Babilònia del 6/4/2017 — De robots i Turner a Londres, Montserrat Sastre i la ruta d’Esplugues; cinema amb El bar, Incerta glòria, 1898 i Múltiple

Panorama general

Programa molt complet sobre arts i cinema, amb crònica des de Londres (exposició de robots i col·lecció permanent de Turner), una parada a Sant Just per l’escultura de Montserrat Sastre, una ruta històrica per Esplugues de Llobregat i un tram final de crítica cinematogràfica: “El bar”, “Incerta glòria”, “1898: Los últimos de Filipinas” i “Múltiple”. També hi ha espurna musical amb ABBA i reflexions sobre noves formes de teatre participatiu.

"És una exposició que et fa pensar com estem i com podem arribar"

Londres: ciència i pintura

Robots al Science Museum

Què aporta l’exposició

• Recorrido històric: dels autòmats medievals (monjo del s. XIII, pianola del XVII) fins a humanoides actuals (2014–2016), molts d’ells japonesos i industrials.

Idees clau

• Moviment avançat, però IA encara “verda”: enginyeria notable, però “zero d’ànima” i interacció limitada.
• Impacte social: robots atenent en botigues, substitució de feines, noves modes i relacions humans–màquines; ecos de sèries i films: “Humans”, “Metropolis”, “Terminator”, “Her”, HAL 9000 de “2001” i “Eva”.
• Format: molt amena, amb peces interactives; però una mica escassa en sales i amb tram central pobrament desenvolupat.

Turner a la Tate Britain

La visita

• Davant de no poder entrar a Hockney, es gaudeix de Turner en la col·lecció permanent.

Per què impressiona

• Mestre de la llum, els cels i el mar; ús del color i de la boira que frega l’abstracció; ja amb 12 anys feia aquarel·les notables.
• Diàleg amb Constable: aquest més realista i “fotogràfic”; Turner, més lliure i proto-impressionista.
• Context: autonomia respecte a encàrrecs gràcies a galeria pròpia i burgesia londinenca; museus britànics amb entrada voluntària.

Escultura i territori

Montserrat Sastre al Celler de Can Ginestà (Sant Just)

Exposició “Escultures”

• Fusta com a matèria (fustes nobles i dures), acabats finíssims i treball totalment artesanal (gúbies, poliment).
• Formes ascendents, espiritualitat i ecos de primitivisme amb abstracció (afinitats amb Henry Moore). Trajecte del minimalisme en ferro a la fusta.
• Mostra petita però deliciosa, oberta uns mesos.

Teatre a Igualada: noves dramatúrgies i participació

• Festival amb múltiples peces simultànies: cal triar bé l’itinerari.
• Teatre participatiu: el públic ajuda a resoldre conflictes; experiències amb mòbils/WhatsApp (per exemple, assetjament escolar escenificat i debatut en temps real).
• Exemple social: el grup Imagina (Baix Llobregat) amb actors amb problemàtica mental i proposta interactiva (“Segundo Segunda”).

Ruta històrica: Esplugues de Llobregat

“De la Mà d’Esplugues” (últim diumenge de mes)

• Can Tinturé (museu de ceràmica) i La Rajoleta (Pujol i Bausis), clau del modernisme.
• Monestir de Santa Maria de Montsió: claustre gòtic desmuntat i re-muntat a Esplugues; sala amb peces i banderes històriques (referències a Lepant).
• Topònims i etimologies: Espluga com a lloc de refugi; Sagrera com a perímetre sagrat.
• Itinerari per masies i carrers: Can Casanova (residència de clausura), Can Ramoneda, Can Portada (Baró de Maldà), carrer Montserrat empedrat, parc dels Torrents i masia Can Fàbregues/Hospital (escenari de “La saga de los Rius”).

Cinema: quatre títols (i un d’extra)

“Múltiple” (M. Night Shyamalan)

• Idea potent (personalitat múltiple) però execució desigual: interpretació discutida i gir a la bèstia que trenca el realisme psicològic.
• Tractament de la dissociació percebut com lleuger i efectista.

“1898: Los últimos de Filipinas”

• Ambientació i repartiment sòlids (Tosar, Gutiérrez, etc.), però pretensiosa i massa llarga; repetitiva en espais i situacions; es manté per moments puntuals.

“El bar” (Álex de la Iglesia)

• Thriller claustrofòbic i dinàmic, amb tensió sostinguda, gore mesurat i resolució efectiva. Coral amb Blanca Suárez, Mario Casas, Carmen Machi.
• Algunes decisions de personatge se senten forçades, però el conjunt funciona i enganxa.

“Incerta glòria” (Agustí Villaronga)

• Bona factura i ambientació al front d’Aragó, però per als tertulians, el film buida els “perquès” de la novel·la i es queda en melodrama sense el pes moral i històric de fons.

Notes musicals i comiat

• Record d’ABBA: 40 anys de “Dancing Queen” com a núm. 1 al Regne Unit; tancament amb “The Winner Takes It All”.
• Recomanació: Boges d’Alegria; clàssics de Setmana Santa: “Ben-Hur” i, per Nadal, “El día de la bestia”.