De robots i Turner a Londres, Montserrat Sastre i la ruta d’Esplugues; cinema amb El bar, Incerta glòria, 1898 i Múltiple

Doncs comencem un dijous més al Babilònia amb aquestes coses que tenim pel nas vull dir, em refereixo a aquests encostipats Sí, anem una mica Això és com un impossible Això no és tu No, no, no Bueno, jo també tinc una miqueta No s'escapa tampoc Això som els triats, Jaume Los elegidos Elegidos per al moco Acordes elegidos per a la gloria Home, ja diuen que el monga és un mocador I nosaltres llavors som els Esperem que no vegin el meu Osti Però que no és un mocador, tu No, no, porto mocadors de paper És que l'altre dia i diu, ui, la vida i una pila de mocadors allà A mi això em fa molt tangúni La gent que porta un mocador d'aquest de roba Sí Al segle XXI em sembla una porcada amb tots els meus respectes Perquè això d'anar acumulant allà em sembla No sé, és una opinió Però és el que acumules allà Que diguis que el tinguis per netejar-te alguna cosa Estàs a casa teva Home, clar, això encara Però és de casa Perquè estàs allà Però escolteu Que tens molt de roba Tu també, Rosa No, el que tingui és molta imaginació M'estic imaginant M'estic posant mal Però això com ho rentes? No, veu Una porqueria Ai, por favor Que abans es feia I agafava allò Ra, ra, ra Es netejava M'hi posaves una mica d'això D'amoniac Però quina angoixa, no? No No, ja, ja Bé, a veure No, abans que les... No, ja està, ja està Ja, ja, no Ja s'ha acabat Encara no hem sopat A veure Que hi ha gent que potser està a sopar O no Recordem que estem a Babilònia Que això no és salut Consells de Salut I el mocador de paper On te'l tires Quan t'acabes de mocar La paperera A l'orgànic A terra no, eh? Home, depèn de quin índex han constipat A l'orgànic Perquè jo això es remou O el rebuig És igual Però les papereres diuen Això és una paperera No qualsevol cosa I tu tires allà Basta ja Prou, sí Prou Tenim temes de parlar Exacte Entrem en farina És un programa que parla del món de les arts Si us plau De totes les arts possibles No estem parlant aquí Això és el programa del dematí i a la tarda Que fan aquests Aquests Magazins, no? Que parlen d'aquestes coses Però bé Doncs, bueno, doncs mira Parlem, veus De coses de caixer amb qualitat Aquí tenim el nostre Enviat a Londres Perquè això Queda bé El Nacho Alonso Que va estar de cap a setmana a Londres Ja he vist un parell d'exposicions D'aquelles De Torres del Barret Una de robots Sí Molt curiosa I el senyor Mr. Turner El senyor Joseph Turner Que l'ha pogut veure En tot el seu esplendor I jo estic mort d'enveja Estic a punt de matar-lo Però bé Això no es veu per la ràdio Però no ho deixarem Sí, sí Però el canivet està a punt de I també el Jaume Ens parlarà de la Montserrat Sastre Que és aquesta gran escultura Que tenim aquí a Sant Just Que al celler I tu també Sí, sí, tant que sí I llavors una miqueta Doncs comentarem una mica Doncs aquesta exposició Que doncs val la pena Petitoneta Però absolutament deliciosa Com és també la Montserrat Que la coneixem aquí I realment doncs ja ho veurem També la Rosa Ha fet una ruta històrica Per Esplugues Allò que dius Per Esplugues Doncs sí Per Esplugues de Llobregat Sí, senyor Esplugues té Al poble al costat Sí, senyor I té cosetes maques Esplugues Molt maques I s'han de buscar Estan allà Una sorpresa Una gran sorpresa Fantàstic, fantàstic I després parlem de cinema Parlem bàsicament de quatre pel·lícules Quatre novetats Bé, quatre novetats Més o menys Algunes I ja veurem si tenim temps Per parlar de Master and Commander Que el Nacho també Ens vol comentar alguna cosa Però A veure si el Turner Em va aspirar, no? Exacte Però parlem de múltiple Jo parlaré de múltiple Ai, d'un meu Parlem del bar Del nostre amic El múltiple no et va agradar A tu, esclar Quin rotllo, eh? Mare de Déu, senyor Bé, el bar Ens parlarà de Rosa De l'última pel·lícula De l'Àlex de l'Eglésia Incerta Glòria A l'Agustí Villaronga Que també el Jaume Em sembla que tampoc La deixarà molt fineta I després També Em tocarà a mi Parlar També És que Ui, quines coses més No sé si el bar Està bé Però el altre És una mica fluix tot, eh? El 1898 Los últimos de Filipines També la Rosa l'ha vist I també ja ha fet cara Com dient Bé, ho comentarem tot això Però Ah, bé I una cosa I avui escoltarem una cançó Molt maca Molt maca Molt maca Que avui Justament avui Dijous 6 D'abril Va ser número 1 A Anglaterra 40 anys Del Dancin Quint d'Ava Oh 40 anys, eh? Passa temps molt ràpid, eh? 40 ja? Ostres, sí 40 anys Anys 77 Estaves per aquí Tu ja Sí, senyor Un dia com avui Va ser número 1 Dancin Quint Que és un dels clàssics d'Ava I a més Com a comica divertida Focorico festiva Eres mala, Muriel La pel·lícula aquesta Oh, m'encanta aquesta pel·lícula Ho vaig passar molt bé Però da igual Ben Ferre Meditació I escoltava Era Muriel I escoltava aquesta cançó I llavors tan cal I com se va La pel·lícula aquesta Era La vida de Muriel No, La boda de Muriel La boda La boda de Muriel Sí, sí És aquell període Aquells pel·lícules australianes Sí, sí L'aventura de Pristilla Aquelles històries de Pristilla I tal Que aquests directors Que van sortir Que no han fet res més interessant Després i tal I que tenia molta frescor Toni Colette Molt jove Sí, sí, sí Una mica grassoneta Però bueno Que ara està prima I superfacinadeta Que dius Home, tampoc és això Tenia el seu encant Bueno, coi Una dona un corbastro El seu encant Que nassos Però bueno, mira És això de la llei de Hollywood Que et marca Doncs una sèrie de formes Estilístiques I ja està Bueno Robots Londres Explica'ns això Sí Bueno Pues bueno Jo vaig estar el cap de setmana A Londres Joder A pesar del Brexit I tot és fantàstica Very good Very good Very very Very good Very good Very good Very good Very good Very good Very good Very good Very good Very good Very good Very good Bueno, Londres està molt bé El clima va estar molt bé I tal I anàvem a veure Dues exposicions Bastant específiques Que era aquesta de robots Que feia al Museu de la Ciència Que pintava molt interessant I que va ser interessant El que passa és que va haver-hi alguna cosa Que no ens va agradar tant I també Ja parlarem després Volíem veure una exposició De senyor Hockney Però no vam poder veure-la I a canvi Doncs es vam quedar En la col·lecció permanent De senyor Joseph William Turner Que bueno Va ser fantàstica Ja en parlarem Ara I comencem per robots Bueno Robots era una retrospectiva Que va muntar Està fins al setembre Sembla o així Que ha muntat Al Museu de la Ciència Amb una història Del que És la història dels robots Però no només Ara del segle XXI Que sembla una cosa molt futurista Sinó també El que havia abans També havia autòmates A la edat mitjana Això ja començava Diguem De l'interès dels homes Per fer Ninus articulats Màquines articulades Ja ve una mica En formes humanes fins i tot Ja ve una mica d'antic I es veia allà Un monjo del segle XIII Que era articulat Que feia no sé què Que feia