De Stephen King a Tarantino: Elevación, Intemperie, comèdia familiar, Coen, Los Japón i Kill Bill en un viatge entre literatura, humor i violència estilitzada

Bona nit i benvinguts un dia més a Babilònia, que bé, avui tornem a estar solets, la Rosa Alcalà. Hola, bona tarda, què tal? Bé, molt bé. Bé, no? Sí, amb molt bona companyia. Ens falten els altres compis, però, bueno, per diferents motius, doncs mira, avui no hem pogut. Malalties, bàries, feines i tal. I ens han encarregat que nosaltres fem el programa, que ens enviem molts recors, que es millorin, els que estan malars, els que estan bé, que continuïn bé. Clar, exacte. I, en fi, avui tu i jo, va. Sí, sí, sí. Aquí, en tàndem, és correm vos, per cert, que sempre t'hem de presentar. Sí, sí, sí. Després dius que no ens en recordem de dir-ho. Clar, clar, clar, i llavors no em faré famós. No, no, no, aquí es tracta de fer un salt. Sembla que a Sant Jus ja sóc més conegut que jo, com es diu, que el carracuca, que es diu, no? Sí, oi? Perquè, d'un i do, entre una cosa i l'altra. Una vida acadèmica ja molt intensa, no? I abans de l'acadèmica... I abans de l'acadèmica... Tu explica la part que vulguis, la part que puguis. 36 anys vivint a Sant Jus, després per motius i tal, i ara tornar, sobretot, sempre vinculat a Sant Jus, sempre, amb la ràdio, amb altres gestions i tal. I ara, bueno, doncs en Can Gina està donant classes d'història de l'art. Ja, per la gent que no ho sàpigui, doncs animeu-vos que el trimestre que ve, eh, el gener, comencem amb coses xulis com El Bosco. Molt bé. Charles Chaplin, coses molt guais, eh, per tant... El cinema també, història del cinema, no és el que estàs fent? Fem els dimecres, a partir del gener, de 5 i mitja a 7. I farem una part dedicada a Charles Chaplin, després farem tot el cinema d'avantguardes. Farem el cinema expressionista, surrealista, dadaïsta... Farem fins i tot cinema abstracte, que és una cosa molt curiosa dels anys 20, que molt poca gent coneix, i que val la pena, no?, descobrir coses noves vinculades amb el món de l'art, no?, que també és una mica la connexió d'aquesta història del cinema que estem fent. Molt bé, doncs aquí tens la cunyap al teu espai, vinga. I tant que sí, amb la fi de cap, és una cosa que està vinculada també amb l'Ajuntament, per tant... I tant, i també, a més, és una qüestió cultural, que és molt interessant, és molt enriquidora, jo també ho recomano moltíssim, jo vaig fer un curs amb tu i m'ho vaig passar molt bé, també. Moltes gràcies, i la interés és aquesta, una mica, doncs, que Sant Just tingui el màxim de cultura, que després diuen, ah, és que no es fa res a Sant Just, es fan moltes coses. Hi ha molta oferta, eh, cultural, veig que sí, eh. I sobretot, el que heu de fer és mirar, trucar a Can Ginestà, mirar la pàgina web de Can Ginestà, mirar, hi ha un tríptic sempre, quan passeu per aquí, que és un lloc molt cèntric, sempre podeu venir a la biblioteca, agafeu un tríptic, que hi ha molta informació del que es fa el trimestre que ve, tant al Centre Cívic Joan Maragall com a Can Ginestà. I altres llocs també n'hi ha, per tant, s'ha de mirar. S'alimi la gent. Molt bé, doncs vinga. Molt bé. Falca cultural. Home, jo he vingut a parlar del meu, en aquest cas del meu curs. He venit al que parla de mi libro, no? El Ramon Janer és molt divertit, saps, el divulgador de música clàssica, d'òpera i tot això, i d'art en general, és molt divertit. Ell té un llibre que es diu, ja et diré el nom, perquè de fet el tinc encarregat, que el vull fer un regal. Vale, vale. Sí. I es diu... Ja ho diré, ja ho diré. Bé, és que ara s'ha anat una mica. Dona, igual, no preocupis. Ja apareixerà el nom, sí. Era perquè, per divulgació cultural o alguna divulgació... Sí, bueno, ja ho diré, ja ho diré, és que hem quedat amb el tema d'intentar recordar el nom del llibre i, bueno, ara... Quan aparegui el nom, apareixerà la informació, no et preocupis. Sortirà tot, sí. Mentrestant, fem el sumari, si us sembla, anem a parlar, primer parlem d'un llibre, d'un llibre de Stephen King, que és l'últim que ha tret, és un conte que es diu Elevación, i en parlarem, és una cosa molt curiós. Avui seran coses molt curiós, a més el que jo expliqui, Rosa, serà molt curiós. Sí, no? Vale. Em preparo, va. Una mica friqui tot plegat, eh? Vull dir que potser, però divertit, i en l'altre cas, riurem, crec que riurem. Si tu t'ho has passat bé, vegin tu i ja està. Ara, explica'm-t'ho més encara. Però, bueno, però això amb les pel·lícules també, amb la sèrie, és una cosa tot plegat, que farem aquí un batibull. Bé, que això ara a gustos, aquí s'admet una mica tot. Llibres, Elevación, de Stephen King, de Cinema. La Rosa ens parlarà d'Intempèrie, que jo he dit el llibre, i que tela, tela, tela. Lluís Tossar, això ja ens ho explicarà la Rosa, evidentment. L'última, de Santiago Segura, Padre no hay más que uno. Ja en parlarem, d'això. En fin, pirarín. En fin, tindrem això. La Rosa, també ens parlarà de Sangre fàcil, la primera pel·lícula dels Coen, que deixa'ls anar. Sí, sí, sí. També tela, no, si jo també veig coses, ja veus, una mica també potencilles, no? Tot no cabe los Japón, amb el Dani Rovira i la María León. Però està molt bé, eh? Explica unes coses molt divertides, perquè juguen amb els noms, però bueno. Kill Bill, també parlarem, això és un clàssic, jo és un pel·lícula que m'encanta. Sí, sí, sí. La tinc comprada amb DVD, i de tant en quant me la poso, la 1 i la 2, m'encanta. En sèrio, és una cosa salvatxa, fora de lloc, però és que aquest Tarantino... Però és divertida, és divertida perquè és que ho veus venir, ho veus venir, i dir que això sembla un còmic, eh? Totalment, totalment. Saps que és mentida, no?, que no pot ser... Meravella, meravella. I també ara s'has parlat de la tomba de les Lufièrnagues, eh? Sí, és una de les dibuixos animats, és una manga, però ja veuràs el tema, ja veuràs ser. Molt bé, molt xulo, segur. Les estudis Ghibli. Home, tot el que faig a aquesta gent és magnífic. És magnífic, sí. És una cosa deliciosa. I llavors parlarem d'una sèrie que es diu Bonding, que això del Bonding ja té una vinculació amb el Bondage, ja anem la cosa malament. Sí. Ja ho comentarem, perquè és que té un punt molt divertit, és que és una cosa molt curiosa, eh? Ja ho explicarem el contingut, el per... No el per què, sinó el... Són capítols molt petits, ja ho explicarem. Ara ja estem en candeletes, ja estem... Ja estem allò, per això dir que... Ja estem allò, per això dir que... I bueno, i amb el llibre, que comencem ja, jo directament... Sí, doncs vinga, va pel llibre. Doncs ja comencem per aquí, i d'un i d'un. De l'Stifin King, no? Has dit? Vinga, Xesco. Mireu, Stephen King, ja sabeu que és un... El gran mestre del cinema de terror... Perdó, dels llibres de terror. Sí. S'ha posat molt de moda, amb les últimes pel·lícules d'Eat. Eat 1 i Eat 2. I el 3plandor també era la novel·la seva, també. També, també, és de... Exacte, del 70 i alguna cosa. Aquesta de les primeres, no? De les primeres que va fer. La primera va ser, si no m'equivoco, Carri. Ah, ostres. Que també van fer una pel·lícula... Han fet dues versions. Una primera, amb aquella noia... Bueno, no n'hi ha igual, ja em sortirà el nom. Bé, no n'hi ha igual. Que era molt potent, aquella pel·lícula. Estava molt bé, per ser això. Però les pel·lícules de Stephen King s'han tingut, a banda d'unes quantes, que ara diré així, com molt per sobre, han sigut una version molt dolentes. Les adaptacions per la televisió... És a dir, a l'anterior, EAT era una adaptació de la televisió horrorosa, amb una minissèrie de tres capítols. I ara les pel·lícules, que jo he vist les dues, no es partirà coets, però, bueno, està prou bé, no? El resplandor va ser una meravella del senyor Stanley Kubrick, està claríssim. Però és que