Babilònia del 16/11/2017 — De l’Infern de Rodin a Baby Driver: memòria del Biberó, salut mental i un tour de cinema (Canino, Musa i La seducció)

Panorama general de l’episodi

• Data i to: Programa Babilònia (16/11/2017), inici distès i humorístic abans d’entrar als temes culturals.

• Eixos principals: art i exposicions (Rodin), teatre i memòria històrica (Quinta del Biberó), documental social (salut mental) i crítica de cinema (Canino, Musa, La seducció i Baby Driver), amb un parèntesi de clàssic (D’aquí a l’eternitat).

Exposició: L’Infern segons Rodin (Fundació Mapfre)

Clau de lectura

• Obra central: La Porta de l’Infern (6,35 m d’alçada x 4 m d’amplada), inspirada en la Divina Comèdia de Dante.
• Procés i format: esbossos i maquetes en guix; treball intens durant anys; composició plena de figures i escenes al·legòriques.
• Gir temàtic: de la visió punitiu-infern a un interès per Baudelaire (Les flors del mal), el desig i la passió.

Peces i referents

• Icones: El petó (extret de la Porta) i El pensador; moltes còpies al món (28 del pensador, ~300 del petó; 3 Portes de l’Infern conegudes).
• Referents artístics: Miguel Ángel (tomba de Lorenzo II), Dürer (Melanconia I), Rafael (Escola d’Atenes; figura de Miquel Àngel), mitologia clàssica (Hermafrodit, Salmacis, Metamorfosis d’Ovidi), Andròmida.

Camille Claudel i context

• Relació amorosa i professional amb Rodin; gran escultora eclipsada per una societat masclista.
• Tràgic desenllaç: internament psiquiàtric durant dècades, també per interessos familiars.

“Yo soy bella, oh mortales, como un sueño de piedra…” — Baudelaire, Les flors del mal

—

Teatre: La Quinta del Biberó (Teatre Lliure, dir. Lluís Pasqual)

Eix dramatúrgic

• Sis actors joves encarnen els reclutes del 1921 enviats a la Batalla de l’Ebre; material sorgit de cartes i testimonis reals.
• Música en directe (violins, clavicèmbal, tenor; referències a Monteverdi).

Posada en escena

• Escenografia modular i austera: una sola estructura que esdevé aula, trinxera i pas de riu.

Memòria i emoció

• Descripció crua de l’absurd bèl·lic: entre el foc enemic i l’Ebre a l’esquena.
• Biberons supervivents s’hi reconeixen literalment en paraules, accents i vivències.
• Reflexió sobre la desensibilització: en conèixer més la història, pot minvar el xoc inicial, però no la seva duresa i significat.

—

Documental: Veus contra l’estigma (Sense ficció, TV3)

Tema i enfoc

• Direcció: Marta Espar i Marc Parramon.
• De la institucionalització familiar a un model comunitari de salut mental: escolta activa, acompanyament i recursos.

Testimoni clau i denúncia

• Edgar Vinyals: trajecte vital, recuperació i activisme.
• Crítica de les contencions mecàniques i pràctiques coercitives.

• Disponibilitat: TV3 a la carta (Sense ficció).

—

Documental: Amazona

Sinopsi

• La directora i filla emprèn un viatge per reconciliar-se amb la mare que la va abandonar al cap d’un any; recerca de respostes ara que ella mateixa és mare.

Temes

• Maternitat, llibertat i responsabilitat; diàlegs de gran tensió emocional i catarsi.

—

Clàssic: D’aquí a l’eternitat (1953)

• Context: prèvia a Pearl Harbor; blanc i negre poderós; escena icònica a la platja (Burt Lancaster).
• Valor: gran cinema clàssic sobre la vida militar i les seves contradiccions.

—

Cinema d’autor: Canino (Yorgos Lanthimos)

Premissa

• Família aïllada que redefineix llenguatge i normes; tres adolescents creixen en un microcosmos controlat.

Idees fortes

• El film mostra —sense explicar explícitament— com la realitat és construïda: paraules, relacions, sexualitat i tecnologia es reprogramen.
• Jocs cruels i rituals “naturals” per als qui només coneixen aquell món.

• To i estil: bizarre, inquietant i molt suggeridor, amb poques peces però gran coherència interna.

—

Estrena: Musa (Jaume Balagueró)

Concepte

• Basada en la novel·la de J.C. Somoza; gira: muses com a entitats diabòliques que susurren versos maleïts i destrueixen poetes.
• Referències literàries (Dante) i enigma a l’estil Codi Da Vinci.

Valoració

• Bones idees però narració plana (aire de telefilm); terror poc inspirat, alguns sustos puntuals.
• Cast amb cares conegudes (p. ex. Franka Potente), però executat amb poc pols cinematogràfic.

—

La seducció (Sofia Coppola)

Escenari i trama

• Guerra de Secessió; un soldat del nord ferit irromp en una casa de senyoretes (Nicole Kidman, Kirsten Dunst), desencadenant tensió i desig.

Virtuts

• Fotografia exquisida i coherència d’època (llum de canelobres, foscor realista, elegància visual).
• Direcció d’actors precisa i atmosfera subtil de seducció i gelosia.
• Línia fidel a l’original (The Beguiled), però amb el segell delicat de Coppola.

—

Baby Driver (Edgar Wright)

La gran aposta formal

• Muntatge i so en simbiosi: l’acció coreografiada a ritme de música gairebé constant.
• Persecucions de cotxes coreografiades amb virtuosisme (per sobre de Fast & Furious en enginy i execució).

Banda sonora i personatges

• Selecció soul/rock 60-70 (Queen, The Supremes, The Commodores – “Easy”).
• Repartiment amb carisma: Kevin Spacey, Jamie Foxx, protagonista jove creïble; subtrama d’acúfens i comunicació.

• Veredicte: obra vibrant i singular; cinema-pulsió on música = posada en escena.

Idees que perduren

• L’art de Rodin dialoga amb Dante i Baudelaire: del càstig a la passió.
• La memòria del Biberó interpel·la encara avui: testimonis, pèrdua i humanitat.
• La salut mental demana comunitat i escolta; menys contenció, més drets.
• Al cinema, la forma importa: quan el llenguatge fílmic brilla (Baby Driver), la història vibra; quan s’aplana (Musa), es perd potència.