Babilònia del 20/10/2016 — Entre pobles, Wajda i el Nobel a Dylan: Lemaitre, Mazzantini, Kapuściński, Café Society i Sitges

Panorama del programa

"Avui... parlarem d'una exposició... però bàsicament avui parlarem de llibres i de cinema".

Programa amb to distès i comentaris culturals que van de l’àmbit local a l’internacional. Es combinen fotografia documental, llibres de gènere i drama, efemèrides i debat cultural, i crítica de cinema, culminant amb impressions del Festival de Sitges.

Exposició de fotografia: Entre pobles (Sant Just – Camuapa)

Punt clau: Contrast visual i humà entre Sant Just Desvern i Camuapa (Nicaragua), poble agermanat.

• Estètica i contingut a parts iguals: retrats d’infants, àvies, vestimenta, menjar, vida quotidiana.

• Mirada comparada: “tècnica vs. contingut” segons la peça.

• Recomanació oberta: valor de la fotografia periodística amb vincles locals i de cooperació.

Homenatge i efemèrides

Andrzej Wajda (obituari)

• Record a films com La tierra de la gran promesa (crítica ferotge al capitalisme) i Katyn (memòria de la massacre; lligam biogràfic familiar del director).

• Invitació a repensar el paper d’organitzacions de defensa laboral a través del cinema de Wajda.

Miguel de Unamuno (80 anys del discurs de Salamanca)

• Context: enfrontament amb Millán Astray; la pel·lícula "La isla del viento" recrea la famosa escena.

"Venceréis, pero no convenceréis"

• Debat sobre la reconstrucció històrica i la vigència del discurs.

Nobel de Literatura a Bob Dylan

• Polèmica cultural: lletra de cançó com a literatura; comparacions amb Leonard Cohen; aspiracions a Murakami.

"Un Nobel de la literatura que no s'ha de llegir" (acudit citat de la Punxa d’en Jap)

• Pausa musical: "Blowin’ in the Wind".

"The answer, my friend, is blowin’ in the wind"

Llibres i narrativa

Thriller policial: Pierre Lemaitre i el comissari Camille Verhoeven

• Nova entrega: Camille; tanca (o pausa) la saga després d’Irene, Alex i Rosy & John.

• Retrat del personatge: 1,40 m d’alçada, caràcter introspectiu, fidel als seus i sorprenentment seductor.

• Valoració: prosa meticulosa, girs inesperats; aquesta entrega, més lenta i centrada en la parella i el cas d’un atracament; menys coral pel que fa a l’equip d’investigació.

• Comparativa: menció a la Trilogia del Baztán (Dolores Redondo) i al Premi Planeta (victòria de Redondo; finalista de tall històric a la Grècia clàssica, Marcos Chicot).

Drama d’amistat i desig: "Esplendor" (Margaret Mazzantini)

• Escenari: sud d’Itàlia (anni 50–60) i Londres punk; dues famílies, vincles de classe (burgesia vs. porter).

• Tema central: relació única i intransferible entre dos homes que, malgrat vides “normatives” (matrimoni i fills), mantenen una química de pell i complicitat emocional que desborda etiquetes.

• Tractament: delicat, sense morbositat, amb suggeriment i poesia; deriva cap a final dramàtic lligat a codis socials i repressió.

Assaig/Crònica: "Ébano" (Ryszard Kapuściński)

• Retrat de l’Àfrica des del carreró i no des de barris europeïtzats: dictadures, guerres (Ruanda), supervivència, migracions.

• Concepte del temps: no tirà sinó construït per la comunitat; capacitat d’“estat en suspensió” fins que passa “allò” rellevant.

• Dinàmica social: ofici multipropòsit, autosuficiència, precarietat estructural; vulnerabilitat de joves reclutats com a milicians.

• Debats culturals associats: referència a Mircea Eliade i el cicle del temps mític.

Debat sobre relacions: poliamor i anarquia relacional

• Es planteja la diversitat de vincles (sexuals, de pell/emocionals, projectes de criança) més enllà del model matrimonial únic.

• Condició innegociable: consentiment entre adults i límits ètics clars.

Exposició complementària: CCCB – Making Africa

• "Making Africa. Un continent de disseny contemporani": creativitat i disseny emergent (roba, industrial, mobiliari) més enllà del tòpic turístic.

• Idea clau: talent i empenta en un continent amb un punt de partida estructuralment baix, però amb una energia creativa notable.

Cinema

Els germans Grimm

• Lectura meta: deconstrucció dels contes i de com aquests relats han modelat imaginari i valors; connexió amb l’arrel del fantàstic (ressona Tim Burton).

• Reflexió paral·lela sobre el temps viscut vs. percebut i la necessitat de revisar narratives fundacionals.

Capitán Kóblic (Sebastián Borensztein)

• Trama: pilot implicat en els “vols de la mort” a la dictadura argentina que fuig del passat; trobada amb el malvat local i duel final.

• Valoració: correcta però feble; recorre a arquetips del western sense la potència mítica.

• Repartiment: Ricardo Darín, Inma Cuesta (accent argentí treballat).

Café Society (Woody Allen)

• Ambientació elegant a Los Angeles i Nova York (repart molt sòlid: Jesse Eisenberg, Kristen Stewart, Steve Carell).

• To: comèdia romàntica amb melancolia i interès pel bressol del Hollywood clàssic; ritme equilibrat (observació: mig film a cada costa).

• Valoració: remunta respecte a obres recents; química notable Eisenberg–Stewart; elegància visual i jazz.

Festival de Sitges: impressions i una ensopegada

• Valor del festival: referent proper del fantàstic/terror, si bé amb èpoques d’orientació més difusa.

• Experiència de sala: pantalles i subtitulació irregulars segons espais; ambient de crítics i cinefília (anècdota d’Àlex Gorina i la “mascota” infantil del festival).

• La patinada: Tenemos la carne (Mèxic) — intent d’happening i provocació a l’estil Jodorowsky, però sense nervi plàstic ni direcció; excés d’explícit que no diu res i interpretacions forçades.

• Conclusió: Sitges manté l’atractiu, però triar bé és clau; debat obert sobre coherència de programació i experiència tècnica de projecció.