Babilònia del 14/12/2017 — Especial cinema: El sacrifici d’un cérvol sagrat, Dunkerque, A Ghost Story, Orient Express, Abracadabra, Verónica, Sol en casa i Rocky

Panorama de l’episodi

Episodi dedicat sobretot al cinema amb un repàs variat que combina autor, èpica bèl·lica, misteri clàssic, terror domèstic i clàssics nadalencs. El to és distès, però les valoracions són argumentades i amb punts de vista contraposats.

"A mi em va semblar una obra mestra" (sobre Dunkerque)

Temes principals tractats

• El sacrifici d’un cérvol sagrat (Y. Lanthimos): univers estrany assumit com a normal, ritme pausat i final colpidor; lectura simbòlica sobre la culpa.
• Dunkerque (C. Nolan): immersió sensorial, disseny de so i tensió constants; debat sobre repeticions i versemblança d’alguns segments.
• A Ghost Story (D. Lowery): minimalisme, salts temporals i una mirada existencial.
• Assassinat a l’Orient Express (K. Branagh): adaptació luxosa però avorrida, amb excés d’exposició verbal.
• Abracadabra (P. Berger): comèdia kitsch i desvergonyida amb bons actors.
• Verónica (P. Plaza): terror quotidià basat en un cas real, amb ambientació molt efectiva.
• Sol en casa 1 i 2: slapstick familiar a l’estil Buster Keaton; diversió nadalenca.
• Rocky: la primera, icònica i premiada; la nissaga posterior baixa el llistó.

Anàlisi detallada

El sacrifici d’un cérvol sagrat — Yorgos Lanthimos

• Segell d’autor: realitats alternatives que els personatges assumeixen com a normals.
• Punt de partida: cardiòleg d’èxit i família idíl·lica que s’esquerda per una "malaltia" lligada a una culpa passada.
• Fortaleses: atmosfera inquietant, final potent i simbòlic (tema de la culpa i el sacrifici).
• Peròs: arrencada lenta i sensació d’estirament; interpretacions fredes/hieràtiques (Farrell/Kidman) que poden semblar sobreactuades.

"Aquesta realitat acaba sent la realitat normal i habitual pels personatges"

Dunkerque — Christopher Nolan

• Experiència immersiva: so protagonista, trets que ressonen, vibració a cabina i pulsació de rellotge que sosté la tensió.
• Posada en escena: sensació de massificació real, espais múltiples (platja, vaixellet civil, aire) i claustrofòbia efectiva.
• Debat: per alguns és obra mestra; per d’altres, repeticions (ofegaments, avions) i algun personatge poc creïble.
• Consens: transmet angoixa i supervivència d’un setge amb final conegut però emocions vives.

"L’èxit de la pel·lícula és transmetre l’angoixa d’aquella gent que estava allà esperant"

A Ghost Story — David Lowery

• Fantasma com a presència/càmera: observador mut en un relat no lineal amb salts temporals.
• Minimalisme: imatges quietes, silencis, temps dilatat; experiència existencial sobre memòria i permanència.
• Impacte: proposta sòbria i hipnòtica, molt apreciada pel to i la forma.

Assassinat a l’Orient Express — Kenneth Branagh

• Virtuts de producció (luxosa, fidel a Christie) però amb exposició verbal exhaustiva i discurs moral de Poirot que resta ritme.
• Valoració global: correcta però avorrida; el toc existencialista no acaba de quallar.

Abracadabra — Pablo Berger

• To: astracanada kitsch entre Almodóvar i De la Iglesia, colors cridaners i humor negre.
• Actors: Maribel Verdú, Antonio de la Torre, José Mota i Josep Maria Pou, tots solvents.
• Gust: desacomplexada i esbojarrada; diversió si s’entra al joc.

Verónica — Paco Plaza

• Basada en fets reals (Vallecas, 1991): ouija i presència maligna en un pis humil.
• Terror domèstic: angoixa per proximitat i quotidianitat; nens que actuen molt bé; Héroes del Silencio a la banda sonora.
• Resultat: efectiva, sense voler ser una obra d’art, però amb tensió creixent.

Sol en casa 1 i 2 — Chris Columbus

• Slapstick pur: paranys cada cop més creatius i dolorosos; ritme de videojoc.
• Ideal familiar: riures assegurats, especialment per la canalla.

"Et tronxes de riure de la inventiva dels guionistes"

Rocky — John G. Avildsen (nissaga)

• Rocky (1976): 3 Òscars (Pel·lícula, Director, Muntatge), icònic relat de superació i música motivadora.
• La resta: combats hiperbòlics i descens qualitatiu a mesura que avança la sèrie.

Música i context nadalenc

• Intenció inicial: posar Band Aid — Do They Know It’s Christmas?
• Solució: Cyndi Lauper i el tema de The Goonies com a interludi festiu entre blocs.
• Ambient nadalenc també amb Sol en casa i referències a visionats en família.