exacte la pel·lícula se diu de Han Maiden la doncella exacte és una pel·lícula feta en coreano i tal una pel·lícula a mi em agrada molt molt estètica és meravellosa unes imatges uns colors tu l'has vist rosa uns planos no no em feia però sé que quan puguis mira-te-la sí sí perquè ja la segona vegada que l'estiu comentant que us em agrada molt sí molt elegant una pel·lícula que no és tampoc que sigui fàcil diguem-ne perquè bueno la història com totes les seves són històries d'un argument obscur no és un argument lineal truculent de vegades amb una truculència que t'es talla i dius i per què ha fet això però bueno ja ho entendrem i tal però crec que busco una sensació una sensació d'aquesta combinació d'imatges tan elegants de primers planos i jo em recordo diferents planos que eren molt amplis o sigui molt grans quan estan a la biblioteca que estan allà que d'aquí o a voltes queden totes les figures parades que sembla un quadro que havia buscat l'efecte amb una nitidez allà i amb un gusto per mirar els objectes molt petits molt oriental quan aquell això ho vam comentar quan començo a obrir escalàixos i treu els guants hi ha molts objectes a l'escena molts objectes molt ben posats que criden molt l'atenció el que seria la decoració que tens el focal point que poses allà un sillón que tens molts focal points mirant les imatges i tal i després té un altre registre que és el registre eròtic perquè aquí hi ha una història d'amor eròtic amb un regusto oriental diguem-ne perquè ja ho vam comentar en el seu dia que hi ha una sèrie de persones allà que són uns rics que tenen molt calés i que que tenen uns gustos molt determinats molt determinats molt elitistes molt elitistes diguem-ne exacte i que no l'erotisme que busquen no és l'erotisme normal diguem-ne que busquem la gent més comuna diguem-ne i són molt refinats i fins i tot quan ella està i actua i està amb la poesia i tal això clar sota el nostre prisma no seria ni erotisme però pensant en que són persones d'un altre món són orientals diguem-ne i que són persones refinades i tal pot arribar a entendre tot això barrejat després amb una truculència que té la història i amb unes escenes una mica violentes que són característiques del personatge que va fer del personatge del director que va fer el boy que va fer Stoker va fer pel·lícules totes aquestes la trilogia de la Van Ganys de la Mr. Vengen aquesta no l'he pogut veure jo se m'ha escapat perquè la volia veure les tres i no he pogut ser són violentes però d'una manera d'una manera molt estètica molt onírica i que et quedes com molt molt especial diguem-ne potser no a tothom l'agrada de la mateixa manera però si es fa un esforç és molt recomanable és una pel·lícula que recordem que molta gent potser això no ho sap o no ho sap és un llibre que es diu falsa identitat de la Sarah Waters Sarah Waters és una escriptora lesbiana ja per aquí una mica podem intuir per on van els trets de certes escenes i certs moments jo n'he vist escenes dins d'aquest àmbit potser tan no direm evidents però crec que molt preclares no? vull dir hi ha situacions home clar evidentment la veritat estaria en una pel·lícula que ja entraria en no vull dir que sigui pornogràfic atenció el que vull dir però vull que en refereixo que dins d'aquest àmbit de l'àmbit del lesbianisme sempre les escenes han sigut una miqueta doncs com molt més i ella és una miqueta més clar més present amb la forma de què es presenten els elements no? jo no sé aquella escena tan no llarga de 3 o 4 o 5 minuts en què es veu la relació entre les dues jo crec que hi ha una presència molt clara i entre elles dues hi ha una química en refereixo com a actrius o personal no sé que realment és molt creïble tenint en compte el que comporta tota l'estètica oriental i tota aquesta història i hi ha un joc d'enganyifes meravellós que es mou amunt i avall entre els tres personatges aquestes visions de diferents punts això és el que ara s'ho diuen parla que és una novel·la realment de l'època victoriana i tot això tu ho pots ho porten a sí ho pots arribar a entendre per on ve diguem-ne tot aquests jocs així una mica elegants que el senyor intenta el baron no sé què arriba allà