Babilònia del 28/4/2016 — De Prince a Woody Allen: 80s, Goya socials i clàssics redescoberts (Sargento de Hierro, Techo y comida, 8 apellidos catalanes, Corazonada, Rocky, Smoke)

Panorama general del programa

"Escoltem un trosset d’aquesta peça meravellosa: Purple Rain…"

Un episodi molt cinematogràfic amb un homenatge sentit a Prince i un viatge que barreja clàssics dels 70/80, cinema espanyol recent amb càrrega social, i repàs a la filmografia de Woody Allen. Entre mig, una descàrrega crítica sobre els Papers de Panamà, les SICAV i el paper dels mitjans.

Homenatge a Prince

• Record i música: es rememora la figura de Prince, el seu virtuosisme com a guitarrista i compositor (cançons per Sinead O’Connor o Madonna), i la seva condició de “príncep de Minneapolis” en contrast amb el “rei del pop” Michael Jackson i el “duc blanc” David Bowie.
• Diferències clares: Michael Jackson com a intèrpret i showman sense composar vs. Prince com a autor total.
• -
• Moments destacats: escolta de Purple Rain i tancament amb Kiss.

Llibres i autors (post-Sant Jordi)

• Lectures iniciades o pendents:

- Micro de Michael Crichton (inacabat; completat per un altre autor). - Mario Vargas Llosa: Cinco esquinas. - Carles Sísí: Alma (terror a l’estil Stephen King).

• Debat ideològic: filtre personal a autors per ideologia (esment a Torrente Ballester, Sánchez Dragó, Pío Moa), i idea d’un futur “especial escriptors polèmics”.

Cinema i sèries: el menú principal

1) Velles glòries i 80s que aguanten

• El sargento de hierro (1986, Clint Eastwood)

- Encara funciona: ritme i carisma d’Eastwood en un retrat dur, groller i políticament incorrecte de la instrucció militar. - Temes: jerarquia vs. mèrit, humiliació, llenguatge obscè, i un subtext que “destil·la feixenderia”. - Digressió: crítica a l’abordatge de Michael Moore a Charlton Heston i paral·lel amb debats culturals com els braus.

2) Social i actual (Espanya)

• Techo y comida (Goya a Natàlia de Molina)

- Colpidora: retrat naturalista de la crisi, l’atur (Jerez; 35%) i la dignitat sota pressió (bancs d’aliments, humiliació, maternitat sola).

• -
• Actriu en estat de gràcia; càmera propera i sense concessió a la redempció fàcil.

• Deriva crítica: Papers de Panamà, SICAV i mitjans

- Denúncia de l’economia submergida i l’evasió/optimització fiscal “legal” que mina sanitat i educació. - Esmentats: Ana Rosa Quintana, Bertín Osborne, SICAV al 1%, dobles rasers morals, i el paper dels governs que faciliten l’escaqueig.

3) Comèdia massiva i seqüeles

• Ocho apellidos catalanes

- Més clixés i menys frescor que l’original; destaquen Rosa Maria Sardà i Berto Romero. - Hipsterisme, bromes sobre república catalana, i un Karra Elejalde que es passa de rosca. Dubtes sobre una tercera part. - Curiositat: Dani Rovira protagonitzarà “Superlópez” (el dibuixant és Jan).

4) Woody Allen: del thriller al fulletó mediterrani

• Irrational Man

- Inici prometedor amb Joaquin Phoenix i Emma Stone, viratge a thriller moral; trama forçada en exposició i final precipitat. L’ombra de Match Point és allargada.

• Vicky Cristina Barcelona

- Fulletó lleuger que entra millor si no es pensa en “el Woody Allen”. Bardem com a bohemi seductor “sensible”. - Penélope Cruz, en clau Anna Magnani: expansiva i italiana; Patricia Clarkson, desaprofitada. - Repàs afectuós a l’Allen clàssic: de Desmontando a Harry (muntatge àcid, diàleg endiablat) a Match Point, Balas sobre Broadway, Another Woman, Manhattan.

5) Autor i desastre industrial

• Corazonada (One from the Heart) — Francis Ford Coppola

- Fracàs monumental post-Apocalypse Now: decorats artificials, estètica neó vuitantera, zero química (Teri Garr i Frederic Forrest), to erràtic entre comèdia, drama i musical. - Banda sonora de Tom Waits excel·lent però fora de to en aquest univers de “rosa xiclet”.

6) Boxa, ascensors socials i llegat

• Rocky i Creed

- Retrat de Filadèlfia obrera i de la casualitat que obre oportunitats (Apollo Creed). El primer guió de Stallone continua rodó; a Creed, Stallone passa a entrenador. - Mirall: Cinderella Man (Ron Howard, Russell Crowe).

7) El Padrí III, Sofia Coppola i ritmes

• Talia Shire i pont amb El Padrí; debat sobre el paper de Sofia Coppola (previst per Winona Ryder).
• Com a directora: Maria Antonieta (ritme i to discutibles; basada en Stefan Zweig) i Lost in Translation (divisió d’opinions; uns hi troben màgia, altres snobisme).

8) Isabel Coixet: intimitats i gel polar

• Recomanacions: La vida secreta de las palabras, Mi vida sin mí, Nadie quiere la noche (rodatge exigent, Juliette Binoche magnífica), Aprendiendo a conducir (petita però simpàtica), i la relació Ben Kingsley–Penélope Cruz d’Elegy.

9) Delicatessen indie de Nova York

• Smoke (Wayne Wang)

- Encant minimalista a un estanc de Brooklyn: Harvey Keitel i William Hurt; cameos de Forest Whitaker. Seqüència final de Nadal amb Tom Waits — pura joia.

• Blue in the Face

- Germana petita, més camerística i improvisada; passes per la botiga i cameos de Lou Reed, Jim Jarmusch, Mira Sorvino, Rosanne Barr, Tom Waits.

Idees clau

• Prince com a compositor-instrumentista total; comiat amb “Kiss”.
• Cinema 80s que resisteix (Eastwood) vs. derrapades (Coppola).
• Cinema social espanyol amb puny: precarietat, dignitat i Natàlia de Molina.
• Allen en dues cares: el thriller fi i el fulletó mediterrani amable.
• Crítica directa a evasió fiscal i papers de Panamà: el cost social és real.