Babilònia
Magazine d’actualitat cultural: cinema, literatura, art, teatre, música i debats.
Subscriu-te al podcast
De Mar de foc a Kieslowski: Aranjuez, Tribunal, La xica danessa, Creed i Sicario (amb homenatge a George Martin)
Resum general
Programa de cultura de Ràdio Sant Just que recorre literatura, música clàssica i cinema, amb un to proper i crític. Es comenten la novel·la històrica Mar de foc, un concert a l’Auditori amb el Concierto de Aranjuez i l’Heroica de Beethoven, i una bateria de films: l’índia Tribunal, La xica danessa, Creed, Sicario i el terror Exorcismo en el Vaticano. També s’inclou un homenatge a George Martin amb Yesterday, una agenda familiar del cicle Petits cinèfils (CaixaForum) i un tast de documental sobre Bagdad (Homeland).
Destaques ràpids
- Literatura: Mar de foc (Xufo Llorens) — fresc medieval català, amb intrigues palauenques i un ‘self-made man’ a l’any mil; estil didàctic i entretingut.
- Música: Concierto de Aranjuez (J. Rodrigo) amb Juan Manuel Cañizares i Beethoven 3 'Heroica'; a més, nova peça d’encàrrec, L’Absència.
- Cinema internacional: Tribunal (Índia), justícia i dissent, to contemplatiu i final desconcertant.
- Cinema d’autor i guardons: La xica danessa — gran treball d’Alicia Vikander; recreació d’època i mirada sobre la identitat.
- Blockbusters i sagues: Creed — revisita el mite Rocky, correcta però poc innovadora.
- Thriller fronterer: Sicario — guerra bruta, xoc FBI/CIA i un Benicio del Toro implacable.
- Terror: Exorcismo en el Vaticano — efectiva fins al tram final, on perd versemblança.
- Documental: Homeland (Iraq Year Zero) — mirada domèstica a la guerra de l’Iraq; la vida en espera.
- Agenda familiar: Petits cinèfils (CaixaForum): Aardman (Chicken Run, Wallace & Gromit, Shaun the Sheep).
- Música pop: Homenatge a George Martin amb Yesterday.
Temes principals
Llibres — Mar de foc (Xufo Llorens)
- Segona part d’una saga ambientada als comtats catalans a inicis del segle XI. Protagonista: un emprenedor (self-made man) que fa fortuna a Barcelona i al comerç mediterrani.
- Trama històrica entrellaçada amb figures reals: Ramon Berenguer I, Almodis de la Marca, Bernat de Cardona; herències, crims, i decisions eclesiàstiques que alteren la successió.
- Apunts socials: la condició de ciutadà de Barcelona com a títol exclusiu; burgesia naixent.
- Estil: bàsic però didàctic; arrenca lent però enganxa i resol bé les trames.
'És molt bàsic... però molt didàctic.'
Música clàssica — Auditori: Rodrigo i Beethoven
- Programa (febrer):
- L’Absència (estrena; encàrrec per a concurs de direcció) — inspirada en 'Tres dones fortes' de Marie NDiaye; temes d’immigració i dones. - Concierto de Aranjuez (Joaquín Rodrigo) — solista: Juan Manuel Cañizares; peça icònica, interpretació destacada. - Simfonia núm. 3, 'Heroica' (Beethoven) — lectura àgil amb orquestra continguda; peça innovadora del catàleg beethovenià.
- Bonus de context: so barroc de fons amb Händel (Música per als focs artificials).
Cinema — Tribunal (Índia)
- Drama judicial sobre un cantant dissident que enfronta el sistema; tempo pausat, observacional i sense tòpics de Bollywood.
- Escenes musicals com a espais de protesta pública; l’últim número revela cansament i vigilància.
- Final obert i filosòfic, que subratlla un altre ‘equilibri’ social lluny d’estereotips.
'Aquesta és una d’aquelles pel·lícules que no es pot recomanar a qui només vol distreure’s.'
Cinema — La xica danessa
- Biogràfic sobre el primer cas conegut de transició de gènere. Eddie Redmayne solvent; Alicia Vikander brilla i porta el pes emocional.
- Valor artístic: localitzacions Art Nouveau i Belle Époque; direcció elegant i sensible; mirada crítica sobre la psiquiatria de l’època.
In memoriam — George Martin + Yesterday
- Record del productor dels Beatles (90 anys). Escolta de Yesterday i repàs del seu paper decisiu en el so i els èxits del grup.
Cinema — Creed
- Spin-off de Rocky amb el fill d’Apollo Creed; entrenament a càrrec d’un Rocky veterà.
- Correcta per nostàlgics, però sense aportar novetat al gènere de la boxa.
Agenda familiar — Petits cinèfils (CaixaForum)
- Cicle Aardman (4 dissabtes, matinals):
- 19/03: Chicken Run - 26/03: Wallace & Gromit (les increïbles aventures) - 09/04: Curts Aardman - 23/04: Shaun the Sheep
- Recomanable per a tots els públics; cinema d’animació d’alta qualitat.
Documental — Homeland (Iraq Year Zero)
- Docu en dues parts (prop de 6 h) filmat a Bagdad abans/després de la invasió. Mirada íntima de la vida sota guerra (angoixa, espera, quotidianitat) en contrast amb el relat televisiu d’explosions i èpica.
'Era l’antiimatge d’una guerra, però probablement la més real.'
Cinema — Exorcismo en el Vaticano
- Terror efectiu i sobri fins al clímax; bons efectes però el tram final esdevé massa espectacular i trenca la credibilitat.
'Era creïble fins a un moment; després ja no m’ho empasso.'
Cinema — Sicario
- Thriller de Denis Villeneuve sobre guerra antidroga: fricció FBI/CIA, guerra bruta i moral gris.
- Benicio del Toro, figura implacable d’ànima ferida; seqüències de tensió i un arrencada potent.
Clàssics — Trilogia de Krzysztof Kieślowski
- Tres colors: Blau (poètica i emocional, molt celebrada), Blanc (més discret), Vermell (relació i destí).
- Altres: La doble vida de Verònica, No mataràs, No amaràs. Cinema d’al·legories i simbologies subtils.
Apunts i to del programa
- To amè i còmplice, amb anècdotes (nit nostàlgica ‘Dragón Rojo’) i humor; crítica honesta i argumentada sobre guions, ritmes i posada en escena.
- Comiat amb avanç de tema social (pensions) després de Setmana Santa.
Seccions de l'episodi

Benvinguda i sumari del dia
Presentació distesa, bromes i avanç dels temes: llibres, música clàssica i diversos films.

Nit nostàlgica: festa 'Dragón Rojo'
Anècdota sobre una festa revival 70s/80s a l’antic Don Xufo (ara Bicul).

Llibres: 'Mar de foc' (Xufo Llorens)
Novel·la històrica a l’any mil: ascens d’un emprenedor a Barcelona i intriga nobiliària (Ramon Berenguer I, Almodis). Estil simple però didàctic i absorbent.

Música clàssica a l’Auditori: Rodrigo i Beethoven
L’Absència (estrena), Concierto de Aranjuez amb Juan Manuel Cañizares i Heroica de Beethoven. Sala plena i gran resposta.

Cinema: 'Tribunal' (Índia)
Drama judicial de tempo pausat i mirada crítica al sistema. Escenes musicals com a protesta; final desconcertant.

Cinema: 'La xica danessa'
Biopic sobre identitat i transició de gènere. Gran treball d’Alicia Vikander; direcció elegant i recreació d’època exquisida.

Homenatge a George Martin + 'Yesterday'
Record del productor dels Beatles i escolta de 'Yesterday'.

Cinema: 'Creed'
Spin-off Rocky amb el fill d’Apollo Creed. Correcta però continuista; orientada a nostàlgics.

Agenda: 'Petits cinèfils' (CaixaForum)
Cicle Aardman (4 dissabtes: 19/03, 26/03, 09/04, 23/04). Sessions matinals per a famílies i amants de l’animació.

Documental: 'Homeland (Iraq Year Zero)'
Docu de llarga durada sobre la quotidianitat a Bagdad abans/després de la invasió; contrasta amb el relat televisiu.

Cinema: 'Exorcismo en el Vaticano'
Terror d’exorcismes eficaç fins al clímax; el final carrega d’efectes i perd versemblança.

Cinema: 'Sicario'
Thriller de Villeneuve: guerra bruta a la frontera, xoc FBI/CIA i un Benicio del Toro implacable.

Clàssics: Trilogia de Kieślowski
Debat sobre Blau (la més celebrada), Blanc (més feble) i Vermell; mencions a La doble vida de Verònica i Decàleg.

