Babilònia del 12/6/2014 — Especial cinema: curts, estrenes i clàssics
Magda Ferrer explica la invitació de la colla Pi del Broi a Tarragona per interpretar la Jota del Pinell de Brai durant les festes de Sant Magí.
Descripció tècnica de la jota, les seves cobles i el moment més esperat: la volta final de la balladora.
Debat sobre la singularitat de la jota a cada poble de la Terra Alta i l'esforç per implicar els joves en la preservació de la tradició.
Record de “Tina – What’s Love Got to Do with It” (21 anys), l’Angela Bassett i la discussió sobre semblança física vs. veritat interpretativa (Grace, Diana).
Detalls sobre el vestuari tradicional i el ritual d'intercanvi del clavell i el puro entre els membres de la parella de ball.
Jaume comenta dos curts; un amb narració interior molt immersiva i un altre (de Martí) sobre controls policials i reacció comunitària en defensa d’un jove, amb lectura social sobre empatia i ‘víctimes’ generades pel sistema.
Rosa destaca estil quasi documental i la lluita d’una mare aristòcrata per exonerar el fill d’un accident mortal, exposant xarxes de poder i la fricció generacional a la Romania postcomunista.
Sci-fi amb bucle temporal: un antiheroi aprèn a base de repetir el dia; entreteniment sòlid, paradoxes ben lligades i bona química amb Emily Blunt.
Valoració positiva de la comèdia d’arquetips; debat sobre una possible seqüela ‘9 apellidos catalanes’ i el risc/virtut de jugar amb clixés regionals.
Goya iberoamericà; trama sobre identitats (gai, trans) i violència de gènere amb to almodovarià; defensa de la naturalitat en el tractament i referència a Fassbinder.
Discussió sobre si la comèdia ajuda a trencar prejudicis o consolida clixés; exemples d’autocrítica i recepció positiva al País Basc.
Moment de nostàlgia 80s i ball a l’estudi per celebrar 26 anys del debut discogràfic de Rick Astley.
Relat amable però punyent de creixement i resistència cultural durant el nazisme; nena lectora, pares adoptius i un jueu amagat; valoració de les interpretacions i l’estètica.
De fantasia a aventura real: el viatge transforma el protagonista i es dilueixen els somnis desperts; bellesa visual (Islàndia, Groenlàndia) i ‘feel-good’ final.
Trama sobre negoci farmacèutic i coherència moral del detectiu; clàssic de Garci amb virtuts temàtiques i alguna reiteració formal.
Elegant ‘case study’ amb Irons i Close; el pes recau en el retrat psicològic i el buit de l’elit més que en el veredicte del ‘qui ho va fer’.
Descens fred en la ment d’un psicòpata sense empatia; contrast amb un còmplice que gaudeix del crim i un final demolidor sense redempció.
Remake de Padilha amb crítica oberta a la captura corporativa de la política; menys ferotge que Verhoeven, però pertinent en el diagnòstic; humanitat vs. automatització.
Tancament ràpid després d’un especial íntegrament cinematogràfic; avanç de proper programa.
Panorama general
Programa centrat 100% en cinema amb crítiques àgils i ben argumentades de curts, novetats i clàssics, més una pausa musical de nostàlgia vuitantera. El to és proper i crític, amb especial atenció a temes socials: caste i corrupció, identitats LGBTI, memòria històrica i ètica personal.
"És un magnífic retrat de com s’ajuden entre ells... la casta" (sobre Madre e hijo)
Cinema en curt
Curts a La 2 (Cayetana G. Cuervo) i peça de Martí
- Format: presentació + entrevista + dos curtmetratges
- Destaca un curt (subtitulat) amb veu en off tipus consciència interior que guia el pensament del protagonista
- Curt de Martí: control policial en un descampat prop de discoteques; reacció comunitària espontània a favor d’un jove davant l’excés de zel policial
- Tema clau: empatia col·lectiva vs. control; lectura social sobre com generem temptacions i víctimes
Crítiques i debats
Madre e hijo (Călin Peter Netzer)
- Romania actual: estil gairebé documental (càmera a mà, primers plans, sensació d’ofec)
- Trama: mare aristòcrata vol salvar el fill d’un accident mortal (mor un nen) usant contactes i corrupció
- Eixos: maternitat possessiva/manipuladora, classe i poder, fricció generacional dins la Romania postcomunista
- Moment potent:
"Mama, deixa’m que sigui jo qui doni un pas..."