després s'han fet alguna, per exemple, aquella de... Ai, com estic jo avui, mare meva. Bé, una que era, que seia Dolores Claiborne, que feia el James Caan i la... Bé, dona igual. És que l'estic buscant. Bé, són... Sí. Vull dir que hi ha unes quantes que són... Si vols ho busquem, però... No, no, no, no, t'ha quedat tranquila. Vull dir que hi ha uns quants que són llibres molt corretes, de mitat oscura, eh? Bé. Jo és que confesso que no he llegit res, eh, de Stephen King. I he llegit moltes coses. Tinc moltes referències, més o menys el que ha escrit, i després moltes d'aquestes novel·les s'han passat al cinema, no? És a dir, ell fa uns llibres esgarrifosos. I hi ha uns llibres esgarrifosos. Aquest home ja té una edat. Aquest home ja tenia 80 anys. I a mi el que em preocupa... No em preocupa. El que em sorprèn és la capacitat que té aquest home ha de treure cada any tres llibres. A mi em mosqueja. És prolífic. Sí. És molt prolífic. La seva dona es diu... Em mosqueja o fa sospitar? Fa sospitar. Tinguem en compte que a casa seva té la seva dona, que és la Tabita, Tabita King, que agafa el nom, i això que els americans agafen el nom del marit. Agafen del marit, sí. Doncs és escriptora. i el seu fill, que es fa dir Joe Hill, que no... Per diferència del seu pare, pel cognom King, no? I escriben molt bé, també, aquests nois. Jo he llegit alguna cosa del fill, de la dona no, perquè tampoc no sé exactament què és el que fa, si és novel·la de terror i tal. L'altre sí que fa novel·la de terror i aquí notes que hi ha confluències, d'acord? Doncs mira, igual queda una cosa així com familiar, no? Literatura familiar. I a banda d'això jo crec que els famosos negres, no? Que apareixen... A les mans o a les altres mans, exacte. Sí, sí, sí. Per això dic que... El món editorial és un món... Sí, és molt... ...obscur, sí. Mira. És molt comercial. Llavors, és el negoci el que preval, no? No és realment la... Anna Maria Matute va ser la que va fer l'últim ocatón? Olvidar el rei Cudú. Olvidar el rei Cudú, no. Olvidar el rei Cudú. Bueno, doncs qui va fer l'últim ocatón, que no me'n recordo ara qui era exactament, no importa, per l'altre dia vaig mirar-ho, ella es va queixar que... És a dir, li van dir, et donarem... Clar, és que això és molt bèstia el que diré ara, potser aquí em faran fora, buscaran els del planeta a la porta. Li van dir, no et preocupis, et donarem el Premi Planeta. Escriu un llibre. I llavors va dir, home, no tinc temps, estic fent l'últim ocatón, però no et preocupis, et posem tres secretaris. Això em va a Anna Maria Matute. No és que no sé si és l'últim ocatón d'Anna Maria Matute, crec que sí, no? No, jo sé que ella es va presentar, va quedar finalista, sí que va quedar finalista amb un Premi Planeta i crec que eren pequeñas memòries. Sí, o era Julià Navarro. Julià Navarro podria ser. Bé, ara tenim el dubte, però segur que és una d'aquestes. Ho mirem després i ho comentem. Però aquest concepte és que l'últim ocatón la van fer. Per això ho dic, per què explico això? Doncs perquè és un llibre aquest d'Stiffin King que no sembla Stephen King. I això és important, tenir-ho en compte. Perquè Stephen King és molt recargolat, obre carpetes pertot arreu, sempre busca personatges que després no desenvolupa, crea una història al voltant d'aquests personatges, sempre és un fil conductor bastant... Últimament les seves obres no són tan terrorífiques, són més aviat com contes una miqueta no diríem de ciència-ficció, però sí com increïbles. I aquí no és un llibre de terror. Has trobat el... Ho estic buscant ja, estic aquí en internet que és una parçada. Sí. Doncs això, aquesta peça que es diu Elevación, té 108 pàgines, és petitonet el llibre. Matilde Asensi. Ah, això, Matilde Asensi. Matilde Asensi. Ens ha barallat els noms. Estàvem aquí entre Matute i Matilde. Matilde. Doncs això, llavors, de què va la història? Bueno, és lo típic, no? I sempre els seus llibres els ambienta a Maine, a una població americana del centre americà, així molt perdut, a les zones de les muntanyes, no? És així com aquest espai... Un estat així interior. Sí, tipus nebrasque, aquestes coses, no? Llavors, e-maine és la població que sempre ambienta les seves obres. Què passa? Doncs, bueno, és un noi que està, que, bueno, que es comença que és un nano que pesa, és gran, té ron, té panxeta... Que vol dir gran d'estatura, d'alçada, no? Sí, d'alçada i també pesa cent i pico de quilos, és purpulent, i grandot i tal, i es comença a adonar que a mesura que van passant els dies, cada dia perd mig quilo de pes, aproximadament. Carai, llavors què diria, mira que bé. Sí, sí. Clar, va parlar amb un metge que és amic seu del barri i tal, no? I li diu, mira, és que resulta que l'últim cop cap aquí he perdut 20 quilos en l'últim mes, no? I clar, i diu, no estaràs malalt, no tindràs un càncer, no tindràs qualsevol cosa, no tindràs... No, no, és que em trobo bé. Si no hi ha motiu, no hi ha motiu, clar. I tal, bueno, i no sé què, em vaig fer analítiques no fa poc, no sé quantos, però jo em trobo bé, a mi no em fa mal res, i llavors comença a donar-li la volta si això realment el que seria anar a un hospital o el tindrien com una mena de personatge curiós, no? Que perd pes sense cap tipus de motiu. Com un fenomen, no? Com un fenomen. Com l'incredible ombre menguante, no? Exacte. Aquestes coses diuen, anem enrere, anem al revés, no? Ah, això mateix. Molt semblant a això. O aquella del Benjamin, aquella pel·lícula que es fa jove, no? Doncs aquí una mica estem en maternes. Exacte, rejuvenir, sí. Llavors, ell es comença a moure doncs per al barri, per exemple, al barri hi ha dues amigues seves, hi ha dues amigues, hi ha dues veïnes que no es porten massa bé, que són, que són, és una parella de dones, és a dir, són lesbianes, estan casades, i clar, això, a la mitja Amèrica de Trump, doncs ja sabeu com funcionen aquestes coses, no? Que no, i tal, no? Llavors això... Són d'amagues una miqueta a un, no? Exacte. I encara no són enteses, tenen un restaurant, bé, qüestió que no es porten massa bé perquè tenen mania de deixar els gossos que hi ha pel mig del seu jardí i que fa gent a les seves cosetes, llavors no ho recullen, llavors li fot la bronca, bé, hi ha com una mena de mala relació que acabarà sent una molt bona relació, es donarà la volta per una sèrie de motius, no? Al voltant del que li està passant, no? És a dir, que crearà un grup d'amics, el metge, la seva dona i aquesta parella de dones, no? Que en aquest cas es convertirà amb els seus amics mentre hi va per tenir aquest pes. No físic, és a dir, no se li veu, és un tio que sembla que pesi 100 quilos però arriba un moment que pesa 20 quilos. Ostres! Però continua mantenint la mateixa estructura física, la mateixa envergadura? Sí, però està perdent la gravetat. Ostres! Cosa molt curiosa, molt rara, és que el sèrie és molt curiós. Llavors, i se n'adona que quan dona un bot, no? Gairebé puja fins al sostre. Salta, o levita, no? D'alguna manera? Llavors perd l'equilibri. Com un astronauta. Ara estàs fent el gest, precisament, no? Sí, sí, és el moviment de totes. llavors, clar, que decideix un moment que determina que diu clar, jo no vull veure el que em passarà perquè clar, estaré al sostre, clar, vull dir, estaré com un astronauta llavors, clar, quan sigui pes zero es compra l'activitat zero la cama amb el peu com un globo, no? Amb un cordill. Llavors, fixa't, és molt fort, vull dir, llavors, ella el que fa és que llavors es compra una mena de cadira de rodes però amb un arnès inclòs per no sortir volant. Ostres! però al final decideix una cosa, diu, no puc viure així, és impossible, portant un lastre, no? Clar, és que no, no podré, al final acabaré sempre, llavors decideix fer una cosa molt simbòlica, molt alegòrica, eh? Que és, doncs, bueno, hi