Cloenda i avanç de continguts
Comiat i anunci de futurs temes socials (pensions) després de Setmana Santa.
La ràdio de Sant Just 98.1 La ràdio de Sant Just 98.1 La ràdio de Sant Just 98.1 La ràdio de Sant Just 98.1 La ràdio de Sant Just 98.1 Doncs ja està, ja estem desplegats. Tu què tal, Cesco? Molt bé, també aquí, tots aquí, clar, passant fred, una miqueta de fred, esperem que arribi la primavera, digues. Quan participes de l'equilibri d'allò que tens més proper, quan, ui, escolta, això... Mare meva. Això és el que li passa al David. Clar, clar, no, el David és la persona més equilibrada del món, vaja. No, jo no he dit que sigui equilibrada. No, jo he dit que... Equilibrada. Quan t'és malament, jo, això. Bueno, o sigui, David, ets un tio molt maco perquè això no em portes a casa, eh? Perquè, bueno, sapigueu que el David m'ha de portar a casa, i llavors ho has de quedar... El David farà sa pilota, tu, eh? És aquelles coses... Bueno, bueno... A la Pretty Woman. A la Pretty Woman, no? Hòstia, bones tu, aquests. Doncs, vinga, com sempre parlarem de cultura, el David començarà parlant de Mar de Foc, que segur que ho farà perfecte el David, ens ho explicarà meravellosament bé, perquè és una persona amb una gran capacitat i una gran qualitat. He t'hi fet prou la pilota avui, eh? Ja, fins avui, és suficient. A mi ara ja no em fa la pilota. Ara que ho dius, ho trobo pals i poc. És horrorós, eh? Vull dir, no sona natural, absolutament. Interessant, és que interessant. La Rosa es parlarà del concerto d'Aranjuez, a l'Auditori, que fa unes setmanetes va gaudir d'aquest magnífic concert. I parlem de cinema. El Jaume ha vist Tribunal, una pel·lícula hindú, oi que sí? I sembla que està molt bé, perquè ha fet sí, sí, sí, que està molt bé, això. M'ha sorprès. Molt bé, fantàstic. Aviam si m'ho sé explicar, perquè aquestes que et sorprenen, dius... Aviam, aviam, aviam què passa. Ja en quin discurs li poso jo, aquí. Parlem de la xicadanessa, parlem de Crit, aquella... Bueno, una que és una prequela, David, em sembla, no? Un engendro. Un engendro, no? Vale, vale. Li volíem donar a l'Òscar, eh, a ell, per aquesta pel·lícula. Bueno, sí. Parlem també dels petits cinèfils, la Caixa Fòrum, que ens farà la presentació de Rosa, parlem també de Sicario, de Bagdad i de la trilogia de Kieslowski. Que bo, això. És genial, aquesta trilogia. Sí? Estàs d'acord? Molt, molt, molt, molt, molt. Genial, genial. Bé, David, comença pel Xufo Llorenç. Com a dir, sí. Que, per cert, aquest dissabte vaig estar a l'antic Don Xufo, jo. Ah. Sí. Hi ha una festa. A veure, una cosa, a veure, és una mica també cultural, però cultural de la nit, i digues això. Ah, sí, no, no. No, reprenia una antiga discoteca que hi havia per aquí, per la zona d'Hospitalet, que no és que tingués gaire bona fama, que era Dragón Rojo. Sí. Era una discoteca que estava per allà per Can Vidalet, no sé on era i tal, però que jo recordo he anat un pare de vegades, quan era més jovenet, molt més jovenet, i que la música era molt bona. I li vam fer una festa a l'antic Don Xufo, que ara es diu Bicul, que està allà a la zona on està Catalunya Ràdio, al darrere. Sí. I, bueno, hi vam anar, i escolta, quina música magnífica, 70s, 80s, molt bé, molt bé, molt bé, molt bé, molt bé. Així de gent, a més, gent de la nostra edat, eh? Sí, sí, sí. Vull dir que, no sé, jo què dius, que sembla que dius, oi, quina gent més jove, no? Gent de la nostra edat. Vull dir, molt bé, molt bé. I es diu? No, és una festa puntual. Ah, puntual, una festa més. Exacte. Van agafar, vull dir, recordem el Dragon Rojo i tal, aquesta discoteca, i llavors posem la música de l'època, amb el disjockey de l'època, amb els cambrers alguns de l'època, cap l'edat, clar, ja tenen 50 i escaig d'anys. Amb el taca-taca, ja, no? No, bueno. Sí, sí, vull dir, que és una cosa curiosa, vull dir, és una cosa d'aquestes que fa gràcia, a més que pel fet d'anar a la festa, el fet de rememorar un espai, no? Flashback. Exacte, un flashback, no? I la música genial, és ella que dius, mare meva, però clar, tot disco, tecno dels 70, 80, molt bé, molt bé, molt bé. David. Molt bé. El xufo. El xufo. Doncs, mar de foc. És la segona part de dos llibres, que el primer ara, sincerament, no recordo, que diu fatal, en què, bé, se'ns explica la història d'un emprenedor, allò, el self-made man. Està de molt, això. L'home fet a si mateix, doncs, és això. És americà. Però ambientat als comptats catalans de principis del nou mil·lenni, del segle, de l'any mil, de l'any mil, mil i pico. No vols dir que utilitzaven aquesta paraula? No, això m'ho inventat jo, Conxo. Anava a dir... Per a existir no existia ni l'anglès. Així que evolucionat, així que estava evolucionat ja, eh? I era un català molt primigeni, a l'època de la Baturiba, amb l'armacenda de Moncada, de Moncada era? Sí, crec que sí. Aquesta Moncada. Quan la vaig veure em va agradar. Sí. I, bé, aquella època, bàsicament, si la primera part, que ara no recordo com es diu, però bueno, Joan, ara no recordo, ho sento. Sí, però ja el trobaràs. Sí, doncs, s'explicava als inicis de la vida d'aquest noi, que era un noi que se'n va de casa seva, que era de pagès, i se'n va a Barcelona. Això sí que fa anys i panys que es fa, eh? Sí, se'n va a Barcelona a fer, bueno, a veure, perquè li havien deixat una herència al seu pare i la tenia allà un cambista, que era jueu, òbviament, del Call, i l'hi havia deixat allà. Ui, mira que posarem ara. I el noi amb aquesta herència, doncs, sí, si fa no fa. Crea una fortuna, no? Si he trobat per aquí, va fer gràcia. Sí, paral·lelament, al primer llibre també se'ns explica les vicissituds del net de l'Harmacenda de Moncada, que era el Ramon Berenguer I, amb els seus, com es diu en català, Amorios, amb el modís de la marca. De la marca. Sí, sí. Tu, d'història, d'història vas bé, tu. Sí, sempre m'ha agradat. Es va casar amb Ramon Berenguer III, no? Primer. Primer. Primer. Vale, va, sí, sí. Vale, vale. Llavors... No, és que l'ha vingut així de cop i volta. El segon llibre... Ara sí, ara ja. Bé, el primer llibre té una mena d'anecdotari i tal. Evidentment, tot ficció... No, tot ficció no, aviam, t'explica els fets puntuals, sobretot... Clar, què queda de la història? Doncs queda la història dels nobles, ni dels burgesos, que en aquella època potser encara començaran a haver-n'hi. algun, sempre hi havia, sempre hi ha hagut gent adinerada fent negoci, doncs això. Es veu que en aquella època no tothom, hi havia gent, la gent vivia a Barcelona però no era ciutadana de Barcelona. Els ciutadans era un càrrec honorífic que l'aconseguia molt poquets i que bé, qui l'aconseguia, doncs... No estava a la sala de la noblesa però... Era una categoria. Gairebé, gairebé. I bé, el segon llibre ja ens explica, doncs, aquest noi, aquest... Bé, hi ha aquest home, ja aposentat, ell té una mena de flota a ultramar amb el qual negocia... negocia... Amb els anglesos. No, amb els anglesos, no, bàsicament amb el Mediterrani, mitjà d'Orient i totes les costes aquestes de Grècia i de tot això, del nord d'Àfrica. I bé, bàsicament, llavors, va per aquí el tema... Per mi la part més interessant és la part, aquesta part de la persona que saps, però és la part que pots arribar a conèixer, que és la part històrica, la dels nobles, no? I realment, en aquest sentit, el llibre ho va quadrant perfectament perquè, si després em vaig documentar, vaig mirar una mica la història i quadra, no? Per exemple, el Ramon Berenguer, primer, havia tingut un primer fill amb una altra dona que se li va morir, va quedar vídua, i era, suposadament, era l'hereu, l'hereu principal. Però va haver un fet, és que aquest hereu va matar la dona del Ramon Berenguer, l'Almodis de la Marca. Oh, no ho sabia, això, jo. Sí, la va matar. Llavors, clar, ell, com a pare i com a marit, no podia jutjar aquesta persona, perquè era part implicada, i ens ho