Babilònia del 26/9/2019 — Escòcia i Roma; Midsommar i Tarantino; Van Gogh, Gauguin i Nureyev; i el thriller gallec "Quien a hierro mata"

Resum de l'episodi

"Hem d'aixecar el país... Catalunya, evidentment." — Presentador, obrint la nova temporada de Babilònia

Presentació i to de temporada

• Retrobament del equip amb to distès i bromes sobre els anys de programa.
• Es defineix l'estructura del dia: Viatges, Llibres (finalment posposats) i Cinema.
• Anunci d’un curs: cinema còmic a Can Ginestà (a partir del 2 d’octubre), amb Max Linder, Laurel & Hardy, Harold Lloyd, Buster Keaton; i el proper trimestre, Chaplin i avantguardes (dadaisme, surrealisme, impressionisme francès).

Viatges

Escòcia: Highlands, llacs i castells

• Paisatge de tons grisos i verds intensos: llacs (Loch Ness quasi negre), boira, vent del nord, latitud alta.
• Castells icònics en promontoris i a la vora d’aigua (referència a rodatges com “Highlander” a Eilean Donan).
• Les Highlands: muntanyes modestes però molt escenogràfiques; gespa fins a l’aigua, record a Galícia.
• Illa de Skye (Èbrides interiors): caràcter volcànic, platges salvatges, avistament de balenes i dofins; aigua gelada (no per banyar-s’hi).
• Ciutats: Edimburg (festival d’agost, ciutat agradable però sense grans museus destacats en el viatge), Aberdeen (petroli, avingudes noves), Glasgow (catedral protestant, gran cementiri al turó tipus jardí amb vistes).
• Gent i costums: pubs plens d’hora, alcohol fort des de primera hora del vespre; curiosa presència d’estelades catalanes en algun punt.
• Gastronomia i preus: whisky com a emblema; hotels i menjar cars (tot i la devaluació post-Brexit).
• Recomanació: ideal si us agraden paisatges nòrdiques, castells i natura.

Roma: monumentalitat, calor i secrets menys massificats

• Dues mirades: viatge familiar (amb cues, calor i logística) vs. visita intensiva orientada a patrimoni.
• Xoc inicial: entorn de Termini dur; transport antic (tramvies anys 50) però puntual.
• Museus Vaticans: experiència apoteòsica (Estances de Rafael, Capella Sixtina, Galeria dels Mapes). Consell clau: entrada salta-cua en temporada alta.
• Sant Pere (ascens a la cúpula), Panteó i grans places (Navona, Espanya, Popolo).
• Coliseu i foros: impactants tot i una mida percebuda menor del que alguns esperaven; el Palatí completa el conjunt.
• Joies poc visitades o menystingudes:

- Pont i Castel Sant’Angelo (Bernini als àngels del pont). - Santa Maria della Vittoria (Èxtasi de Santa Teresa), San Francesco a Ripa (Ludovica de Bernini), Transfiguració de Rafael a Sant Pere. - Termes de Caracal·la, recomanadíssimes; Museus Capitolins (fragments colossals com el dit gegant). - Fora de Roma: Orvieto (catedral i frescos de Luca Signorelli, pou de Sant Patrici de 62 m), Tívoli (Villa d’Este i Villa Adriana).

• Trastevere: esglésies amb mosaics paleocristians; barri agradable però no va “matar” a tothom.
• Truc d’or: fonts públiques amb aigua fresca i boníssima arreu; estalvi en ampolles.
• Gastronomia: elogi a uns espaguetis a la carbonara i carxofa fregida memorables (restaurant no concretat).
• Nota: la part de París i Loira queda posposada per al següent programa.

Cinema

Midsommar (Ari Aster)

• Exemple de l’anomenat “terror elevat/diurn”: menys “jump-scare”, més tensió psicològica.
• Premissa: estudiants americans viatgen a una comunitat sueca per la festa del solstici; rere el folklore hi ha rituals pagans inquietants.
• Ritme constant, incomoditat sostinguda; algun moment gairebé paròdic relacionat amb el sexe.
• Florence Pugh destaca al repartiment.
• Recomanada: menys explícita que “Hereditary”, però efectiva i visualment poderosa.

Érase una vez en Hollywood (Quentin Tarantino)

• Retrat amb tempo pausat del Hollywood de 1969 (mesos previs i la nit del crim de Sharon Tate a mans de la família Manson).
• Més fresco d’època que no pas Tarantino clàssic: menys diàlegs elèctrics, menys set pieces; el segell arriba al final ucrònic.
• DiCaprio i Brad Pitt brillen; aparicions de Polanski, ranxo Spahn, Bruce Lee (polèmica pel to).
• Si busques el Tarantino de Pulp Fiction/Kill Bill, pot descol·locar; com a retrat d’ecosistema industrial i cultural, molt sòlida.

Biòpics d’art i dansa: Van Gogh, Gauguin i Nureyev

• Van Gogh – “A les portes de l’eternitat” (Julian Schnabel):

- Període Arle → mort. Lirisme visual, càmeres a contrallum i textura pictòrica. - Willem Dafoe excels; Oscar Isaac com a Gauguin. - No “descobreix” dades noves, però emociona pel tractament plàstic.

• Gauguin – “Gauguin, viatge a Haití” (Eduard Deluc):

- Retrat sobri del període a les illes; Vincent Cassel com a Gauguin. - Més interior i físic (salut, aïllament) que no pas lluminós; ritme lent però consistent.

• Nureyev – “El ballarí” (Ralph Fiennes):

- Fins a la defecció a París; ambient soviètic 60s molt ben recreat; vigilància constant. - Oleg Ivenko com a Nureyev; estil sec i directe; flashbacks que expliquen el caràcter i el mètode.

• Tres biòpics concrets (no totals), seriosos i recomanables.

Quien a hierro mata (Paco Plaza)

• Thriller gallec de to fosc i plujós.
• Un infermer carismàtic en una residència rep com a pacient un capo narco envellit; la relació obre una trama de venjances i secrets.
• Interpretacions sòlides; direcció amb pols aspra i sense concessions.

Llibres (anunciat, posposat)

• Esmentats però no tractats:

- “Matadero” (David Tribinho). - “La Senyal” (llegit pel David).

• Tots dos, en l’òrbita del suspens/terror.

Cloenda

• Homenatge a Camilo Sesto: una de les grans veus del país, compositor i intèrpret prolífic. Reflexió sobre salut i addiccions en trajectòries llargues d’escenari.