una altra Que feia Bé Més endavant A la segle XVII Un que tocava el piano I feia no sé què Allí escrivia Comptes I tot són Els autòmats D'altibida Sí, sí Coses d'aquestes Vull dir Aquest interès Sempre ha existit I Bé Abans de la ciència Al final Ha portat A Una presència molt gran Primer en el món del cinema En aquesta exposició La presència del món del cinema Estava ben tractada Perquè es veia Prototips Que s'havien fet servir Terminator Per exemple O es veia Una reproducció Molt, molt exacta Del robot de Metrópolis De Maria Sí, sí Aquest resultant cinematogràfic Més posaven la pel·lícula Al costat I després tenia Abans tenia Una última sala Que era la sala més interessant On es van els robots Del segle XXI Hi havia robots Del 2014 Del 2016 En formes Sí, sí Molt recent De la universitat Japonesos Tots De la universitat De no sé dónde Patrocinats Per la Honda Per la Toyota Totes aquestes Investigacions Llavors hi havia robots Industrials Hi havia robots En formes humanes Allò que hem vist al vídeo abans I Bueno, robots Que La seva versió Original Diguem-ne Doncs ja estan a botigues Al Japó Estan Servint Despatxant gent Sí, despatxant gent Ja estan començant a despatxar gent I tu ja veus que Sí, atendre Sí, tu ja veus que Diguem-ne Que encara el tema L'intel·ligència artificial No està Però sí que ja El tema dels moviments Ja s'estan acostant molt Són moviments bastant Semblades al que fa Un humà Fins i tot El passa és que la resposta És molt guiada No tenen cap Zero d'ànima Diguem-ne És tot molt O sigui No és un ratll No, no, no Llavors Això com a El que ens interessa Aquests temes Doncs encara la tecnologia Pel que ens mostren No sé si Hi haurà coses Que no ens han mostrat encara Però pel que ens mostren Encara està una mica Verde el tema No? I bueno Sí Moviment Sí Enginyeria Diguem-ne Però poca ànima Aquesta interactuació Que ara no està molt treballada O no està volent mostrar On arribarem? Doncs no sé És una exposició Que et fa pensar Com estem I com podem arribar Una exposició A més a més Molt amena Perquè tu veus allà I el robot interactua I parla una mica amb tu I és divertit Alguns són una mica siniestros Perquè tu mires Aquesta Que es diu Coromoy Sembla Que és d'una universitat Del 2014 Aquella que hem vist en el vídeo Que és molt, molt humana Que és així com de silicona I que es mou així una miqueta I et mira Sí, és humana persona Et mira, eh Arriba un moment En què et mira I et mira fixament I et quedes Tu comences a pensar coses, no? Comences a pensar coses D'allò de Ostres No sé Com si tu tingués una interacció Com si Estarà, saps allò? Estarà Saps com em penses a les animals? Sí, sí Estarà pensant aquest animal? Aquest cos estarà pensant? Vull dir, estarà fent O no pot, no? Doncs comencen a plantejar-te aquestes coses O sigui, plantejar-te aquests debats filosòfics I què passarà I quan això de veritat comenci Doncs, bueno Està bé, plantejar coses, eh I el que passa és que sí que veus Que la tecnologia encara està Bastant verda O sigui, es veu clarament Que això és un robot I es veu que no hi ha cap interacció I no passa a ser una joguina maca És el que t'agrada dir És la idea una mica En plan de lúdic, no? De joguina O de la gràcia, no? O l'originalitat Si en una botiga Bueno, al Japó Tu em deies que tots són del Japó Són japonès Sí, sí, tots són japonès Al Japó ja estan treballant Sí, sí, sí És que, bueno Dilluns, a l'avantguàrdia Venia una fotografia d'aquest robot Que abans ho comentaven Que coincideix precisament Amb aquest robot Que tu em deies, no? Sí, mira algú O sigui, robots que estan treballant Si mira alguna fotografia Com que aquí a la ràdio Guarden els diaris Un igual que aquest Exactament Exacte La vanguàrdia de Dilluns sortia Que és bo que, bueno En concret, estan treballant En una botiga de mòbils Estan venent mòbils Estan informant els clients Estan atenent els clients I estan venent mòbils, no? I deia el diari que, clar Cada robot Ja sigui aquest així en forma humana O ja sigui un robot Amb una cadena de producció Per exemple Clar que el que fa És destruir jocs de treball Clar Però, bueno Sí, sí A mi el que fa plantejar tot això És totes Aquestes conseqüències La substitució de l'ésser humà Per una màquina Que vam parlar una vegada Humans Que també està bé Que no té per què ser dolent, no? Sí Hi ha una reproducció D'un dels robots de humans De la sèrie aquesta Hi ha una reproducció Que també n'hi ha, no? Clar Doncs, bueno Planteja tot això, no? De gent manifestant-se Perquè els robots S'estan traient la feina Com si fossin els nous immigrants, no? D'allò que comentava Adolescents que imiten els robots I fan com una moda, no? D'imitació I es vesteixen igual I es mouen igual Com si fossin robots I estiven més els seus pares O els seus nòvios Que els robots O sigui, al revés Els robots Sí, sí I hi ha tota aquesta, no? Aquestes paranoies I aquestes actes socials Una mica, no? Prevertits, no? Que comencen a surgir D'aquestes relacions De les persones amb els robots Que són uns certs perfectes angelicals Tot això és interessant Fa pensar, eh? És un camp Que està per descobrir Que està per reflexionar Recorda molt la pel·lícula De Quique Maillo Que és el professor De l'Escola de Cinema de Catalunya Aquella pel·lícula Eva Eva, sí, sí Eva, que també és fantàstic Potser Eva va més enllà Perquè realment està reproduint Una persona És un robot Però veus que és una persona Sí El majordom aquest que fa Lluís Omar Sí, Lluís Omar Lluís Omar És que és tal qual Bueno, també saps que és una persona Però és que és tal qual És una persona Bé, un robot Fent de totes les tasques Que pot fer una persona I la nena La nena El personatge de la nena És increïble també Vull dir, la reflexió Va molt més enllà La pel·lícula La que és bona És aquella pel·lícula Els americans Que van fer també Que hi havia un Un que tenia una relació directa Amb un d'això Ah, sí Sí, sí, sí A més no tenia ni forma humana Pel que jo sé No L'ordinador Her Sí, sí Her Ah Ella Ella Amb el Joaquim Fènix Sí De protagonista I la veu era És la veu de l'Escar de Jofferson Sí Sí, sí, exacte És un robot que també Bueno, o el robot de Qual és el de l'Odissea de l'Espai No és? Hal Hal Que també fa el que vol al final I tripula la nau També com li sembla Bueno, en benefici d'ell És tot un cap És tot un cap En benefici d'ell Clar I el Hal El que aprèn és la consciència Que diu O ell o jo Sí, sí, sí Aquí no hi ha més Espavilo Molt interessant No hem de crear aquesta situació Molt interessant Únicament Ja anant en l'aspecte més estricte De l'exposició Potser una mica escassa Perquè tenia poques sales I sí que és veritat Que la introducció està bé Mira, la introducció Això dels autòmats antics Està bé Però, clar La part del mig És una mica més pobra I després ja entres a la sala final Que és la sala aquesta Dels robots més avançats Potser caldria alguna cosa més Per mig I, bueno És interessant Però, per buscar-lo un pero Li