Delibes inèdit, Pallassos a Cornellà i tour de cinema: 22 de juliol, Foxtrot, La modista, Guerra freda, Brawl i El pastisser de Berlín

Fins demà! Bona tarda i benvinguts un dia més al Babilònia. Avui és dijous. Hola, David. Ja diu, hola. Afany de protagonisme, és això. Tal com arriba, hola, hola. No, cap problema. Estic aquí, he arribat. Bueno, si em deixa la veu que estic fatal. Doncs avui tenim la companyia, com sempre, de la Rosa, alcalá. Hola, bona tarda. Àlies la Bruja Leopoldina, que ja parlarem el per què. Clar, perquè ens parlarà. I altres històries. I altres històries. Jo no sé res d'això. Sí, sí, sí. Ara ens ho explicarà la Rosa perfectament. Jaume, que el Jaume Vidal, que s'ha anat a Rússia, no? A la Guerra Freda, també. A Polònia. A Polònia. Bueno, doncs mira, més o menys. No seria la Polònia migrussa d'aquella època, també, no? Que estava a sota el... I escoltar la Internacional. Ah, bueno, bueno, bueno. Oh, maca que tothom. Quina emoció, eh? Sí, és que emociona la Internacional, eh? Sí, sí, sí. És comunista de pedra picada, sí, sí. Aquesta l'escolten els de Vox, no? Diuen, també? La Internacional. La Internacional, no? No, dubto, eh? Els Vox també, sí. No, doni igual, deixem-ho. Mare meva. I d'una bestiesa, però és el que hi ha. El David també ens parlarà. David Muntaner, com estem? Bé. Sí, no callarà, eh? Perquè aquest que comença a parlar, no calla, no calla, no calla. Ja està, ja està. És un no parar. Etiqueta que m'han col·legat. Com bé, deixeu que s'esbranuli. No, i tant, i tant, que sí. No, no, si jo, per mi, jo hi porto tres hores parlant, jo. Parleu vosaltres. Jorgesco Ramos, que diuen que mai es presenta, que és aquest que us parla, eh? I que en aquest cas, doncs, també explicarà un parell de cosetes, eh? Sí, sí, sí, així em deixeu. Una cosa guapíssima, has vist-ho. Oh, sí, una cosa. Bueno, bueno, bueno. Una cosa guapíssima i una cosa, que segons diuen, molt dolça i molt queca per aquí, no? Bueno, és el repostero de Berlín, eh? Vull dir, estem parlant de reposteria, per tant, la cosa també ve. Sí, però són d'aquelles pel·lícules de cantadores. Sí, sí, sí, que dius, eh? Mira que bé, no? Vas tirant la pel·lícula, que bé, que bé. Llibres, La bruja, Leopoldina i altres obres, i també parlarem després, tot seguit, de Pallassos. de Cornellà. Pel·lícules, 22 de juliol, Foxtrot, La modista, La guerra freda, Brawl in the cellblock 99, anglès de Londres, eh? Que es nota, eh? Sí, sí, molt bé, ja. I El repostero de Berlín. Vull dir, per donar-hi-do, tenim un munt de pel·lícules i un munt de coses que val la pena. Doncs la Rosa es comença a parlar d'aquest llibre de Miguel de Libes i comences a comentar-ho. És del Miguel de Libes? Sí, és del Miguel de Libes. Clar, és que és inèdit. A veure, aquest llibre, de fet, és una edició póstuma que ha fet la seva filla Elisa, Elisa de Libes, amb la secretària que ell va tenir. De fet, el que és inèdit, que no s'havia publicat mai, és La bruja Leopoldina, que és un conte. És un conte, se suposa que és per nens, no sé, perquè parla d'una bruixa, que Déu-n'hi-do. Però la singularitat que té, veus, és que ell no havia escrit mai un conte per nens. Veus, aquí tenim, és il·lustrat, és curtet, és un conte curtet, però és que està il·lustrat per ell i és manuscrit. Llavors, és una edició facsímil. Mira que està bé. I llavors el llibre acaba amb l'edició d'aquest conte. No sé, era jove, no sé, tenia uns 19 anys o així quan el va escriure. Però es veu que l'havia deixat allà oblidat, estava allà guardadeta amb un calaix o alguna cosa així. L'hi van recuperar. No, no, molt maco, molt maco. I llavors, i ha dit, home, doncs això val la pena. És inèdit perquè no forma part de la seva obra i no és tan consonància amb la seva obra, però, bueno, la seva filla ho va valorar i amb la secretària d'ell també ho van valorar i van pensar, doncs mira, estaria bé, perquè això sí que de fet vindria a ser com una part no autobiogràfica, sinó sí com més personal, no? És a dir, bueno, es dedicava a fer això. I els hi feia gràcia també aprofitar ja per reunir dues obres de l'escriptor que ja havien estat publicades, però aquí les han reunit sota el títol, doncs això, de la Bruja Leopoldina i altres històries reals. Reales vol dir que són històries d'ell, són autobiogràfiques, del seu contacte, sí, del seu contacte amb l'aire lliure, que de fet ja es diu Mi vida a l'aire llibre, Memòries Deportives d'un Home Sedentario, i l'altra que era Tres Pajaros de Cuenta. Aquests ja estan publicats amb anterioritat, però insisteixo, aquesta edició sí que és pòstuma, d'acord? Llavors, bàsicament, són l'aproximació del Miguel de Libes al món de l'esport. Sabeu que era un home? Sí, era un home que practicava molts esports, no només la casa, la natació, la bicicleta, el futbol, li agradava molt, caminar també li agradava molt, i al final es descrivia com un cazador que escribe. Com es deia aquell de la cacera? Carai, no recordo, estava pensant. El que parla de la cacera... Del personatge. El que parla de la cacera, però a Castella, on era ell. N'hi ha diverses, ja hi ha d'heu històries de Castilla en la vieja, n'hi ha diversos. Un que és de la cacera parlant. Va, ja sortirà. Sí. Sí, mentrestant. Sí, sí. A veure, n'hi ha diversos. A les rates també surt un caçador, al camino també surt un caçador. N'hi ha la figura del caçador, o del llaurador, o de la persona del labrador castellano, surt contínuament. Ja sabeu que ell és molt la relació amb la natura. A veure, els cinc temes repetitius, els temes més repetitius, a veure, no repetitius, sinó que són sobre els quals gira l'obra de Miguel de Ribes, és la natura, la infantesa, el progrés, també, la idea de progrés, La mort, també, la idea de la mort, i, bueno, hi ha alguna altra. La mort, la mort, no, no, R-T, La muerte. Jo és que no el coneixo gaire, quan l'he llegit molt poquet, tinc que entrar en el món de Ribes. Ja sabeu que altres vegades ho he dit, i de fet he comentat aquí d'un de dos i obres d'ell, a mi m'agrada molt, sempre ha estat el meu autor favorit, després ja he anat ampliant, per suposar, l'abast, o el ventall d'escriptors, d'escriptores que m'agraden, però Miguel de Ribes va ser el meu primer escritor que m'agradava moltíssim. Llavors, mira, per exemple, un exemple, és que, clar, ell, el seu pare era d'origen francès, de fet el cognom de Ribes, de Ribes, és això, és de... I, clar, el seu pare els volia donar una educació, clar, una mica aquí vista des d'aquí, des de la nostra perspectiva, i més des d'aquells anys, no, com més francesa, no, amb el sentit d'una educació més liberal, el contacte amb els esports, amb la natura, amb l'aire lliure, no, i, a més, tot això ho escriu amb un sentit de l'humor que està molt bé, no, sempre les obres de Ribes és que es llegeixen pel vocabulari, per les expressions, pel sentit de l'humor, és superagradable, jo penso que arriba a tothom, gent que no el coneixia, quan agafa un llibre de Ribes, és que tothom connecta, és que