Babilònia del 18/10/2018 — De Ruby Sparks a El Reverendo: Hitchcock (La soga), Alma Mater, Wayward Pines, La sombra de la ley i El escalón 33

Visió general del programa

Un episodi dinàmic i ple de recomanacions on els conductors comenten llibres i cinema —del clàssic al contemporani—, amb especial atenció a temes com la manipulació psicològica, el penediment i la redempció, el rigor històric i la claustrofòbia en context de guerra. També hi ha espai per a clàssics del peplum i reflexions sobre la lluita de classes i el paper del poder.

"Això és un exercici de narcisisme: juga a ser déu" —sobre Ruby Sparks

Llibres

El escalón 33 (Luis Zueco)

• Valoració crítica i severa: paral·lel amb un Código Da Vinci “cutre”, amb trama inversemblant i execució narrativa fluixa.

• Elements del misteri: símbols que recorden marques de picapedrers en carreus gòtics/romànics, maçoneria i la quimera del “gran arquitecte”.

• Problemes de to: subtrama romàntica forçada i personatges amb decisions poc creïbles; crítica a l’estil i a la “pijeria” inicial.

"Me l’acabo perquè els tinc quadrats" —decisió obstinada de finalitzar el llibre malgrat les reticències.

Cinema (contemporani)

Ruby Sparks (2012) — Valerie Faris i Jonathan Dayton

• Premissa: escriptor amb bloqueig crea la dona dels seus somnis amb una màquina d’escriure; el personatge cobra vida.

• Nucli temàtic: control i manipulació de la parella (canvia la seva personalitat escrivint-la). Subtext clar sobre el maltractament psicològic i la voluntat de modelar l’altre.

• To i ritme: comèdia indie amb mala llet, divertida però incòmoda. Interpretacions solventes (Paul Dano i Zoe Kazan).

La sombra de la ley (2018) — Dani de la Torre

• Barcelona anys 20: pistolers, anarquistes, comunistes i policia dins un marc històric amb rigor.

• Virtuts: ambientació, mirada a les ideologies més que a la “màfia” pura; escena de suïcidi d’un policia molt ben resolta; el personatge de la jove anarquista, clau emocional.

• Ombres: algunes imitacions estilístiques (ressona “Cotton Club”), interpretacions irregulars (crítica a Poncella), moments poc creïbles.

El Reverendo (First Reformed, 2017/2018) — Paul Schrader

• Ethan Hawke espectacular en un drama aixut, íntim i opressiu: format quasi quadrat, càmera quieta, pocs personatges.

• Temes: penediment i redempció, crisi espiritual i ecologia com a detonant moral; tensió creixent fins a un final d’impacte.

• Valoració: notable alt (8/10); Schrader recupera la força de guionista de Taxi Driver en una peça d’aires “nòrdics”.

Cinema (clàssic i debat cinèfil)

La soga (Rope, 1948) — Alfred Hitchcock

• Proesa tècnica: fals pla-seqüència amb talls dissimulats; unitat d’espai i temps d’arrel teatral.

• Idea moral: superioritat intel·lectual i crim perfecte; James Stewart excel·lent com a professor que desmunta la coartada.

• La soga com a símbol: objecte físic que estructura i carrega de sentit tota la narració.

Debat de clàssics i poder

• Peplum i història: conversa sobre “Quo Vadis” (Neró, Peter Ustinov) i els mecanismes del poder i la propaganda.

• Lluita de classes: de “Metropolis” a l’antic Egipte (“Faraó” vs “Terra de faraons”), amb èmfasi en qui sosté la societat i el risc d’elitització.

Cinema (conflicte i claustrofòbia)

Alma Mater (2017) — Philippe Van Leeuw

• Casa assetjada en una ciutat en guerra: claustrofòbia, franctiradors i supervivència familiar.

• Posada en escena: paleta groga/marronosa, polseguera visual, tensió sense sang explícita però de gran duresa emocional.

• Seqüència clau: agressió sexual suggerida amb gestos—violència psicològica de gran impacte.

Sèries

Wayward Pines (2 temporades) — Fox, creat per M. Night Shyamalan

• Punt de partida potent: un poble perfecte que és en realitat el darrer reducte humà 2.000 anys després.

• Monstres/“avis” i muralles: distopia de control social que deriva en dictadura a la T2.

• Valoració: T1 sòlida; T2 irregular però amb idees; final obert que convidava a una T3.

Apunts diversos i música

• “Lluvia negra”: menció fugaç (títol associat a Hiroshima, però sense concreció).

• Comèdia/romanç 80-90s: “When a Man Loves a Woman” (addiccions i recuperació) i “When Harry Met Sally” (icònica escena del dinar).

• Record a Marty Balin: escolta de “Somebody to Love” de Jefferson Airplane; tancament amb Nilsson – Without You (distinció de versions).

Idees clau

• Manipulació i límits ètics (Ruby Sparks, Wayward Pines).
• Redempció i espiritualitat contemporània (El Reverendo).
• Rigor històric vs estilització (La sombra de la ley).
• Tensió claustrofòbica en conflictes bèl·lics (Alma Mater).
• Innovació formal clàssica (La soga) i reflexions sobre poder i classes (Quo Vadis, Metropolis, Faraó).