buscaria això Una mica escassa en sales I tal Vam muntar Una mica més amplia Hauria estat millor Sí, hauria estat millor Una mica més amplia Igual Podria haver treballat més El tema de això De totes No sé Màquines O, bueno La part del cinema està bé Però, no sé Falta una mica Falta una mica Bé Molt bé Molt bé Sí, no sé si ara No sé si Per què està bé No, cap problema Parla del Mr. Turner Directament Sí, ja que estem a Londres No, es quedem allà Sí, ja Fa una passejadeta Jo volia veure l'exposició del Hogni Que ara ha fet una retrospectiva 60 anys a la Ted Britain Però, com he comentat ja fora d'antena Haber uns problemes d'agenda Perquè Està molt demandada També està fins al setembre o així I hi ha molta gent I et donaven Tres hores de temps I per temes que ja no Els avions i tal No s'anava malament Bueno Però al mateix puesto Està la col·lecció permanent Del passatgista Per excel·lència dels britànics Un gran pintor britànic Que és el Joseph William Mallory Turner Tot això Senyor Turner Bueno, passatgista De la final del segle Del 1780 Fins al 1800 i pico Que va morir Va fer els retrats D'aquella època De l'època napoleònica Però de la part Vistes de la part britànica I és un mestre del paisatge Dels cels Dels núvols De les onades del mar De la llum Que es filtra darrere D'una manera O sigui A més a més En una sala al costat Està el seu deixeble Que era John Constance Igual Nom no em recordo bé Constable Constable Correcte Desco sempre Desco és el professor En la sala del John Constable Que dius Bueno, aquest senyor És artesà Diguem-ne Pintar bé John Constable Però no té res a veure Amb el que tens al costat Té una personalitat Només Ja dic Jugant amb la llum La llum del sol Allà tapada Per unes boires I una força I tot això L'aigua El temerari El vaixell aquest És bestial Aquesta peça és meravellosa Ja Que es veu el foc I es veu O sigui És Com manega el color Sobretot és això Els cels Els cels Com juguen Com ha fet això Diguem-ne Perquè tu començas a mirar I digui D'on està el trazo No veus el trazo No sé Hi ha una cosa Com si Això ha sortit És com una alienígena I després té aquests quadros Que surten com àngels Allà Que això és una espècie Com si li hagués visitat el greco Però ell ho hagués fet una cosa I diu Que sobresurt Tu veus que és una persona genial Perquè També hi havia pintures De la seva primera època I feia allà Unes aquarelles Amb 12 anys Que deies Ostres Tio Amb 12 anys Quina tècnica que té Amb 12 anys És que és després I bueno Molt Molt Molt recomanable A més a més Els museus britanis Que tenen aquesta Fantàstica cosa Que no et demanen una entrada Que tu poses la voluntat Diguem-ne Que l'acabes posant Perquè bueno Però la voluntat Pot ser Resulten les teves necessitats Ho tenen molt ben cuidat I Molt agradable La botiga del museu Molt agradable Molt Molt interessant Vull dir En coses de molta qualitat Tot Tot O sigui És una aventura Està La Tate Britain Hi ha dos Tates La Tate Modern Que és aquell edifici Que sembla El Ministeri de la Verdad D'Orwell I una que està més avall Riu avall Que bueno Que és la Tate Britain Més petiteta I tal Però és la col·lecció permanent El senyor Tanerallà La podeu veure sempre que vulgueu De 10 a 18 I Bueno Doncs no vam veure Hockney Que segurament és fantàstic Però ja es veia Però si podeu Aneu a veure Hockney Amb molt de temps I veieu el terreno després I apareu allà Perfectament La Tate Britain I com a punt Que ho ha explicat perfectament El Nacho Jo crec que és un pintor Que bueno És que s'ha descobrit Tothom el coneix Fa poc s'ha fet una pel·lícula Que es deia Tartner Sí La pel·lícula Sí Ho comentàvem Sí Que té bastanta semblança Amb la seva forma de ser Potser una mica exagerat Potser les seves formes No ho sé Tampoc el coneixo No el vaig conèixer Però una mica Per el que estudies De bé biogràfic Tampoc era tan tan exagerat Però bueno A partir d'aquí És veritat És un senyor Que va començar a fer Unes pintures vinculades Sempre amb les marines I els elements paisatgístics Més atemperats Però després va començar A trencar I jo crec que és un dels primers Impressionistes És la meva opinió Sí Perquè amb aquesta voràgine De colors Podria ser I et diré més I és un dels primers pintors Que van ratllar l'abstracció Sí Perquè amb aquelles obres finals Que no veus res Que veus el mar Absolutament amb bugit Amb una mena d'éssers Extranys dibuixats Sí, sí, sí Les figures humanes Aquí Són figures humanes No Això és per la Li diuen monster 6 Monstres del mar És a dir Ell creiem que Ell no va fer Amb intenció Aquestes imatges Sinó que la pròpia pinzellada Que ell utilitzava Fa veure a la gent Com a l'amència Això passa molt Amb l'impressionisme Que a vegades Veus coses que no són Mira, sembla que aquí Ja no sé què Per tant és un tio Amb una gran llibertat L'agramentatge Que tenia aquest senyor Perquè arriba Clar, pensem una cosa Aquest home Estem parlant 1830, 40 i tal En un moment en què Era molt difícil Si sorties de l'acadèmia Aquest senyor era acadèmic Aquest senyor Exposava el saló de l'acadèmia Ah, el saló de l'acadèmia I com és que feia això tan modern Doncs perquè va ser el primer Que va ser intel·ligent I es va muntar Que de ser una galeria d'art Clar I llavors La burgesia lundinenca D'aquella època Que era bastant més moderna Que la francesa Es va dedicar a comprar I com ell comprava I pintava per ple I no per encàrrec Com feien molts A partir d'aquí Va poder fer Una cosa molt més lliure No es trobava obligat Ni a estar per l'acadèmia Ni a estar Sota l'encàrrec D'un burges Sinó que el burges comprava Perquè li agradava El que ell feia Com el Sant Jimó Que ha fet la pel·lícula La Gran Murella Ah, bueno Clar, exacte Exacte Ho fa perquè ell ho vol No sé si això és un encàrrec O no Això és la idea Bueno Per tant És veritat Que és magnífic I en canvi El Constable És atemparat Realista És una persona Com un fotògraf De l'època Perquè en aquella època No hi havia fotografia encara Saps? Allò que Sotan coses Allà L'inauguració del Muelle No sé què La pintura És com si hagués fet Una foto Per la societat Mira, mira Mira com s'inaugura És tan perfect Tan perfecte a vegades Però en canvi Molt pocs fan els núvols Com fa el senyor Constable Els núvols Són meravellosos Els núvols preciosos De una veritat també Clar, clar, clar Molta És totalment equiparable Gairebé a nivell d'acudització Un Constable I un Turner Et paguen el mateix L'únic que el consta Vol No agrada tant És més Clàssic I el senyor Turner Té molt a dir Sí, sí, sí La Montserrat S'estreia, Jaume Me'n recordo molt De la pel·lícula Sí, sí, sí Per mi és una gran pel·lícula I em va agradar El que deies tu El personatge El pinten com molt Molt egocèntric I una mica Jo crec que una miqueta Exagerat Sí Una mica fora Del que era normal I això Igualment Si jo me'n recordo I això ja en molt Molt, molt I en la relació Amb la dona O amb aquella persona Que no sé si és la criada O la dona Buf