va donar a jutjar al Vaticà. I el Vaticà el va desheretar de qualsevol, de qualsevol, o sigui, herència, herència o... Sí, sí, sí, sí, i clar, va quedar, ja no podia ser ell l'hereu al comtat. I, doncs, el Ramon Berenguer la va cagar abans de morir-se perquè va fer una, sí, sí, sí, literal, va fer el que es diu un poder vicefàlic. Tenia uns bessons, fills amb l'Almodis de la Marca, que un era el Ramon Berenguer, cap d'estopes, que es deia, i l'altre era el Berenguer Ramon. És un riu, eh? Això dels Berenguers és el riu. Sí, sí, sí, sí, sí, sí. I, doncs, l'altre era el Berenguer Ramon. Què va passar? Que un era un tio noble. Bé, almenys el llibre t'ho presenta així, i l'altre era un... Bé, la ralea, no? L'escòria genètica dels Berenguers va anar per allà, no? I, doncs, es veu que la història va passar que un germà més sinistre es va pelar, es va carregar a l'altre. A l'altre, hòstia. Però això també el va invalidar per governar, perquè, clar, i, doncs, vam anar a parar a Ramon Berenguer III, que aquest sí va ser el gran, diguem-ho. El gran, diguem, que va portar a l'altre. Sí, sí, sí, sí. O sigui, qui tenia cura, que no anés a parar el govern total, el dolent de la pel·lícula. És curiós, perquè... Aquí, sang i fetge per tot arreu, eh? Sí. A l'autor es permet llicències d'introduir nobles de l'època, el Bernat de Cardona, per exemple, i llegint, Bernat de Cardona va estar casat amb una de les filles del Ramon, no sé, un d'aquests berenguers, del Ramon Berenguer I, però la novel·la s'enamora de la filla del protagonista, d'una no noble, clar, això provoca, això és un daltabaix, això és un daltabaix. Bé, el llibre està prou distret, al principi costa una mica, perquè és molt... A veure, la manera d'escriure el Xufo Llorens és molt simplona. No... No arriba ni molt menys a l'alçada de... Ja n'hi ha ni tan sols de l'Albert Sánchez Pinyol. No, és que... És molt més currat. És molt bàsic, el senyor Xufo. És molt bàsic. Et presenta molt bé l'època, els espais... Però està bé, però té la... Exacte, és molt didàctic. Té la sort... Pim pam, pim pam. Jo vaig procurar no documentar-me per no saber com acabava la història dels nobles, perquè si no hi ha el llibre hauria perdut tota gràcia, no? Consistència. Però és que si... Però, bé, a mesura que anava avançant el llibre, dius... Ah, anava enganxant. Sí, sí, sí. Anava enganxant. I com a mínim saps resoldre bastant bé tot el que són les trames, les íntriques palauenques i tot això, i bé, al principi, és una lectura potable. Ara he començat el Bae Victus. I bé, jo, home, ja això ja té una altra... Categoria. Una altra categoria. A veure per on va. A veure per on va. Ja comentarem aquest. Molt bé. Rosa, el concierto d'Aranjuez. Aquest no el tinc, eh? No, perquè no té bon... Mira que maques, eh, David. Sí. Que m'encanten, eh? Es diuen... És un disc que hi ha per què es diu... Ui, el mot francès és com de Segovia. Les soeurs. Les soeurs. Les soeurs, que són les monjes. Les hermanes. Les hermanes. Ah, és veritat, claro. Les hermanes. Les soeurs és la bouf. La ser bouf. No. Ells han choisi de tres coupés del món. Deixo, deixo. Han triat, sí. Han fet una del món. De tres coupés d'un món. Les mellores canciones o de Misa o alguna cosa així, no? Sí, o fragments o així, segurament. Bueno, molt bé, molt bé. Sí, sí, sí. A veure, a fons ho podem deixar aquí, al mentiu. Sí, sí, sí, vinga, va. Mentre parles del concierto d'Aranjuez... Bueno, home, el concierto d'Aranjuez és molt més mongut, és molt més xulo. En el sentit que, bueno, de fet és un dels concerts que més s'han interpretat i que més s'han gravat, eh? A veure, el concert d'Aranjuez, i és el primer que comento, vull dir perquè són tres peces les que vam fer aquell dia, estem parlant del mes de febrer, a l'auditori. Ja sabeu que ja en fan... no, no, no fa tant. Fan... a veure, tenen una programació setmanal, eh? O sigui que es pot fer una mica el seguiment. Doncs el concert d'Aranjuez va ser estrenat al Palau de la Música Catalana, eh? El 1940. Anda. Sí, sí, sí. I el va escriure Joaquín Rodrigo i el va escriure... Aquest any em diu alguna cosa. La major part... Sí? Digues, digues, quan més neixes... Home, veus, mira aquí tot. Ja tenim dues dades. Dos fets importants. Acabeu de saber quina edat té el Jaume. Vinga, va. Feu números, aquí no ho direm. Ara ens falta el dia i... Ja, ja, que és una mà, és una mà. El dia encara falta una mica, falta una mica. Ja ho sabem. Aleshores s'esporten bombons i coses i aprofitem tots. Clar, no saps aquí, no m'entenen. Doncs, bueno, el va escriure, la major part del concert, el va escriure el Joaquín Rodrigo, el va escriure a París. I llavors el va interpretar a la guitarra, perquè sabeu que és un solista de guitarra, i, bueno, és amb orquestra. Sí. El Juan Manuel Cañizares, és un guitarrista i compositor. Bueno, magnífic, magnífic aquest guitarrista. Una passada. Bueno, ha guanyat premis, diu, premis tan prestigiosos com el Nacional de Guitarra, el Premi de la Música. Ha estat el primer i únic guitarrista flamenc que ha estat convidat per la Filarmònica de Berlín. Allà ha tocat, clar, el concert d'Aranjuez, del mestre Rodrigo. Durant deu anys li havia col·laborat amb Paco de Lucía i ha compartit escenaris amb molts artistes, com Enrique Morente, Camarón de la Isla, Serrat, Alejandro Sanz, moltíssima gent. John Paul Jones, Peter Gabriel, Michael Brecker, Mike Esther, Aldi Meola... Bé, moltíssima gent. Un currículum, mare meva. Sí, sí, no, no, és per tenir-lo en compte, aquest guitarrista. Em sonava una mica, però és la primera vegada que ells actua en directe i val molt la pena. És un concert preciós. Bé, jo us deia que aquell dia eren tres peces. La primera, el concert d'Aranjuez va ser la segona, no? La primera és una peça curteta, que era la primera audició que es feia, es diu L'Absència, redura deu minutets, i és una peça que s'ha fet per encàrrec. Això li van encarregar a Lector Parra i, bé, és una... És un encàrrec del Centre Nacional de Difusió Musical i és una obra obligada en el concurs internacional de direcció d'orquesta que es fa cada any, cada any es fa aquest concurs de direcció d'orquestra i llavors hi ha una peça que sempre és d'obligada a execució per part dels participants, no? Doncs aquest any era aquesta peça d'encàrrec que era, això es diu, l'Absència, no? I parla, bé, ho ha basat en l'obra literària de l'escriptora francesa Marie Dianj, que parla sobre... Es diu Tres dones fortes i parla sobre la immigració i sobretot la immigració sud-africana, una persona que hi migra i, bé, una miqueta amb la família i així, no? I amb les dones que es relaciona. El va dirigir, tot el concert, un director de 25 anys. Hòstia! Es diu Lorenzo Bioti i va ser el guanyador d'aquest concurs de directors que us dic jo de Cadaqués. Llavors, en el concert de l'Auditori d'aquell dia va venir a dirigir Tosdota el concert. És una miqueta, doncs, com a reconeixement també d'haver quedat guanyador, de distingir en aquest guardó. I ja està. La tercera peça que van tocar va ser de Beethoven, la Sinfonia número 3, en bemoll. És coneguda també com la heroica i és una de les més innovadores del Beethoven. Es va estrenar el 1805 al teatre sota la direcció del mateix director, també d'ell mateix. Aquesta ja era sense instruments de percussió, apena si hi havia instruments de vent, molt poquets. Els de corda també no estaven, per exemple, ni les sarpes, ni hi havia poquets ni solistes ni corals. És una obra com més de petit format, potser, no? Una mica, no de cambra, ben bé, però sí que és de petit format. L'orquestra amb poquets instruments i tots només de corda. També molt maca. L'heroica de Beethoven, molt maca també. És una miqueta, bueno, doncs això per recordar tota aquesta programació que fan a l'auditori. Realment és una programació increïble. Sempre que ens comentes, unes peces magnífiques, eh? I, bueno, hi