haurà passant més coses, eh? Però decideix, hi ha un rarafons i tal, no? Doncs comprar-se el petardo més maco de tots, no? El, el coet més maco de tots, no? I deixar-se anar davant dels seus amics, llavors se't deixa anar i llavors, quan arriba a dalt, fa pum, no? Llavors no sabem si mor o se'n va cap al cel, cap a l'espai, sí, sí, sí. Amb el llançament del coet, no? Ja està, jo comento perquè és un conte petit, que per tant, home està bé, que té la seva història, per tant, lo maco és tot el que es diu, el que es mou, el que hi ha pel mig, no? Vull dir, a banda del que seria en si la història, no? I hi ha després un altre final, que ja no diré, que hi ha una mena com d'intenció, de, bueno, de donar una altra percepció, però bueno, no ho diré per no, per no espatllar més el que he espatllat ja el llibre, però bé, és el que hi ha, val la pena. Bueno, està bé la, sí, està bé la sortida, no? Mai millor dit. Sí, sí, sí, però és curiós, és una cosa curiosa, petita, però curiosa. Ara m'estic llegint una altra, que ha escrit aquest any, per això dic que no para aquest home, que es diu a l'Institut, que també està molt bé, però ja, aquest són 600 pàgines, ja comentarem el proper any, o quan sí. No, ni cap a més altra. Home, el proper any ja està aquí, eh? No queda gaire ja, eh? Però bueno, com a mínim, no vull que em doni temps la setmana que ve, l'altra, perquè vaig una mica a la boli. Ja està, entre festes i tal, ja està. Sí, molt bé, doncs, elevació en Stephen King. Cinema, vinga, Intemperie, Rosa. Intemperie, una pel·lícula que ha dirigit al Benito Zambrano, però que està basada en la novela, com tu has dit al principi, al començament del programa, amb la novela de Jesús Carrasco. Jesús Carrasco, mi senyora. Jesús Carrasco és un autor que és andalús, no sé si és de Màlaga o algo així, de Màlaga crec que és. Sí, és andalús, però no sé d'on. Que ha fet aquesta novela, Intemperie, i una altra que és La tierra que pisamos. Les dues són brutals. Jo la segona, la primera no he llegit. Són espectaculars, són superrecomanables. És una literatura molt, aquí ho vam estar comentant, i tu també havies llegit Intemperie, era, no? Sí. A part de les històries, que són històries molt potent, i també una miqueta entre molt imaginatives, molt de ficció, perquè són de ficció, no estan basats en fecs reals, ni molt menys, però és un llenguatge i una narrativa, bueno, impressionant, una riquesa de vocabulari que diuen que és, ve a ser com una mica el nou Miguel de Libes. Sí, senyora. Us en recordeu que l'escriu molt bé tot el que és el tema del camp, de la campiña, el vocabulari de la gent d'allà, com és la descripció de la gent, descripció dels animals, descripció del terreny, de l'inòspit que arriba a ser, no? En aquest cas, Intemperie és això, és un paisatge inòspit, àrid, sec, sense aigua enlloc, muntanyes, una miqueta de muntanyes, és pràcticament una planura, és una llanura, una plana, sí, sí, una plana. Sense, despoblada, ja dic, sense arbres tampoc, una mica paisatges, una mica càrstics, o recorda-me una miqueta, com si fos Marte o no. Està rodada a la província de Granada, eh? Ah. Perquè Granada sí que té una zona que és molt així. Ostres, no sabia això. Jo no he estat en aquella zona, però jo sí que he recorregut una miqueta la província de Granada, bon, de fet, jo vaig néixer allà, a Granada. Sí, jo també, però no recordo aquesta banda. Sí, si té una part, bueno, no sé si està més tocant que Palmeria, potser. Ah, clar, potser que ja va t'allà. Potser està tocant, però bueno, que Granada, a part de tenir una vega molt fèrtil i molt bona, i a part de dir, també, muntanyes, ja serra nevada, tot això, el que és la ciutat, però bueno, té una part, no me'n recordo els pobles, ho posa, al final, els títols de crèdit ja ho posa també, no? De fet, devia ser com un western pel tema d'aquest paisatge, no? Tens que només falten les boles aquelles d'aquestes, que només falta això. I en comptes de ser les casetes al poble, al poble típic de l'oest, no? Del salón i tot això, i el barrer i aquestes coses. És l'aldea perduda, no? Bueno, aldees, aldees o coves, fins i tot, perquè hi ha gent que viuen a les coves a la mateixa muntanya, amb aquells turonets que n'hi ha, no? I gent molt humil, gent molt pobra. Recorda una miqueta els sants innocents, eh? Ah, vale, sí, tens raó, la interpretació que ha fet el Benito Zambrano, eh? I l'estètica, vols dir, de la pel·lícula, no? Amb el sentit de la pobresa, no? De la misèria que està vivint aquella gent. Perquè clar, d'alguna manera, com expliques, i a més, la situa en els anys, jo què sé, 1900, post-apost, 40, 40 i alguna cosa, no? 40 i poc, no? Per la manera de l'espirit i tal, no? Sí, sí, més o menys. Hi ha el típic, el senyorito, que és el capatàs, eh? Que és qui abusa de la gent, qui és qui té el poder, qui els manipula, qui fa el que vol, no? I, i, bueno, per la gent tan humil, doncs és que és l'única manera de poder treballar una mica i portar un jornal, una jornada a casa i poder menjar una mica, no? Veus que gent amb poca roba, amb poca, amb roba molt humil, que viuen, que tenen criatures, que dius, ostres, no? Doncs, la història és la d'un nen que s'escapa, està fugint de, el veus, corre, pobre, corre i camina molt de pressa, molt de pressa, perquè està fugint, està fugint d'alguna situació, després ja es veu que està fugint d'aquest capatàs, no? D'aquest senyor. El personatge, deu-ne dir-vos que els personatges són molt potents, els actors, el personatge del capatàs, ja ho diré, doncs no sé si és el Jaime López, o sí, no? perquè el Luis Callejo és el nen, sí, estan superbé, recorda una miqueta també a los Santos Inocentes, a l'actu aquest que feia de senyorito també, te'n recordes? Bueno, ja ho direm. No me'n recordo ara. El Diego, el Diego, ah, el Juan Diego. Juan Diego, Juan Diego, recorda una mica més, li posen també aquest bigot, aquest finet i tal, no? I vestit, vestit amb aquella jaqueta de cuir, aquells pantalons una mica amplis, no? Perquè va en moto, d'aquelles botos amb si de cal, no sé què, no? Clar, imagina, en aquell moment, i en aquell paisatge amb aquella gent, tenia una moto que era, bueno, el no va més, no? Però ell té també els seus, les persones que treballen per ell, no? No jornaleros, els jornaleros són els que treballen al camp, la gent de la seva quadrilla, que són els sumissos i els que fan el que ell digui, si estigui bé o no estigui bé. però els mandaos. Els mandaos, però amb tot el sentit, no? Aquests van a cavall, per això d'aquí una miqueta m'he de dir, la diferència de... Sí que hi ha alguna, alguna caseta xeillada, o es veu molta cosa destruïda, com que hagués hagut, doncs una, el que seria, doncs un cortijo, o així, però que es veu, es veu enfonsat, sense sostre, es veu que sí que hi ha una mica de, a lo millor hi ha pou, perquè clar, de fet, per travessar aquell desert, és que els han d'anar buscant pous, els han d'anar buscant d'aigua en aigua, no? És com l'oca, el joc de l'oca, però amb el pou, no? Amb el pou a pou, i dir-ho per què, perquè si no, em moro així de clar, és una situació molt bèstia, perquè ja saps que és una situació límit, a travessar aquella zona desèrtica, en plena, en plena, en plena estiu, pràcticament, amb la calor que fa, el perill de deshidratar-se, de morir, doncs això, o deshidratat, o cremat pel sol, o fins i tot que algun animal, no sé com es diu, un alecran, o algun animal d'aquest, un escorpí, un escorpí, o que et pugui, no? Alguna serp, alguna història d'aquestes, o que et pugui, clar. Doncs imagina, de què està fugint aquest nen, no? Després ja es veu una mica, no?, la relació entre cometes que ha tingut amb aquest capatàs, no? O la bus que aquest capatàs, la bus física, que ha pogut fer amb aquest noi, això no surt explicit ni