Babilònia del 27/4/2017 — De l’art medieval al CaixaForum a Kipling, García Márquez i Your Name; terror forense, The Handmaiden, El bar, memòria familiar i un final amb Ben-Hur i Studio 54

Panorama del programa

• Episodi coral amb arts visuals, poesia i narrativa breu, anime, cinema de gènere i novetats d’autor, més una pausa musical disco.
• Tònic general: mirades crítiques i entusiastes a parts iguals, amb especial atenció al valor de la poesia i del conte, i a films sobre identitat i memòria.

"Si te encuentras con el triunfo y la derrota y a estos dos impostores los tratas de igual manera" — Rudyard Kipling, If

Art i exposicions

Exposició “Els Pilars d’Europa” (CaixaForum, amb peces del British Museum)

Valoració global: decepció.

• Plantejament didàctic i espectacular (mapa interactiu, recorregut clar), però amb obres menors: anells, segells, ivoris i pergamins, sense grans peces escultòriques internacionals.
• Dependència d’obres locals (MNAC, Museu Frederic Marès) per cobrir escultura i pintura sobre taula.
• Crítica a la línia recent del centre: molt de màrqueting i poca substància respecte a èpoques amb Pissarro o Goya.
• Període cobert (s. V–XV) ampli, però el nivell artístic exhibit és considerat bàsic per a públic avesat a museus.

"Ens han pres una altra vegada el pèl" — sobre la selecció d’obres

Llibres i poesia

Rudyard Kipling — poema “If” (1895)

• Poema emblemàtic de l’era victoriana: valors estoics i cavallerescos, to de pare a fill.
• Estil planer orientat al missatge; línies icòniques reutilitzades en publicitat (p. ex. Nike) i a Wimbledon.
• Idees clau:

- Autodomini i integritat davant manipulacions i “postveritat”. - Equanimitat davant èxit i fracàs. - Esforç sostingut: “omplir un minut implacable amb 60 segons de labor”.

"Serás un hombre, hijo mío" — tancament proverbial i inspirador

Gabriel García Márquez — conte “Ojos de perro azul”

• Dues ànimes que es troben en somnis dins la mateixa habitació; de dia, intent desesperat de reconèixer-se mitjançant la frase “ojos de perro azul” escrita per parets i carrers.
• Realisme màgic primerenc (1947–1955): embrió de temes que cristal·litzaran a “Cien años de soledad”.
• Tò líric i malenconiós: amor condemnat a l’oníric per l’oblit en despertar.

Cinema

Your Name (Makoto Shinkai)

• Premissa potent: intercanvi de cossos entre un noi de Tòquio i una noia d’un poble lacustre, entre modernitat i tradició (rituals, deïtats, ofrenes).
• Capítol de desastre còsmic (pas d’un cometa) que eleva el drama i el simbolisme sobre pèrdua i memòria (no oblidar el “nom” per no perdre la persona).
• Poder visual i musical destacats; múltiples capes de lectura per a adolescents i adults.

L’autòpsia de Jane Doe (The Autopsy of Jane Doe)

• Thriller de terror contingut en una morgue familiar (pare forense i fill aprenent).
• Investigació forense que vira cap a la bruixeria; “gore” moderat i ensurts efectius (joc de llums, cambres frigorífiques).
• Ben valorada a Sitges; manté la tensió fins al tram final, on perd una mica de focus però s’aguanta.

The Handmaiden (La doncella, Park Chan‑wook)

• Elegància visual radical: composicions, colors i detalls d’objectes amb precisió oriental; erotisme refinat i palpable química entre protagonistes.
• Joc d’enganys i perspectives típic del director; adaptació (ambientada a Corea) del relat de Sarah Waters.
• Polèmica pel component eròtic, però solidesa formal i narrativa de cap a cap.

El bar (Álex de la Iglesia)

• Recepció freda: diàlegs forçats i manidos, i sensació de refregit d’idees i escenes d’altres obres.
• Brillen moments puntuals del seu segell (seqüències subterrànies), però conjunt irregular i per sota del millor del director.

Novetats d’autor: identitat i memòria

La idea de un lago (Argentina)

• Recerca del pare desaparegut en el context de la dictadura; proves d’ADN, memòria familiar i dol ajornat.
• Posada en escena pausada i suggerent: el llac com a metàfora i records d’infantesa; mirada continguda i femenina.

El hijo de Jean (França/Canadà)

• Un home viatja al Canadà arran de la mort del pare biològic i descobreix una família que no coneixia.
• Deduccions i intuïcions més que girs estridents; tendresa i recerca d’una pau identitària per refer la pròpia vida.

Música

Pausa disco: 40 anys de l’obertura de Studio 54

• Medley commemoratiu i secció nostàlgica sobre discos mítiques (70s–80s), tolerància i barreja de tribus urbanes; la música disco com a celebració divertida i canalla.

Clàssic de Setmana Santa

Ben‑Hur (1959)

• Ritual anual: revisió íntegra, amb elogis a seqüències antològiques (galeres, cursa de quàdrigues insuperada).
• Construcció monumental i eficàcia narrativa fins i tot per a no creients; 11 Òscars.
• Desdeny pel remake recent: manca d’esperit i d’ofici respecte al clàssic.