Bueno, l'objecte del desig I així Com era No sé Deixem-ho anar Amb egocèntrics Sí, sí I misogin també Molt Montserrat Sastre Oh, quina sorpresa Que m'havien portat Quina cosa més agradable Clar, molt, molt Moltíssim Però molt, eh I a més a més Dius tu que és simpàtica Alumna teva, no? M'has dit? Sí, sí, sí És la meva És la meva Perquè amb ella D'aquest any Vull dir, i bueno, és una persona agradable Afable Vull dir, que fa molts anys Que fa escultura Fa 40 o 5, no sé Molts anys, molts anys A mi m'ha donat la sensació Que és una senyora Que ha viatjat molt I que Amb la fusta Perquè tot és fusta, allò, no? Sí Ara t'explicaré més Comenta el que has vist I a partir d'aquí Jo faig una miqueta d'explicació Llavors La sensació que m'ha donat És que les formes Tenen a veure Amb les religions Amb les necessitats I llavors Doncs, bueno Són com una mena De monuments, no? Que t'hi pots identificar Perfectament M'ha donat aquesta sensació Jo no soc Ni molt menys No, no Jo tampoc amb ella He parlat Sobre el que seria La seva La seva base No? Jo crec que són Percepcions Que em dius tu Una miqueta D'allò que li provoca La matèria, no? Misteri Espiritualitat Però sempre De forma ascendent Això mateix Cap amunt Això sí Però hi ha Hi ha una diferència Per això deia Religions Perquè N'hi ha una que sigui Quan hi entra Dic, bueno Això és l'esclat A la forma cristiana Fins i tot I tal Però després Hi ha unes altres Unes altres columnes Per dir-ho d'una manera Que aquestes Tenen un altre joc És com si Haguessin vingut De l'Àfrica Fins i tot No? Vull dir Identificable Amb Representacions Que visionen el Cirema Evidentment Més que un altre lloc Sí I que Aquestes representacions S'han posat en pel·lícules Que pertanyen Doncs Bueno En els rituals africans Segons el meu criteri És que hi ha un cert primitivisme Hi ha un primitivisme Amb les formes Sí A veure No estem parlant Tampoc de l'Ella de Pasqua Però Hi ha una mena d'idolatria Però amb una abstracció Perquè ella la figuració No la tracta És més proper A escultors com Henry Moore Que és una altra idea Així més abstracta Però té una capacitat A més Li encanta treballar Diverses fustes Fustes bastant nobles Vull dir Pot treballar tapí Però treballa el psicomor Treballa la xicandra Vull dir Aquest tipus d'elements Que són complicadíssims Són duríssims Un dia vam tenir el plaer Ens va convidar a casa seva Al seu taller Aquí al carrer Bonavista Sant Jus I va ser una autèntica meravella El que aquesta senyora Doncs va plantejar En el seu moment Quan era més jove Treballava més Les formes Més del minimalisme Dels anys 70 El ferro Els colors I va passar la fusta I va descobrir És una meravella Amb uns acabats Meravellosos Deixa Bocavedat Et quedaries Bocavedat Les tècniques Que ella utilitza No, ja, ja Són molt artesanals Sí, ja, ja Una obra de la Montserrat És una obra Feta a mà De Delebaix Amb les abrasions Corresponents Vull dir Amb gúbies Amb paper de vidre I d'ala I vinc a apolir Allò Sí, sí Molt mato Molt, molt, molt Val la pena Aquí al celler de Can Ginestà De debò Fa poc La va inaugurar Aquest dimecres I per tant Passat I per tant Encara tindré uns mesos Per veure aquestes escultures Que és com es diu L'exposició De la Montserrat Sastre D'acord Sí, Jaume I en l'altra part Voldria parlar Sí, oi? Tot seguit Sí, sí, sí Cap problema Aquest diumenge Vaig estar per allà a Igualada I vaig estar veient Alguna petita representació D'un munt De representacions Que es feien A nivell de teatre Això comença el divendres I acaba el diumenge al vespre Llavors jo La sensació Que em va donar Precisament Tot aquest desplegament D'això D'activitat Que hi ha En una ciutat Com a Igualada I com a altres ciutats Atreviria a dir Que fins i tot A Sitges No? Que quan hi ha El festival Aquest de terror Doncs És impressionant No? El que s'arriba a fer El que hi arriba A haver de gent allà Que coincideix I tal Però que després Això queda Una mica més buit No? La veritat És que estic més Amb la filosofia Tot i que Per exemple A Cornellà Una de les coses Que tenim És els pallassos Cada vegada Ho fan Com més Com més petit No? Vull dir Fa tant també Ara aquí Ara allà I tal I ara es preocupen molt De les escoles I tal I tal I hi ha Quatre o cinc representacions Dividides en una setmana Que pots abastar-les tots No? La sensació Que em va donar Precisament això És que no No hi ha manera De bastar-ho Perquè és que Ja comença a les deu Una cosa I és d'una hora de durada I a les deu en comencen Quatre o cinc de coses alhora Vull dir Que has de saber una mica De què va Exactes de triar Exactes de triar Diferents escenaris Diferents espais Ah, això mateix Sí, no? Un desplegament a tota la ciutat Vull dir Diferents Jo me'n recordo Pots anar a tot arreu Me'n recordo una vegada A molts meus nens Que vaig estar amb un porxo Era Senzillament Hi havia una porta Com un porxo davant Saps què és? Un porxo, no? Allà on es cordava el cavall I el carro I la veritat És que vaig estar allà I vaig quedar impressionat De la capacitat Que tenien Els que representaven Una obra com aquella Bastant abstracta I tot el que vulguis Però, caram Acabaves dient Però això Té Té creativitat, no? Vull dir Innovació Que es diu, no? Val Doncs això Aquesta és la sensació Que em va donar Precisament Diument ja arribant Allà a Igualada I tal I llavors una de les coses Que sí que m'ha sorprès És que precisament I aquí Estaríem en contacte Doncs amb les formes teatrals Que tenen a veure Amb la participació De l'espectador I es veu que Estan experimentant En alguna de les activitats Teatrals S'està experimentant Sobre la comunicació A partir dels mòbils Impressionant Sí I es veu que és una cosa O sigui Això seria una mica Mireu, perdoneu-me Però faré una mica De propaganda Imagina És un grup Que xisteja Sant Boi Amb gent de l'Hospitalet I del Baix Llobregat I aquesta gent El que va fer O sigui Va fer unes quantes Representacions infantils Dirigida als nens Són persones Totes velles Portades per un psicòleg Que tenen Una problemàtica mental Doncs que la porten bé La porten bé Vol dir que Que viuen una vida Doncs diguem Exacte Que es podria dir Que entren al cap De la normalitat Llavors Aquest senyor Un dia m'ha dit Vine que veuràs Una obra de teatre I es deia El Segundo Segunda I allà En els segons Que una Hi havia un senyor Que tenia una problemàtica mental Que en definitiva Estava a la mar de bé Però resulta Que aquest senyor Doncs A mitja nit Es posava a trucar Per telèfon I molestava Amb un altre Llavors aquell altre Va i li consulta Un altre veí I tal Total Que es crea Un estigma Que és el que passa Normalment Amb la problemàtica mental Automàticament Arriba a un punt Que allò No hi havia manera De resoldre'ho És que tu Li has de dir No Aquest igual Es posa com una moto I qualsevol Que si el president No Que si tal i qual Total Que arriba a un punt Que la cosa està tan complicada Paren l'obra I diu I ara us convidem a vosaltres Que mirem de