res, però només ja amb la cara que posa el nen, i que no vol tornar, i que vol marxar i cap a la ciutat, o com pugui, ja està. I tampoc el llibre és massa explícit amb això, però tu deixes entreveure, que dius, ups, el llibre encara és més sec del que t'esperes encara que sigui, quan entra aquest tema, dius, apa. Sí, la gent que ha vist el llibre i la novel·la, jo també, ja dic, la novel·la, encara és suau, però al revés, la pel·lícula és suau. En comparació amb el llibre, el llibre és molt... La pel·lícula és dura, perquè és dura, és dura, hi ha moltes escenes de violència, perquè aquest senyor és que és un sàdic, és un sàdic, i vol treure la veritat com sigui, vols averiguar si algú sap alguna cosa d'aquest nen, de cap a on va o així, i com sigui, treure la informació de les persones, és molt sàdic, és molt violent aquest home. I després també és molt violent amb la persona que li ajuda, que és el pastor, que és el personatge del Justo Sart, que està impressionant, està magnífic, que és l'única persona que li ajuda. Que també és molt esquerp. D'entrada sí que ho és, en un principi sí que ho és, clar, és un home solitari, és una mica com un eremita, no?, és una persona que ha estat a la guerra, va estar a la guerra del Marroc, i llavors allà va veure morir molta gent, ell també, que la va haver de matar algunes persones, també. Sí, sí, sí. I llavors, és una miqueta la dicotomia entre el bé i el mal, no?, el pastor representa el bé, no?, perquè a la vida encara hi ha persones bones, persones que et poden ajudar, persones que tenen valors, i que es defensaran fins i tot amb la seva vida, si cal, no? Sí, sí, sí. I, bueno, la relació entre el pastor i el nen és molt maca. El pastor li diu, el nen, li diu, ninho, no diu, mai no se sap el nom d'aquest nen. Sí, és veritat. I del pastor tampoc no se sap, bueno, sí, després se sap una miqueta el mote, el motiu, que li diuen el mor, per això, pel fet que havia estat a la guerra, i és molt interessant la relació entre ells d'ells, i el que li arriba a passar i el que li arriba a patir ell, especialment per protegir aquest nen. Després hi ha també una altra escena molt bèstia que amb una antiga venta, amb una antiga posada, no?, amb un senyor que és el Tullido, que això també és impressionant, que jo pensava, ostres, això deuen ser efectes espacials. No, no, però és veritat. Uf, aquesta és molt bèstia, quan arriba el nen, ha d'anar a buscar aigua, i troba una venta que està buida, i que ja només queda un senyor, que va amb un carri tot pla, amb dues rodes, o quatre rodes, i ja està, i es desplaça així. Això és molt bèstia, aquest personatge és molt bèstia, no? Recordo una miqueta, no sé qui deia, que luces de Bohemia, de Ballinclán, també pel tipus de personatges així també, una miqueta com ja a l'extrem, no?, i personatges ja... Ens sembla que apareix un personatge així a la parada dels monstres, també, amb aquella pel·lícula dels anys 20, i tal, que s'acaba amb un que té segurament el tronc, exacte, i el tronc diríem, i una mica les seves parts, i una mica la posició són les... la banda superior de les cuixes, això és el que també surt, però bueno, és que aquests personatges apareixen recorrentment amb algunes pel·lícules també de Pasolín, i això, apareixen, amb aquestes pel·lícules, i cuentos de Canterbury i tal, aquest concepte... Molt grotesc, molt grotesc, exacte, és molt... que fa una mica, fa por, per una banda et fa, et commou, per una altra banda, d'ostres, no tan fix, perquè aquest senyor, quina por, que el pot tancar allà, ell li pot fer... Perfecte. Bueno, doncs una miqueta tota aquesta història, no?, i com, d'alguna manera, s'educa aquest nen també, que, bueno, que sí que és possible, que el perdó és possible, i sobretot que la bondat també existeix, i és clar bé, també existeix, que no tot és... No tot és l'altre, no? La pel·lícula estava molt ben rodada, les imatges... Home, teniu una bona base, això sí. Benito Zambrano, recordem que va fer Soles, va fer Habana Blues també. Ah, sí, Habana Blues, una bona pel·lícula, La Voz Dormida també, que La Voz Dormida estava basada en la novel·la de Dulce Chacón. Sí, aquesta no l'he vist, em sembla. Aquella que està, són dues germanes, una d'elles està a presonera, també a la Guerra Civil, està a presonera, està embarassada, o ha tingut un nen molt petit, un bebé, ja sé quina és. Però l'han de, bueno, està condenada a mort, i llavors ella vol que la seva germana, que la seva germana és Maria León, que s'han cuidi d'ella, i ella és la Imma Cuesta. Sí, sí que l'he vist, sí que l'he vist, sí que l'he vist. Sí que està molt bé, aquesta pel·lícula també. Sí, està molt bé, i és que Benito Zambrano és una... Clar, és molt bon. Molt bé. Doncs seguirem a Benito Zambrano, perquè... Sí, sí, sí, la pel·lícula és dura, perquè és dura, en temps per i és dura, igual que la novel·la. Però com prové de la novel·la, exacte. Bueno, és el que hi ha. Doncs encara passem una mica a la diversió, tampoc m'estendré gaire, perquè és una pel·lícula que, bueno, jo crec que Santiago Segura, des que va fer aquelles històries, no, amb el Torrente, que li van sortir prou bé, i que van ser aquelles estracanades que feia, va començar a fer una mica després d'una comèdia més suau, més familiar, no, i aquesta ja ha sigut la repera, aquesta Padre no hi ha més que uno, que és un remake, em sembla, d'alguna pel·lícula dels anys 60, i bé, una mica ell l'ha adaptat, no, el que seria el segle XXI, no. És ell Santiago Segura i Toni Acosta, que la coneixereu per moltes sèries que ha fet, i com ha fet aquesta sèrie avui en dia a Telecinco, que es diu, o no sé si s'ha acabat la temporada, de Senyores de l'AMPA, que fan com, bé, doncs un paper una mica així de, no sé, peculiar, i llavors també, com sempre, no, tothom es baralla per ser els cameos, no, de les pel·lícules de Santiago Segura, no, i llavors per aquí tenim a Nabel Alonso, a l'Ona Carbonell, que apareix un momentet, allà a la part, diguem, que estan fent natació, i llavors apareix per allà, clar, com per res, un paper petit, no. Ah, bé, però estan fent natació. Sí, sí, sí. Ella, ara se va a... a la seva aigua. Clar, però no fa comer ni res, està allà com, què passa, no sé què. Llavors, Diana Navarro, la cantant, ostres, sí, sí, sí, apareix, és una de les tres, bueno, senyor, mares del cole, que tenen el grup de WhatsApp, de les madres, pollitos A, pollitos B, no sé què, i això ja ho explicaré després. La classe dels pollets. Sí, bueno, això és boníssim. Carolina Blume, i la terremoto del Corcón, entre altres, no? Però, clar, això són secundaris, llavors, en Santiago Segura, Toni Acosta, i cinc criatures, que són els fills d'aquesta gent. Com funciona la cosa? Doncs, bueno, Santiago Segura és un bon informàtic, no?, que està fent aplicacions, i la seva dona, és una dona, doncs em sembla que no sé on treballa, exactament, no recordo, perquè tampoc apareix gaire la seva feina, però treballa també, és una dona treballadora, però que han tingut cinc fills. Ostres, no i no. Per què? Doncs perquè han buscat el nen. Ah, anaven a buscar el nen i no venien, ara venien nenes. Quatre nenes, fins al cinc, que ja van provar, es van trobar sempre com tenien, bueno, doncs com tenien bona feina, una bona casa i tal, bueno, doncs em imagino que és com tot, no? No hi havia problema per tenir i si la donen els fills, perfecte, però, clar, el rol de sempre, no?, o per desgràcia, bueno, cada vegada menys, però el rol que encara es planteja o planteja segons tenien en compte la pel·lícula inicial. Clar, qui s'encarrega dels fills és ella, bàsicament. Perquè ella està a casa, ella es queda a casa i fa demestresa. A veure, ella, sí, és que no sé que fa una feina, la nena avui ha de fer en extraescolars, no sé què, la nena ha de fer tal i