Babilònia del 25/10/2018 — Delibes inèdit, Pallassos a Cornellà i tour de cinema: 22 de juliol, Foxtrot, La modista, Guerra freda, Brawl i El pastisser de Berlín

Panorama general de l’episodi

Sessió variada i molt viva: literatura, arts escèniques i un bloc de cinema contundent. El to és distès però informatiu, amb opinions ben argumentades i moments personals.

• Temes clau:
• L’edició pòstuma de Miguel Delibes (“La bruja Leopoldina y otras historias reales”)
• Festival de Pallassos de Cornellà (format concentrat, números destacats i comentari sociopolític)
• Cine-fòrum amb títols potents: 22 de juliol (Greengrass, Netflix), Foxtrot (Samuel Maoz), La modista, Guerra freda (Pawlikowski), Brawl in Cell Block 99 i El pastisser de Berlín
• Apunt exprés: La mula de Clint Eastwood

Llibres: Delibes inèdit amb memòries esportives

Miguel Delibes – “La bruja Leopoldina y otras historias reales”

• Edició pòstuma curada per Elisa Delibes i l’exsecretària de l’autor.
• El conte “La bruja Leopoldina” és inèdit, manuscrit i il·lustrat pel mateix Delibes; edició facsímil i de format breu.
• El volum reuneix també dues peces ja publicades: Mi vida al aire libre. Memorias deportivas de un hombre sedentario i Tres pájaros de cuenta.
• Eixos Delibes: natura, infantesa, progrés, mort i el món rural castellà; prosa amb humor càlid i vocabulari saborós.

“Mi padre se rebelaba contra el hecho de que un 80% de españoles no supieran nadar cuando sabían hacerlo hasta los perros...”

• Apunts memorables: el pare ensenya a nedar “amb corda i a l’aigua”, bicicleta “a empentes” i una educació més liberal d’arrel francesa.

• Recomanació destacada: ideal per a delibistes; una joia curta però molt personal i amb l’“accent Delibes”.

Escena: Festival de Pallassos de Cornellà

• Format comprès en 4 dies (dj–dg) per concentrar públic i millorar l’afluència; més activitat al carrer i una final oberta.
• Obertura amb manifest breu per la llibertat dels presos polítics: intervenció “modèlica” i aplaudiment llarg.
• Números destacats:
• Dúo alt-prim + clown “cantada”: del gag a acrobàcies de trapezi sorprenents
• Clown baixet amb performance King Kong: control corporal “elàstic”, timing i creativitat d’objectes
• Valoració mixta del carrer (repetició de tòpics), però nivell alt a la carpa:
• Durades llargues (20’+) amb domini de ritme i pantomima
• Record de Pepa Plana al cartell (no vista en aquesta sessió)

Cinema: del terrorisme real al melodrama, del tríptic existencial a l’infern carcerari

22 de juliol (Paul Greengrass, Netflix)

• Recreació dels atacs d’Oslo i Utøya perpetrats per Breivik.
• Mirada centrada en un supervivent i el procés posterior; to sobri i implicat, sense explotació morbosa.
• Paralllel amb terrorisme d’extrema dreta EUA (furgoneta bomba).
• Preguntes sobre controls de fertilitzants i planificació llarga.
• Recomanada: serena, precisa i colpidora.

Foxtrot (Samuel Maoz)

• Estructura en tríptic:

1) Casa familiar: pares reben una notícia devastadora; dol i ràbia filmats amb una poesia visual colpidora. 2) Post militar minimalista al desert, ritmes absurds i bucle existencial (el foxtrot com a ball que torna al mateix lloc). 3) Resolució amb ambigüitat i girs sobre veritat/somni.

• Imatge poderosa, control del to i originalitat escènica.
• Per a públic que aprecia el cinema formalista i emocionalment intens.

La modista (Jocelyn Moorhouse)

• Drama amb Kate Winslet a l’Outback: disseny i alta costura com a empoderament en un poble ple de rancors.
• Retrat de transformació personal i classes socials amb humor negre i elegància.
• Més profunda del que sembla: entretinguda i amb cor.

Guerra freda (Pawel Pawlikowski)

• Amor entre dos artistes (intèrpret i director musical) a l’Europa de postguerra; blanc i negre precís i hipnòtic.
• Eix temàtic: passió vs. estimació, identitat a l’exili i xoc Est–Oest (protecció del sistema vs. individualisme salvatge).
• Cinema exigent i bell; pot dividir, però interessant.

Brawl in Cell Block 99 (S. Craig Zahler)

• Thriller carcerari amb Vince Vaughn: d’un autocontrol ferri a una baixada als inferns.
• Posada en escena que passa de normalitat a gore sense concessions; impacte físic i adrenalina.
• Per a paladars durs; tècnicament sòlida i molt intensa.

El pastisser de Berlín (Ofir Raul Graizer)

• Romance i dol entre Berlín i Jerusalem: relació secreta, xoc amb normes kosher i intimitat delicada.
• Creixement gradual: de rentar plats a endolcir una cafeteria i una vida.
• Dolça-amarga, sensible i ben conduïda.

Apunt ràpid: La mula (Clint Eastwood)

• Es comenta com a possible aspirant gran als Oscar; Eastwood en mode paperàs com a “mula” de droga.

Tancament

• To cordial i complicitat entre tertulians; promesa de continuar el dijous vinent.