resoldre Aquest embolí Em va semblar genial Ah, molt bé És que està molt ben pensat això Llavors suposo Que amb això dels mòbils No No ho he acabat d'entendre Perquè jo no soc un expert Però com que sé que tu sí T'ho dono No, t'ho dono Perquè ho llegeixis Vale, vale I vinis a veure Que tal t'ha semblat És una mica Un tall a la cubana No? Estim-lo a cubana Però en sèrio Sí, sí Fà uns dies No sé Suposo que és això Que també ho explicaven No sé si ho comentaven D'Igualada on O una experiència Que està ventit També en una obra de teatre Igual Que també és participativa Amb els WhatsApp Sí, sí, sí Que els nanos dels instituts Nanos adolescents Van allà I llavors és sobre el tema De l'assetjament escolar Els hi plantejen una situació Igual que tu estàs Semblant amb aquesta Però en aquest cas Amb uns companys D'un institut Que es fan assetjament escolar Però assetjament a través Mitjançant el WhatsApp Mitjançant els mòbils I llavors els nois Que estan allà De públic Que són també De la mateixa classe Interactuant O sigui No han de tenir Els mòbils tancats Sinó tot al contrari Els han de tenir Allà engegats Interactuant Perquè clar La classe està en veure Que és el que s'està dient Precisament per WhatsApp I estan tots participant I Doncs això es fa en teatre Molt bé Molt curiós O sigui Una negativa Que diria Aquesta pilassa De representacions Que no hi ha manera D'abastar-ho I en canvi Aquesta part més d'això Molt bé Molt bé Com hem arribat Com hem arribat a l'equador Com hem arribat a l'equador del programa Aquesta frase m'agrada dir-ho I com ens ha de parlar després La nostra reina especial Que és la Rosa Hola, quina monarquia Jo monarquia poca Però bueno Reina de la casa Carinyosament Carinyosament Clar, exacte Sense connotacions novidiàries Exacte Amb l'Anglaterra Amb l'Anglaterra Ostres Tu vens molt impregnat Amb el caràcter anglès Rosa segona d'Anglaterra No ho vols? Que va, no Jo primera Segona Ja posats Exacte Doncs com primera Jo també em va ser número 1 Aquest d'any 50 Ho hem fet aquesta unió Com el concepte Escolta'm dos minutets I ens parles de la ruta Espluguenca Molt bé Endavant Espluguenca Espluguenca Espluguenca Espluguenca Espluguenca Espluguenca Espluguenca Espluguenca Espluguenca Espluguenca Espluguenca Espluguenca Espluguenca Espluguenca Espluguenca Espluguenca Espluguenca Espluguenca Espluguenca Espluguenca Espluguenca Espluguenca Espluguenca Espluguenca Espluguenca Espluguenca Espluguenca Espluguenca Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! de dia vaig escoltar una orquestra que no em facis dir quina és, perquè no em va quedar, i tot de peces musicals, de pel·lícules, o sigui... Ah, sí, és aquesta orquestra, sí, sí, sí, que ho fa molt bé, ho fa molt bé. Estaven, em sembla, que a la cerimònia dels... que era el Gaudí o dels Goya, que estava en el darrere, i tant, tant, tant, tant, tant, tant, tant, que feien sempre... Bé, doncs, aquest dissabte passat, sí, dissabte era, a partir de les 8 del matí, a les 2 passen, sempre hi ha música bàsica i tal, doncs aquest dia passaven allò, no sé com es diu... Bueno, titànic, vull dir, gos, tot, tot allò. Té un nom anglès, és la no sé què, la filmorquestra, no sé què, i és molt cotitzada i ho fan de conya. Però, tio, però una gran orquestra... Però sembla Superman com Superman, eh? Sí, sí. Com John Williams, eh, la pel·lícula, tant, tant, tant, dius, ostres, què d'això? Amb dos cantants allà a la Mar de Macos... Et diré més, em sembla que el Palau de la Música fa poc en actuar, per això que una altra cosa piguem estaria bé. Rosa, va o no es pluga? Vinga, que tenim aquí al costat i que no sigui tan desconegut, eh? No, clar, clar. Bueno, és una ruta, una ruta històrica, que es diu De la Mà d'Esplugues. La fa el propi, bueno, l'Ajuntament fa a sud d'allà del Museu de Cantinturé. De la Mà, la Mà és... L'escut d'Esplugues és una mà, d'acord? Bueno, se suposa que pot venir perquè l'Eglésia era Santa Maria Magdalena i d'aquí la mà. Podria ser, no sé, hi ha interpretacions vàries, però... Sí, però bàsicament perquè l'Eglésia és un poble que és molt afectuós i tal, es parla d'aquesta cosa. La interpretació així més moderna, no? Ara, a l'antiga, no ho sé, perquè hi ha una mà, eh? L'antiga no se sap. Bueno, de fet, el nom d'Esplugues, Espluga vol dir que és un lloc per guarir-se, no? Sí, per una xoplu. Sí, com una mena de cova. Que a partir d'aquí, doncs, es va... La gent va començar a viure i, bueno, doncs, d'aquí ve el nom d'Espluga, eh? Igual que pot ser jo que ser l'Espluga de Francolí o l'Espluga de Cal i tot això. També es va explicar el tema de Sagrera, no? Perquè ja, posatsa, no? Diu, Sagrera és el lloc que és sagrat al voltant de l'Església i, per tant, no sagrat en el sentit que és inexpugnable. Si hi ha guerra o si venen els... Doncs no, ja saps que... Sí, no es pot entrar. O si una persona la persegueixen, doncs es refugia en terrenys sagrats i s'acogen allà, s'acullen allà i d'entrada, doncs, tampoc no els podrien estraditar ni podrien, no? I també, d'aquí ve també el nom de Sagrera, per exemple, no? Vull dir que, a part d'ensenyar-te esplugues, també es van explicant cosetes així de talls... Curiosos, roca. Curiosos, lingüístics, etimològics, no? Tot això. Doncs és un recorregut exterior, excepte quan s'entra al monestir i direu, hosti, esplugues hi ha un monestir, però sí que hi ha un monestir amb un claustragòtic, que és força maco, està força maco. Doncs comença Can Tinturé, que és una masia noucentista, on ara està al Museu de la Ceràmica. Es passa pel davant de la fàbrica La Rajoleta, la fàbrica de Pujol i Bausis, que també es pot fer... Importantíssim al modernisme. És xulíssim, jo he fet la visita de la fàbrica, és xulíssim, és superinteressant veure com són els forts on fabricaven diferents tipus de forts. És xulíssim aquesta visita. Per fora, per fora és maca també aquesta... Per fora també aquelles ximeneies amb aquelles formes així abombades i després la ximeneia cap a dalt, així. Està molt bé. Can Casanova, és una masia, que és del segle XVI, està reformada, té una reforma noucentista i modernista, que és la que fan servir per viure les monges. És el monestir, es diu de Santa Maria de Montsió, i han anat a per esplugues després de diverses recol·locacions i ubicacions. Per exemple, va estar a Barcelona, a la Rombla Catalunya, que ara queda encara l'església de Sant... Sant Ramon de Penjafort. Això, de Sant Ramon de Penjafort. I van desmuntar el claustre perquè, clar, al principi estava més al centre de la ciutat. A mesura que la ciutat es va... Bé, el centre, el que ara és el centre, no? A mesura que la ciutat s'anava fent gran, llavors, clar, el monestir quedava integrat en tot el bullici, en el bullici, no? Sí, sí, a la part... I, clar, no era el joc adequat per un monestir. Llavors el desmunten pedra per pedra i el tornant a muntar, a construir més lluny, no? Fins que, clar, la ciutat, com que va creixent, doncs