Babilònia

Magazine d’actualitat cultural: cinema, literatura, art, teatre, música i debats.

Horari d'emissió
Dissabte
19:00 - 20:00
Dijous
21:00 - 22:00

Subscriu-te al podcast

Títol i resum generats per IA

De 'Sense8' a 'La casa de Jack': Netflix sota lupa, 'Triple Frontera', 'Superlópez', 'Capitana Marvel' i lectures de Bob Woodward i Asimov

Panorama de l’episodi

Sessió “soleta” a Babilònia amb el David Montaner i en Xesco Ramos centrada en cinema i sèries, amb un tast de lectures (actualitat política i ciència-ficció) i una mica de banda sonora. El fil conductor és la crítica i la recomanació honesta: què funciona, què falla i per què.

"Intenta agradar a tothom i el problema és que no agrada a ningú" — sobre l’enfoc algorítmic de part del contingut de Netflix.

Lectures i llibres

Bob Woodward — “Miedo en la Casa Blanca” (Fear)

  • Anècdota clau: Trump volia anul·lar un tractat amb Corea del Sud que, segons el relat, augmentaria dramàticament el temps de reacció davant d’un míssil de Corea del Nord. Assessors li haurien “fet desaparèixer” papers per evitar signatures impulsives.
  • Retrat de lideratge: govern per impulsos, necessitat de “tutela” interna i paper de Steve Bannon com a impulsor de corrents ultres també a Europa.
  • Lectura exigent: volum alt de dades i personatges; interès periodístic alt però densitat que pot saturar.

Isaac Asimov — Robots i Fundació

  • Pausa a “Fundació” per llegir la sèrie robòtica: “Robots de l’alba”, “Robots d’Imperi” abans de “Fundació i Terra” (pont entre sagues).
  • Canvi d’època, canvi de to: dels anys 50 als 80/90 es nota més obertura sexual i trames detectivesques amb robots indistingibles d’humans.
  • Forta bastida de misteri policíac amb fons de gran worldbuilding galàctic.

Sèries

Sense8 (Wachowski & Tom Tykwer)

  • Alta ambició de producció: 2 temporades (capítols d’1h–1h30) i final pel·liculat de 2h30. Rodatge global (Seül, Nairobi, Berlín, San Francisco, Índia...).
  • Premissa: 8 persones interconnectades (homo sensorium) comparteixen habilitats mentals i físiques; cadascuna aporta una competència (lluita, policia, ciència, interpretació...).
  • Temes i representació: diversitat LGTBIQ+ molt explícita, sexualitat oberta, amistats i comunitat. Villà: Doctor Whispers, que vol “capturar” clústers.
  • Estil: muntatge videoclip, càmera lenta, banda sonora molt marcada i adaptada a cada entorn. Repetitiva a la T2 però magnètica i emocional.

Altres sèries i mitologia a pantalla

  • Vikings: entretinguda però irregular i de ritme lent per moments.
  • American Gods: pretensiosa i feixuga tot i l’interès mitològic.
  • “Dioses de Egipto”: exemple de rigor històric escàs i anacronismes vestimentaris i iconogràfics.

Cinema i indústria

Triple Frontera (Netflix)

  • Repartiment potent (Ben Affleck, Óscar Isaac, Pedro Pascal...), premissa de robatori a un narco a la triple frontera sud-americana.
  • Bona arrencada però deriva a mitja pel·lícula; personatges desaprofitats i segona meitat sense pols narratiu.

Netflix sota la lupa: algoritmes i festivals

  • Percepció d’un “producte mitjà” calculat per dades: ritmes lents, propostes “per a tothom” que sovint no entusiasmen ningú.
  • Exemples: “Aniquilación” (idea potent que acaba en palla mental), “Roma” (lenta, formalment excelsa però controvertida pel seu impacte emocional).
  • Debat de sales vs streaming: la posició d’Spielberg i els festivals (p. ex. Cannes) sobre estrena en sala per competir.

Comèdia superheroica espanyola

Superlópez

  • Adaptació simpàtica del còmic de Jan. Dani Rovira encaixa bé el to.
  • Gags icònics (vol “amb banyes”), villans (Ferran Rañé i Maribel Verdú), efectes i so premiats als Goya.
  • Ideal per passar l’estona si entres al joc surrealista.

Marvel i Capitana Marvel

  • Repàs del MCU: crisi de drets als 90, renaixement amb Iron Man, recuperació d’IPs, i confluència als Vengadores.
  • Capitana Marvel (Brie Larson): origen com a exmilitar amb poders d’origen alienígena; ambientada als 90; film incipient i una mica fluix, però clau per a la resolució d’Infinity War.

"Amb un xasquí dels seus dits... aniquila el 50% de l’univers" — sobre Thanos i el clímax d’Infinity War.

Provocació d’autor

La casa de Jack (Lars von Trier)

  • Matt Dillon excel·lent com a assassí en sèrie metòdic amb TOC de neteja; diàleg filosòfic amb Bruno Ganz (Verge) cap a un descens als inferns.
  • 5 “incidents” que mostren el seu “art” criminal: violència gràfica i escena familiar que posa els pèls de punta.
  • Capacitat d’ofendre i hipnotitzar: referències a Dant i William Blake, ironia negra i construcció/obsessió arquitectònica.
  • Recepció: polèmica a Cannes; encaixa millor a Sitges. Von Trier afirma estar “serè”, però l’obra manté el seu segell més incòmode i provocador.

Idees clau

  • Netflix: algoritmes, ritmes lents i “mitjana calculada” posen en dubte la potència cinematogràfica de part del seu catàleg de pel·lícula.
  • Sense8: valentia formal i diversitat amb rodatge global, un cas d’ambició creativa poc sostenible en cost.
  • Superlópez: quan l’humor local i el còmic clàssic encaixen en un entreteniment popular.
  • Capitana Marvel: peça necessària per al trencaclosques dels Vengadores, encara que no sigui de les més inspirades.
  • La casa de Jack: cinema d’autor extrem que incomoda i fascina a parts iguals.