qual, i qual, natació, no sé què, anglès, tal, tal, tal, clar, imagina't. Amb 5 criatures, imagina, no organitzar tot això. Clar, i el metge del dia, el metge no sé què, no sé quantos, és de bojos. Què passa? Que l'altra està molt amb la sabafena, és una feina també d'estar molt amb l'ordinador tot el dia, i tal, va, qüestió, que diuen, bueno, escolta'm, que és el nostre aniversari de bodes, ja començant com a picar-se entre tots dos, no? Perquè, clar, perquè, llavors, ell li diu, no sé què li diu, ell li diu, ah, doncs, deixem amb els nanos, ja m'encarregaré jo dels nanos, ell li diu a ella, ella li diu, però bueno, però no series capaç, diu, com que no, doncs clar que sí que som capaç, i no sé què, no sé quantos, i l'altre diu, sí, m'he vols amb mi cunyada al Caribe, i tu et quedes amb els nens, d'acord? I aquesta és la, llavors, la cunyada és la Sílvia Abril, oh, ai, por favor, Tònia Costa és Sílvia Abril, no te digo anar, però a més, barruera, cridanera, o que jo vull anar a l'avió, ni vull veure la pel·lícula, la meva corda s'ha mirat la pel·lícula, tu azafata, que no sé què vull, clar, és la línia del Santiago Segura, que és molt bèstia, eh, jo què sé, per exemple, el nen, Toni, no em plegar a mi, que sí, bueno, per un costat, a veure, el paper del Santiago i de Tònia Costa és bastant així, com bastant al·legant tot, però, clar, llavors hi ha els elements que entren pel mig, no?, que dius, bueno, de tant en quant, deixa anar el típic, no?, un comentari d'aquests, hi ha un molt bon, molt bèstia, que li diu al nen, que és el més petit de tots, clar, evidentment, no sé si no són set anyets, té un ull vago, d'aquests ulls que té tapadet, i llavors es baralla amb un xinès, perquè dice, este chino es comprado, no?, vol dir que estava, que ha estat adoptat, però hagués comprado, d'una d'aquelles d'allà, no d'una del col·le, i llavors és molt fort, perquè fa un comentari que diu, però tu per què te pegues quan li dice, perquè m'agusta? Oh! Llavors, clar, a partir d'aquí, clar, llavors a partir d'aquí, ell fa un joc de paraules molt bo, el Santiago Seuro, no me'n recordo ara, però que, evidentment, deixa clar que no importa, que si el seu fill, encara que tingui set anys, si l'adon les nois, no passa res, vull dir que endavant amb el que pugui ser, però hi ha un moment molt potent, per això vull dir-ho, que es baralla i li posa l'ull a la virulé, llavors té un ull tapany i l'ull a la virulé, i llavors puja al cotxe i el pare està clar, la mare ja s'ha anat al Caribe, i ella està absolutament embugit, perquè clar, el pare no controla tot això, al final ho controlarà d'una manera determinada, és un happy end, aquestes coses que passen, també té una... Per deixar el pavelló masculí una mica digne, no? Té una ajudanta, una cuidadora, que es carrega una mica de la casa i dels nens, que és peruana, no? I bé, que també fa un poder molt divertit, vull dir, perquè és aquestes coses del racisme sense voler de l'altre, que fa comentaris, no? I l'altre li deixa anar a unes que el deixa transposat, vull dir que... Que li contestava. Que el nen li diu, papa, és que no veu nada, que veu doble i tal, no? I llévame el mèdico, que no pot llevar-te al mèdico, que té que buscar a tu hermana, que està en la natació, i tu hermana no sé què, no sé quantos i tal, no sé què, però és que no veu nada, i diu, bueno, cállate, si te quedes tío, te pongo un kiosco. Ai, por favor. Hola. Clar, això es Santiago segura, és aquesta línia, que li aparece aquest puntorrente, amb les seves comedies, i dius, ostres. Aquest humor és negre, que ha de deixar-les anar, no posa pel mig a ningú, no? I amb els nens, però una passada, hi ha una nena que vol ser cantant, en plan rotllo la voz kids, no? I llavors canta, canta por la roció jurado y por la pantoja, no? I la copla. Se me enamora l'alma, se me enamora, niña, cállate. Que vaya a ver. No sé què, la nena va al psicòleg. Hombre, no m'estranya. El parell està traumatitzant encara més, però és una cosa com molt que dius, què està passant aquí, no? És una miqueta friki, les coses com siguin una mica bèstia, però bueno, és Santiago segura. Llavors, bueno, aquesta permissivitat, tot acaba bé, i les criatures l'estimen molt, i no passa res. I el Felino, Happy End. I ja està. I elles, les que marxen de viatge, al Caribe no surt res, del viatge d'elles. Sí, i tant. Perquè això recordes Shirley Valentine? Sí, mira, doncs sí, ara que ho recordes. Que també fa això, se va agafar amb una amiga i marxa també, posa això a les illes gregues. Exacte, se'n van porar, i bueno, la altra, en vez de venir a la Siva de Vila, es que monta més al pullastra, la Antonia Costa és més reservada, pansan i tal, hemos de mirar el WhatsApp del grupo del colegio i tal, i quan li diu, te pongo, quan vas a marxar, li està, ja li fa tot, li diu tot, el que has de fer, i te he puesto en el grupo de WhatsApp de las mujeres, bueno, de las mujeres, del cole, de los pollitos. I que li diu, però a veure, què significa? pollitos verdes, pollitos rojos, pollitos blancos, pollitos amarillos, i tal, no? Cómo puede ser? 550 mensajes. I clar, i llavors, és boníssim, perquè dius, en plan de, hi, tal persona està enferma, i llavors, que se mejore, que se mejore, que se mejore, que se mejore, i són sen, que se mejore. Ostres. Claudius, què és esto? Onda estem arribant. clar, vull dir que, una bestiesa, no?, el que jo faig a vegades el meu xat aquest, no poseu res, sisplau, perquè és el mateix, no? Per tant, és una pel·lícula molt curiosa. Déu-n'hi-do. Una essència pura. Bueno, pues res, anem a Sangre Fàcil, que també els germans Cohen. Sí, sí, és la primera, ja ho has dit tu, la primera pel·lícula que van fer, els dos germans, el Joel i el Ethan. La protagonista era la Francesc McDormand. Aquesta pel·lícula és del 1984, ja ha produït una miqueta, no? I la Francesc McDormand, després recordo que ha fet més coses, Fargo, que a mi a Fargo, que m'encanta, és de les meves pel·lícules favorites, també. O Tres anuncios en l'estat afuera, recentment, també. Sí, sí, sí. Està molt bé. I la història és molt bèstia, a veure, és molt bèstia, també. D'entrada sembla una història senzilla, un senyor que té un negoci, bueno, en plan bar, no?, així i tal, no?, que té persones que treballen per ell, que un fa el torn de matí, l'altre fa el torn de nit, o, en fi, no?, de tarda, i tal, no? I, bueno, hi arriba un moment que li falta uns diners a la queixa, a la queixa, a la queixa forta, i, i, bueno, total, que no se sap si és per un malentès o què passa, que al final, bueno, el maten, però el maten d'una forma, ostres, Déu-n'hi-do, no?, t'han recordat l'escena famosa que li es queda allà a la seva, al despatx, a la taula que té al despatx, i es queda allà tal qual, després d'haver-li disparat, no?, i fins que no el venen a, ve aquest empleat, no?, per mirar d'arreglar, a veure la situació que havien tingut, i, i, bueno, se'l troba tot el pastís, no?, llavors, clar, i què penses? Ostres, però per què la gent reacciona d'aquesta manera? Bueno, creus que és una pel·lícula, és ficció, llavors has de, si vols explicar una història una mica, se posi especial, estrambòtica, doncs, clar, has de fer coses als personatges, que jo crec que en una situació normal no faria, no?, perquè tu trobes un cadàver, trobes el jefe, allà amb una bala al cos, que està mort, doncs, hosti, avises a la policia, no?, almenys, doncs, no, senyor, intenta desfer-se del cadàver, que dius, hosti, jo, ja té servida tota la situació, divertida per una banda, perquè creus que la situació és que és, a veure, és increïble, és una mica grotesca, no?, és grotesca, és com increïble, no?, ostres, doncs, tio, avises i ja està, no?, doncs, bueno, se l'emporta amb la furgoneta, bueno, primer, a més, neteja tot molt bé, se l'emporta