Babilònia
Magazine d’actualitat cultural: cinema, literatura, art, teatre, música i debats.
Subscriu-te
Babilònia del 12/2/2015 — Del Marciano a Whiplash: Gaudí, bioètica i cinema
Presentació de l’equip (Rosa, Jaume, David) i del menú: llibre El marciano, conte infantil i il·lustració, apunt de bioètica i un bloc llarg de cinema (Gaudí, Estela Cadente, 10.000 km, Whiplash, Siempre Alice, etc.).
Resum de la trama de supervivència a Mart, to de diari tècnic amb coherència científica; comentari sobre tecnologia plausible (motors iònics, hàbitat, risc de despressurització). Esment de l’adaptació de Ridley Scott amb Matt Damon i comparativa amb Interstellar.
Record a Bob Marley (70 anys) i menció que Woman de John Lennon va ser núm. 1 fa 34 anys; s’anuncia pausa musical posterior.
Conte invers del clàssic signat per Carles Cano (valencià, Premi Carmesina 2012). Elogi a les il·lustracions de Núria Feijó i reivindicació de l’àlbum il·lustrat i la il·lustració infantil local.
Dilemes ètics de la tecnociència; no confondre identitat personal amb genètica ni dades; les neurociències no capten la vivència autoreflexiva; necessitat d’harmonitzar natura i creativitat humana.
Sona Woman (John Lennon) i es debat sobre la qualitat melòdica del pop 70-80s, el paper dels Beatles i la pèrdua d’originalitat en el pop/rock comercial actual.
Valoració de la gala (conducció d’Àngel Llàcer); repàs de premis: El Niño (tècnics + secundària), 10.000 km (pel·lícula no catalana, direcció, actor, actriu), Estela Cadente (art i vestuari), Rastres de Sàndal (pel·lícula catalana).
Retrat d’Amadeu de Savoia: impotència política i estètica pictòrica de primer nivell; plans com natures mortes, anacronismes musicals mesurats; valorada com una gran obra injustament menystinguda.
Thriller amb bona factura però rols policials poc creïbles; efectes repetitius. Es prefereix La isla mínima per ambientació i direcció. Es destaquen Eduard Fernández i Bárbara Lennie.
Romanç a distància amb encerts formals (muntatge, pantalles) però guió magre i final previsible; comparada amb Open Windows pel seu ús radical de la pantalla.
Duel entre alumne de bateria i professor tirànic; reflexió sobre perfeccionisme i el cost de la genialitat; clímax musical trepidant (Caravan). Gran interpretació de J.K. Simmons.
Alexandria al segle IV: Hipàtia entre ciència i religió; xoc entre cristians, pagans i jueus; crítica a l’obscurantisme i als parabolans; recreació d’època amb ambició i detall.
Faula humanista sobre migració i solidaritat al port de Le Havre; posada en escena mínima i calidesa social; cinema petit però profundament actual.
Julianne Moore encarna l’Alzheimer precoç amb sensibilitat; Baldwin i Kristen Stewart acompanyen bé; menys demolidora que Amour però d’impacte; candidata clara a l’Òscar per a Moore.
Acomiadament i avanç de continuar el debat cinematogràfic a properes emissions.
Panorama general de l’episodi
Sessió variada i dinàmica a Babilònia amb literatura, música, reflexió i molt cinema. Es destaquen la novel·la de ciència-ficció "El marciano", un apunt de bioètica sobre tecnologia i consciència, i un repàs extens a la gala dels Premis Gaudí, amb crítiques a films com Estela Cadente, El Niño, 10.000 kilómetros, Whiplash, Ágora, Le Havre i Siempre Alice.
"És un Robinson Crusoe a Mart" – sobre El marciano
"Jo aquí vull trobar el meu Charlie Parker" – sobre l’obsessió del professor a Whiplash
"Estela Cadente és una obra mestra" – valoració entusiasta de Miñarro
Llibres i ciència-ficció
El marciano (The Martian)
- Trama: astronauta abandonat a Mart intenta sobreviure fins al possible rescat, amb enfoc de "manual de supervivència" científic.
- To i estil: diari de bitàcola amb detalls tècnics versemblants (hàbitat, pressió, motors iònics).
- Adaptació: en marxa amb Ridley Scott, Matt Damon i Jessica Chastain.
- Comparativa: es comenta breument Interstellar (to intimista i físic, menys espectacle còsmic, més nau i decisió humana).