al final el van desmuntar també pedra per pedra i el van portar esplugues. Aquí, en aquest lloc, eh? Té un claustre gòtic que és molt maco. Fugint del pecat, no? Home, clar, vida retirada... Mira, el claustre és una xulada... Sí, no, ja sé. Vida retirada i tal, no? I llavors entres a dins i la casa Can Casanova, que era una masia que ja la van deixar per la residència, no? La casa d'elles. A més, que són monges de closura. Clar, d'entrada no han de tenir contacte amb el món exterior, no? És per això. És una casa que és modernista també, és molt xula. Recorda molt una de les quines a la Colònia Güell que va dissenyant Gaudí. Aquesta no és de Gaudí, però ja et dic, recorda moltíssim perquè té una... Com es diu? Una vitrina, no? Ai, aquella part així d'aquella finestra que surt cap enfora. Una tribuna. Una tribuna. A més, aquesta sí que està a sota la tribuna, sí que està amb ceràmica també, amb regiona. Sí, sí, sí. Jo trobo que és una xulada, no? Clar, només ho pots visitar el dia que es fa les portes obertes, que és l'últim diumenge de mes. Per això es fa la visita. Aquesta ruta històrica es fa també sempre els últims diumenge de mes. Perquè així coincideixes. Es veu que com que és un monument que s'ha declarat d'interès nacional, no sé què, i suposo que per això te van rebre alguna subvenció, clar, llavors estan obligats a obrir un dia al mes. I és aquest últim diumenge quan obren, d'acord? Molt bé. Què més? Bueno, allà, fins i tot tenen un petit museu, petitet, una saleta així pequeña, petita, que tenen amb unes quantes coses, amb quants objectes s'hagies posat, objectes religiosos, sobretot, no? Però tenen també una bandera, diverses banderes que eren les que portaven el Galeu Real de la batalla d'Argel, la batalla de Trafalgar, o del Gerà, no me'n recordo. Doncs mira, això no ho vaig apuntar, perquè era a la que portava el Galeu Real espanyol, i llavors el Joan d'Àustria quan va tornar a Espanya, va tornar per Barcelona, i allà la va lliurar aquesta bandera al governador, i aquesta a la seva vegada, la seva germana, que era la priora o l'abadesa d'aquest... d'aquest monestir. Sí, llavors et trobes allà la bandera i dius, mira, la batalla de... d'aquest monestir. Sí. Sí, bueno, però és curiós, i també tenen la que portava el Baixell Turk, també. Seria Lepanto. Lepanto, això, de Lepanto. jo ara pensava d'Argel perquè pensava a Cervantes, que dèiem el manco de Cervantes. Sí, clar, per això dius, hi ha moltes coses que podien coincidir. Sí, de Lepanto, la batalla de Cervantes. Són moltes batalles marítimes que han hagut per aquí. Clar, per això no sé. Vale, després, bueno, es visita, ja dic, la visita interior, està bé, i després ja continues pel carrer, de fet és el carrer de la Iglesia, que vas posant tota l'estona, cap amunt, i llavors Can Ramoneda, també, que era, és que sembla mentida, no?, la de títols també nobiliaris, Can Ramoneda, per exemple, era propietat, o és propietat del marquès de Sant Miquel, no sabia jo que teníeu també aquests novetats, o Can Portada, per exemple, que un dels propietaris, per exemple, va ser també el baró de Maldà, o sigui, de L'Oido era una zona així una mica... Sí, no, el baró de Maldà és un carrer d'estrues. Per això ja estava bé que em diguessis reina, no?, perquè clar, la cosa estava aquí. Atenció a una cosa, per aquella zona no vivia als Milà, la Mercedes Mirà també és Comtesa o por ahí, és d'aquella zona. També, doncs Campí, una altra masia, vull dir, és tota la casa, de tot el carrer està ple així de masies molt xulis, a més és un carrer molt agradable, va separar a la iglesia de Santa Maria Magdalena, allà no van poder entrar, bueno, perquè també anava una miqueta, jo ja qualsevol dia ja vas pel teu compte. Dona igual. És bé que hi ha alguna obra de l'Angelina Arós, que és una ceramista, que és filla d'un dels directors, que havia de ser un dels directors artístics de la fàbrica, que hem dit de la fàbrica de ceràmica, i baixes pel carrer de Montserrat, que això és una delícia, és una delícia, és un carrer de pedra, estret, amb unes cases, amb un encant, jo diria, una noia del grup va dir que li sonava que sortia la pel·lícula Vicky Cristina a Barcelona. Sí, cert. Sí, sí, sí, clar, sabeu que Barcelona és molt plutocinematogràfic, doncs això que sortia, que sembla que estiguis por ahí a la muntanya, amb la zona així una mica vit, doncs això. I en aquell carrer hi ha, per exemple, Can Cargol, hi ha un safareig, el safareig de Can Corberó, que també és molt xulo, i què més, què més, què més, el parc, el parc, llavors vas a parar el parc dels torrents, també que és una xulada, puges per allà, cap al molí de Cal Hospital, o Can Fàbreques, hi ha una masia que es diu Can Fàbreques, o Can Hospital, que és una masia del segle XVI, aquesta no la coneixo, està molt reformada, doncs allà ens van explicar que allà va ser el escenari, us en recordeu, la sèrie, la saga dels rius, la saga dels rius, doncs allà estava rodada, era aquella masia, el que passa que no es veu gaire, perquè la té la tanca metàl·lica fora, que és tota una porta, que no hi veus, veus la part de dalt només, pràcticament, o si tens sorte, que en aquell moment obrin la porta, però sí, allà estava rodada. Bueno, és interessant, ja et dic, mira, passes un matí de diumenge, ostres, l'últim diumenge de cada mes. L'últim diumenge de cada mes. Perfecte, perfecte. Molt bé. S'ha de treure en el museu d'en Cantinture, o reserva les entrades. Molt bé. Doncs tenim 15 minuts per parlar de cinema, a mi em deixareu 5 minuts, llavors us deixo 5 minuts a la Rosa Pagar Parli del Bar i al Jaume 5 per incertesa, perquè jo tinc 5 minuts per carregar-me dues pel·lícules, ja sabeu que ja amb això de tant en quant em mola, em posa una miqueta cardíac. Si és per carregar-te'n, vinga, va. Sí. Vinga, va. És que no podem ser tan gos. Ens va la canya, ens va la canya. Que no tinc dret, perquè jo no soc ningú per carregar-me les coses ni per dir que som meravelloses, però, home, després de veure uns quants anys de cinema, tenim una mica el dret de dir coses, no? No estàs acreditat? No. No, jo no soc crític d'aquests, que, home, si em paguessin, estaria acreditat. Bueno. Això, molt bé. Gràcies, Jaume, per aclarir les coses. Per tant, quan no em paguen, diguen que em són d'allòs, d'allòs, d'acord? I ja està, que no puc parlar gaire. Però s'ha de ser just, aquesta vida. I tant que sí. No, no, però jo crec que tenim la justícia del coneixement. Com a mínim, de veure molt de cinema, tu més que ningú, sincerament, Jaume. Jaume, tu has vist moltes coses. Perquè tinc més anys, però no perquè... Sí, cinc vegades més que jo, segur. Però que, bueno, aquí tots tenim un bagatge de cinema molt potent i que ja sabem una miqueta el que no movem molt. No fem amb una intenció, vull dir, no ni tenim animadversió en persona, ningú, sinó que ens sembla que està bé o ens sembla que està malament i ho diuen. Exacte, i crec que tenim, a