amb la furgoneta, quan s'està intentant desfer d'aïll en aquell camp de blat o no sé què, que més que és de nit, doncs, també l'interrompen, hosti, ja, pobra, intentant, allà acabant, i dius, hosti, però si és que continuament passa gent, o passa la policia, o passa, dius, ostres, però és que sembla, no?, sí, sí, que no paran de... però després ja quan el té allà a mig enterrat resulta que està viu encara, bueno, no sé, és que és tot tan, tan bèstia, no?, és una miqueta gore, a vegades té un punt que dius... és gore, sí, que dius, bueno, es nota que és cinema i que això estan passant bé, imaginant-se el guió, imaginant-se la història, és molt canver, una pel·lícula. Rodant, dius, ara, vinga, després es fa de dia i resulta que el camp no s'ha llunyat gaire, resulta que està pràcticament al costat de la ciutat encara, consta que tothom el veurà, bueno, és una situació molt, molt, molt així, després la dona, perquè clar, hi ha una història d'adulteri, no?, la seva dona, la Frances McDormand, doncs està, s'està entenent amb una altra... Sí, sí, sí, sí. La gent la fa un temps però no, no, no, aquesta no caig ara. S'està entenent amb un altre senyor i per això també hi ha una miqueta aquesta història de l'assassinat, no? Però és la primera pel·lícula, no?, d'Escoen, em sembla, no? És la primera pel·lícula, no em vaig equivocar, no? Sí, sí, sí, la primera, la primera, ja et dic que és de l'any 84. Per això, per això, que és una mica on començaven a fer les seves coses, no? I feia el que, a tot el compte, i del que vam veure la pel·lícula de la seva vez en Hollywood, que van dir, doncs mira, a partir d'aquell moment ja, la forma de fer cinema ja es va acabar, la forma tradicional de fer, clàssica, no?, de fer cinema de Hollywood, d'aquelles macroproduccions, d'aquelles pel·lícules, d'aquells musicals, no? Això ja s'acaba i comença a fer una nova manera de fer cinema. Sí. Clar, es nota que estan donant les primeres passes i que s'estan inventant formes de fer històries, formes de narrar, molt imaginades tot, no?, que no són creïbles, que no són històries creïbles, però és un divertiment. Jo estic convençuda que és un divertiment. Es van fent moltes investigacions amb noves maneres de fer cinema, no?, vull dir que venies del 70, que era com molt psicodèlic tot, i, bueno, als 80 van intentar unificar coses i els va costar, eh? I l'estètica 80, quan veus el cinema, dius, ostres, veus pel·lícules que dius, mare meva, no?, des d'ET, que han vellit fatal, com d'altres, que dius, ostres, veiem coses que eren en aquella època clàssics, o clàssis, o ja concedem clàssis dels 80, no sé, i dius, mare meva, no?, i aquesta és una de les pel·lícules que jo vaig haver dit, mare meva, això com han vellit de malament, no?, vull dir, perquè, bueno, no malament, sinó que... Home, perquè té el regust com rancs, com rancs i com antic, no?, es nota que... Exacte. Però que és una antiguitat... Està com molt centrada, molt datada en aquella època, en aquelles... Que no és l'antiguitat, diríem, o el classicisme dels primers anys 40, que mai enveieixen, dins del que cap, no?, és una manera de fer el cinema que enveieix per la manera en què es mou la càmera, per el tipus de flu que porten, per la manera de... No sé si de coses, no?, de la moda fins i tot que porten. Clar, és que hi ha una lliure d'elements que al cinema dels 60, 70, 80, hi ha uns condicionants, eh? Vull dir que això passarà també en altres èpoques, clar, no, ni que als 40, 50, la manera de vestir, la manera de moure's, és com molt clàssica, llavors això, doncs, dona una sensació diferent de que es mantenen millor, però, bueno, són percepcions, eh? Però, bueno, una mica s'ha d'investigar, no?, quins són els orígens d'aquests grans directors, no? Sí, sí, sí, clar, clar, clar. S'ha de saber una miqueta, no? I quan eren jovenets, què feien? Quan eren més jovenets. Exacte, molt bé, fantàstic. Sí. Bueno, doncs, seguim fent, bueno, comèdia espanyola, Los Japón, ja per rematar la cosa. A veure què està, aquesta. Sí, perquè, bueno, perquè aquest diumenge, si tot va bé, veuré l'obra de Dani Rovira, Odio, aquesta que fan al Tívoli, que ja comentarem la setmana que ve. Sí, vale. I em fa molta il·lusió, perquè a mi m'agrada molt aquest nano, a mi em cau molt bé, com vols que et digui? Sí, és molt divertit. Jo me'n recordo la presentació dels Premis Goya i així, va estar genial. Va ser l'única vegada que dius que s'aguanta bé la cerimònia, ella amb el Bonafuente, tots dos són les que aguanten bé la cerimònia, perquè els altres ha sigut sempre un desastre. Bueno, la veritat és que, a mi, aquesta pel·lícula, doncs, bueno, és d'aquelles que saps que la promoció anà a tres mèdia, una cosa d'aquestes, no? I dius, bueno, quan surti la veuré, perquè és el Dani Rovira. Jo tot el Dani Rovira més o menys ho he vist, no? I bé, i bueno, és un tí a mi en cau bé i com si no fa comèdia... Ocho apellidos baixos està genial. Sí, està molt bé. I després, los ocho apellidos catalanes també està bé. Sí, sí, està bé. I va fer aquell drama que era, com es deia jo? Quin? Mil quilos, no, com era jo? Mil metros? Ah, vale, sí. Aquella... Sí, amb el carrer de Jalde que li fa de entrenador, li fa de sogra i d'entrenador. Exacte, que es deia mil... Mil metros? Mil metros, no? Era o a mil metros o no sé què, bueno, no tenia igual. Sí, sí, sí, una cursa que va a fer i ell se està quedant amb unes que no sé... Sí, és una L, una cosa d'aquestes, una història... Però bé, que em refereixo que en aquest cas fa un papel dramàtic encara que hi ha moments que fa broma i tal, però aquí, clar, aquí és una altra vegada... Aquí és comèdia, no? És comèdia, no? El director no és un noi... Jo no el coneixo, sé que és andalús, es diu Álvaro Díaz Lorenzo, tenim el Dani Rovira, tenim la Maria León, el pare d'ella és un senyor que el coneixem, que es diu Antonio de Txén, segur que el... ara no el tenim al cap, però segur que el veiem, i el río Matsumoto, perquè, clar, los Japón, aquí anem a aquesta història. Què passa? Doncs estem a Coria del río, Sevilla. Coria, Cori. Bueno, la típica fàbrica al mig del poble que arrossega tota la gent, no? Doncs com, no sé, per exemple, la Pascua, l'Aranda de Duero o la Seta Martorell, no? Tostum treballa allà. Exacto, tostum treballa allà i és una empresa japonesa, d'acord? Ell es diu Paquito Japón, però es diu així. L'Ambu? No, no, el Dani Rovira. Es diu Paquito Japón, Paco Japón. Està bé, bé. Japón de cognom. De cognom, sí. Japón de cognom i treballa en una empresa japonesa. Bueno, és una cosa curiosa. Ideal. Sí, sí, sí. Veus, el cinema serveix per això. Clar, clar. Per fer l'inverosímil possible. Però espérate, que esto, mare mía, el que tiene atràs. llavors, el Paco Japón és el que porta el passió de dos Japón. Perquè és el Paco Japón i la... I hi ha més família. Clar, la dona, que no sé com es diu, de cognom, evidentment, però la senyora Japón i els dos fills. Té un fill de 15 anys i una nena de 18, però així, com bastant allò, molt adolescents i molt xonis. Ell és molt xoni. Bueno, no xoni, és així com fineta, però a la vegada així com, no sé què una mica. va, qüestió, que ell és el, com es diu, el de comissions obreres del que seria l'empresa, no? I arriba al cap, diu, no, no, tens que fer-me sores, que no, que no sé què, tot el rotllo. Qüestió, que ell treballa allà i la dona treballa netejant, netejant un gimnàs i tal. Qüestió, que té una caseta petita, molt mona, d'aquesta és una sola planta, molt humil, no? I, és el típic, no? I va amb el xandall, és un tio molt normal, no? I de cop i volta, pum, veus que la pel·lícula fa un flashback, no? I se'n va a buscar, i se'n va al Japó. I veiem que l'emperador de Japó mor. Ostres. Però sense descendència. Ui. Llavors han de buscar la línia d'on prover i tal. I llavors, esto