ha el teatre, bueno, plen d'home a home, el teatre, avui dir, l'auditori, pleníssim, pleníssim. Estan tot ple, tots els seients, totes les llotges, tot ple. Clar que sí. Molt bé, doncs ja que estem parlant, una miqueta de música clàssica, i per fer un comentari, estem escoltant de fons la música para los errores fogos artificiales, de Händel, que això és una peça del barroc, d'aquella del barroc més vinculat amb els cortesans, no? Amb el que seria, és una peça feta, que no recordo per quin rei, però és una peça justament, no?, per la contemplació d'aquests focs artificials, no? Jaume, parlem de cinema. Sí. I comencem amb Tribunal, que és una estrena estreníssima, vaja, de re. Sí, però va... D'avui, no? Bastant als Òscars, sí. Aquesta va estar als Òscars, ja, Tribunal, no ho sapia pas. Sí, sí. És una pel·lícula índia. Sí. A mi, la veritat és que jo, no sé per què, però, que cada vegada tinc més bona sintonia, doncs, amb aquest cinema així, que et pugui sorprendre, no? Perquè, esclar, vull dir, normalment, ja ets una mica fantasiós i que t'agrada que t'expliquin històries, però la veritat és que a vegades es repeteixen tant les històries que dius, bueno, aviam, per exemple... molts anys, ja, home, que veiem cinema, fill. És que, arriba un moment... No, no, no, no dic per l'edat, ho dic per en general, que som gent que has vist molt cinema, però jo també... Molt, ja ha arribat, esperem nosaltres, tu. No, no, però que ja han entregat... Tinc un segell posat ja, oi? I tant, home. I meu. I llavors, doncs, dius, a veure què m'aporta, doncs, una pel·lícula d'aquestes. Aquesta és una d'aquelles pel·lícules que no es pot recomanar, sobretot a persones que et confessen des d'un bon principi que ells al cinema el que els interessa és que els distregui i tal, i fora. Tota persona que sintonitzi amb aquest valor, doncs, no cal que vagi a veure aquesta pel·lícula. Llavors, per qui és recomanable? Doncs, per tot un seguit de persones que es mira la Índia, probablement des d'un tòpic tan tòpic com aquestes, no sé, d'aquest monzón i tot allò, que és... La boda del monzón. Això, sí, Bollywood i tot. Tot allò de Bollywood i tal, no? En canvi, aquí no hi ha res de tot això, vull dir, aquí estem parlant de justícia, precisament, de tribunal de justícia i d'un cantant, definitiva, que és una persona que està... que és una oposició en el propi sistema, no? I llavors, lògicament, va de tribunal en tribunal, vull dir, però gairebé sempre es troba amb el mateix i aquell és bastant condescendent, però arriba un moment que diu... Prou, ja, anem al general a veure què diu, perquè jo et sembla que estic aquí alimentant una bestiola que no és pas el que vol, el mateix sistema que en definitiva represento des de la justícia, no? I llavors, esclar, és el que dèiem amb el company que m'ha anat a veure, és un tempo molt apagadot, vull dir, les coses passen, ja en raó, ja, eh?, però, vull dir, passen a poc a poc, eh?, i un mateix espai, i tal, però quan surts d'aquest espai, que veus quan ell es dona, i això és molt interessant, quan ell actua, normalment és el que podríem dir, això que s'ha fet últimament, en una plaça, que hi ha uns blocs allà enormes, no?, com la plaça Catalunya de Cordellà, per exemple, i allà, al mig d'allò, i llavors veus aquell escenari ple de colors i tal, i ell, doncs, amb uns rapicons que té, que li fan la veu i tal, doncs, com va manifestant tota protesta, i el que és veritat és que durant els tres, em sembla que són, espais musicals que anem veient al llarg de la pel·lícula, doncs, l'últim ja pràcticament ja no diu res, saps, allò que ja no, ni protesta, però també el posen al tribunal, ja tenen posat el film, jo actua allà, doncs allà anem, l'agafem, el portem i se li fa un judici i tal. Hi ha un final desconcertant. Sí? Sí. És un final que vindria a explicar una mica el que, això que jo esmentava fa una estrona, que l'Índia té un, i sabem d'uns estereotips, no?, vull dir, la tenim tipificada. Descastes, també. Sí, bé, però aquí això queda molt aigualita, eh? No, vull dir, en tot cas, sí que veuríem, però tampoc insisteix en això. El que, per exemple, és jutge, eh? I llavors hi ha el fiscal i hi ha el defensor, doncs, bueno, és com qualsevol altre, vull dir, no, no li veuràs, no li ve, jo no li he vist una diferència al que podria ser un jutge, un fiscal i un advocat defensor. Segur que els jutges no són dels d'àlits, sinó són dels bremants. Són, sí? Són de les castes altes, segur. Segur. Però això no... Sí, perquè no tenen accés a una educació, ni res. Tampoc parla la misèria, aquesta pel·lícula, no. Vull dir, en tot cas, parla que aquí pot, o sigui, el que escolta aquest senyor, doncs sí que és, és un poble plener, això sí que es nota, no? A més, els blocs aquells, res de luxe, ni d'això. Vull dir, és una pel·lícula rica amb matisos, a mi m'ha agradat molt precisament perquè salta aquest tòpic que tenim fet de la Índia i que està atracadíssima. No, no, ells van evolucionant. Hi ha una estona que es veu una llibreria, una llibreria, una impremta, eh? I, oi, tots treballem... Tu, la llei, si és un... La traça que t'he de posar quatre papers un a sobre o a dins a l'altre, vol dir que saps... Ja ho ja tenen allà el llibre. Una modernitat, sí. Sí, manual, manualment, no? Sí, sí, manual. A més a més, res d'impremtes aquestes sofisticades, no? O sigui, no sé, m'ha cridat l'atenció, m'he trobat molt, molt bé a dins. En quant a aquest final, que a mi m'ha sorprès i molt, és un final, és com una filosofada final, no? I és com dir, i no us creieu que aquests no saben el que es fan? Aquests saben bé o en volen anar i tenen un altre equilibri i, bueno, i se'n van com nosaltres que agafem tota una família i ens anem a un parc d'aquests aquàtics o algun d'allò i ells també, també ho fan. Vull dir que no, a veure, vull dir, bé, bé, d'acord, ja està. hi ha una directora, la Dipa Meta, que és indú, també, i havia fet unes pel·lícules molt interessants, eh? Sí, foc, aquesta és molt bona. Era foc, aigua, aigua, aigua, la vaig veure no fa gaire, jo, sí. I era molt potent i molt crític, també, amb aquest sistema, aquesta tradició, no? Per exemple, quan mor el marit i la dona que també ha de marxar, és com si s'hagués mort, també, no? Estava molt bé. Sí, sí que hi ha, clar, hi ha una part que estan més, a veure, més occidentalitzat, potser, no? I són més, més, una miqueta més avançats o més crítics, no? Val a dir que, diria que és encara això, pot ser, eh? Sí, eh? Que sí, diria, perquè en algun moment ho esmenten, però no t'ho puc assegurar, eh? Bé, podem mirar la pel·lícula. Tribunal, no? Sí, tribunal. Es diu tribunal, sí. Molt bé. Fantàstic. Molt bé. Doncs passem al, cinema anglès, el Tom Hopper, que va fer, ha fet La xica danessa, aquesta pel·lícula que per l'Alicia Vikander es diu la noia, la partenaire, no? De l'ex-màquina. De l'ex-màquina, exacte, senyor. Una pel·lícula preciosa, aquesta, és molt bona aquesta d'ex-màquina, també. Jo la vaig veure que no fa gaire i és un tros de pel·lícula. I bé, i aquesta, doncs La xica danessa, res, en teoria, semblava que anava a guanyar el premi, el que seria... La pel·lícula de parlar no anglesa, no? No, al revés. No, no, no, era una pel·lícula considerada... No considerada, no, dins dels Òscars, hi havia gent que estava nominada, estava nominada al noi, a Lady Rayman es diu, aquest nano? Sí. Rayman es diu, no? I, bueno, el que va fer l'any passat, la teoria del todo, no? Que va guanyar, i era molt poc probable que guanyés, i tothom deia, el deu que ha dedicat, però hem de donar quatre nominacions, i, pa, i li van donar, ja està, és lògic, no? I punt. Però, bueno, a veure, jo el paper, jo crec que en aquest cas, i ara trencaré una llança a favor d'Alicia Vikander, d'aquesta noia, jo crec que ho fa millor, ell ho fa molt bé, ell ho fa perfecte, però a ella m'agrada molt més el que