tothom connecta, no m'he trobat a ningú que em digui, ostres, és que no he entrat, o no m'agrada, on he connectat. És veritat, sí, entra molt bé, sí. Un exemple, per exemple, a mi sobretot m'agrada llegir un trosset, un fragment, per exemple, quan els ensenyava a nedar, el que feia era llençar-los a l'aigua, o sigui, els lligava una corda a la cintura, que eren diversos fills, no me'n recordo quants germans tenien Miguel de Ribes i la majoria eren homes, doncs el que els feia era lligar-los una corda a la cintura, llençar-los a l'aigua i au, au, a nedar, a altres pabilis, que home, si veia que no se'n sortia, doncs tirava de la corda, però si no, ja en una setmana aprenien a nedar, per exemple, en la bicicleta igual, els pujaven la bicicleta, els feia una empenta, pum, au, vinga, a pedalejar i ja aprendràs a frenar, doncs així, clar, després de sollar-se, com dius, després de sollar-nos la rodilla, durant tres dies, al final aprenies a muntar en bicicleta i ja no tenies por mai més, no? Però el que tenia que tenia de tot, aquesta una piscina... Bueno, no sé, no, no, no, no, que va, yo que sé, desde una charca, una alberca, una piscineta o un riu, ja o vinga, nada, ja està, tan sencilla com això. Mira, ja vos ja que aquesta frase que diu una miqueta, el paragraf de l'educació que donava el seu para, no? Y el con vella que ir a l'educació a la España, no? Diu, mi padre se rebelava contra el hecho de que un 80% de españoles no supieran nadar cuando sabían hacerlo hasta los perros. Con frecuencia solía decir, todos los niños deberían aprender a nadar al tiempo que andar. Y cada verano, cuando leía en el diario la noticia de un niño ahogado, se ponía de mal humor. No se explicaba la dejadez general ante un problema tan importante y sencillo de resolver. En fuerza de hablar de natación, yo, niño, llegué a considerarlo en mi foro interno un Johnny Weissmüller un poco más magro y envejecido. Empero su relación con el agua fría, cuando yo tomé conciencia de las cosas, era más bien platónica y ambigua. La amaba, pero la temía. Se mezclaban en la pasión del deportista y el miedo del catarroso. Y lo peor es que a la más tierna edad ya nos transmitía su recelo. Baños sí, pero cortos. Aún lo recuerdo en la playa de Suances, en Santander, reloj en mano, crometando nuestras inversiones, pim, pam, y continúa. Pero, fixéis vos, una miqueta cómo va compaginando las dos cosas. la explicación de cómo es que a España los niños no aprenden a nadar. Pero con esto, más cosas. Lo que pasa es que a la época sí que lo podías decir. Que porque los niños no aprendían a nadar, lo otro no lo podías decir. Un otro tipo de religión, pues laic, ay perdón, de enseñanza, laic, y todo eso no lo podías decir. Sería imposible. Pero es puede leer entre líneas lo que está diciendo aquí. Sí, sí, sí. Entonces, en un sentido de humor que es muy agradable, tú pasas muy bien leyendo la historia de ella, cuando jugaba a fútbol, tot això está muy bien. Val molt la pena. Jo aquest llibre que he dit de la casa, que no me'n recordo com carai, ho estem buscant però no ho trobo. I el de l'Erege. Diario de un cazador. Igual si era aquest. Diario de un cazador, potser, perquè aquest sí que era només el cazador. Sí, sí, sí, sí. Diario de un cazador. I el de l'Erege. Sí, també et va agradar molt ho vas dir. Uf, allò és brutal. Sí, sí, sí. Allò és brutal. I cinc hores con Mario completataba la burguesía intel·lectual. Tinc ganes de llegir. Jo no he llegit. I he llegit l'Erege, em sembla, i hi ha alguna cosa més fa molt de temps. El Príncipe de Estronado també està molt bé. Ah, doncs em sembla que també, aquesta sí. És que és el que diem, quan entres dins d'un escriptor d'aquínes característiques. Clar, és que és això, ja tens un... Ah, si t'agrada, entres amb el bagatxe. I encara en falten algunes obres per llegir, però bé, mica en mica. Sí, sí. Doncs mira, ja anirem comentant. Sí, i tant que sí. Ho recomano molt, Miguel de Libes, la Bruja de Polina i altres històries reales. Molt bé. A més, és inèdit. Per tant, aquella gent seguidora de Miguel de Libes pot trobar una nova història, encara que sigui petitoneta, però com a mínim amb el llenguatge de de Libes, no? Exacte. Jaume, parles de pallassos. Sí. De Cornellà. Cada dos anys ens parles, eh? Sí, sí. Jo pensava que era cada any, però és cada dos anys. És cada dos anys. Explica'ns això. Què és això, exactament? Aquest any ho han escurçat, ho han comprimit. Sí? Sí, sí. I es veu que... O sigui, una cosa és que tu ho facis i diguis que és el que es deia i normalment no acabava de funcionar, que venen pallassos del món, i és veritat, i això és cert, eh? Però, esclar, llavors, així vuit dies o quinze, deu segur, eh?, que ho feien altres anys, doncs que s'omplissin les sales i ara una altra història. Jo recordo que havia anat allà al Patronat, que és més a prop de casa i tal, i a vegades, escolta, érem 15 o 20 allà, eh? I llavors, esclar, tu saps l'esforç que han de fer? Bé, doncs ara ho han comprimit. Ho han comprimit i ho fan en un cap de setmana, de dijous fins a diumenge, i diumenge fan una final altra vegada, no? Sí. Que a més a més penso que és gratuïta. Ah. La primera no, no és gratuïta, però és convidat. Totes les entitats de Cornellà i tal, doncs van, els conviden a anar allà i també l'omplen, eh? Vull dir, o sigui, és aquesta estratègia de que, bueno, de que les coses no quedin fatal, no? I llavors han fet molt al carrer, o sigui, a les places i al carrer. El del carrer, la veritat és que ho vaig veure allà a la plaça de l'Ajuntament i em va semblar, francament, dolent allò, eh? Vull dir, no li vaig veure cap mena de gràcia allà, no? Era excessivament repetitiu del que sabem dels pallassos, que et volen prendre una cosa i no poden, que sí, i això sí, remenen molts trastos, eh? M'ho acorben bé, a ti, o caixes grosses, que van plenes, aquelles caixes, o sigui, que per criatures sí, i del que es tracta, pel que vaig veure, és de trobar l'aplaudiment, allò de l'acompanyament famós, no? Llavors, a veure, el primer espectacle que vam fer, i ho explicaré tot, jo penso que és important que ho digui, perquè van fer una representació que abans van manifestar-se a favor de que els presos polítics han de sortir, un dels pallassos, un tal Clotet, no sé si el coneixeu, no? Val. I la veritat és que va ser modèlic, en tots els sentits, perquè quan va acabar això hi va haver un aplaudiment realment potent, no? i llavors, lògicament, ja sabeu que la Junta de Corden allà no s'ha manifestat gaire en aquest sentit. No, més aviat no. I llavors, exacte. Clar. I llavors, doncs, escolta, va estar modèlic, va acabar de dir això, estem d'acord, un aplaudiment molt llarg, va la dir-ho, i es va acabar aquí. Jo penso que això està molt bé, és el que hem d'aprendre, no? Sí, sí, sí. I tant, la llibertat d'expressió. La llibertat d'expressió i que no hi hagi res que quedi allò amagat o condicionat. I llavors, bueno, va començar l'espectacle, no? Una xicota molt, em