proviene de lo siguiente, en el cauce del Guadalquivir, i les imatges i tal, i això, llegó un Hesimi Kamamoto, i tal, que no sé, que enamoró d'una sevillana, que no sé què, que se liaron, que no sé què... qüestió, que l'emperador és el Dani Rovira. És el Paco Japó que es veu que al segle XVIII hi havia un senyor al poble, a Coria, del río, que es deia amb un nom molt complicat i saps com són els andalusos i com és la gent. Tu, com et llames? Hirimoto no, tu eres el Japó. I llavors se li va canviar al Japó. Ja està. I llavors, ell és això, i llavors un dia obre la porta i es troba a 20 japonesos allà a la porta, fent-li així la reverència i ja està, a partir d'aquí, clar, són gent treballadora, humil, que es troba que són emperadors al Japó, clar imagina't la història i sí, sí, clar, llavors a partir d'aquí s'ho plantejen què fem, què no fem, què no sé, què no sé quantos però ells continuen vivint a Sevilla, no han anat al Japó a viure ni res, encara no, no, no, en aquell moment estan allà, però els venen i els reclamen clar, clar, bé, el Rui Matsumoto, que és el que que és l'encarregat, no i bueno, li munten, clar, uns pollastres clar, de seguida es tira del terra l'altre, clar, perquè és l'emperador, quan fa algun gest no, vull dir, i una cosa boníssima perquè estan fora tots, i bueno, vale, ja vale, ja de bromes vinga, s'ha de dormir i tal, no sé què, pum se'n va, era de nit, no se'n va anar a dormir, el dia següent s'aixeca i es troba els vins allà de peu, esperant clar, i diuen, però què ha fet aquí? no veig dormir? Dice, és que l'emperador no ens ha dit això que teníem que descansar? clar, i clar, l'altre es que d'amor és boníssim, llavors res, al final diuen, bueno, pues vamos, mira, pues somos emperadores, pues mira, nos vamos, estaremos de coña i se'n van al Japó, uf, és súper guai perquè no sé si realmente ho han fet a la part imperial, perquè és súper chulo allò jo no sé exactamente com ho han fet, però bueno qüestió, que estan allà, que veuen les tradicions, i, ay, on estàs el choricillo tan bueno, tan pescat, i tal mira, aquí le presentamos a la Capernaixico-Mandaluz a la María León, i ell, clar home, de un i dos i llavors diu, aquí tens a teva dona de companyia, a la María León diu, com se llama? Dice, maricó oi, maricó, clar ja està, i tot està la María León quan diu maricó ja t'imagines el que és i quan li presenten que és boníssima, maricó mira cap aquí, clar, però bueno què és això, no? I llavors quan li presenta, per exemple un altre, un, al cap de, bueno, d'una empresa i tal, no? diu, com se llama? dice, se llama Xoxito i a la María León mira, Xoxito? se llama Xoxito? senyor Xoxito, clar la fonètica es presta molt i és un no i té gràcia perquè és la gràcia andalusa que és molt divertida utilitzada més amb el japonès, no? i l'altra, por mi Pepe Imperial no, coses d'aquest tipus que dius, és una xorradeta però ja et s'ho encant, eh? està molt ben feta la cosa bueno, és que és divertida ja veig que passa una bona estona és una cosa que dius no has de pensar en res és una cosa molt banal molt senzilla, no? és una cosa que està bé estàs desconnectant una mica val la pena, val la pena passar una estoneta molt bé, los Japón, no? los Japón, és divertit los Japón, m'ho apunto molt bé doncs, bueno, ens queden sí, encara ens queden 15 minutets sí, és una estoneta sí, sí, sí podem parlar de Quilville o de la tomba de les Lucièrnegues però mira, vols que fem una cosa? sí, vinga res, abans de parlar de Quilville si et sembla o que tu vulguis parlar a veure ho he dit molt ràpid esperemos que no sé què passa ara sí un momentet perquè estem amb l'ordinador i sí, tot va bé i tot funciona intentem posar una mica de música una cançó a veure que teníem diverses propostes a veure si és possible amb aquest equip tècnic que tenim aquí l'emissora sí, exacte no sé què li passa home l'ordinador aquí res, quatre tecles plim-plam, plim-plam tiqui-tic tiquita tenim problemes tècnics que això queda molt bé dir-ho no home, sí és sempre l'excusa que es posa en aquest cas no no, no és això tenim problemes potser hi ha un problema de connexió alguna cosa però no cantem nosaltres volíem posar no, no que ningú s'espanti volíem posar la Tina Turner que ha complert 80 anys recentment i també volíem posar la Concha Velasco que també també és de la mateixa quinta volíem posar la Chica Lleier però no sembla si que no pot ser bueno, dona igual almenys fem referència ja està fem referència com a mínim i a partir d'aquí doncs mentrestant mentre tu comentes Kill Bill o la que tu vulguis o la tomba de les ciènagues intento a veure si puc solucionar vale? bueno, pues Kill Bill és molt bèstia també però molt, molt més bèstia és super, hiper, mega bèstia però mola mola però mola sí, sí, no, no totalment d'acord perquè tu estàs veient la pel·lícula i dins ostres, mare meva però quina barbaritat que aquí amb la katana amb la katana japonesa la katana dels samurais katana és que ja fins i tot no es fabriquen i per ella per l'Huma Turman pel seu personatge li fan expressament a la DHS i tot al Japó és la història d'una venjança sí de fet el Tarantino el cuintin Tarantino en quasi totes les pel·lícules ve a ser també com això com una vengança una venjança un vengador una vengadora d'una situació molt bèstia una situació injusta una situació violenta que algú ha patit i després fer un càstig a les persones que ho han fet però un càstig vol dir matar-los i amb la katana és una barbaritat veus és molt maco la història en si és una llista d'assassinats una llista de morts que ella ha de fer perquè ja en veia en el seu moment li van fer una una mala jugada una mala jugada bestial molt bèstia molt bèstia molt bèstia molt bèstia i veus que ve a ser una miqueta com els ángeles de Charlie que dic jo perquè eren quatre noies i el Charlie que el Charlie ve a ser el Bill que digui i veus que va crear d'anar després a buscar una per una d'aquelles persones que van participar en aquell assassinat inicial que després ho saps després quan es presenta la situació dius ostres i ara per què ha de matar aquesta persona aquesta dona que ha de ser una nena petita i tal doncs bueno després a més ella el personatge ara un maturma no me'n recordo com es diu no me'n recordo com es diu tampoc és molt fred que diu ostres sembla com un robot no? és molt cerebral molt cerebral però a la vegada és molt fort físicament i molt àgil molt flexible fa uns salts unes girabonses per allà que recorda una mica diu mira igual Matrix s'han inspirat aquí podria ser jo veia la pel·lícula pensava ostres doncs Matrix aquest salts aquesta vegada esquiva les bales quan la disparen o quan li ve o que li venen atacant amb les altres katanes els altres samurais jo veig una mica més aquests pel·lícules que feia el Sanguimú de la casa de les dagues voladores ah o també no no no però ja vas bé vull dir ja és Matrix aquesta idea que és els orientals que Matrix va ser posterior exacte vull dir que Matrix es va alimentar d'alguna manera es va nodrir això mateix d'aquestes però estem parlant de Tigre i Dragón d'aquelles pel·lícules que també que tenien aquests moviments i tal no tant com Matrix que era molt i l'altre eren els inicis més de l'evitació ja perquè de fet després ja veus quan comença la segona part de Kill Bill que no l'he vista l'he vista començar ja veus que és el seu part és que no se sap si és el pare o és al principi no se sap després suposo que ja se sap no dic res i és el John Caradine és el Kung Fu de la sèrie de la televisió dels anys 70 al final de 70 d'aquest tema de meditació d'arts marcials d'art Kung Fu d'aquelles coses i ella és clar ho ha après suposa que ho ha après d'ell almenys el que es veu doncs les situacions són molt bèsties i a casa ha de matar senzillament a totes aquelles