fa ella que el que fa ell, sincerament, perquè ella és un paper complexa, no et dic que no, i hi ha una evolució, diguem, des d'una posició, no extremadament, és a dir, sempre... És com si ell fos la pastanaga, és veritat, vull dir, clar, vull dir, és això, vull dir, que em refereixo que el seu paper és el més cridaner, perquè estem parlant del primer transsexual o el primer transgènere, que és com es diu ara, de la història, i clar, i a partir d'aquí, doncs, l'evolució dels seus personatges, deu ser un noi no excessivament mascle, per entendre'ns, vull dir, era una persona, era un pintor, vull dir, inicialment, i a partir d'aquí, doncs, bueno, em refereixo que el seu aspectre físic i la seva forma d'actuar... Sí, era finet, era una persona educada amb les formes, si li vols dir d'aquesta manera, i aquesta evolució que va generant, que ho fa perfecte i és absolutament espectacular. Bé, la pel·lícula, digues, digues... Em permet, em va afeminada estèticament, per exemple, però en canvi, no pràcticament, o sigui, hi havia, hi ha una combinació. Exacte, és una evolució molt elegant, a veure, és molt curiós perquè és un amanerament, si vols dir-li, aquesta manera, o que ho utilitza, però molt basat en les formes de final de segle. Això és meravellós, és que és una cosa que, imagino que és com tu, ja es veu que hi ha una mica de forma cap a l'home. Digo clarament, molt aristocràtic. Sí, és que jo potser de forma una mica cap a la línia de l'home o de l'art, no? Però és que és una autèntica meravella els espais, els llocs, les localitzacions, i hi ha una casa de l'Hector Guimard que, bueno, és que, jo crec que no pot ser que estiguin fent la pel·lícula dins d'un edifici Art Nouveau catalogat com a patrimoni de la humanitat, no? Perquè és el cas, a més, quan vas cap a dalt que veus les clarabolles del sostre, dius, ostres, és que no hi ha dubte, ho estan fent aquí, no? Imagino que amb molta cura hi ha molta història. És el despatx on està l'amic aquell, i no i tal, allò és preciós, allò és, busca uns apartats d'aquest aspecte que val la pena solament per veure això a nivell artístic, a part de la pel·lícula que és boníssima, aquest tema, com a comentari. Per l'altra banda, bueno, és una pel·lícula que ja sabem és un fet reial, el primer transexual de la història, l'evolució que podríem imaginar, l'època és molt bona, estem parlant d'això també d'un principi del segle XX, que a més és molt maco, es veu la veu l'època, el moment de la gent com es mou, l'entesa, els metges, no? Vull dir, quina forma, no entenen, tracten aquesta personada de malalt mental, no? Vull dir, no entenen. Els psiquiatres. Els psiquiatres, no els metges en general. Vull dir, compte, i és un, eh, només, no juguem amb això. No, no, no és un, Jaume, no, no, són tres, recorda, que el primer és el més descarat, però és que un altre envia a buscar els celadores per tancar-lo amb la camisa de força, dius, home, i l'altre se n'adona, veu que posa esquizofrènic a anglès, no?, i salta per la finestra perquè senyor ella hagués acabat tancat, com a dir, que és el que diem, estan a les beceroles del coneixement mental, no? I, bueno, fins que troba una persona a prova davantada, que és el primer que fa aquesta operació, fa l'operació i ahí lo dejamos. Ja està. No vull dir més res perquè, clar, és el que ja... Sí. Bueno, en trailers també es veu una mica això, no?, aquesta evolució. Ja, exacte, aquesta evolució. Ell està casat, no?, penso que ell està casat. Sí, sí, sí. Precisament és el que diu, que la dona és la que porta un paperat. Porta el pes a la pel·lícula. Ella també és pintora, no? Ella també és pintora. Per això és la que li fa primer vestir-se de dona perquè li ajudés a pintar, a posar per pintar el quadre. Sí, sí, sí, sí, sí. És a dir, per un costat, ell és el pintor conegut i llavors ella no és la pintora coneguda. La veia cosa que diem, tornem a parlar que el tema de les pintores comencen a arrencar, però encara hi ha així, hi ha molta, el barxant quan li va portar... No, no, no, no, no. Ja se la mira d'una manera fins que li porta una cosa que li crida l'atenció. I quan li agrada el que li porta, que és la Lilith, que és el marit reconvertit i tal, és quan comença a interessar-se. O sigui que això és nou. Sí, però quan la primera vegada ni ho mira, com dient, va, una pintora. Jo crec que hi ha un referent també amb una certa reminiscència, no? També per la forma en què se la mira i tal, com dient, el teu marit, a sobre tens el marit famós, tu que has de pintar per aquí. i clar, és que és com dient, saps? Com Caine, no? L'Altine Burton. Com quina? Caine. Ah, sí. Aquella parella de pintor. Ah, sí, perdona, perdona. Sí, sí, que ella, que ella. Exacte, la mateixa. Sí, però ella acaba de dir dues coses importants, no? Això que dius de la dona, encara... on vas, home, no? Ja tens el marit. És que és això, que és aquesta percepció del món de l'ara en la dona. Sí, una mica de misogínia o de menyspreu, el vascrisme, no? Sí, sí. I el convenciment que l'home sempre per davant d'allò. I després això dels metges, jo penso que amb això hem de ser molt d'allò. Clar, és que el que tenim més complexa és la ment. tot l'altre, ja gairebé ho hem controlat, però la ment és que això és és una bomba de rellotxeria, gairebé. És que, clar, a una persona que li dius a aquesta gent que ja era complexa, que tot passava per matisadars, tothom anava per aquí, es tancaven allà pobrets, clar, és el moment que li diu ell, tot l'explica el que seria les sensacions d'una persona que és una dona amb un cos d'home i a sobre la dona li està dient que té la raó i que és veritat i la dona entén la situació, clar, és que, clar, els metges, bé, els metges no, que sigui altres antidiluvians diuen, bueno, aquí és que no, són tots que... No està ambientat això. Ambientat a Copenhague i a París. A 1926 ara, o 16, o por ahí van les tíos. Però em refereixo que l'ambientació decorativa és una ambientació del que seria la Belle Époque, però els edificis que utilitzen a París són edificis de l'Art Nouveau, que són magnífics. I a Copenhague és la línia aquesta del que seria el port, aquestes cases immensament com palaus que passen de porta en porta, no? Vull dir, una sensació de gran amplitud, no? És una pel·lícula que ens aporta art, també, no? Vull dir, que ens el fa present. A part del treball dels dos, jo crec que l'estètica, els moviments que ell fa quan està amb aquella noia que imita les seves formes, vull dir, hi ha un joc, és clar, aquest director és molt bo, és un senyor que té una capacitat. Ho has passat bé, que sí. Jo ho has passat molt bé. A canvi, la crítica està més aviat crítica. Sí, és que només per, jo crec que és el conjunt, vull dir, no és el fet de dir, el David em deia, és que el tema em fa mandra, és que el tema és el tema, d'acord? és el fil conductor, però hi ha tota una silla de components al voltant que jo crec que és més important, de debò, val la pena, jo crec que no... No, i és veritat que hi ha unes que fa mandra, no? Jo, per exemple, l'esport like, vols que et digui? I està molt bé, vull dir, ho reconec, i segur que m'ho passa. Home, jo l'he vist, però et dic jo que a mi em va fer molta mandra, jo m'ho vaig obligar a veure-la, la vaig veure, vaig dir, està bé la pel·lícula, però de la veure dos cops. Ja està, és això. Ja està, està molt bé, però no em mata, no, sí, està bé, està bé, però coi, m'has xitxa, que estem molt acostumats a veure un cinema a nosaltres que ens en tira tota la cara. Com per exemple, el sicario. Ai, ai, ai, que ara la deixarem anar, no? Ah, que no. Espera un moment, David, ara parlaràs de crit, d'acord? Aquesta pel·lícula, un clàssic ja segur per la història del cinema, però abans res, dos minuts i quatre segons perquè recordem simplement la mort de George Martin, que per molta gent que no hi sonen campanes és el gran productor dels