Babilònia del 26/5/2016 — De Shostakovich a Don Joan: Strauss, sardanes, fotollibres i cinema (El rei borni, El olivo, Un otoño sin Berlín) + llibres (Micro, Alma)

Visió general

Episodi variat i àgil que recorre música clàssica, cultura popular, exposicions, llibres i cinema. Destaquen: la crònica d’un concert amb la Simfonia núm. 7 de Shostakovitx i el Concert per a trompa núm. 2 de Richard Strauss, un debat sobre sardanes entre classicisme i innovació, una exposició de fotollibres a Cornellà, dues recomanacions literàries (Michael Crichton i Carles Sísí) i tres pel·lícules amb segell d’autor: El rei borni, El olivo i Un otoño sin Berlín.

"Som aquí, no ho oblidem. Això són vacances, literalment."

Música clàssica: Shostakovitx i Strauss

Crònica del concert

• Obres: Shostakovitx – Simfonia núm. 7 “Leningrad” i Richard Strauss – Concert per a trompa núm. 2.

• Interpretació: direcció de Vassili Sinaisky; orquestra massiva (≈103 músics) amb 35 vents, 7 percussions, 2 arpes, piano i 58 cordes. Públic dempeus i aplaudint.

• La 7a de Shostakovitx: primer moviment en forma d’Alegretto llarg (25’), amb marxa inexorable i creixement constant; composta i estrenada el 1942, en plena Segona Guerra Mundial. Anecdota històrica: la partitura es va microfilmar i viatjar via Teheran fins a ser interpretada també a Nova York.

• Estil i context: debat sobre la seva escriptura potent i clàssica (més propera al XIX que a l’avantguarda de Schoenberg, Bartók o Stravinsky), i sobre la música com a resistència i pau en temps de guerra (amb record a Pau Casals).

• Strauss: Concert per a trompa i orquestra núm. 2 (1943), també en context bèl·lic. Solista: Juan Magózmez (trompa), amb trajecte docent i artístic a l’Estat i Europa.

Cultura popular: la sardana avui

• Setmana de la Sardana (enguany a Andorra): difusió arreu del territori.

• Debat: clàssic vs trencador. Hi ha qui defensa els cànons i qui celebra noves fórmules per donar-li aire de novetat sense perdre l’essència.

• Guanyadora: “30 i 50 a Bellvitge” de Joan Jordi Baumala. També es citen peces com “Compartint emocions” (Josep Coll i Ferrando) i “Camí de Bellmunt” (Carlos Santiago).

• Relleu generacional: bones noves a les cobles (molts músics joves), però més difícil la captació de joves en aplecs i ballades.

• Segones parts innovadores: formats de concert-xou que “surten de tota normativa” i sorprenen el públic.

Exposició: Fotollibres a Cornellà

• Mostra al “Graja” de Cornellà: el fotollibre com a peça on la fotografia guia el relat, amb textos de context.

• Exemples destacats:

- “La paloma al aire”: mirada a la colombòfila esportiva al Llevant, amb coloms pintats per reconeixement. - “Carme” (Carme Oscar Monzón): el cotxe com a extensió de l’ésser i roda sense fi interior.

“L’art ho és tot… veure coses així també és profitós i enriquidor.”

Llibres

Michael Crichton – Micro

• Premissa: tecnologia per miniaturitzar coses i persones. Thriller científic a l’estil Jules Verne, però amb un salt tecnològic que sembla llunyà.

• Eixos temàtics:

- Fascinació pel microcosmos: una selva a escala diminuta amb lleis físiques percebudes de manera diferent (p. ex. la tensió superficial de l’aigua com una membrana). - La fauna invisible esdevé perill real: formigues com a depredadores letals a escala. - Ètica vs negoci: el llibre subratlla com el progrés tècnic no sempre ve acompanyat de progrés moral.

“Moltes vegades el progrés tecnològic és ascendent, però el progrés ètic no l’acompanya.”

• To i recepció: entreteniment amb potencial cinematogràfic; es nota el relleu d’autoria en el tram final, però funciona.

Carles Sísí – Alma (i Ánima)

• Inici prometedor com a thriller d’“evidències” i Ouija, ambientat en l’actualitat.

• Deriva cap a horror apocalíptic: “portes” que s’obren a energies negatives, dimonis i els “descarnats” que amenacen la humanitat.

• Opinió crítica: expectativa de terror psicològic més contingut que acaba virant cap a un cataclisme de gran format (més Stephen King), menys del gust d’un dels tertulians.

Teatre: Don Joan (Molière) – versió actual de David Selvas

• Protagonista: Julio Manrique; ambient contemporani (hall d’hotel, seguretat, megafonia), vestuari actual, ritme viu.

• Eixos de posada en escena: seducció compulsiva de Don Joan, contrapunt còmic i moral de Sganarelle.

• Clau comparativa:

- Molière (França, s. XVII): més reflexiu, sense càstig extern explícit; Don Joan pot arribar a interrogar-se per si mateix. - Zorrilla (Espanya, s. XIX): càstig exemplar i moral catòlica explícita (Dia de Tots Sants, cementiri, fantasma del pare de Doña Inés).

• Lectures psicoanalítiques i culturals: del mite seductor a possibles interpretacions (p. ex., impotència, cerca de víctimes sense comparació); panorama sociocultural diferent entre França i Espanya.

Cinema

El rei borni (Marc Creuet)

• Tema: xoc entre manifestants i policia, i la seva traslació a la vida íntima de dues parelles.

• Valoració: direcció solvent i debat intens; però es censura un judici de valors desigual, especialment en personatges femenins, i un tractament problemàtic d’un personatge amb salut mental.

El olivo (Icíar Bollaín)

• Trama senzilla i emotiva: llaç avi-neta i el pes simbòlic d’una olivera mil·lenària venuda durant el boom immobiliari.

• Eixos: arrels, memòria i cura. No és pamfletària; aposta per tocar la fibra més que per la tesi social, tot i apuntar a l’“espoli natural”.

• Moments tendres: la complicitat entre avi i neta (joc, maquillatge) com a cor emocional.

Un otoño sin Berlín (Lara Izagirre)

• Drama íntim al País Basc: retorn d’ella, ex amb depressió i agorafòbia (interpretació molt creïble de Tamar Novas), i reintegració difícil.

• Forma: càmera molt propera a la protagonista (Irene Escolar, Goya Actriu Revelació), estil observacional que recorda a propostes com El hijo de Saúl.

• To: el·liptic i naturalista, fet de petits gestos i pics emocionals, amb subtrames (docència a una criatura) que li donen calidesa.

Idees clau

• Música com a memòria i resistència en temps de guerra (Shostakovitx, Strauss).

• Sardana: necessitat de renovar sense perdre l’essència i de captar jovent.

• Fotollibres: el poder narratiu de la imatge en projectes documentals.

• Literatura: ciència-ficció de miniaturització amb dilemes ètics (Crichton) i el gir cap al terror apocalíptic (Sísí).

• Teatre: el mite de Don Joan segons contextos culturals (Molière vs Zorrilla) i lectura contemporània.

• Cinema: tres mirades d’autor sobre política i moral, arrels i memòria, i fragilitat emocional.