perquè intenta seduir a no sé qui llavors busca la complicitat de la criada totes aquestes coses que semblen molt manides de novel·la victoriana però posades allà de seguida ho vam comentar sí i bueno de fet en el festival de Sitges va tenir un èxit o sigui va haver-hi polèmica perquè va haver-hi gent que va reconèixer el tema va haver-hi gent que no li va agradar que fos tan eròtica va haver-hi polèmica per la crítica però la pel·lícula en si és meravellosa per tant en si mateixa s'aguanta no que s'aguanta s'aguanta perfecte de principi a final no és allò que tinguis cap mena de dubte només per les imatges s'aguantaria sí però el tema també és interessant és que tot el que passa és interessant llavors clar l'estètica tot això la forma el que és l'aliment orientalista és que és tot molt correcte bueno ja que estem carregat al bar o bueno intenta parlar del bar de l'ex de l'eglésia ja ho ha comentat Rosa l'altre dia esqui serà ràpid vinga fem aquí unes cavetxines ràpid unes cavetxines rapidíssima a mi aquest director m'agrada aquest director m'agrada molt i ara diré que m'agrada tant després me'l carregaré vull dir que he vist moltíssimes pel·lícules no totes però jo l'he vist tothom un 80% em quedan algunes algunes de les que semblan menors les primeres són boníssimes o sigui el dia de la bestia la comunitat exacte mirindes asesinas sí sí bueno claro això és el curs curació mutante curació mutante m'encanta la previa un altre plano de gamarrisme després les cannes estan pel mig pues bueno la triste trompeta la trucada es un marra un murdi bueno va ser una miqueta però està dintre l'univers i tal però aquesta bueno jo sincerament no sé què ha passat amb el guió no sé què ha passat perquè el guió el guionista és el Geri Cacheverria és el mateix és o no és perquè ara ja jo estàs adoptant millor aquest tio ha signat perquè arriba un moment que no no podem dir coses que no sabem però la insensació que tinc amb tots els respectes pel senyor és com si hagués signat un guió d'un altre un guió que sembla un guió que sembla no sé sembla saps com d'òpera prima perquè els diàlegs sembla moltes i moltes escenes és un mass mix d'escenes d'altres pel·lícules i coses ja conegudes això és rec us acordeu de rec els zombies que hi ha a l'edifici que no sé què i tal després els diàlegs és una pena veure actors que són bons actors perquè hi ha bons actors allà està camin maig i dius clar és que no poden fer res perquè el diàleg és molt dolent és un diàleg molt manido i tal això és com això és el que passa igual que en París tal i qual com buscant i dius hòstia tio què m'estàs presentant sembla jo no sé com molt forçat la situació és forçada i en algun moment sí que surt el veritable de la Iglesia que ens agrada a tots no sé el tema quan ja es fiquen a terra i el tema del forat i de l'ol i tal i qual aquesta escena dius ostres això és més digna d'ell entre cometes més propi i les actuacions perquè són bons actors i tal però defectes i s'ha triat el famós fanàtic religió psicòpata que és el personatge que és una barreja de tot que no acabes de definir l'actor tampoc jo crec que reix molt en aquest perquè no sé i bueno jo crec que el tema és bastant menor o sigui amb tot el respecte és que ja per mi ja va ser menor Mi gran noche que va ser l'anterior resta no la he vist allò per mi va ser molt pobre molt pobre moltíssim és que anirem al Rafael que fa gràcia veure-la després de tants anys que no feia home tenia el seu punt kitsch és com Tom Jones no sé que va aparèixer no sé quina pel·lícula Mars Atac al final vull dir té aquesta gràcia que va apareixent i té una certa però és que jo crec que ha anat baixant cada vegada ha sigut pitjor pitjor pitjor des de la trista de trompeta les brujes i Gran noche i això ja està perdent inspiració jo crec que sí una mica també com el que estic veient amb l'Almodóvar ho sento per molt que Julieta hagi guanyat moltes coses jo sé això dient que és una pel·lícula per mi fluixa després de les amantes passajeros que era fluixíssima i ja veníem d'algú també que era bastant més fluixa me'n recordo ara que era amb allò que passa a Canàries també no sé com es deia no recordo és que no l'has vist jo