Beatles, va ser el descobridor dels Beatles, no? I bàsicament hi ha una cançó bàsica que va dir aquesta la graveu sí o sí perquè amb això us fareu no famosos, guanyareu el món, que era Yesterday de Beatles, molt coneguda, i aquesta cançó va morir amb 90 anys, no? I és l'últim gran productor de, aquí ja no és quants més, però aquests senyors són els que tenen la capacitat de saber els grups visionaris i a banda recomanar les cançons se'ls faran famosos, és una persona molt important però que queden com en una segona fila, no? Sempre són els cantants, els compositors... La raça humana evolucionarà cap aquí i allà coincidirà aquesta cançó. Doncs aquí tenim el Yesterday dels Beatles. Sí. Yesterday All my troubles seem so far away Now it looks as though they're here to stay Oh, I believe in yesterday Suddenly I'm not half the man I used to be There's a shadow hanging over me Oh, yesterday came suddenly Why she had to go I don't know She wouldn't say I said Something wrong Now I long For yesterday Yesterday Love was such an easy game to play I need a place to hide away Oh, I believe in yesterday Why she had to go I don't know She wouldn't say I said Something wrong Now I long For yesterday Yesterday Love was such an easy game to play I need a place to hide away Oh, I believe in yesterday Oh, que bé Molt bé Aquí estaven cantant tots, eh? L'única, clar No presentem perquè no tenim una càmera Ui, ui, ui Mira, veus? Dona totes les Beatles perquè he sortit Escolta Digues Però sí que hi ha càmeres No, aquí no No, no Però això es pot fer amb càmera i tot Bueno, bueno Buscarem l'estudi amb la càmera perquè se'ns vegi Una fotografia perquè es vegi tothom Qui som, com som No? No, Carles Deixa, deixa, deixa El misteri de la ràdio David Crits Un crit Un crit, no? Com vas acabar Vas dir Ah, què és això? S'ha acabat Bé, el que passa que el senyor Clint Eastwood amb Milions d'Ollars Baby ja ho va acabar de dir tot I, doncs, ja No sé què més es pot dir D'aquest gènere A Clint Eastwood, oi? Que sí Ja ho va acabar de dir tot A més, ja introduïa altres factors I... No, com a pel·lícula de Vox era brutal, eh? Sí Milions d'Ollars No I a més Què passa aquí? Bé Quina passada Per nostàlgics, aquest film Per nostàlgics de... Bé, Rocky, en el seu moment la pel·lícula no va estar malament la primera Va introduir un tema que Sí, s'havia fet alguna cosa No sé si ara Toro Salvatge És posterior Sí, és posterior a Rocky Sí, sí, sí Sí? Toro Salvatge és de l'any 80 Sí, home Toro Salvatge és de l'any 80 Vale I Rocky és de l'any 76 Sí, és així Sí, Rocky segur Sí Clar, llavors Qui és el... El Robert De Niro El Robert De Niro Sí, no té res Ara us fareu una pel·lícula de... Diguem-ho així que Toro Salvatge és Auge i caiguda Clar I Rocky és una pel·lícula de superació D'un paio que... Que és un obrer Un pària de la societat Que bé, que l'únic que té és... És un home manipunt És un home fort I amb unes ganes de lluitar Sí, és veritat I així I ja està I aquí què passa? Aquí, bueno Ja han passat 5 o 6 pel·lícules Ja no sé quantes I bé I aquí Se'ns en va I clar Si la película El Rock Ja no n'hi pots treure més suc Del que hi ha Sí, sí És un home allà gran Que només porta un restaurant I que ja està Totalment desvinculat Del món de la boxa I apareix Qui era el fill Del Apolo Creed Ah, bo Per això es diu Crit La pel·lícula Ah, vale, vale Que vol ser el seu primer gran rival I després van ser grans amics I bé I tornem una altra cop A començar de nou, no? Un nano que bé Que no es fa dir Crit Perquè no vol tenir L'herència La malpara Sí, el cognom Però després no té més nasos Que fer servir el cognom Perquè bé Perquè és el que realment Fa negoci És el que crida, no? I estem en les mateixes Estem en les mateixes Doncs Un piqui Amb el En el boxejador Més dur Del moment Que és ruta Que coincideix En aquest cas Que és un britànic Sí I bé I estem En el de sempre Hi ha uns romans Pel mig A més A més És l'entrenament dur Ell li demana Al Rocky Doncs que l'entreni Bé No, no La pel·lícula no aporta res No Comparada amb Milion Dollars Baby És que dius Per favor A mi hi ha una pel·lícula D'aquest sector Que em frapa molt Que és el boxeador Aquella pel·lícula Com es diu aquella? El Mickey Rourke El Mickey Rourke No, el luchador Lluït Lluït Lluït Lluït Perdona, sí senyor Allò és lluita lliure Jo aquella pel·lícula Lluita lliure era això? No Sí, sí, perdona Lluita lliure És wrestling Que és diferent Ah, sí, sí No té res en espons El boxeador És la cançó De Simon y Garbunker Perdona No té res a veure Allò no és un esport Allò és un espectacle Ara en confundim No, no, no Allò és un espectacle És un xou De circ Senyor Però què passa? Que evidentment Té una aparència De pseudoesport En què els lluitadors Doncs bé Fan teatre Fan teatre Fan teatre És que si es fonden les gardelles Que es quedaran allà És que per un segon I confós No sé el per què Aquella pel·lícula No la vaig poder acabar No la vaig poder acabar Ah, ja em va agradar molt, eh Però és que no vaig poder No, no vaig poder Vaig veure un paio Que és que se n'anava al pou de cap D'aquella manera Ja, bueno, clar, això sí Que és que no podia No podia Però és que a més li quedava bé Feia mal Li quedava bé Tota l'estètica Que portava la gent Sí, però és que ell Era tan dramàtic Exacte És que ell és El Duky Ruki És un personatge Tant decadent Totalment Tant decadent Clar, clar, clar El que has sido I el que t'has convertit És veritat, eh És que el Elvis Pregn Els altres temps Feia això Ja, tio Comparat amb aquest Sí, sí, sí Però tampoc no creus Que el Cibestres Estraneta de Porta Va totalment Amb implantes Per allot arreu Sembla la mare, eh Sí, sí, sí El que he vist Que fa pena Realment És això en trevolta Ah, sí? S'ha tocat o què també aquest? Uh! Sí? Uh! Quin horror, eh Aquesta gent que es toca D'aquesta manera I el Nicolas Que ja va passar Per un període Que també se puso de tot No ho sé aquest Però aquest encara aguanta Prove la cara I la Renée Selvèger És que hi ha gent Que canvia No són ells No són ells Hòstia Fatal No, no S'ha de l'estètica De cop i vol Com nosaltres S'ha de l'envellir Hi ha una pel·lícula Dels anys 50 Aproximadament Potser una mica més Sí Que es diu Més dura serà La caiguda Del Humpery Bogart Ah, no Humpery Bogart No l'he vist Però sí És una pel·lícula Que parla molt bé Del món De la box També De la manera De la combinació Hi ha unes quantes El Rocky Marciano Sí, cap als 150 Un parell d'aquestes Estava molt bé Jo aquesta sí El Humpery Bogart Fent de promotor I tal I lluitant Contra les organitzacions Mafioses I tot Aquella també està molt bé Blanc i negre Crec que era del senyor Rosen Pot ser Ho dic de memòria El nom no me'n recordo Bé Ho mirarem ara És perquè Sí, sí, sí Si no, no, no Són pàlids Pels fans del Estalone Que s'ho passin bé I ja està I que relaxi una estona Rosa Anem al Caixa Fòrum A parlar dels petits cinèfils Oi que sí? Sí, no És que és un cicle Que està molt bé Que començarà Aquest dissabte L'IA 19 De març Mira el dia de Sant Josep Ah, mira Dissabte 19 a les Sí, a les 12 No, no, al matí Al matí Clar, se suposa que són sessions matinals Pels nens Està pensat El que fan és revisar Les pel·lícules dels estudis armant I llavors val la pena Perquè posaran el Chicken Run Envasión a la granja Aquesta hora bonic Serà amb la Ginger La gallina Que hi ha Líder Sí Doncs aquesta serà Aquest dissabte Després El dia 26 Les increíbles aventures D'Iguales i Gròmit Que aquesta també està molt bé També, molt bé Un altre que és Cortometrajes Perquè ells tenen Molts curts també El següent dia Serà el 9 d'abril Tot de cortometratges Dals estudis armant I ja el dissabte Dia 23 d'abril Mira el dia de Sant Jordi L'Ovella Saum És un cicle de 4 dissabtes Que està molt bé La mirada de l'Ovella Saum Com quan mira Però jo sempre insisteixo Diu que cicle el Kids Petits cinèfics o Kids Però jo crec que sí Fes que us