sembla que era francesa, va, sí, bueno, un d'això com una xicotota que deia abans, hòstia, tio, com es vellegava, amb el timbal també, i tot presentat per ella mateixa, no? Sí, sí, sí. I va presentar uns nombres, francament, dos d'ells, sobretot, eh, per no allargar-me massa, molt bonics. Doncs, un de molt alt, un home molt alt i prim, i una noia que anava com a cantada, saps? Allò que, o sigui, propi del pallasco, sí, sí, una mica, els gags, i l'altre, i l'altre, sí, sí. Hòstia, tu, quins nombres ens van fer de trapezi i de tot. Una cosa, t'ho asseguro, i com que no t'ho esperes perquè m'han començat. I no estàs acostumat, no tenim cultura en el circ aquí. No, no, la veritat, però molt bé, va ser un número fantàstic. I llavors, un paio baixet així, doncs, no un nan, però molt baixet. I aquest també ens va fer una representació des del principi del goril·la, o sigui, del... Ah. El d'això, com s'ho diu, home. El 2001. No, no, l'altre. El King Kong. El King Kong. Home, el que tinc els ossos, tu, jo què sé. No, no, del King Kong, tu. Va ser, francament, una regoll, per una cosa. Jo, la veritat, jo flipava de lo bé que ho fa fer. Perquè és una carpa que hi ha col·locada allà, o és un teatre, és una carpa, no? Sí, sí, una carpa, una carpa. Molt bé, molt bé. I llavors, el tio primer monta allò que treu trastos d'una escombreria, d'això d'escombraries, saps? Va traient... Un contenidor. Sí, i va haver... Un dels moments va ser molt bo, perquè, oh, no, portàvem una hòstia. Una què? Una hòstia. Una hòstia. Hòstia. Consagrada. I li va... Oh! Quina va van a ir? Li va fer un i aquell, suposo que estava preparat, se la van pesant. Oh, minús obispo, molt bé. I llavors, doncs, va anar deixant els elements necessaris, uns avions de paper, uns d'allòs, no? Ho explico... Tot a la performance d'aquí en comptes. Sí, sí, sí, sí, escolta, però tu saps quina facilitat que tenia el tio per moure't tot el cos, eh? Ostres. No era allò del cap i... No, no, tot el cos. Sí, tenia el millor una persona elàstica, no? Un elàstic, però d'un fantàstic, va pujar allà amb un tros i anava mirant d'agafar els avions que li tirava al públic, no? O sigui, però hi estava la xicota, també la noia, vull dir que... La xicota era una nina. Era una nina, perquè en proporció, per això ho dic, no? I llavors la va agafar i li va arrencar el cap, a dir. Ui! Ostres! Està sagrat. Sí, no ho sé jo, això... Se la va quedar i la va caronar al cap i al cap. Ja, però bueno, això pot tenir... Ui, i tant, un cop fet... Però home, els crios d'allà tots traumatitzats. Clar, és que, ojo, això, és una mica salvatge, de cara al... Però és que hi havia aquest punt... Bueno, que els nens també ho fan quan juguen amb els nins i les nines, també l'arrenquen els caps i les cames i els braços. I hi havia aquest punt agredolz, eh? També, vull dir, no tot era tan bonic i tan... És que el món dels pallassos, és el que diem, hi ha uns pallassos que són per nens i un pallassos una mica més adult, eh? Sí, sí, és que home això, eh? Vas veure la Pepa Plana que actuava en un altre pallassa? Ja estava allà, sí. Què tal? Molt bé. No, vaig assabentar després quan ja havien passat les actuacions. I després n'hi havia una... M'agrada molt. Aquella, imagina't com va per tota la sala. Va calinta, no? Estima, tio, però tu saps... Ah, ah, que s'ofegava. Són menopàusics o són d'una altra mena? D'una altra mena, clar. No, no, era joverota, era joverota, sí. Per tant, són d'una altra mena, no? Clar, és que va sortir cantant així, eh? Vull dir, coses... Com la de la pulga. Ai, tinc una pulga, aquella que la cantava al molí, no? De nena, però de cop i volta. una mica de cuple, no? De cop i volta. Pare, no? De xerrar i a poc, eh? La manya, no? Sí, molt bé, molt bé. Això, a banda de la manya i tal, que ja era més gran, però això era molt típic dels cabarets francesos, eh? Clar, però bueno, era el recurs més senzill, més fàcil. Això, això, exacte. Igual que amb els acudits, no? El sexe, els diners... Això mateix, però això, el Félix Berger, era molt normal que cada X temps venia sempre una noia, que era gran, eh? Que tenia millor 20 anys, 22, 23 anys, tipus la Mary Pickford, no? Que tenia una sencera, era com molt angelical i molt joveneta, encara que era major d'edat, no? I llavors cantava cançons vestides com de nena de l'època, del segle XIX, no? Per exemple, la May Belford i la May Milt, no, la May Belford ho feia i tal, i cantava, per exemple, una que era, portava sempre un gat negre i portava una mena així com de randa aquí, una mena com de coses així, un vestidet així, i llavors cantava un gat, un gat negre, que s'estira i s'arronsa, com s'estira el meu gat, com s'arronsa el meu gat, no? Vull dir, clar, era aquest joc, no? Estava fatal abans. Totalment, sí, sí, sí, però estava fatal. I tot el que estava prohibit, estava reprimit, doncs havíem de buscar alguna sortida que sentés innocent. Però en aquella època, clar, aquest element, lleugerament pedrasta, sí, exacte, avui en dia, això és impensable. I abans no estava tan mal vist, al segle XIX. Pregunta-li al Chaplin si estava mal vist. Exacte, exacte, exacte, per això dic que estem parlant d'altres períodes, però el que dius tu, que s'ha d'a d'equar tot, no? I a vegades pida l'atenció que dius, ostres, no? Déu-n'hi-do, no? Però està bé, està bé. Jo ho vaig veure d'un nivell alt, la veritat, gent capacitada per fer el que presentava, perquè això s'ha de tenir... I tant, jo s'ha de dir incapaç, jo el món del mim i el món de la pantomim i tot això, i tal, ja no sabria fer-ho, eh? Pensa que cada número durava vint i tants minuts, sí, sí, ostres, durava, durava, era llarg, doncs d'unidor, eh? Saben allargar-ho, eh? Vull dir... Era una mostra, no? O feien l'obra sencera? Bueno, això, sí, no, què vol dir d'una mostra? Era la mostra de teatre de pallassos, no? O era... Això va ser la presentació del festival de pallassos. Ah, ja. Sí, i llavors, bueno, hi ha 4 o 5 números, allà un parell d'hores, eh? Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. A la presentació ja era... A la presentació ja va ser també... Això... Molt bé. Molt bé. Doncs vinga, hem d'esperar dos anys més ara, no? Sí, ens portarem. Per desgràcia... Bé, o si busquem un altre lloc, a veure si en un altre lloc del Baix Obregat o de Catalunya fan un festival de pallassos, no? Una mena de... Bueno, que segur, segur que faran algun lloc, eh? que l'Ajuntament no renuncia a la qualitat, eh? Clar. I que això està molt bé. Això és molt important. Molt bé, comencem pel món del cinema, David, amb 22 de juliol. Sí. A veure què tal, això? Això no ho sé. Bueno, 22 de juliol és la data aquella que farà... 7 anys, em sembla? Sí, són 7 anys. 7 anys. Doncs va haver un individu, un individu... un llop solitari, diguem-ho així, d'alguna forma, que va agafar, va posar una furgoneta al costat del... no sé si eren unes oficines estatals del Parlament de... o tenia el... el president de Noruega tenia... Era alguna presidència. Tenia allà els despatxos i coses així. Alguna administrativa. Sí. Però no me'n recordo gaire. Va posar una furgoneta bomba carregada d'explosius d'aquests fertilitzants i coses d'aquestes. No sé si us en recordeu, fa molts més anys encara. No me'n recordo. No, no sé si jo me'n recordo perfectament. No, no, sí, sí, sí, me'n recordo de la cara. Però us en recordeu que fa molts més anys que va haver dos individus als Estats Units que van posar una furgoneta davant d'un edifici federal carregada també de... Sí, sí, és molt conegut, eh? I va fer tal pet la furgoneta que es va ensorrar pràcticament tot l'edifici. Ui, coi. Però com, jo sé, però brutal. Sí, sí, em sona d'alguna cosa, però ara no ho veig. Sí, sí, fa molts anys, molts anys, molts anys, molts anys. Doncs aquí és per un estil igual. Em sona d'alguna cosa d'un edifici ensorrança, però no tinc la idea. Sí, sí, sí, fa molts anys. De l'FBI o alguna cosa així als Estats Units, eh? Doncs aquí el patró és molt semblant. Són dos individus... Aquell cop em sembla que eren dues persones. Allà eren dues o tres persones i aquí era un llop solitari. Sí. Jovenet, per cert, no? Bastant jove, no? No, no, ja tenia uns 30 anys. Ah, bueno, vale, vale. Sí, sí, ja tenia uns 30 anys. Ah, sí, és veritat, sí. No, home, allò... Tota la parafernàlia que va muntar aquest individu no ho fa una persona jove, eh? Vale, vale. Ho fa una persona ja que sap el que està fent, amb uns certs coneixements i amb una certa experiència i aprenentatge. Ah, ah. I amb una ràbia que relaxa. Sí, sí, i això també, evidentment. I per què posava aquests dos fets en paral·lel? Perquè els dos eren persones d'una ideologia d'extrema dreta. als Estats Units, crec que recordarà també, eren, com ens digueix, no? Segregacionistes blancs als Estats Units, crec. I aquí és un paio, doncs, influenciat pel món dels neonazis, d'alguna forma, no? Sí, que entrava al tribunal i saludava, no? Sí, sí. Allà al principi del judici, el tio quan el presenta al judici, doncs es posa a saludar amb la mà aixecada. Sí, sí. I obert. Sí, amb la mà plana. Sí, sí, l'estil feixista. La salutació franxista. Romana, diguem-ho així. Sí, sí, era romana, exacte. Doncs, aquest individu va preparar amb una cabana que tenia per allà amagat a casa seva tots els explosius, fertilitzants, bàsicament. Però és veritat que el govern, tot i així, ho té en compte. O sigui, si tu vas a una botiga, perquè això ho compres en botigues de camp, i compres fertilitzants d'aquest tipus, que són propensos a poder crear explosius, doncs s'ha d'aixecar una alerta, d'alguna forma. Si tu en compres molt, s'ha d'aixecar una alerta. Clar, jo no sé si aquest individu... Aquí la pel·lícula tampoc t'ho explica. Surt el fet... O l'ho va comprar. El primer ministro diu, i com és que no ens hem adonat compte que algú va comprar tota aquesta quantitat? Clar, ho podia haver fet de mica en mica i anar-ho acumulant. Allò ja es veu que era una planificació amb molt de temps. O sigui, allò venia de molt de temps ençà, no era... Premeditat. No, premeditat està clar, no. Però allò, a darrere hi havia un estudi de moltes coses molt acurat, no? Perquè inclús el tio tenia uniformació de... O sigui, tenia uniforme de policia. Inclús de policia com... En proteccions així, com en xaleco, antibales... Sí, sí. Jo l'he vist, aquesta pel·lícula d'acudicació. No fa massa que l'han fet. L'han fet per Netflix, i el director és el Paul Greengrass, que va fer aquell United 93... Sí, no, aquest es troba aquest pau, eh? Jo no m'agrada veure pel·lícules a Netflix perquè les trobo de baixa qualitat. Però veient aquest realitzador vaig dir, ostres, això val la pena. I millora? Això val la pena. Millora la qualitat d'aniquilació en aquestes coses que vam veure? Per un estil. Últimament, sí? Sí, sí, per un estil. Tampoc... No ho fa des d'un punt de vista tan... tan des de fora, com ho feia United 93, que allà semblava com si hi hagués una càmera allà al mig de l'avió i tu vas veient... Sí, sí, sí, allò és molt bèstia. Aquí s'implica més, perquè aquí... Allà no hi va... Clar, què passava? En United 93 no hi havia supervivents. Sí. Per tant, el relat te'l tenies d'inventar. Clar. Inventar-se un relat sobre uns fets així era una mica més bèstia. Llavors, llavors, d'alguna forma... D'alguna forma, doncs... Tenia que anar molt al tanto. Aquí no. Aquí... Aquí ja es basa en un guió ja més fet, perquè, clar, hi va haver supervivents, i la història es basa, sobretot, en un noi que va sobreviure a l'atemptat, sobretot. Pere, no he explicat. Ell posa la forneta bomba allà a prop, la fa petar amb una metja. O sigui, que pensa... O sigui, que era un temporitzador en plan... Sí, que estava allà presencialment. En plan... No era control remot. ...sofisticat. No, no, no, no. Una metja de dos metres, per dir alguna cosa, l'encén i el pedeu. I jo foto un pet que, bueno, que ho rebenta tot. I després ell agafa un cotxe directament, sense que no tingui temps de reaccionar ningú, vestit de policia, se'n va cap a l'illa aquesta d'Otoia. Que allà a aquella illa se celebrava un congrés de les joventuts del Partit Laborista noruec. Sí. Que en realitat eren uns campaments d'estiu que duraven 5-6 dies, en què tots els cadells de tots els dirigents polítics del Partit Laborista, doncs, bé, feien unes estades allà, doncs per, diguem-ho així, per foguejar-se allà amb la política. Per començar a veure, a intuir qui destacava allà. Perdó. Llavors, com totes les pel·lícules, quan passen uns fets així, si fem una mirada, pel·lícules catastrofistes, doncs sempre fa una presentació de diferents personatges, no? Amb aquesta, primer et presentes fets, però, després fa un cop d'ull, abans que succeeixin els fets que van passar a l'illa, doncs, ja et presenta una mica els personatges que desenvoluparan la trama, no? I els possibles, els fils relacionals amb altres personatges. Pensem que el noi, que és el, que serà el protagonista, doncs, li fa gràcia una noia. I ja es veu que per l'estil, doncs, no és d'allà, sinó és immigrant, és una immigrant seriana o d'algun lloc així. Que també està allà el campament. Sí, que també està el campament, que els seus pares ja fa molts anys que viuen allà, i ell també forma part de les joventuds. I a segones eres, segurament hi ha immigrants. I ja veus que hi ha una mena de feeling. I a partir d'aquí, bueno, és quan arriba l'individu aquest. El que explico, no, no, no, no desvello res, perquè... No, no, no, és que la realitat és així. Són fets reals. Sí, no, no. Doncs el noi arriba allà i li ha, clar, evidentment, quan arriba, el ferri se'n va, perquè només se pot comunicar amb un ferri, i el vigilant jurat que hi havia allà, i la professora, i els liquida de bon començament, doncs té la illa per ell sol per anar fent el... I va carregat d'armes. Quants nens? Quants crios van morir? 