les últimes 3 a mi em m'han semblat mira que jo soc forofo de l'Almodóvar de tota la vida tant del dramàtic com del canalla del canalla però no sé què passa per això dic que això pot ser que clar que són moltes pel·lícules i al final la inspiració també això li passa a Woody Allen això li ha passat a molta gent sí però però que tinguis o sigui que si una baixada tan forta perquè aquesta ja dic els diàlegs eren o sigui en algun moment estaven rozant sí allò és ridícul ja ho miraré a veure què tal a veure la frenoullada no sé saps allò que comença la pel·lícula a més a més les crítiques et deien bueno una primera mitjana molt bé i tal i qual que estàvem la dona jo mirant la dic portava mitjana i dic esto es lo mejor si és la primera media hora és lo mejor socorro sí sí no és com un refregit sí la idea és aquesta a mi em va semblar una cosa d'agafar idees d'aquí d'allà escenes d'aquí d'allà i muntar la història allà dins del bar la comunitat de coses una mica originals però ja està com aquest autor que diu que necessita saps allò que diu les pel·lícules alimentícies que parlen un autor que necessita calés pel que sigui potser ha fet això i fa això de qualsevol manera és una encàrrec d'alguna major d'aquestes alguna no sé sí ja dic és que m'estranya aquest guionista tan bo com el Gerica Echevarria que té uns diàlegs tan boníssims com el de la comunitat com el de Quino Ferrector aquests diàlegs tan bons que hagi fet uns diàlegs tan dolents a mi no sé si aquí ha posat alguna mosca aquí hem patinat aquí hem patinat hem patinat bueno ara camiem de registre hem passat ja t'has quedat més tranquil sí molt bé doncs passem de pel·lícules una mica així més truculentes o més curioses i parlem alguna cosa més relaxada em sembla la idea d'un lago i l'Hijo de Jean aquí tenim dos pel·lículones Jean de Sant Francesc Jean doncs això Rosa explica'ns això i les he volgut juntar perquè el tema és molt semblant ara a distància que hi ha tot l'Atlàntic de pel mig comencem per la idea d'un lago la idea d'un lago mira la idea d'un lago és argentina l'altra és francesa la idea d'un lago el títol és boníssim la idea d'un lago és molt maco és molt suggerent és molt suggerent i té imatges molt suggerents també amb el llac quan la nena s'està banyant i va ja amb un Citroën 6 d'aquells no sé què és xulíssim la metàfora del Citroën està superbé del cotxe aquell antic un dos cavalls d'aquests un dia en 6 un dia en 6 crec que era jo de marca de cotxe fatal ja ho estic veient fatal me'n recordo de la meva i mira perquè me'n reconec el color i la forma i si no és un forque de color de color de matrícula calla que abans m'han agafat aquí el DNI a la policia bé a veure és a l'argentina actual una família benestant una família que està ben situada que als estius van a estiuejar amb un llac i ella la noia la protagonista ella és una persona adulta a més està embarassada està esperant una criatura i recorda d'aquestes estades en aquest llac que encara té la família que encara van allà a passar els estius un llac i amb una casa així supergran i veus que allà el que està és buscant bueno mica en mica veus que hi ha el germà ella i la mare i tot especials cousins que si els amics que si no sé què i llavors ara l'actualitat és una miqueta no flashbacks aquí no n'hi ha pràcticament home sí que hi ha sí que n'hi ha algun plasma cap al passat cap a la infantesa perquè ella ho recorda molt tot el tema del llac és molt metafòric tot el tema del llac ja ho veureu si està la per·lícula està força bé llavors ara l'actualitat el que es va descentral·liant de tot l'argument és que estan buscant s'han de fer proves de proves sanguínees d'ADN doncs imagineu per mirar de localitzar o d'identificar el pare ostres o sigui són fills d'un desaparegut oh vale vale exacte llavors la idea de la pel·lícula és la búsqueda en el pare la identitat les teves arrels buscar ella te'n recorda el pare de quan ella era molt petita amb dos o tres anys una única foto que té que el pare li està ajudant precisament a passar al llac quan va anar al barcadero no sé què a l'embarcader que li estava ajudant llavors és molt interessant ella com reacciona a més tot és molt pausat sempre