recomano per tothom I a més les 4 estan genial I que quedi clar Que no són petits No, no, no Així a més és topmòs I amb els ninos aquests Que és una passada Això a Caixa Fòrum dius A Caixa Fòrum Sí, sí Començant S'ha de remanar a entrar Tal o Suposo No, igual no Igual és anar a arribar I ja està No crec Aquestes coses Hi ha nens també Que amb molta Antelació Tampoc no ho saps mai És a arribar I ja està Molt bé No siguin parlant de cinema Sí A veure No, és que estàvem mirant El David Com que té un aparell No vagis tu Quin aparell que té Ui, ui, ui Esto Que l'ha t'impressionat Ui Per sota la taula Quantes polsades et mesura Escolta On està la direcció Veus com Mark Ronson Jo m'he fixat En el carcàs Aquesta foscada Rosen Rosen Sí, no Mark Ronson Aquest era molt bo Sí, bo, bo Ja veuràs com Com té una filmografia L'aparell del David És un telèfon D'aquests Mòbils Que no vegi Vale, vale, vale Ha quedat clar Acorde Ha quedat clar Per les ogentes Sí, sí Jo estava pensant Que m'estic perdent Però bueno El premi Jo que soc aquí El premi del senyor Aquesta sí que probablement És de Palniuman David, parlant d'aparells Amorra't el micròfon Ara, ara, ara No passa res, passa res No, ja que estem parlant De coses rares Hi ha una novel·la Que es diu Amorra El piló El piló de Maria Fèndia Que van fer la pel·lícula L'Escot És de Quernallà Sí, exacte Sí, exacte Ho sabia? Sí, ho sabia És una pel·lícula Bastant pujareta de to Molt pujareta de to Molt de temps Bé, havíem participat A Ràdio Quernallà junts Sí, anda Molt bé, molt bé Creguis que tenim aquí també No, no, no Aquí un bagatge de gassos Què vols explicar Jaume? Perquè ja vull parlar D'exorcisme en el Vaticano Reu, un minut Però digues, digues No, no digues tu, digues tu rei No, jo el que voldria fer d'això Insistir en aquesta pel·lícula Que ens aporta l'Àngel Quintana És una... Ell diu, eh Diu Fa uns anys Durant l'assetjament de Sarajevo Un periodista Que estava... Una periodista, perdó Que estava refugiada A Girona Va dir-me Que podia venir a casa Per veure el vídeo Que li havia enviat La seva família Que estava tancada a casa En plena guerra Estem parlant de Sarajevo, eh Evidentment Les imatges del vídeo Em van marcar de manera Molt especial en el vídeo Es veia una família Asseguda al sofà Davant el televisor Amb les persianes abaixades Que intentava passar El temps de la millor manera possible Era l'antiimatge d'una guerra Però probablement La més real I posava en evidència Que més enllà de la violència Tota guerra És el reflex De l'angoixa I de l'espera He pensat Que aquestes imatges Quan he recordat Que havien Que aviat farà 13 anys Que van començar Els bombardeixos A Bagdad I que En aquestes dates Molts Estaven pendents De les manifestacions Contra la guerra Que s'estaven organitzant En nombroses ciutats Era el temps De la fotografia De les Osores En què El nostre govern Aprofitava La majoria absoluta Per posar en evidència Els seus deliris Les imatges televisives Que van començar A veure De Bagdad No tenen res a veure Amb aquesta idea De l'espera El 21 de març De 2003 Les televisions Ens mostraven L'esquid line De la ciutat Sota una tempesta D'estranys I temibles Focs d'artifici I pocs dies Després Ens van començar A mostrar Els trets Pels carrers I els soldats Americans Fent cabre L'estàtua De Saddam Hussein Tot plegat Per les suposades I inexistents Bombes De destrucció massiva Bé Doncs tot això Que penso que El més interessant És el que acabo de llegir Aquests darrers mesos Ha començat a circular Per diferents festivals De cinema I per la cartellera francesa Una pel·lícula Titulada Omelan Trash Jules Dirigida per Apps Far Far Far Far Far Far Far Far Far Es tracta d'un documental En dues parts De prop de sis hores De durada Filmat a Bagdad Abans que esclatés A la guerra I dos anys després Durant l'ocupació Americana Ostres Hi ha més coses Jo penso Tot el que va passar I també L'aportació americana T'has fixat quina diferència La televisió Ens va mostrar Una cosa Evidentment Ho recordem molt bé I tal I llavors De cop i volta Aquí Hi ha una senyora Que diu A veure Això és de realitat L'intimitat L'intimitat Dins de la casa Com vivia en aquell L'angoixa De la bomba Que cau En fi M'ha semblat Que era molt Interessant Però aquest documental Aquest documental Que es diu Homeland Homeland Es pot trobar Em refereixo Que passa per festivals Però s'estrenarà O això no posa referències No? No ho crec S'ha de ser tan llarga Tranquil Tranquil No més carreria Jo buscarem Jo buscarem O sigui Fa promoció del fet A veure A veure Em pensava que promocionava Que això seria Que amb el temps Seria estrenada O alguna cosa Però no Promocionava Que seria Que passen per festivals Insisteix en el fet Això sí que val Per interpretar I a més a més Amb la falsetat Aquella Per donar una opinió Unes bombes Fantàstic Que ho han trencat Altres pel·lícules Però estem atents A veure si arribes a sortir Sí Bueno Doncs parlant d'una cosa Molt més liviana A més així Més estar per casa Parlem de l'exorcisme En el Vaticano Que té un títol Traduït molt lleig Perquè en teoria En anglès és The Vatican Tapes És a dir Els arxius Del Vaticà Queda més guai A mi m'agrada més Aquesta idea Perquè l'exorcisme En el Vaticano Parece que allà Tot va estigui En el traductor Traditore Exacte Aquests són Els principals són El Michael Peña No és que t'ha conegut El Michael Peña Sí És un home Jo diria que és mexicà I tal Vull diria que és Aquests trets Una mica així I una joveneta Que es diu Olivia Taylor Dudley Que aquesta noia Ha fet molt poqueta cosa Encara És una noia molt joveneta Però que promet És d'aquelles noies Que té una mirada profunda Emulsius molt clars Roseta Jova però que té presència És d'aquelles noies Que la cara Vull dir Es menja a la càmera Això és molt important I el director És un senyor Que es diu Marc Nebeldine Que aquest senyor Ha fet coses Tipus com Ghost Raider Això que va fer El Michael Ai El Nicolas Cage I Crank Que va fer Pel·lícules Que és una mica d'acció La pel·lícula en si mateix S'aguanta molt bé Perquè els efectes especials N'hi ha Però estan molt ben fets Està molt ben organitzat tot És una mena de Vinculació D'aquells arxius Del Vaticà Que evidentment Donen per suposat Que hi ha hagut un exorcisme És un cas Real en teoria O bastant real A una investigació És a dir Fa una Però jo crec que això D'arrel té poc Ja t'ho dic Perquè sincerament Si va passar tot allò Que va passar Mare de Déu Senyor Ja allò més val Que deus agafi confessats Perquè això és impossible Però es basen en coses Que en teoria Han passat allà Una noia joveneta Que pateix un tall Determinat I es va a l'hospital I comença a tenir Un contacte Amb una mena D'auraca D'aquelles I comença a haver Un canvi Amb la seva vida Amb les seves coses I hi ha una mena Com de reaccions Que comencen a pensar Que això no és normal Que no és una reacció Que pugui venir donada Per una infecció Generada per un tall Vull dir que podia ser donada Per una mena De no sé De tétanos Una cosa d'aquesta rara No és una cosa Que se'n va més enllà I bé I al final La comença La preució La tenia molta mala bava Molta mala bava Va pujant el to Va pujant el to Es converteix en una pel·lícula De por Directament Realment El que fa el paper d'exorcista Recorda bastant De l'exorcista De l'exorcista El concepte Com a tal Vull dir la forma En què actua La forma en què es remou Insisteixo No hi ha efectes especials Gairebé Fins que al final Llavors aquí Diu Vi a ponerlos tots juntos Llavors aquí És quan la nena Es comença a trencar I tal No sé què Llavors surten tots Volant Bé Era creïble Fins a un moment La pel·lícula Jo me l'anava creient Fins que no m'he creu Llavors aquí és el problema Jo crec que aquí Van intentar Pecar Hauríem pogut fer Un tema molt més casolar Vull dir Amb l'aspecte Molt més creïble I no arribar És a dir A fer una cosa Tan al final