70 i pico. Wow. 70 i pico persones. I la història ens parla, doncs, del noi que sobreviu a les ferides greus que li va provocar aquest home. A partir d'aquí, Bé, el Diem, clar, és que estem en un dilema, perquè en un film així, si ets, si ho mires des del punt de vista, si intentes ser subjectiu, erres. I si intentes mullar-t'hi, també erres. Llavors, posa les coses, jo crec que posa les coses al meu seu lloc. Sí. Aquest és un paio, doncs, d'alguna forma, amb una mena de... ja ho deixo entreveure, la relació que té amb la mare, amb seriosos conflictes d'identitat, sobretot des de petit, en què els pares no l'han pogut controlar, fa el que li dóna la gana, tot i viure amb... no sé si crec que viu amb la mare, però la mare ja veu, és un zero a l'esquerra del que fa el nano. a partir d'aquí, doncs, ell adopta... això no ens ho explica tant la pel·lícula, adopta una ideologia d'ultradreta, però que ell es revesteix a si mateix de més càrrecs del que potser realment la realment associació d'ultradreta, que evidentment els reclamen al judici perquè expliquin el seu pare i quina relació tenen amb aquest individu, doncs, almenys tenen de totes totes, potser això és el que més sobta, que els seus propis correligionaris, doncs, almenys preen aquest paio. és que encara els hi fa un flac favor fent tota aquella animalada, perquè allò els talla de soc arrel qualsevol mena de simpatia i d'adesió a la seva ideologia. M'entens? Sí, sí, sí. O sigui, una mica... Sí, sí, sí, clar, clar. És que ells mateixos no rebutgen qualsevol mena de... Diu, no, no, nosaltres no estem per aniquilar gent. Nosaltres volem imposar la nostra ideologia però de manera convençuda, no d'aquesta forma. Raonada, no? Amb raons, amb arguments. Com dient aquest paio, és un tarat. Hi ha nintents de... Però aquest senyor no, no, no, sí, sí. No, no, no. Com contacta amb aquesta gent? Per internet? Bé, sí, per internet. O personalment? Per internet, per internet, per internet, no? No, no, no, quan en refereixo a... Això també és important, aquí. Quan en refereixo a que és un tarat, és de la forma que ells el menyspreen amb aquest individu, no? D'alguna forma. Sí, però, a veure... Sí, sí, no, no, no, no. La paraula l'empreu així perquè és el grau de menyspreu que aquests pallos el veuen amb ell. M'entens? I doncs diu, no, no, aquest tio no pot ser dels nostres perquè un dels nostres no arribaria a fer això. Clar. No arribaria a fer això. Empreu una frase molt concreta però ara no la recordo, eh? I bé, i evidentment la confrontació final és amb el noi que ha estat ferit i que arrossega tots els traumes a sobre per poder enfrontar-se amb ell. Molt bé. Bé, jo la recompto. Bé, perfecte. A veure si la podem retrobar per algun lloc, no? Li fem una ullada. A veure què tal. Seguim parlant de cinema una miqueta també amb contingut bastant potent. Foxtrot. És una pel·lícula que no sé si l'he pogut veure. No. És un director que no es prodiga gaire. Va fer una cosa molt bona que jo no l'he vist però m'han recomanat molt que vegi molt vinculada amb la guerra de la Franja de Gaza tota aquesta història típica d'Israel que es diu Lebanon. Líbano. Sí, em sona. Lebanon... És d'un carro de combat? Sí. I jo vaig veure un tros. I aquesta pel·lícula tothom deia que era una autèntica meravella el director és un tio que es diu Samuel Mahoz que és un tio allà és un... és joveu, bueno. Vaig veure un tros, sí. Molt angoixant. I jo davant d'aquesta pel·lícula tenia molts dubtes sé que havia guanyat diversos premis a ser del jurat no me'n recordo de Cants de l'any passat hi ha uns premis també a Sevilla no sé on exactament i vaig dir a veure què és això només últimament i ha coincidit que he vist moltes pel·lícules amb les quals i a més l'altra que també he pogut veure que no sé si ens donarà temps de comentar-la que és el reposter no sé què ho és en català el reposter de Berlín sí, és correcte repostero, reposter i tal també té exacte el pastisser seria potser la... és pastisser sí sí, bàsicament també tracta doncs diguem a l'espai de Jerusalem i una mica en aquest cas no tracta el conflicte però això de Foxtrot també és Jerusalem i llavors és una miqueta aquesta història la pastisseria està a Berlín sí, sí, sí però això de Foxtrot fa referència a Charlie Tango Bravo no, no, no és una cosa és el ball el ball del Foxtrot és un ball que es mou en un sol espai és una cosa molt minimalista el reposter de Berlín que és una altra pel·lícula passa un trosset a Berlín però la gran part passa a Jerusalem a Jerusalem també passa un trosset i llavors torna al final a Berlín perquè ell és d'origen israelí ell és alemany no, no, no és alemany però va a Israel sí, però no la liem és que anem a parlar de Foxtrot ah, jo em callo vinga, explica-ho l'altre sí que nosaltres parlarem després si no parlem la setmana que ve no passa res Foxtrot en aquest cas estem parlant d'una pel·lícula concretament que passa a Jerusalem lògicament passa o en aquest espai són uns pares que és a dir la pel·lícula té tres parts molt clares es parla d'un tríptic que és un director que sembla ser que la part de la direcció artística la tracta molt bé i és cert té una poesia té alguna cosa especial aquest home quan fa cinema que et sap posar els pèls de punta i a la vegada també sap quan ha de ser això amable i quan ha de ser trist és tremendament trist d'aquesta capacitat no? hi ha una primera part amb la qual imaginem-nos una casa un home una dona sembla d'un nivell social bastant bo bastant correcte reben una notícia això passa al minut que és la notícia de la mort del seu fill que no és que estiguin en guerra sinó que està en una franja d'aquestes on passen vull dir d'una frontera a l'altra i a partir d'aquí el que això genera el trontoll que això comporta portat amb uns límits per mi des d'un punt de vista artístic molt interessants hi ha dolor hi ha ràbia i hi ha clar lògicament el que pot passar amb aquesta notícia sobretot el personatge del pare el pare és un autèntic vull dir els ulls la cara com es mou en aquell espai interior no surten d'aquella casa de cop i volta tot això pren una altra línia una línia del drama passem a l'optimisme i no vull començar a desvallar coses perquè senyor ara podem liar i aquest optimisme que passa a una cosa determinada que no diré genera la visió de el que seria una altra part d'aquest tríptic que seria on està ell on està aquest fill teòricament no sabem si viu o mort no vull desvallar-ho i a partir d'aquí doncs el que passa és un espai perdut al mig del desert d'allà de Cisjordani com es digui allò i és absolutament com entrar en una escena de David Lynch és al·lucinant és meravellós perquè veus la furgoneta feta pols veus on dormen que és una mena com de com es diu això de les obres una una casseta d'aquestes d'obra que és meravellós perquè és que jo pensava però com es pot tenir aquesta cosa tan original que està al costat d'un petit riarol i com cada vegada que entren perquè ja no fan res passa un camell obren la la la la la la la la la la tanqueta no passa el camell passa un cotxe llavors sí que se'ls miren demanen la documentació