Conte infantil: Set Blancaneus i un nan
- Autor: Carles Cano (Premi Carmesina 2012).
- Joc invers del conte clàssic amb humor i valencià literari.
- Il·lustracions: Núria Feijó, reivindicació del valor dels àlbums il·lustrats i la il·lustració infantil local.
Pensament i societat
Apunt de bioètica
- Focus: dilemes ètics de la tecnociència i la transformació social.
- Clau: harmonitzar el respecte a la natura i la creativitat humana sense reduir la identitat a genètica o dades.
- Les neurociències expliquen circuits, però no la vivència autoreflexiva; repte: millor comunicació interpersonal i gestió de la complexitat.
Música i efemèrides
- Bob Marley hauria fet 70 anys.
- "Woman" de John Lennon va ser número 1 fa 34 anys; s’emet el tema i es debat sobre el pop melòdic 70-80s vs. producció actual.
- Conversa sobre Beatles (Lennon/McCartney), el declivi del rock comercial i la memòria musical generacional.
Cinema
Premis Gaudí: balanç
- Més nominades: El Niño, 10.000 kilómetros, Estela Cadente, Rastres de Sàndal.
- Palmares:
- El Niño: 7 premis (tècnics + actriu secundària Bárbara Lennie). - 10.000 kilómetros: 4 grans (millor pel·lícula no catalana, direcció, actor David Verdaguer, actriu Natalia Tena). - Estela Cadente: direcció artística i vestuari. - Rastres de Sàndal: millor pel·lícula catalana.
- Observació: conducció de gala irregular; es cedeix pes als presentadors de premis.
Estela Cadente (Lluís Miñarro)
- Retrat d’Amadeu de Savoia a Espanya (1870-72): impotència política, desídia i estètica pictòrica.
- Direcció artística excelsa: plans quiets com quadres barrocs; contrast entre intimitat, poder i sexualitat.
- Breus anacronismes musicals trencant la seriositat d’època.
- Valoració: obra major injustament discretada.
El Niño (Daniel Monzón)
- Thriller d’acció a l’Estret: solvent però impostacions en alguns rols (credibilitat irregular); efectes repetitius.
- Forts secundaris: Eduard Fernández, Bárbara Lennie.
- Comparativa: es prefereix La isla mínima per ambientació, direcció i narrativa.
10.000 kilómetros (Carles Marquès-Marcet)
- Relació a distància (Barcelona–Los Angeles) via pantalles.
- Encerts: muntatge i ús de la interfície digital.
- Límits: guió escàs, silencis poc justificats, final previsible; comparada desfavorablement amb Open Windows (Vigalondo) en l’experiment formal.
Whiplash (Damien Chazelle)
- Aprenent de bateria en conservatori d’elit vs. professor tirànic (J.K. Simmons).
- Temes: exigència extrema, perfeccionisme i el preu del geni; seqüències d’assaig viscudes i físicament exhaustives.
- Clímax musical d’alt voltatge ("Caravan"): improvisació dins estructura; cinema d’energia i tensió.
- Valoració: del millor de la cursa Òscar.
Ágora (Alejandro Amenábar)
- Segle IV, Alexandria: Hipàtia entre ciència, filosofia i el xoc cristianisme–paganisme–judaisme.
- Crítica a l’obscurantisme i els fonamentalismes (parabolans); rigor i recreació d’època.
- Eix: la recerca astronòmica d’Hipàtia i el pes polític-religiós (Orestes, Cirili).
Le Havre (Aki Kaurismäki)
- Port francès i migració: xarxa de solidaritat ciutadana versus aparell de control.
- Cinema petit i humanista: posada en escena austera, humor sec, miracles quotidians possibles.
Siempre Alice (Glatter/Westmoreland)
- Julianne Moore (Alzheimer precoç): pèrdua del llenguatge i identitat; mirada íntima i respectuosa.
- Repartiment: Alec Baldwin, Kristen Stewart (sorprenent).
- Comparatives: menys demolidora que Amour (Haneke), tot i escenes d’impacte contingut.
- Pronòstic: paper d’Òscar per Moore.
Idees clau
- La forma pot brillar (muntatge/interface a 10.000 km), però sense substància dramàtica no sosté.
- L’exigència artística (Whiplash) obre el debat entre genialitat i límit humà.
- El passat d’obscurantisme (Ágora) ressona en els debats ètics actuals.
- La solidaritat anònima (Le Havre) contrapesa l’ansietat social davant la migració.