Babilònia del 19/2/2015 — De Nada a Goya: Baztán, Turing i Boyhood

Resum general

Un episodi ric i variat a Babilònia amb literatura, ètica, música i cinema. Els tertulians disseccionen grans obres i temes d’actualitat cultural amb mirada crítica i passió cinèfila.

"Els han buidat de dins" — sobre els vençuts de la postguerra a Nada

• Eix del programa: literatura contemporània i clàssica, thriller ibèric amb mitologia, ètica de la normalitat, homenatge musical, i un extens bloc de cinema (Goya, dones directores, Imitation Game, A Beautiful Mind, Pride, Nightcrawler i Boyhood).

Literatura

Carmen Laforet — Nada

• Lectura i anàlisi de la novel·la: retrat de la postguerra a Barcelona (Eixample/Aribau), fam i decadència moral i material.

• Temes clau: buidor existencial, dependència tòxica, violència de gènere, doble moral, i la pèrdua d’ideals dels vençuts.

• Personatges: Román (manipulador carismàtic), la tieta Angustias (moral repressora), l’àvia abnegada, i la família descomposta per la gana i el desencís.

• Estil: castellà riquíssim, registres variats, descripcions sensorials i psicològiques molt vives. Clàssic vigent i sovint lectura obligatòria.

"La dependència que es crea és per la joventut i la inexperiència..."

Dolores Redondo — Trilogia del Baztán

• Thriller policíac amb Amaia Salazar, barreja de procedimental i mitologia basco-navarresa (basajaun, bruixeria, boscos tel·lúrics).

• Tres títols autoconclusius però entrellaçats: El guardián invisible, Legado en los huesos, Ofrenda a la tormenta. Èxit de públic i adaptacions al cinema.

• Fort component d’ambient i folklore; investigació racional que es creua amb somnis i allò no-racional.

Debat d’ètica

Santiago López Petit — "Les malalties de la normalitat" (diari Ara)

• Idea central: la malaltia com a via d’escapament i resistència davant la normalitat imposada pel capitalisme accelerat.

"Viure és no perdre el tren... i acceptar dia rere dia que aquesta mateixa vida no val res"

• Crítica al "segrest del temps" i a la presó oberta autogestionada. Conversa sobre cos, desgast i necessitats materials vs. formes de vida.

Música

Homenatge a Sergio Blanco (Sergio y Estíbaliz)

• Recordatori i escolta de "Búscame" (1973). Estil: canción ligera melòdica, harmonies cuidades.

• Música de Juan Carlos Calderón; context: trajectòria a Mocedades, duo Sergio y Estíbaliz i després El Consorcio.

"Búscame donde haya un sol..."

Cinema

Goya 2015 — Repàs i lectura crítica

• Obertura emotiva amb "Resistiré"; queixa per l’IVA cultural i celebració de la taquilla 2014.

• Guanyadora: La isla mínima (gran triomf). El Niño recull tècnics; debat sobre el pes real dels seus mèrits tècnics.

• Reivindicació d’Autómata (art direction i SF) i menció de Ocho apellidos vascos (Dani Rovira, Carmen Machi, Karra Elejalde) i Bárbara Lennie per Magic Girl.

Dones al cinema i recomanacions

• Dades: només ~9% de direccions a España són de dones; destaca Isabel Coixet.

• Recomanacions: Todos están muertos (Beatriz Sanchís, amb Elena Anaya) i Marsella (Belén Macías) — relats íntims, femenins, i sensibles.

The Imitation Game (Descifrando Enigma)

• Biopic d’Alan Turing: criptografia i trencament d’Enigma amb una màquina proto-ordinador.

• Detalls: reclutament via mots encreuats, lideratge complex, dificultats socials i homofòbia institucional a l’Anglaterra de l’època. Keira Knightley aporta contrapunt i cohesiona l’equip.

A Beautiful Mind (Una mente maravillosa)

• Pararel·lisme: geni i dificultats d’integració social; aquí amb component de salut mental (esquizofrènia) i el límit entre realitat i percepció.

Pride (Orgull)

• Drama social britànic: vaga minera d’un any i solidaritat LGTB. To accessible i efectiu, amb activisme com a motor narratiu.

Nightcrawler

• Sàtira fosca del sensacionalisme televisiu nocturn: protagonista amoral, autoformat a internet, orientat a la rendibilitat i sense empatia.

• Comparacions: ecos de Drive i Taxi Driver; química tensa amb René Russo.

Boyhood

• Projecte de 12 anys de rodatge (Richard Linklater): seguiment del creixement d’un nen i la seva família.

• Virtuts: continuïtat orgànica, evolució vital i afectiva, interpretacions d’Ethan Hawke i Patricia Arquette. Debat: to gairebé documental vs. ambició poètica; certa repetició de clixés però notable mèrit formal.

Tancament

• Dades pendents resoltes: "Marsella" és de Belén Macías.

• Apunt crític: Into the Woods es percep irregular tot i Sondheim.

• Properes cites: previsió d’Òscars i més cinema a la següent emissió.