Babilònia del 5/2/2015 — El Marciano, contes i bioètica; Gaudí (10.000 km, Stella Cadente, El Niño), Whiplash, Ágora i Still Alice

Panorama general

Programa coral amb literatura, il·lustració infantil, reflexió en bioètica i una extensa tertúlia de cinema. Destaquen la ressenya d’El Marciano, l’elogi a Stella Cadente, la crítica a 10.000 km, l’entusiasme per Whiplash, una lectura històrica d’Ágora i la recomanació de Still Alice.

‘Vull trobar el meu Charlie Parker’ — l’obsessió del mestre a Whiplash sintetitza l’exigència i el límit entre genialitat i deshumanització.

Llibres i il·lustració

El Marciano (Andy Weir)

• Ressenya entusiasta d’una obra de ciència-ficció de supervivència, escrita com a diari de bitàcola amb coherència científica.

• Fort component tècnic (hàbitat, pressió, motors d’ions, logística de pes i energia), tot i que la tecnologia clau encara és teòrica.

• Adaptació en marxa de Ridley Scott amb Matt Damon i Jessica Chastain.

• Tangent sobre Interstellar: una distopia que es transforma en epopeia espacial més intimista que espectacular.

Conte infantil: Set Blancaneus i un nan (Carles Cano) amb il·lustracions de Núria Feijó

• Relectura en clau inversa de Blancaneu, escrita en valencià, jugant amb els tòpics (rei, reina, mirall que ‘diu la veritat’, hereu trobat al riu) amb humor i enginy.

• Elogi a les il·lustracions de Núria Feijó (Sant Feliu): estil polit, treball per editorials diverses i bloc propi; reivindicació de la literatura il·lustrada de qualitat.

Idees i societat

Bioètica avui

• La bioètica mira d’harmonitzar el respecte a la natura amb la creativitat humana, més enllà de moralismes rígids.

• Crida a no confondre identitat personal amb genètica ni vivència conscient amb simples registres neuronals: les neurociències no ‘capturen’ la consciència subjectiva.

• Reflexió social: armes, oficis, xarxes i la dificultat d’acceptar la complexitat; cal diàleg per a una millor comunicació interpersonal.

Música

Efemèrides i interludi

• Record a Bob Marley (70 anys) i a ‘Woman’ (John Lennon), número 1 fa 34 anys.

• Interludi musical amb ‘Woman’ i debat: el pop melòdic 70-80 (melodies/armonies) versus produccions actuals més mecanitzades i amb menys originalitat.

Cinema

Gaudí 2015: palmarès i debat

• El Niño: 7 premis (majoritàriament tècnics) i millor actriu secundària (Bárbara Lennie). Recepció dispar; crítica a alguns papers poc creïbles tot i bons joves intèrprets.

• 10.000 km: millor pel·lícula (no catalana), director i parella protagonista. Crítica severa: obertura en pla seqüència, bona idea de comunicació a distància però guió prim i final previsible.

• Stella Cadente (Lluís Miñarro): destacada com a gran obra infravalorada; direcció artística exquisida, quadres ‘barrocs’ a cada escena i joc anacrònic musical. Retrat íntim i decadent d’Amadeu I.

• Mirada als Goya: desig de triomf per a La isla mínima; menció a Open Windows i Gran Piano com a bons exercicis de llenguatge pantalla.

Whiplash (Damien Chazelle)

• Drama trepidant sobre l’abús ‘perfeccionista’ d’un mestre que busca el geni a qualsevol preu.

• Interpretacions potents (J.K. Simmons, Miles Teller); ritme físic i extenuant (mans sagnants, assajos a la matinada).

• Debat ètic: fins on és lícit portar l’exigència? El film suggereix el cost humà de la genialitat.

Ágora (Alejandro Amenábar)

• Retrat d’Hipàtia a l’Alexandria del s. IV: ciència, filosofia i conflicte polític-religiós (poder romà vs. ascens cristià; destrucció de la biblioteca).

• Paper de la dona i fonamentalisme: instrumentalització de textos per limitar-la; paradoxes d’un cristianisme institucional que hereta estructures romanes.

Le Havre (Aki Kaurismäki)

• Fàbula minimalista i d’actualitat sobre migracions al port francès: xarxes de solidaritat civil contrapesen el dispositiu policial.

• Cinema ‘petit’ però humanista: posada en escena austera, actors continguts i to de miracle laic.

Still Alice (Julianne Moore)

• Drama sobre Alzheimer d’inici precoç: una eminent lingüista que ‘veu com se li cauen les paraules’ davant dels ulls.

• Interpretació contundent de Moore (favorita als Oscars), amb suport de Kristen Stewart i Alec Baldwin; to sobrit que evita l’excés melodramàtic.