persones que van participar en aquella massacre i clar d'una forma molt racional molt ben preparada molt ben pensada molt ben meditada i molt ben executada clar és l'escena més llarga d'aquestes que fa és en aquella casa bueno sí un restaurant no el que vindria a ser un restaurant una casa allò és una bestiesa allò és una passada jo hi ha pel·lícules hi ha una pel·lícula també japonesa dels estudis Ghibli també del Villasaki no me'n recordo ara quina era del nom que també passa en un lloc com aquest i bàsicament és així també és tota una zona baixa molt gran molt ample on allà hi ha les taules i hi ha de tot com una taverna però a lo gran a lo bèstia i a dalt veus que hi ha també un altre però tot queda com si fos una com seria com un corral de comèdies per exemple queda tot el pati gran i la part superior no la tapa no queda tot cobert de manera que la part central baixa queda molt alta de sostres hi ha molt d'espai i tota la part que l'envoltes vindria a ser com unes galeries al voltant i tot això es presta a fer unes piruetes impressionants com ella lluita contra primer amb la cap de la màfia de la com és Shakuda Shakuda la Shakuda la Shakuda la cap que és una dona això és molt interessant perquè té un punt de vista molt femení dic jo perquè clar el personatge que fa aquesta vengança i que té totes aquestes qualitats és una dona que és una dona que és superbé i el personatge l'heroïna és ella el personatge d'acció que dius xapó i l'altra la contrapartida del cap de la màfia també és una altra dona que ha arribat a ser ella és japonesa no? sí ella és japonesa té mig francesa mig japonesa mig xinesa és una barreja és una barreja no me'n recordo el nom de l'actriu no sé què liu que va fer Los Angeles de Charlie exacte va fer la pel·lícula era una de les Angeles que era l'oriental sí el meu home el Jose ho deia el Jose ho deia és una de les dels Angeles de Charlie no sé si és la primera o la segona no la vull liar hi ha un conflicte això no ho has vist a veure el conflicte està entre elles sí home clar és al principi que és quan la mata home es carrega a ella bueno primera tot els els secuaces a tota la ah vale vale vale quan estan a la primera avances a la taverna a la taverna a la taverna a la taverna a la taverna a la taverna sí sí sí se la carrega se la carrega a la primera part mata una o dos o dues de les persones i suposo que a la segona part pues ja acaba de liquidar la següent se suposa no ho sé però la primera és això la de la Iljana és aquella la Daryljana la rosa aquella alta que porta un parche sí sí aquella no aquella no has vist la part la part de la caravana no encara no vale també és una altra escena la de la caravana però boníssima vull dir un espai tan petit tan reduït i com dóna uf vull dir quina bestiesa sí sí sí m'agrada molt aquesta escena també és una passada perquè veus que és com un còmic jo veig que és com un còmic i fins i tot hi ha moments de la pel·lícula que és un surten imatges d'un còmic que jo suposo que deuen ser còmics o japonesos o així que parlen de samurais o d'històries algun tipus algun tipus de manga una cosa d'aquestes que es digui en plan màfies segur segur si no no és que surten surten imatges d'aquestes surten dibuixos surten dibuixos molt bé i bueno doncs està molt bé molt divertit molt divertit perquè com que ja veus que és mentida hòstia ho veus molt exagerat aquella matança és molt bé si ho hem començat allà camas i braços hòstia aquells xorros tot volant per allà doncs bé doncs jo faig en falta aquest quan interactiu tot vermell tot esquitxat però ella continua ella continua com si no res com si no passa res impecable i és molt maca estèticament l'escena que dius del jardí que està tot nevat que dius ostres que maco tot blanc tot nevat un jardí aquells japonesos idíl·lic la contrapartida la contrapartener que va també vestida de blanc així un vestit molt maco així en blanc kimono molt xulo blanc i ella que va de color no és un taronja és un taronja més pastís és molt suave un taronja un groc un ocre ella va d'ocre i al fons que es veu de casa d'on han sortit també així clar amb les llums i ocres la combinació és preciosa i és una lluita molt elegant encara que al final passi el que passi però em refereixo que és una lluita que no és tan salvatge com l'altra és com molt d'oriental és més de exacte de domini de les arts marcials no de les arts marcials una miqueta però sobretot és el domini de la catana de la catana que de la catana que perilloses que són és que jo sóc molt fan d'aquest Quentin Tarantino jo sóc molt fan del Tarantino de Reservoir Dogs de Pulp Fiction de Kim Lee fins i tot de Jackie Brown és a dir d'aquestes primeres pel·lícules que va fer a mi jo m'encantava a mi jo vull dir que també està molt bé no? pues malditos bastardos i tal però a mi aquesta línia jo allò de los ocho como los dichosos com es deia jo los odiosos ocho a mi no em va agradar res allò em va semblar absolutament avorridíssim i aquesta delació de Hollywood no la he pogut veure encara que imagino que estarà en una línia però a mi m'agrada el Tarantino salvatge el fresc el que realment un tio fresc fresc em refereixo a que feia aquestes coses que dius hola amb genialitat era com un geni fent coses passades de voltes però que et sorprenia i jo sempre dic que el cinema és sorpresa si has de veure el que has vist moltes vegades ja tens directors que et fan coses molt ben fetes llavors si ja tens trencar una miqueta amb el que ja s'ha fet inventar maneres noves d'explicar coses temes nous enfocaments de càmera colors clar, clar, clar però bueno és el que tenim i tot a l'espai després tipus jo què sé Matrix o les altres que es van fer també però Matrix va innovar moltíssim amb els efectes espacials i va ser una innovació com el Senyor dels Anells va innovar moltíssim amb el món també d'aquests mons paral·lels vull dir en refereixo a aquests mons una miqueta a la Tierra Média que són aquestes novetats són aquestes inventions que et donen un punt de referència i això és el que sempre dic que és com tot el cinema sempre és una progressió d'una època fins posteriors i a més quan veus la història del cinema i jo que tinc el plaer de donar aquestes classes i que estic fent des del principi i estic ara pels anys 20 i estic 20-30 per el tema del cinema còmic hem vist molt maca per exemple l'evolució dels còmics des dels primaríssims Max Linder a Charles Chaplin amb la Generalitat i veus com evolucionen els gags com els personatges com Harold Lloyd es trenca el cap per fer unes coses absolutament meravelloses allò de l'home mosca quan es penja el rellotge tot el que li passa és una seqüència de 25 minuts pujant que també és un efecte especial de l'època molt primari però t'ensenyen a moltes coses t'ensenyen el que vindrà després per tant sempre sorprèn el cinema sigui als anys 20 sigui al 2019 t'ha de sorprendre si no anem malament que està bé que ja facin pel·lícules que diguis vale però busquem coses noves llavors ara en queda la segona part vale sí sí mira-te-la i la comenteu l'altre dia ja l'he començat que està a la boda que ja s'està vale és que tornen enrere és un feedback sí sí sí constantment ja tornen enrere de quan va començar tot aquí va començar amb aquest casament perfecte perfecte doncs ja tingues present l'escena de la Daryl Hanna amb la caravana i també et quedarà sorprès perquè és més petita la de la cuina també és impressionant la de la cuina que és quan comença la primera també és impressionant perquè veus que són dues col·legues que es coneixen però en canvi a muerte bueno ens hem d'acomiadar ostres sí ja està mira ja està adeu-siau vinga ens veiem que vagi bé adeu-siau ràdio ràdio t'esvert durant avui punt u en va-em ràdio t'esvert durant avui punt u a ڈa-siau a ڈa-siau a ڈa-siau a ڈa-siau