veure, si... o la base... Clar, si ara parlem del senyor M.N. Shyamalan, que va parlar del Nacho sobre el multiplayer i tal, jo les he vist totes. Llavors, clar, a partir d'aquí, és que no he vist cap, no res, bueno, vale, però bueno, jo he vist la pel·lícula, bueno, jo, sincerament, em vaig posar molt nerviós. Molt nerviós perquè jo crec que és una pel·lícula que hagués pogut treure tant de partit, tant de partit i no treu res ni mica. És a dir, aquests vint i pico de personatges que diu que fa, que no fa ni la meitat, això de Ben Serpí, vull dir que ni en broma, ja ho vaig comentar això. Sempre, sí, sí, això vull dir, jo una mica ho estic recolzant a vosaltres, és que, però tots ells són iguals, amb tots els meus respectes, aquest senyor és un bon actor, aquest senyor el recordo a la primera expiació, que jo em vaig tornar tonto veient la pel·lícula, em va ser una meravellosa i el llibre és magnífic i aquí el veig com una comparsa. Veig un personatge que sigui el que sigui, faci el paper aquell que fa com de senyora, el que fa de no sé què i tal, el d'anem petit, sí, canvia el registre vocal, potser el millor perquè és la versió doblada, però és que realment jo em va decebre moltíssim. I quan la cosa... Has vist la versió doblada? No, no, l'he vist la versió doblada, perdó, no he vist l'original. en l'original sí que guanya. Potser guanya més. Però encara i així, quan arriba el moment exacte, que se convirte en la bèstia i tal, dius, ara què? Ara que m'estàs venent? M'estàs venent un producte molt real, molt marcat, amb una problemàtica tremenda d'un personatge que està vivint una situació que jo no sé fins quin límit dins de la vessant psicològica que ja em perdo pot arribar a tenir aquesta component de 25 personatges d'una persona. Crec que és molt complicat aquesta diversificació de personalitats. no sé si és possible, possiblement sí, però no em sembla fora de lloc. En tot cas, estaríem parlant de psicopatia que és l'única cosa que es pot agafar d'aquesta pel·lícula. En definitiva, és el que aquella psiquiatra doncs estigui d'acord que ell ha de tenir una realització a partir de la llibertat. Però parla de personalitat múltiple. Sí, però això... D'una forma molt lleugera i crec que molt com dient holo, una persona pot tenir 25... No, no, això ja ha quedat clar que no, això no. però sí que una persona psicòpata pot arribar a crear una d'això, una integració de personatges en benefici d'ell personalment, no? però des del desordre, des de l'afredor, des de la manca de sentiments... Exacte, però quan arriba un moment que es converteix en la bèstia, aquest és el que és capaç de pujar per les parets i és quan llavors trenca aquesta realitat per convertir una mena de cosa fora de lloc amb unes noies que fan uns papers absolutament... en cap moment s'hi estan espantades però no sembla que estiguin espantades del tot... Una pel·lícula d'una de 100 barata i és que llavors ho sento, em va semblar fluixa de cridar, de dir vale, ja, basta la pel·lícula que acabi ja, gairebé, vull dir, perquè no em va semblar una pel·lícula correcta. Bé, fora, 1998, els últims de Filipines, també tinc que recolzar aquí a la Rosa, que la va veure, va dir una pel·lícula pretensiosa, és una pel·lícula pretensiosa, sincerament, és una pel·lícula tremendament coral i amb molts senyors en aquest cas, ja sabem de què va, el moment en què es queden aquells últims, amb la guerra de Filipines i a partir d'aquí, doncs, el que està bé, no?, allò de la tossuderia espanyola, de que no, que no, per molt que li porten al diari, que no, que no, que no ha acabat la guerra i tal, va. A veure, l'ambientació per mi és bona, la primera ambientació, quan veus a l'ambientació dius que ve, a veure, recorda, ojo, la musiqueta, l'emissió, no? Sí, la cascada aquí, ja. Exacte, és com una emissió en canyí, dius, vale, mira la definició, molt bé, l'emissió en canyí. La música mola, la cascada, arriben allà, com dirà... Els uniformes... Sí, com dirà els rosatos blanquets, i això com acabarà... Blaus, blaus i blancs, i tot bé monos. Sí, sí, com dir, blaus i cel i tal, allò. Blau canastilla, no?, que dic jo, d'anem petit, quan es portava el canastilla blava, no? I llavors, clar, és aquest procés que ja sabem la història, llavors és molt repetitiva en quant a espais, llocs i tal, no? Tenim el contrapunt de la noia filipina que canta aquella jo te daré i tal, no? Vull dir aquesta línia. La pel·lícula en si no està malament, saps com acabarà? És evident, això no hi ha cap misteri. No és un cap espòiler, és que... S'aguanta una mica perquè està el Lluís Tossar, està el Javier Gutiérrez, està el Carrele Jalde, ho fa molt bé que el que volia ser pintor i tal, i el que estava anomenat que era Ricardo Gómez, millor actor secundari, els Goya, no sé por què, és aquest que fa Cuéntame, el Carlitos de Cuéntame, la sèrie de TV1. Ah, sí, Carlos Cuevas o no sé què Cuevas. No sé, Alcántara, Alcántara. Carlos Alcántara. Ah, bueno, no, a la sèrie. Ah, no, Ricardo Gómez. Ah, vale, ah, llavors el gran. No, hi ha una altra, que és el Cuevas que va fer aquella pel·lícula i tal. No, no, encantats de la vida i tal i això. Hi ha moments que la pel·lícula destaca, però, clar, és una seqüència, un d'allocs d'interior. Ara es posen malalts. Ara el Beriberi, que és aquella malaltia pobres que no menja proteïnes i vitamines, els peus es fan malbé i et mors en dos minuts. Que no sé què. Ara els filipins que t'atacen, ara la noia que ve allà provocant. Bueno, és com una mena de mosaic que dius a mort i mitja tinc suficient i són dues hores i quart. Per tant, amb això ho dic tot. Massa llarga esportida per un director de sèries que es diu Alfonso Calvo, la seva primera gran pel·lícula. Bueno, és el que hi ha. Rosa, El bar, que ens queden deu minutets. El bar, doncs vinga, ràpidament. El Jaume també ha de parlar d'Incerta Glòria. Per tant, ho repartim. A veure, El bar per mi, molt bé. Començo ja dient això. Jo m'encanta aquest home. Impressionant. A veure, hi ha escenes, hi ha coses molt previsibles o hi ha altres pel·lícules ja ho has vist, però penso que està molt ben portat, i està tot molt ben lligat. Estàs allà amb l'atenció posada i l'atenció i l'atenció les dues coses. Tota l'estona són també, no arriba dues hores de pel·lícula, però bueno, ni tan enteres, perquè va tot. És molt dinàmica el d'activitats. Qui més l'havia vist? Tu l'havies vist? No, no, no. Tinc moltes d'estona. No, no, no. No, no, no. No, és que si no així ja fem un... Tira, tira, sí, sí. Vale. Farem, eh? Sí, jo crec que val la pena i llavors ja tornarem a comentar, no? És que és superinteressant de com es planteja un principi i després es va desenvolupant en coses que dius sí, però no, això pot ser, allò no pot ser. Bueno, superbé. I tota la reacció de les persones de... Bueno, sabeu que són gent que es queda tancada en un bar. Això sí que ho sabeu, no desveieu res. Sí, per què? Això no se sap. El per què