en argentí molt pausat al principi sí que passa a la primera mitja hora que dius ostres socorro si tota la pel·lícula és això me'n vaig però llavors quan comences a veure de què va dius ostres això és interessant això sí que està bé i vas descobrint això la necessitat que tenen ells d'identificar el pare de fet la mare encara consta com a casada em penso no pot constar com a vida ni res perquè si no mentre que no hi hagi un cadàver com reacciona ella el germà i la pròpia mare també si realment tenen ganes de buscar suposo que és molt l'actualitat per tot el tema de les fosses que s'estan obrint que s'estan descobrint allà a l'Argentina de tots els desapareguts de quan el general Videla doncs aquests nanos aquesta generació que ha crescut sense el pare mare quina en renou és interessant però no és més dramàtica és molt continguda ja dic molt pausada però clar tu vas veient realment és que jo crec que és el fort de les pel·lícules quan t'estan insinuant les coses i tu t'estàs identificar-lo estàs veient una miqueta perquè a vegades les coses a la teva vida també són insinuades exacte no tot es explícit tu tens alguna cosa darrere que t'està condicionant com actues i és una cosa que no la veus potser és el passat o de un present però no la veus és curiós com Argentina té la triste marca que ha creat una perquè això jo crec que ataca tothom a l'inconsent col·lectiu de dir que fins ara les dictadures havien mort a la gent de la manera més horrible però això és com un pas més enllà sinó que la gent desapareix està viu està mort diguem-ne que és com un pas jo crec que això jo pels argentins que he conegut això ho tenen molt ficat a dintre i nosaltres també perquè jo crec que impacta impacta però d'això també com dius tu a la pel·lícula està allà sugerit però com un horror especial diguem-ne és que és millor que et matin i t'afusellin i sàpigues on estàs que no sàpigues res a la separació i durant tots aquests anys clar que s'ha personat i com jo que sé 20 i tants o quasi 30 o jo que sé i tot això ja ho tenen més que en passat clar que ho tenen en passat ja però clar ara ja està embarassada i estem en un moment de crisi de parella també que s'està si se separa si no se separa no sé què però clar i penses clar ja ha viscut sense la figura del pare ja ha crescut sense la figura del pare ara ja com integra el seu company o el seu marit perquè li faci de pare la creatura que espera és que aquí hi ha aquí hi ha teca no? que no tu dius explícitament no t'ho diu però clar tu vas veient tu vas veient clar és que la idea molt bé molt bé molt bé la directora la directora la directora de Jumilagros un moment Taller una dona una dona ojo vull dir que tot d'actors que jo no els coneixia no sé si no ho he dit una dona perquè quan ho estaves dient aquesta manera té aquesta sensibilitat des del punt de vista de la dona això en sona femení clar tota la tecnologia si xateien pel xat o si estan amb el mòbil tot això també es forma part i l'altre que també és buscar la figura del pare és una francesa que es diu el hijo de Jean el fill de Jean sí aquest és el com ho diu el director no tinc a dir no tinc a dir el director ja buscarem bueno també està molt també està molt interessant perquè és un noi que viu bueno aquest també ja té uns també deu tenir més o menys d'aquesta edat perquè també una mica més gran potser perquè aquest ja té un nano de uns sis anyets també viu separat de la seva dona clar és una miqueta el tema de l'estabilitat de les famílies i el viu a França és el viu a París però un dia rep una trucada d'una persona que diu que és amic del seu pare des del Canadà ell ja sabia que s'havia criat amb la seva mare biològica i la persona que l'havia criat és un senyor que va venir després que després va estar amb la seva mare ell ja sap que era el seu pare biològic la seva mare es veu que li havia explicat que era el fruto d'una notícia loca no sé què i ja està però ell sempre tenia no sé sempre perquè quan la pel·lícula passa això que de sobte el trucan per dir que és que és un amic del pare que és el que ha mort i que li ha deixat un paquet una herència és un paquet diu te l'enviaré i diu no no no cal no és tan ràpid com