El filo del mañana (Edge of Tomorrow)
- Direcció: Doug Liman. Sci-fi d’invasió alienígena amb loop temporal (eco de Groundhog Day)
- Tom Cruise com a antiheroi covard que aprèn en cada reset; paradoxes temporals ben resoltes
- Emily Blunt, molt sòlida; producte entretingut i ben empaquetat
8 apellidos vascos
- Comèdia d’arquetips que funciona per naturalitat (Dani Rovira, Carmen Machi, Karra Elejalde)
- Debat sobre tòpics i possibles seqüeles (“9 apellidos catalanes”): riure’s de si mateixos vs. reforçar clixés
Azul y no tan rosa (Miguel Ferrari)
- Goya a Millor Pel·lícula Iberoamericana
- Tracta gai, trans i violència de gènere en clau de comèdia dramàtica, amb ecos almodovarians (inclou referències meta)
- Dirigeix amb sensibilitat moments melodramàtics (òpera, violí), apostant per la naturalitat de les identitats
La ladrona de libros (Brian Percival)
- Adaptació de Markus Zusak: humanisme durant el nazisme
- Repartiment: Sophie Nélisse (magnífica), Geoffrey Rush, Emily Watson
- Llibres com a refugi i resistència; amistat amb un jueu amagat al soterrani; estètica i ambientació amables però punyents
La vida secreta de Walter Mitty (Ben Stiller)
- De fantasia interna a aventura viscuda: quan la vida s’il·lumina, els somnis desperts s’esvaeixen
- Viatge visual: Islàndia, Groenlàndia, Àsia central; feel-good entranyable i optimista
El crack 2 (José Luis Garci)
- Neo-noir clàssic: trama farmacèutica on importa el negoci per sobre de l’eficàcia
- Detectiu solitari (Alfredo Landa) i dilema moral: coherència vs. integrar-se al sistema
- Garci clàssic: repetitiu per moments, però temàticament sòlid
El misterio von Bülow (Barbet Schroeder)
- Jeremy Irons i Glenn Close, excelsos, sostenen un relat legal d’ambigüitat calculada
- El millor: retrat psicològic de l’alta societat i el buit existencial; el “qui” importa menys que el “com són”
Henry: retrato de un asesino (John McNaughton)
- Mirada seca i bruta a un psicòpata sense empatia; violència sense glamur
- Contrast entre matar “com qui menja patates” i el soci que gaudeix del crim; final colpidor i sense redempció
Robocop (2014, José Padilha)
- Relectura més corporativa i política (influència directa de les empreses sobre l’Estat)
- Humanitat residual vs. control farmacològic/algorísmic; menys ferotge que Verhoeven, però amb diagnòstic vigent
Pauses i aniversaris
Biopics i càsting
- “Tina – What’s Love Got to Do with It” fa 21 anys: record d’Angela Bassett i el debat sobre semblança vs. essència en biopics (Grace de Monaco, Diana)
Píndola 80s
- Rick Astley – “Together Forever” (26 anys del debut): moment de nostàlgia ballable a l’equador del programa
Temes transversals
- Casta/corrupteles i protecció entre privilegiats (Romania post-Teló d’Acer, corporacions a Robocop)
- Identitat i empatia: del docu-estil a la comèdia i el noir, el programa contraposa maneres de mirar l’ésser humà
- Realitat vs. fantasia: de Walter Mitty als loops d’Edge of Tomorrow
- Memòria i llibres com a resistència (La ladrona de libros)