és tot anudir avorrit entra i diu cada vegada està més torta eh aquesta caseta tira una una de cervesa i tal i és això però té un encant tot el que fa és que és una cosa que dius mare meva però com es pot ser tan original creant un submón absolutament curiosíssim ets tu que ets un poeta o que sintonitzo amb la idea però jo crec que hi té aquesta intenció perquè és meravellós perquè tenen davant una platja meravellosa vull dir un cartell que és una platja meravellosa però estan dins d'una casseta clar llavors és allò que és una cosa molt curiosa i per últim això passa a una sèrie de coses i a partir d'aquí la tercera part del tríptic que aquí no puc dir més aquí no puc dir més perquè torna a haver-hi una altra confluència i el que en teoria podia ser dolent és bo o el bo pot ser dolent o no sabem què passa o què passarà realment és cert el que hem vist és un somni aquest segon tríptic o realment ha sigut cert perquè passa el que passarà després o no i al final l'última escena t'ho deixen clar encara que ja ho saps però no vull desvetllar-ho massa clar a mitja pel·lícula ja ho saps sí no perfectament però jo encara hi ha així una miqueta però ja és una pel·lícula absolutament a mi em va m'ha robat el cor no perquè és una pel·lícula amable no ho és gens ni mica vull dir la mare la mare quan està rentant els plats agafa el raspall i renta renta renta fins que es fa sang els dits per exemple de la ràbia contesa que porta dins per què la ràbia? bé no t'ho puc dir en un principi perquè hi ha l'amor d'un fill després ja ho veurem tot això s'omple s'obre cap bona idea però bé esperem que faci alguna més l'última va trigant fer-la 7 anys esperem que no trigui tant perquè val molt la pena Rosa la modista anem una miqueta així amb el temps com es regirà oi perquè es queden 20 minuts hem de parlar de 4 pel·lis és un comentari ràpid fa pràcticament ja quasi un any que la van estrenar és una pel·lícula que està programitzada per la Kate Winslet ole sí hi ha Judy Davis Liam Hemsworth és australiana la directora Jocelyn Morehouse és d'Austràlia de fet és a veure aquesta persona torna al seu poble és un poble d'Australia que sembla de l'oest americà també perquè és una mica desèrtic amb el tipus de construcció amb les casetes així de fusta amb la botiga de què viures amb el barber llavors ella torna al poble sí que l'he vist però torna com amb una aire jo diria que sí perdona sí que l'he vist ara m'ha vingut al cap que ja ve espectacular és una dissenyadora i una modista de primer nivell a nivell que ha triomfat a totes les passarel·les internacionals comenta comenta no està bé perquè d'entrada no acabes d'entendre què passa però també en molt sentit de l'humor veus com ella no intenta ella ofereix els seus serveis al poble els seus serveis de modista i veus com quan escolta una persona i veu quina és la seva situació o com o quina és la seva personalitat i com ella voldria transformar-se doncs sap treure allò d'aquella persona li fa un vestit a mida i aquella persona doncs clar és que es transforma no se sent segura de si mateixa és com un alegat a veure feminista bueno de senzillament de valorar a les dones no? perquè són dones de poble que no psicològic a nivell psicològic exacte de seguretat i tal i està molt bé això és una excusa el dels vestits és una excusa després però és que veus com es tornen a reproduir les les les tensions les línies de relació que hi ha amb aquest poble que ja en el seu dia quan ella va marxar ja havia passat també així no? i la seva pròpia relació amb la seva mare que la veus que també està tota deixada no? i en canvi quan arriba la filla encara hi tenen les seves tensions però ella ja ve amb un plan així com molt madur molta persona que ja està de tornar de tot que ja les emocions ja sí que li poden afectar però que el que ve realment ha de mostrar que qualsevol persona pot triomfar pot anar bé a la vida i és una persona de profit senzillament no? està molt bé tota aquesta la reflexió la reflexió que es va fent després ha anat caient a part de la part així més superflua de més frívola dels vestits és una part molt important és la intel·ligència d'ella de com fer després quan participen en el concurs de vestuari d'unes obres de teatre i tal i com ella sap fer jugar bé les cartes i al final com fa guanyar no a les tontes i adinerades del poble sinó a les altres que són més més intel·ligents i la gent més exacta més senzilla més franca més sincera jo crec que és una pel·lícula és una bona pel·lícula ara que m'estic recordant és una bona pel·lícula sí, sí, sí té una aparència d'entrada con frívola però no ho estàs no ho estàs no, és aquesta constant que tenim que hi ha una germana que se n'ha anat i s'ha alliberat d'atendre d'unes obligacions més rurals o més així llavors li dóna la volta això vull dir d'una manera francament agradable jo ho vaig veure així sí, sí molt bé molt bé doncs a mi ja recomanem La modista una pel·lículeta que està molt bé i molt correcta i que val la pena Jaume ens parlaràs de La guerra freda però abans deixa'm dir una cosa molt ràpida simplement és que m'han dit perquè l'altre dia per això de La guerra freda van dir que seria una de les pel·lícules que potser guanyarà Òscars o arribarà lluny o tindrà sí, l'altre dia van comentar-ho i hem dit que la que guanyarà tot saps quina és l'última de Clint Eastwood la mula la mula diuen que serà que és el paper del Clint Eastwood aquesta ja me la crec més però aquesta no doncs aquesta la van deixar com que seria una possible candidata i tal però que sobretot apareix la mula de Clint Eastwood que és la mula però la mula de droga que porta droga que passa a la frontera suposo que de Mèxica amb Estats Units i és ell amb la seva edat i amb tota la història i ell mateix fa la mula i es veu que el paperàs és 4 muleros això no té res a veure és que ens estem posant ja molt seriosos per això que volíem comentar-ho si encara no encara hi ha gent que no està amb ell vull dir és que és jo jo estic mort també home adéu senyor jo el que haga bueno home aquest ho he de fer del tren de les 3 i 10 molt fruixeta però tot l'altre és meravellós ja home la guerra freda què tal la guerra freda agafant el que tu acabes de dir jo crec que no a mi m'ha quedat en que és una pel·lícula com per una com a espectadors una mica diguem-ne especialitats o amb voluntat d'entrar en temes complexos esclar si no hi ha aquesta voluntat doncs bueno no passa res no és que ho critiqui però llavors esclar vull dir que una pel·lícula com aquesta guanyi l'Òscar ja em siga mai que més ho he observat avui que hem anat 3 amics a veure la pel·lícula no? el que passa és que han estat d'acord amb una cosa que si bé és cert que no acaben d'estar d'acord amb la pel·lícula el que no han negat és que té un interès prou prou aixecat jo crec que la clau està precisament en la diferència entre una estimació entre un home i una dona tots dos artistes un intèrpret i l'altre director d'orquestra però també