ho explico ara però al final el nano va a Canadà perquè vol conèixer per conèixer no el pare perquè el pare ja no si pot anar al funeral intentaran anar al funeral però potser la família li han dit que tenia una dona allà que té dos fills llavors jo tinc dos germans jo vull conèixer els germans no és cap nionyeria és un nen molt normal molt francès que li diu ostres jo vull conèixer els meus germans l'amic del pare li diu ostres que no i quan ve ja li diu ostres més val que no ostres que ja tenen prou i la dona imagina que ha perdut el seu marit i no sé què bueno vull dir tot el que al final sí que és veritat que es coneix no es presenta mai com el fill que ha tingut el pare allà a París i ni res d'això i però és que no ho explico més ja perquè llavors tot el que llavors sí que desvetllaria molta cosa i no més de parar aquí no però el que expliques és molt interessant és molt interessant perquè tot el que a més també hem de buscar el cadàver també perquè encara no ha aparegut va caure amb un llac també i no ha aparegut tampoc i ell el que és vol conèixer aquesta família que té i tal una miqueta d'entrar en aquesta pau de dir ja sé d'on vinc biològicament ja sé d'on vinc i potser que també l'ajudarà després ell a tornar la seva vida a França amb la seva dona o és dona o que no acaben de si sí però es porten molt bé perquè tenen molt bona relació però estan vivint separats i amb el nano veus que ell també té alguna dificultat com per cuidar-se del nano que sí que està per ell però no acaba del tot i la figura de l'amic del pare bueno és genial un metge ja et dic aquí no els autors l'actor sí que és el Pierre de l'Adochamps i el Gabriel Arcand com a secundari que és el que fa d'amic aquest el coneixo bastant genial i a partir d'aquí és super interessant del que sembla que era i que no és i el que va buscant i el que troba i el que no troba i el que és però sí que i el que afirat ell dedueix és super interessant la relació entre per això pare-fill o bueno pare-fill persona gran o possible germans o com som quina és la família que et trobes allà que dius ostres aquests són els meus germans però no sé si realment vull tenir-los que siguin com germans i en canvi el que sembla que era després tampoc i vull dir encara et sorprèn més la pel·lícula també per deduccions i per intuïcions perquè l'aquena no és molt intuïtiu i al final va descobrir una sèrie de coses que ostres que deixa una sensació que no és mal tampoc és tan bueno perfecte aquesta te deixa una sensació molt maca molt agradable molt d'aquesta sensació molt maca ens queden 9 minutets el que farem serà i acabarem parlant de Ben Hur està clar i ara si em permeteu posarem això de l'estudi de 54 perquè hem parlat de les molt profundes aquí és un moment en què la Rosa es trobarà a Samarret el Jarsí jo també una mica ballarem aquí tots jo continuaré parlant exacte amb la seva veu sexual d'avui que això serà un no parar constantment encara que li tregui el micròfon seguirà parlant es va escoltar doncs vinga Estudi de 54 recordeu 40 anys avui es complirien 40 anys de l'apertura a Nova York no l'estudi de 54 del Paral·lel que hi havia a Barcelona ho vam passar bé també jo em parlava molt per tant res dos minutets escoltem aquest pupurrí que m'encanta aquest concepte i l'escoltem va l'èu Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! ! ! ! Fins demà! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! T'estudio! T'estudio! T'estudio! T'estudio! Bueno, se os acaba de rayar el disc, ¿no? Lo podeu comprobar. Sí, sí, sí. De tan de vallar, de tan de vallar. Aquí, aquí... Es que esto... Aquest ritmillo que se nos iba por todos sitios, ¿no? A xe estava en el cuerpo. Claro, claro, claro. Es una regresión que no he... Pero eso, encara, tampoco es de la nostra època del tot, porque si estén parlant de... Bueno, dels anys 70 llars... Esa anterior. Somos ochenteros aquí, ¿no? Més aviat, ¿no? Sí, sí, sí. Llavors, potser... Hi havia, eh? Hi havia una mica de funk i tal. La disco mítica de New York és anterior, fins i tot. És una mica anterior. Però en l'any 77, clar, 77. Doncs es va agafar als 82, 83, quan ja estava de moda la música tecno, la música new way, no? Ja