Tan espectacular I M'ho hagués passat Potser Però al final No m'ho en passo I aquest és el problema De la pel·lícula Però en si mateix A la gent que agrada Aquest tema dels exorcismos Mola Ja està No creus en un exorcisme És qui era exorcista Jo crec El què És qui era exorcista Qui era exorcista M'ho sentit Ah sí Ah sí És veritat És veritat Tens raó Que vaig llegir-lo Amb el llibre del Xufo Llorenç O sigui que sí Ara m'ha vingut al cap Al dir-m'ho Tens raó Tens raó Bueno Què més tenim Sicario David Una mica recordem Molt per sobre Sicario Bé Fil del Denis Villaner Digue'm la teva La teva opinió Jo una mica T'empalmo Sí Un film dur Sí El que passa és que Bueno Al principi Sí, al principi I té unes Marca una alçada Que després potser No segueix els derroters Del principi Ja Sinó veus més L'intringulis El pic entre Les diferents coses De policia Entre la CIA Ells són de l'FBI Clar És aquesta cosa interna I dius No, no, no No entenen aquesta guerra bruta Ells són uns policies més Més afront Més nets I els altres són més Aquí hi ha que carregar-se això O sigui com sigui Punta pelota I el Benicio del Toro I si cal Contractem un altre Un altre sicari Un altre assassí Que ve de Colòmbia Per carregar-se Els sicaris mexicans Que és el Benicio del Toro Que és un trajero Que fa de faratge L'exterminador Però no té Commiseració amb ningú A veure També el tio està Fumut perquè Està ressentit Li han fotut també En l'aire de la seva vida No? Sí, no té Ell va pel que va I ja està Jo l'escena del sopar Quan va veure aquell Dic no ho farà No ho farà No ho farà No ho farà Vaja I que s'escuidi la noia Que també li fot dos trets Vull dir Per això Per partir-la Però vull dir D'una sèrie de coses Que ja volem que es veureu Però dius Ostres Que no et pots rafiar D'aquest pavo I al final firma Hombres i firma Sí, sí, sí Com una campiona Clar, clar Jo em dien No me fio d'este Que me pega aquí 4 Encara que ja dius Ah, t'he de rematar Però no, no, no té nassos A veure És el que diem És que és un Fa molt bé El Benicio del Tor És com una persona Que no té empatia Per un costat Però per un altre Dius Una bestiesa, eh? T'he quedat mal Et posiciones una mica Al seu costat també, eh? Sí, clar Dius una mica Ojo, a mi Si m'haguessin fet El que m'han fet A lo millor Iria por ahí Jo sempre dic És com aquest personatge Que jo us comento abans Aquesta sèrie Que no l'ha vist Perquè es diu Dexter Que és aquest assassí En sèrie Que mata Perquè està ressentit Per una sèrie de qüestions I mata aquests que són dolents I aquests que la llei No accepta Clar, el que digui És una bestiesa És el que estic dient ara Que hi ha gent Que la llei s'equivoca I ell sap a bona tinta Que treballa Dins del departament De policia de Miami Que aquest tio Ha matat A quatre nens O a que sigui I ell va i el pela Doncs què creus que te diga? Què vols que et digui? Sí, no, no Jo sí que hi hem petits Amb aquest senyor M'entens? I ell té una família I té una gent Potser li costa Aquest àmbit Perquè una mica El que ha patit Li genera una problemàtica Però és un personatge Tan complex I a la vegada Tan arrebatador Això del Dexter Cadascú Jo us recomano Que veieu Una temporadeta No us dic Que veieu les vuit Però jo les he vist totes Has vist la pel·lícula De Jodie Foster Que li passa això també? Quina és? Jodie Foster Aquella del... També li passa No sé quina és No sé quina és Ah, aquesta sí Com es deia jo I després hi havia a l'aracció Sí, sí, sí Ja sé quina és Una de les primeres Que va fer Exacte Ja ho recordaré Una mica la vendeta Una mica van per aquí els tiros Però bueno Bé, està molt bé la cosa I això de la trilogia de Kivlovski De què volíeu parlar? De les tres colors A mi m'agrada molt la primera Blau La que són la Juliette Vinoix Blau és Dermell i destí blanc Són les tres colors De la bandera francesa Té una poesia blau Per mi Per mi la millor de totes Ho sento I no passa el temps Sí I no passa el temps Home, el Kivlovski Tenia diverses coses No mataràs No amaràs La doble vida de Verònica Sí Sí, sí, sí Però la segona és veritat Hi ha com una mena de penalització allà No acabes de veure I vermell està molt bé Vermell, sí Amb el jutge A mi blanc és el que menys m'agrada Jo recordo Jo generalment blanc La recordo És a més tribunal Sí, sí, sí Però blau, blau Ostres Aquell juguet Vinoix Això és inigualable Aquí és el creador Hi ha tot un munt de coses Hi ha unes simbologies per sota Que surt De guapa De bona triu De melangiós Amb aquelles mirades Que fa que perd La música que sona constantment de fons No recordo ara quina música és Allò és Malero Què és allò I quan la veus de víctima És preciós I quan la veus de víctima Ai, sí La tinc a tornar a recuperar Aquestes que explico És que dic La té o què vol haver-hi Perquè la vaig veure una vegada L'he vista una vegada Sí, sí, sí Està passant O sigui Les passen totes tres A diferents cinemes Ho heu de comprovar No el fan el mateix Ah, vale Jo tinc l'avantatge Que tinc el DVD Amb les tres pel·lícules Llavors Pam, pam, pam Jo crec que sí Ho tinc que mirar Però jo és clar Recordo que un dia Vaig seure El que jo he fet sempre I em vaig apalancar I em vaig passar a les tres En dos dies O algo així El blau La música Oh, jo, jo Ido de blau És una cosa Val la pena A si manges a la piscina Sí, sí, sí Perfecte En canvi, per vell Jo crec que hi ha com Una cosa massa Com la Sophie Marçó No, Sophie Marçó Sophie Marçó I senyor I no recordo qui fa blau Ai, qui fa Blanc Blanc La Juli del Pi Ah, sí És la Juli I senyor La Juli del Pi, senyor És que a mi aquella No vaig acabar de comunicar D'acomulgar, eh En Blanc No, jo en Blanc tampoc A mi és molt escèptic No, la història Era amb el més sosa No tenia És que és molt potent La primera és molt potent I t'esperes T'esperes molt més Sí, sí, també és d'Alkiev Lovski Sí, és d'Alkiev Lovski Sí, és d'Alkiev Lovski Mira, aquesta no me'n recordo gaire Vora vista com una catalana Sí No, no, però jo et dic Alkiev Lovski És un senyor Que diu moltes coses, eh Vull dir, sembla que no digui No sembla que no digui res Vull dir, és una persona Que utilitza molt Les al·legories La doble vida Ah, sí La doble vida I aquesta de la vida de Verónica De què anava És que no me'n recordo Mira que no fa gaire L'he vist, eh Aquella fotografia tan impressionant Que posen al carrer Sí Ara no ho sabia Llavors la història No me'n recordo gaire I també Mira, no mataràs I no amaràs Sí Aquesta no l'he vist, segur Les dues estan molt bé Aquesta l'he vist, segur Aquesta l'he vist Però no la tinc present ara Vull dir, no És el 91 És abans de Blau Abans de Blau Sí Doncs jo miraré Sí A veure si I no mataràs I no amaràs També són anteriors Anteriors És que la trilogia Em sembla que va ser L'última cosa Sí, va acabar I s'acabó Però va morir aquest senyor A veure, no tenia controlat aquest tema Veus? En morir el 96 Vale, vale Em sonava, em sonava alguna cosa Però no tenia molt clas Mira, era No Des que els coneixem És no amaràs No mataràs No, no mataràs No amaràs La doble idea de Marònica I els tres colors Esses colors I amb això ja està I abans havia fet La cicatriz De l'aficinado Sin final L'azar I l'azar I ja està Una idea Aquestes no les tinc controlades en absolut Però bueno Sí, molt bo No, la verà és que sí Bueno, doncs ja estem Hem acabat Sí, hem acabat Sí, sí Ja ens hem guanyat avui el sou Sí I bueno, ja està És el que tenim Serem per caixa D'acord A l'hora passen Jo ja fa anys Un dia us explicaré Això que volen L'onada aquesta Per garantir Per vosaltres Que sou més joves La La bellesa en definitiva La jubilació Sí, la pensió La pensió Ah, sí I això interessa molt Deixem que passin les vacances De Setmana Santa I després ja parlem d'aquest tema I ja tornem Ens veiem després de Setmana Santa Que vagi bé, exacte Sí, que vagi bé Adéu-siau Que vagi bé Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Adéu-siau Fins demà! Fins demà!