un home que sap tocar molt bé la música o sigui un creador i llavors el que passa jo jo el que crec és que és on està la dificultat que no parla d'una estimació que ells dos poden arribar a tenir que els generi i aquí hi ha una mica d'història que els generi la necessitat de viure tota la vida junts però que sí que quan es troben s'aixeca amb ells una dinàmica d'estar junts i bé vull dir amb una potència extraordinària i llavors jo defineixo això com a passió però esclar jo no sóc un expert de la diferència entre estimació i passió sí que he vist sempre que la passió més aviat destrueix però bueno és una cosa d'allò esclar i aquí és on hi ha tu recordeu l'Ilo Invisible de l'any passat i allò ens va a captivar a captivar tot allò és més elemental que això ostres què dius ara oh dius ara he dit ha dit quina sentència hem de veure això escuta'm qui és el director tu la vas veure no l'he vista no l'he vista però l'he intuït una mica he vist algun trosset el director qui és allò apartament és guam però si ho analitzes jo ho vaig veure més simple que canvi aquí com la vida misma amb el teu permís Jaume que el xesco pregunte qui és el director si has conegut on has conegut que posa aquí Pau Ljipkowski Pau Ljipkowski sí aquest no sí aquest és l'Oskim o la sabata no no aquest no aquest és quina la nacionalitat aquest senyor que és meravellós això jo l'he vist amb ombres aquesta pel·lícula saps què em passa a mi a vegades què passa se m'agluquen els ulls és aquella de la monja no? la de l'Ilo allò era brutal allò és brutal no durava gaire la pel·lícula era una hora i vint minuts no recordo que era molt curta però això era meravellós aquesta pel·lícula doncs aquí igual no senti tant Ida Ida Ida preciós blanc i negre també hi ha una constant que també és molt interessant la diferència de la dinàmica del comunisme a la expolònia i després quan ells se'n van doncs a un altre país hi ha una frase o hi ha un dit o sigui una cosa que diu ella i que també ho diu la pel·lícula La insoportable Ligresa del Ser que diu sí però jo qui seré allà jo no sé que seré allà aquí sí que sé aquí és el que és o sigui i parla del comunisme com una protectora per dir-ho d'una manera en canvi el capitalisme o la burguesia és més salvatge més individualitzada però aquesta està ambientada en quin període els anys 70 70 80 després de la guerra després de la guerra no però si és guerra freda clar estem parlant dels 80 sí sí bueno estaríem com el concepte de guerra freda 70-80 no sí sí no havia 70 més que a 70 no me'n recordo ara jo després de la segona guerra mundial no seria és a dir hi hauria un procés fins a arribar aquesta guerra freda que es produeix amb els blocs i tot això la guerra freda va ser al començar gaire bé això ja ho va dir el taló de ser el Churchill ah bueno clar també clar a la guerra de Corea que era l'any 50 hi havia guerra freda ja ja es parla de guerra freda possiblement és un període que t'ho juro jo tinc un problema greu amb tot aquest moment en sèrio sincerament amb la part de les guerres igual que el David sap un colló d'això parlant clar no t'ho saps molt jo vaig una mica perdut el que està clar és que el mur encara no està fet no això no això no però ostres llavors estem 50-60 el que passa és que arriba fins al 59 o val estem en aquest període jo pensava que seria més aquest moment més Reagan més aquesta història saps allò 80 el James Bond per què creus que s'ha inventat? clar no sí clar sí sí sí també és veritat ole molt bé David doncs David no callis doncs mira tira tira amb el braul i del seu bloc 99 toma castanya de l'Stiffen ara vos el diré és que si no perd un punt que he llegit que és molt interessant molt interessant i vull començar així en l'explicació d'aquesta pel·lícula diu aquell que sap de la lletió de la violència és qui millor sap quan i cap aquí dispensar-la ui a partir d'aquí ens trobem amb un individu això surt a la pel·li? monstruós no no això és una crítica que acabo de dir ens trobem amb un individu monstruós que quan tu tens assumit aquest rol que tu ets capaç de provocar aquesta mena de violència i coneixes cap on va i tu tot això ho has interioritzat i te n'en cuides molt molt de com que això realment no no es produeixi clar tu ets qui aquí realment domines m'entens? a partir d'aquí ens trobem amb un paio que en un dia se li cauen dos desgràcies una la pot reconduir però la primera no la primera és que es queda sense feina un paio que bé no home tu el veus d'aspecte i dius ostres és un Frankenstein no de lleig perquè és el Vince Bong l'actor aquest no de lleig però sí d'enorme amb una creu amb una creu cristiana tatuada aquí redue del cap de tot rapat i perd la feina i penses hòstia quina por que l'he acomiadat no, no, no amb una templança és el que hi ha un company se li acomiada normal sí, sí, perfecte arriba a casa i no sé aquí hi ha una escena que en Vince va provocar una mica de confusió però no t'acaba definint que la dona d'alguna forma li confessa que se n'entén amb una altra està al cotxe i ella està fora se n'entén cap a una altra tot el mateix dia sí, sí, sí aquí hi ha la cosa penses ostres fot-ho fora de la feina no hi ha 203 sí, sí, no, no no hi ha 203 no, no hi ha dos que déu-n'hi-do a partir d'aquí bueno ell aquí perd una mica els papers una mica i desguassa el cotxe cops de puny el cotxe seu sí això és una mica el seu propi cotxe sí, sí però després no, no penses i li dóna la dona passa cap a dintre i ara penses ai déu meu el que passarà dintre no, no, no a dintre es succeeix una conversa del més civilitzat entre un matrimoni entre un matrimoni que se separarà no, o sigui d'alguna forma pensa aviam d'alguna forma aviam ell també això ho has de partir d'un concepte molt patriòtic ja ho entenem són elements que els basen treballant una bandera americana penjada o cosa de casa però ell d'alguna forma és ell exerce sobre si mateix un autocontrol molt ferri no i s'ho exigeix d'alguna forma i pensa anem a parlar això a veure com ho podem reconduir i sí, sí d'alguna forma pot reconduir el seu matrimoni i pot fer que que bé que torni a ser parella i esperi en un fill però llavors i explica que s'ha quedat sense feina i doncs clar sense feina és que hem de fer doncs ell només té una altra alternativa que suposo havia tantejat en el passat jo suposo que ell d'alguna forma s'havia reconduït cap a una feina normal i abans es dedicava al tràfic de drogues a partir d'aquí ell bé és un individu molt intel·ligent perquè un paio que té aquest autocontrol sobre si mateix evidentment tonto no és i doncs fa bé la seva feina fins que un dia doncs una feina que ell no li acaba de fer el pes però es veu obligat a fer-la la cosa no surt tal com pensava que hauria de sortir i d'alguna forma l'enganxen l'enganxen i l'engarjolen set anys li cauen de presó a partir d'aquí i potser em perdó per dir a partir d'aquí masses vegades mentrestant i aquí això ha provocat un prejudici a algú i aquest algú s'ho va cobrar i s'ho cobra