era una altra cosa, eh? Vull dir, que... Espan de Barret, els Duran Duran, no sé, els Cullen de Gang, el Edwin en Fall... Era una altra història. Però, bueno, que això qualsevol dia podem fer una especial música, que jo estaré encantat de la vida, i això m'agrada molt. Bueno. I podíem fer un dia petardo, un dia... Sí, sí, o sigui... Un dia d'Istotequero. Un dia d'Istotequero, eh? Parlàvem del Satanassa, ara, eh? Recordàvem el Satanassa. Mare meva. Sí, mare meva. Algú coneixerà això, algú no tindrà ni idea. Segur. Algú li sanarà. Algú li sanarà. Jo dic que d'aquí, amb gent de Sant Jus hem anat moltes vegades. Vull dir, amb molta penya, en plan de diversió, de passar l'estona bé i tal, i allà et trobaves de totes les tribus possibles per haver-hi que hi havia en aquest món i, bueno... Amb una tolerància brutal, eh? Perquè també ja estem parlant, que no és com ara, que eren, bueno, 90 o així, que aquestes coses eren diferents, eh? Clar, clar, clar. Aquella música... Allà posaven en Rafael, ja. Ni gran noix. Ja posaven això, com una cosa que era com... No ho posaven en jo, però allò era modern, ja, en aquella època, clar. Era cool, ja. Era cool, no? Exacte. Sí, sí, sí. Per tant, que jo crec, allà vam conèixer... La Rafaela Carrà va néixer allà. Va néixer allà. Tornar a posar la moda, no? Va néixer allà. Sí. Que èpoques aquelles. Bueno, ens queden dos minuts. Com parlem de Ben-Hur en dos minuts? Eh, pues parlarem de Ben-Hur en dos minuts, però... Sí. Parlarem, bueno... Jo crec que és una de les pel·lícules més mítiques, i algú en parla alguna vegada, que està lo que el viento se llevo, no sé què tal, però aquestes són més... Tenen més fama, perquè, bueno, perquè va ser un moment en una època, però Ben-Hur és... No sé, jo... Moltes vegades que la veig, i la veig sempre a Setmana Santa... És això mateix, com s'ha de fer? Eh, la sencera, que mira que... No, no faig el descans, perquè... Ah, la meva. Intermission és el que vols i tal, però, bueno, o sigui, té, clar, té dos o tres escenes, o sigui, té, clar, té dos o tres escenes que recorden la història del cine, que no recorda els remeros allà, amb... Sí, sí, sí, sí, allò és magnífic, eh? En aquesta escena, i el... el cònsul, que ho fa fantàstic, aquest actor, jo és que no sé qui és, però que sembla un actor de teatre allà, que posa una cara allà i tal, i fins i tot, sí, sí, és una història religiosa, no?, perquè surges Jesús, també, encara que no siguis religiós, o sigui, o que no siguis a la religió catòlica, o sigui, és tan ben feta, tan ben pensada, i... i fins i tot, o sigui, hi ha molt d'exterior, eh? O sigui, hi ha un moment que es veu el cartó en piedra, però no... No, no gaire. No, no gaire. I la carrera de quàdrigues, això està rodat, això no ha superat ningú, o sigui, aquesta perfecció dels cavalls, això, i, bueno, s'ha de tornar a veure, i el que parlàvem també abans de l'antena, que jo no ho veuré, o intentaré no veure, aquesta versió que hem fet del 2016, que es veu que... Bueno, jo vaig intentar-ho. Que es veu que... és una especie de... No es pot ni... No es pot ni... És com... És un Ben-Hur en plan mujeres, hombres i viceversa, posant a tios macos, allò físicament, que estan bé, clar, i això és un rotllo d'aquests, no?, que dius, per què? Per què s'ha de tocar aquests clàssics? Toqueu, sisplau, no? Jo... A més a més jo diria que no hi ha cap pel·lícula d'anys donar tants Òscars, els van donar 11 Òscars, sí, sí. A Ben-Hur, eh? Sí, sí. Titànic, potser, no ho sé. És que no sé si va arribar, eh? No tinc ni idea. Si no van gussar de fer... Demolar-ho, no? Si van aconseguir-ho, no? Sí, sí, sí. Bueno, doncs hem parlat a Ben-Hur, eh? Hem parlat així, d'aquella manera, però... Ben-Hur, amb música discotecara de fons, això molt. Correcte. i aquesta barreja és... Una fusió. Això és un homenatge al Satanàs, que feia aquestes coses, no? Aquestes barreges... Això és la fusió, no? Fusió és impossible. Exacte. Fusió amb petarda, per acabar. Molt bé, vinga. Adéu. Adéu, adéu, adéu. Vinga, la pròxima. Adéu. Ara escoltes ràdio d'Esbem, sintonitzes ràdio d'Esbem, la ràdio de Sant Just. Durant el 8.1. Ràdio d'Esbem, Durant el 8.1. Ràdio d'Esbem, Durant el 8.1.