Babilònia del 7/4/2016 — De Molière a Batman: estrappo romànic, Vae Victus, Xavier Gosé, Phillips Collection, Manolo Tena i cinema (100 años de perdón, Hitchcock/Truffaut, Carol)

Resum general

Episodi molt complet i amè on el grup repassa teatre, llibres, exposicions, música i cinema. Destaquen el clàssic de Molière “L’Avar” al Teatre Goya, el llibre Estrapo sobre la tècnica d’estrappo i l’expoli del romànic, la continuació de Victus amb “Vae Victus”, l’exposició de Xavier Gosé i la itinerant The Phillips Collection (CaixaForum), un homenatge a Manolo Tena i una traca final de cinema: “100 años de perdón”, el documental “Hitchcock/Truffaut”, “Carol” i “Batman v Superman”.

• Idea clau: la vigència dels clàssics (Molière) quan es reinterpreten amb intel·ligència; la protecció del patrimoni (romànic) i les seves zones grises; l’ambició i límits d’“Vae Victus”; mirada crítica a col·leccions privades en museus; apunts potents de cinema entre crítica social, teoria i espectacle.

Teatre

L’Avar (Molière) al Teatre Goya

• Retrat del personatge Arpagon com a ésser retentiu (no només amb els diners), en un context precapitalista on l’afany d’acumulació es ridiculitza des d’una òptica moral cristiana.

• Comentaris sobre la possible “lentitud” percebuda avui per ritmes narratius actuals, però amb força escènica intacta i un paper lluït (Joan Pera) que és “el somni de tot actor”.

• Valor del teatre: es reactualitza i pot superar retrats antics integrant-los en la realitat present.

“Qui més diners té no és perquè guanyi més, sinó perquè menys gasta.”

Llibres

Estrapo (Martí Gironell)

• El títol remet a la tècnica d’estrappo (extracció de pintures murals), amb el cas de l’Expoli de Santa Maria del Mur (1919) i el paper de col·leccionistes i institucions (Lluís Plandiura, Folch i Torres, Stefanoni).

• Dilema central: arrencar per salvar (humitats, degradació) vs. pèrdua del lloc original. Casos a Boston MFA i The Cloisters.

• Llibre breu, amable i molt real, que il·lumina un moment clau del patrimoni català.

Vae Victus (Albert Sánchez Piñol)

• Secuela de “Victus” centrada en la repressió post-1714 des de la veu de Zubiria, amb desviament narratiu llarg cap a les colònies americanes (conflicte colons–pobles indígenes).

• Eixos temàtics: enginyer militar, el sistema dels nou punts, contacte amb lògies maçòniques i l’ofici com a “elit” tècnica.

• Valoració: inici i final sòlids, però tram central feixuc (EE. UU.) que desequilibra el conjunt.

“Psicosi és el trencament del classicisme.” (idea que reviurà a la secció de cinema, però aquí ressona: forma i ritme importen tant com el contingut.)

Exposicions

Xavier Gosé. Il·lustrador de la Belle Époque

• Cartellista i il·lustrador català, precursor de l’estètica dels anys 20: moda, cos humà, ambient urbà parisenc; influències perses i toc de cubisme.

• Trajecte vital i artístic entre París i Barcelona (retorn per la I Guerra Mundial), amb impacte en l’alta costura local. Obres vinculades al Museu d’Art Jaume Morera (Lleida) i el MNAC.

• Defensa de la il·lustració i la cartelleria com a art major (alineada amb Casas o Mucha).

The Phillips Collection (CaixaForum)

• Col·lecció privada nord-americana (Duncan Phillips) amb peces de Rothko, de Kooning, Kandinsky, Picasso, Cézanne, Ingres…

• Mirada crítica: mostra heterogènia, fil curatorial poc cohesionat en la tria itinerant, però amb obres puntals de gran nivell.

• Context barceloní: enyor del llegat impressionista del Thyssen i reflexió sobre l’oferta museística a la ciutat.

Música

Homenatge a Manolo Tena

• Record de l’artista (movida, pop 90) i escolta de “Tocar madera”. Es repassen llums i ombres vitals (addiccions, malaltia) i el seu llegat popular.

Cinema

100 años de perdón (Daniel Calparsoro)

• Thriller d’atracaments amb subtext de corrupció política (caixes fortes, finançament de partits). Ritme tens, posada en escena amb múscul i personatges astuts.

• S’inscriu en el millor cinema de crítica social recent sense caure en el pamflet: entretén i alhora desnuda mecanismes del sistema.

Hitchcock/Truffaut (documental)

• Classe magistral sobre llenguatge cinematogràfic a partir de l’entrevista de Truffaut a Hitchcock, amb testimonis com Scorsese, Linklater, Wes Anderson.

• Focus en “Vertigo” i “Psycho”: muntatge, posada en escena, ruptura del classicisme i naixement d’una poètica moderna.

“És impressionant el que pots arribar a aprendre de cinema amb aquest documental.”

Carol (Todd Haynes)

• Melodrama romàntic d’amor femení (adaptació de Patricia Highsmith), rodat amb pátina clàssica però llibertat contemporània.

• Llum, vestuari i direcció d’actors exquisits: Cate Blanchett i Rooney Mara brillen; Haynes domina l’Amèrica d’època amb delicadesa.

Batman v Superman (Zack Snyder)

• Macro-espectacle irregular: molta presentació d’univers i guiños a fans, però amb moments potents.

• Destaquen: descoberta d’altres metahumans, entrada triomfal de Wonder Woman i un Batman més torturat i complex que Superman.

• Subtext: por al poder desmesurat i la necessitat (o no) de contrapesos.