no se sap. Ja ho veureu, ja ho veureu. Ho han dit a la tele. S'ha d'anar al cine, s'ha d'anar al cine. Sí, però no ho diem, aquí no ho diem, és en antèria. No, exacte. No, nosaltres som professionals. Sembla l'àngel d'esterminador, això, no? Doncs no t'estrany, eh? Perquè van per aquests tiros, eh? Sí, sí, sí. Sí, bueno, clar, una miqueta... A veure, per això deia que recorda ja escenes, hi ha plantejaments que recorda altres pel·lícules. Clar. Clar que sí. Clar que sí. I algunes pel·lícules al mateix, aleshores de la Igreja. Sí. Però trobo que, bueno, que ho sap fer, ho munta bé. Ho munta bé i li queda una coseta mona, i li queda una coseta maca. I com al final va acabant tot, també. Fins i tot la pel·lícula aquella que vam dir del tren, Abusan, no era? Sí, Abusan. Abusan? Sí. També, també recorda aquesta pel·lícula, perquè era una situació límit, una situació extrema que la gent s'ha de salvar. Ben resolta, no? Ah, exacte, ben resolta. I com et salves? Clar. Després hi ha un personatge que... el personatge del Cap Taire, a mi no m'agrada... Aquí sí que no m'acaba d'agradar després el desenvolupament que li donen a aquest personatge, eh? allò és una miqueta de la bèstia i la no sé què, doncs diu casualment és aquesta persona. Que ell sempre va cap aquí. A mi aquí això ja... Sembla molt moduset últimament, però és ser un bandarra. Es veu que fa coses una miqueta, obliga també a que casin o a que quadrin, no? I hi ha coses que és hostia, això no, per aquí no. I ha posat, no sé. Hi ha coses que sí, però bueno, val la pena. I després els protagonistes, molt bé, la Blanca Suárez, que a més, de fet, jo crec que és ella la protagonista, són tots una mica, pareix que una pel·lícula coral, el Mario Casas, la Telele Paves... Què passa, el Mario Casas? Que pesado, eh? Ai, sí, de veritat. Tot arreu surt, eh? La Telele Paves, està bé com sempre, elles, bueno, és que s'impressionen. A tots petitges. Clar, la Carmen Machi, bueno, està bé jo la recomano molt. Fins aquí puc llegir. Ui, la Carmen Machi! La Carmen Machi, sí, fem una mica... No, no, és que ara m'ha vingut al cap una pel·lícula que ja ha vingut la semanca que ja comentarem. Ja quan la veieu ja la comentarem. de destrossar, no? No, però, ei, no mola la pel·lícula. Ah, bueno, bueno. Tira, tira, tira, tira, tira. Ja està, té alguna escena gore, també, perquè, claro, sí, com no, és a les de la Iglesia, si no, té escena gore... No pot faltar. Els efectes especials, bueno, contínuament, contínuament. Ah, sí, sí, sí. Bueno, a veure si hi ha algú més la veu i podem comentar. Jo la vull veure rapidament. Jo també, jo també. Aquesta Setmana Santa la veurem. Sí, sí, mira, estem en això, si no la treuen... I la incerta glòria, què? També ens la carreguem? No, perquè... Ah, no sé, no sé, pregunto. Incerta glòria, jo el que vaig trobar... Vaja, vull dir... Fas una cara. No, és que és una cosa sabuda que el senyor Villaronga el que ha fet és ni més ni menys que buidar del per què de tot plegat. I això vol dir que ens trobem amb una història que té molt a veure amb solitud de Víctor Català i, bueno, aquesta tradició catalana el que està aviament parlant... Terra Baixa i aquestes coses... Terra Baixa i tal. I llavors, esclar, això ens queda situat en la Guerra Civil, no? En el front entre els franquistes i els republicans, no? I bé, vull dir, va traient personatges d'aquests que fan com més o menys les mateixes coses perquè aquesta novel·la, que no és ben bé novel·la, però que té uns tints, eh? Vull dir, va ser escrit al cinc... al quaranta i tants més. Estan recent, no? Després de la guerra. Sí. Bé, sobre l'experiència de la Guerra Civil allà. Llavors, esclar, el buidar-ho del per què, doncs et queden uns personatges bons i dolents sense saber, bueno, però per què aquest és bo i aquest no i quin sentit té això i tal. uns són més simpàtics, altres són veritablement tímids o portats per la passió i tal fins a arribar, doncs, a una destrucció i queda una pel·lícula buida de contingut perquè la novel·la el que realment acaba explicant és el deix que en definitiva va tenir en les persones la Guerra Civil, no? des del que es pretenia d'un costat i el que es pretenia de l'altre amb la confrontació que això va generar i llavors, sí. Però hi ha una història d'amor, no? Que és el fil conductor o no? De amor res, tio. No? No, no. A mi pensava que no hi ha una història d'amor que conduïa tot el tema de la Guerra Civil i les bàndols, no? Aquí només n'hi ha dos que estimen i a més a més són frustrats i són els altres el que domina no és precisament l'amor ni la història d'amor. Així t'ho venen, eh? El tràiler o l'altre dia m'ho van vendre a mi, sí? Bé, ja la veieu-la i voleu. Vale, volem que no en parquet. Sí que és cert que és una pel·lícula prou ben feta s'hi ha posat diners i esclar està ben ambientada i hi ha gent que sintonitza perfectament perquè pertany doncs a una realitat com és el front d'això d'aquí a Aragó vull dir i llavors esclar vull dir està molt ben ambientat això, no? Però jo el tio em vaig quedar amb el Manelic i tot allò i no podia s'ofegar vol dir que ja m'ha de ser aquestes històries de la nostra Però surt el Manelic de Terra Baixa? No Surt el Manelic? No, no Ah, no, vols dir el semblant en quant al concepte Sí Ah, vale Perdona que hem agafat i hem posat el Manelic per allò És la passió aquesta que ens bueno Manelic tots sabem de què anava a Terra Baixa Sí, sí, sí que va que va matant eh vull dir tal El llop Sí, el llop exacte doncs bueno jo crec que això ja és una història sabuda i crec que aquesta pel·lícula podia tenir si més no l'explicació de l'efecte religiós sobretot per altra part els anarquistes i els comunistes com actuaven que sí que hi surt una mostra però però que després això desapareix i és com és que com tot queda amb els tres personatges aquests Sí? Sí, ens queda un minutet i mig i el que farem bueno serà acomiadar-nos tranquil·lament desitjar-vos una setmana santa magnífica nosaltres ho tornem fins d'aquí dues setmanes agafem un parell de setmanes de vacances perquè som així xulos en les quals tenim molts deures i moltes feines una recomanació aneu a veure Boges d'Alegria una pel·lícula que penso que sí que té molt que val la pena té molt de suc molt doncs mira amb aquesta començarem si et sembla el primer programa ho tenim així més clar i mira i acabem amb una cançó molt famosa també del Saba que es diu The Winner Take I Soul i la guanyador sempre s'ho emporta tot doncs bones festes de Setmana Santa no la comentarem però jo aprofito dir que sempre jo veig Ben Hur la Setmana Santa molt bé tu tens aquells clàssics no la comentarem però una pel·lícula tan agradable igual que sempre veig el Dia de la Bèstia això al Nadal tu tens les tevas películas de cada festa no sé per què ja la tinc molt bé molt bé fantàstic això sí que són clàssics disfrutarem vinga que m'ha dit molt bé adéu adéu adéu adéu adéu adéu adéu adéu adéu adéu adéu adéu