segrestant a la dona i fent anar un advocat o un sicari diguem-ho així a la presó res el mateix dia que està ingressant ja li arriba el sicari i diu coi tio que vas arribar ja tens visita coi i aquí tens aquesta dona la teva dona tenim nosaltres i si vols que te la lliberem doncs has de provocar que t'ingressin a la presó de màxima seguretat del país que està a la presó i allà t'has de carregar un individu i a partir d'aquí i a partir d'aquí què? a partir d'aquí a partir d'aquí a partir d'aquí no, no, no ja no explico a partir d'aquí diguem-ho així s'acaba la humanitat què? no, la humanitat d'aquest individu ah, vale de cop i volta és una pel·lícula apocalíptica no, no sí, sí que és apocalíptica vale, vale s'acaba la humanitat d'aquest individu vale perquè ell no és que es desfermi no, no, no ell sap el que vol i ho vols que deixin anar la seva dona i deixa anar tota la seva sapiència violenta que durant tot aquest temps ha anat contingut perquè evidentment ell és un individu que quan comença a repartir no para és com aquella gent que quan s'encega ja li pots estar picant amb el que vulguis que no nota res no nota res o sigui aconsegueix el primer guàrdia que troba de seguretat a por d'aquell rep i doncs clar directe a punt cap allà el primer dia el traslladen cap a l'altra presó allò és un festival o sigui com t'ho diria és com Pulp Fiction sí quan les escenes més bèsties però és gore directament sí, sí, sí és gore directament però és d'una manera tan tan barruera ja perquè no pot ser d'una manera és que l'espectador l'espectador no pot assumir no podria assumir que allò fos real per què? perquè aquest individu quan arriba a la presó aquesta aquesta presó doncs allò és dius ostres és una presó del segle XIX les condicions allà és lo pitjor de lo pitjor de lo pitjor en unes condicions de lo pitjor de lo pitjor de lo pitjor si ja estava en una presó normal al principi ara està aquí en un com es diu allò a les masmorres literalment però ell posarà ordre ell posarà ordre perquè hi ha qui l'espera no ha de matar ningú en realitat és una trampa el volen volen que vagi allà per passar comptes amb ell però qui realment em passa comptes és ell però d'una manera ens l'has explicat tota ho sento molt però és interessant però és que realment no és el què sinó és el com és l'atmòsfera que es recria allà és una pel·lícula ideal per veure-la sopant manllonguilles amb tomàquera no no no però acabes acabes que la vaig veure al vespre i no no podia dormir ostres no podia dormir vas agafar un cop d'adrenalina diguem-ho així surt el Don Johnson fent paper com de de guardià amb quina pel·lícula em va passar ara fa quatre dies allò de demonios i ara sí demonios hòstia tio quina cosa més no la vaig acabar la vaig començar a veure que la van fer per la tele no la vaig veure no la vaig veure és que és dura és que et fot fora jo crec que aquí a l'autor se li van anar una mica l'olla a l'escriptor també jo em vaig llegir llibre i no em va agradar em va agradar molt en canvi Angel Sidimonis no cap d'aquests perquè era era curiós era novedós però aquesta és molt bèstia jo la valoració que vaig fer és que és una pel·lícula molt correcta a nivell de realització perdona si heu vist Von Tomahawk no no és una pel·lícula western però que acaba amb una pel·lícula de canibalisme ah sí sí això vas comentar però és que el que té aquest realitzador ara n'estrena una amb el Mel Gibson el Tanto doncs és una pel·lícula que et manté una atmosfera normal i de cop i volta és una baixada als inferns bestial o sigui com jo no hi visse cap altre realitzador a mi no em desagraden ojo tampoc sigui un pla però a mi aquests moments que et destrontollen la pel·lícula però de totes totes què passa ara home ha abierto hasta el amanecer un estil així però jo era molt més allò era molt més festiu allò es veia més era divertit era divertit aquí té molta mala llet i de festiu no té res perquè no no perdona he obviat detalls que afectaria que ens estigués escoltant doncs que ho vegin i ja està a partir d'aquí i per acabar ensucrarem tot no tranquil tranquil no sí és ràpid això amb el repostero de Berlín clar farem una mica algú dolç home que també no és que ho passi bé aquesta criatura ho passa malament però no arriba a aquests límits de baixa dels inferns és un noi jovenet que té una mena de cafeteria a Berlín com deia abans amb la Rosa i és un magnífic reposter fa pastissos fa galetetes i tal i llavors comença a arribar un noi a prendre allà un cafè és un noi que treballa a Israel un client exacte i a partir d'aquí passa el que passa és un noi que inicialment comencen a trobar-se es veuen inicien una relació en un principi s'intueix d'una forma molt determinada i molt concreta però saps que hi ha una relació i automàticament t'envien entre cometes el que seria a Israel a Jerusalén perquè hi ha una notícia negativa en aquest cas que fa que es trenqui aquesta relació però una notícia impossible de superar no és a dir mira ho hem deixat i tal són causes majors però aquest home està casat i té un fill per tant té una doble vida és a dir ell viatja a Alemanya perquè la seva empresa el fa viatjar a Alemanya llavors té la seva dona amb el seu fill però ell també té una vida que un cop al mes quan se'n va a Berlín i té una relació amb aquest noi per tant és una persona que és una doble vida o és homosexual però com estem amb una família allà i estem parlant del tema kosher i tota aquesta història vull dir és complicat que se surtin del que seria la relació home-dona i li foten dos dies i llavors arriba un moment que clar per una sèrie de qüestions aquest nano està en una depressió està mal decideix anar-se a Israel a conèixer a la parella d'ell i a partir d'aquí clar i a partir d'aquí doncs es va inmiscuint amb la vida de tots va veient com és ella el seu fill llavors ell li diu també té una cafeteria ella i li diu escolta necessites una persona que renti plats i tal i mica en mica ell li va ensenyant ell va fent les seus postres i ella va entrant a sac va entrant fins que s'enamora d'ell perfectament i fa un paper molt controlat molt taimat molt així que diu sembla que no una manera de fer com molt determinada fins que tot això es descobreix coses que passen descobriments generats per una sèrie d'elements tecnològics que comporta un coneixement dels fets i l'esclat determinat que pot esdevenir no és gaire excessiu és el que diem no deixa de ser dolç no té la poesia d'un xocolat una cosa d'aquestes no té aquesta cosa no té aquest encís no però té una cosa molt bona sí molt bona i llavors té un sí està molt ben fet això està molt ben portat i després el que va passant sí i bueno això doncs ja la recomano per passar una estoneta està molt ben portada el repostero és la traducció que han fet aquí ens queden 20 segons temps per acomiadar-nos ens acomiadem fins al pròxim dia el pròxim dijous ens veiem vinga i ens sentim adeu m'acomiadar-nos m'acomiadar-nos m'acomiadar-nos m'acomiadar-nos Fins demà!