Especial cinema: El vici del poder, Cold War, Jean‑François i el sentit de la vida, Pornocràcia i Lucía y el sexo (amb Queen i biòpics musicals)

... Molt bé, comencem un dijous més a Babilònia. Aquest és el segon, eh, només. El segon de què? De l'any 9. Jo estic a dir, segon de què? He passat un segon ja? Som superbeu, va, som noves. És un dijous més, no? Exacte, exacte, sí, sí, no hi ha molta diferència. És impepinable. Amb la grata companyia de la Rosa Alcalá. Hola, què tal? Bona tarda, vespre allà. Sí, sí, molt bé. La amena presència del Jaume Vidal. L'eminencia. L'eminencia. I entès que havies dit això, eh? No, no, no, no, la magnífica... No, l'eminencia és el Nacho. L'elèctrica eminencia del Nacho. Bon dia. El Nacho Alonso. Com estem? Exacte. Tornem molta força perquè m'he perdut molt aquest any. Molt bé. L'any passat, de fet, no? Però aquest any ha recuperat. Callem i el Nacho que parli 55 minuts, no? Que té mono. Jo quedo tranquil i encantat de la vida, eh? Molt bé. Fé mono de ràdio, de micro, fé mono. Sí, clar que sí, clar. Que t'agrada a tu parlar. A mi, per la mare meva, Déu em lliure i jo... Va, i tu, presenta't a mi. Qui és aquest? Tres hores garlant, vull dir que no... Xesco Ramos. Molt bé. El de la peixera, no? Molt bé. El que està darrere. El realitzador, no? Què es diria? Bueno, solament falta a mi ara realitzar més coses amb aquesta vida. El tècnic de so. Sí. El currito. Teníem de posar algunes bombolles, no? Sí, sí, sí. I estaria bé. I ell allà fent de peix, allà pluc, pluc, pluc. Molt bé, molt bé. T'imagines, no? D'amena meva. Com a Dori o com a Nemo, allà. Home, com a Nemo, potser no. Nemo, sí, més aviat Nemo. Basta. Ai, a més, mana. Exigent, aquí. Fem el sumari, home, que si no, comencem mai, no? No, home, no. Doncs avui parlem, tenim un programa de cinema, totalment, no? De moltes cosetes que veurem curioses algunes, eh? Com no? I, res, una petita recomanació que farem ara, en qüestió de un minut. Clar, jo, el que no calla. que és una recomanació de l'exposició de Can Ginestà, que fa una amiga i companya d'aquí, del taller d'Arts Plàstiques, de Sant Just d'Esvern. I després parlem de cinema, directament. El Jaume parlarà del vici del poder. Ai, això, ja ens ho explicarà, això del vici, com funciona. El Natja us parlarà de Cold War. La Rosa es parlarà de Jean-François i el sentit de la vida. Jo us parlaré de confessions d'una mente peligrosa, es deia això? Sí, una mente peligrosa. I, probablement, també us parlaré de Deadpool 2. Que jo soc amant d'aquest heroi, perquè és molt divertit. Però, bueno, ja ho veurem. Ja ho veurem. Però també hem de parlar de... Ja ho veurem. Bueno, ja ho sé. Que misteris. Dependrà. No és que tinc altres opcions, no ho sé. Però ara he pensat i ja... Res, això, el Natja us parlarà d'un documental que es diu Pornocràcia. Pornocràcia, que és així com a teocràcia, o aristocràcia, doncs Pornocràcia, diguem-ne, com el govern del porn, que és un documental molt interessant, fet per una exactriu del porno, que es diu Ovidi, que sembla francesa o així, que ha investigat una mica com són les trames mundials que estan al voltant d'aquesta indústria billonària, i és bastant, bastant curiós el que es va dir, eh? Sí, sí, i ja s'ho explicarem. Sí, sí, sí. Sí, però és un documental ben fet, o sigui, amb premis, va presentar sàndams i tal, està bastant bé. I ja dic, coses molt interessants i molt... Bueno, esgarre fosos en algun moment, no?, de tot aquest tema, eh? Perquè és curiós, és molt curiós. Fantàstic. I la Rosa m'has dit que volies comentar després... O Lucía y el sexo de Julio Meden. Ah, molt bé, molt bé. O Amanece, que no es poco. També, també ho podem parlar. Bé, doncs això, si tenim temps, que es dinen, temps segur, farem un matxembrat o farem alguna història. També n'entenem posar per allà al mig un momentet una cançoneta. Ja sé que no t'ho no es repetir, però val la pena, perquè recordem que fa uns 10 dies aproximadament van donar els globus d'or i va guanyar la millor pel·lícula, Bohem en Rhapsody, i el senyor Rani Melik es diu, el que fa de Freddie Mercury. Rani Melik, com sembla que es diu? Màleg, no sé com es pronuncia. Rani és segur el nom, el cognom no sé si és Màleg, Màleg, però... Màleg, diria jo, però no sé com es pronuncia Màleg. Que va guanyar com a millor actor. I posarem per aquí el Don Stop Minau, que és una cançó que surt a la pel·lícula i que és una meravella de cançó, que és molt divertida, i bueno, ja està, doncs, el moment de frenar. Doncs res, el que farem ara, simplement per començar, una recomanació d'un minutet, quan la veurem, perquè el Jaume no es perd cap ni una de les exposicions del celler de Can Génestà. Les he vist totes. Jo que estic donant classes a desvius a dalt, fins que dic que moltes vegades me les perdo, però aquesta em toca més de prop perquè és una exposició que fa la Maria Àngel Sabat, que justament avui es fa la presentació, avui dijous, i a partir d'aquí, doncs, presentarà una exposició que es diu Pintures al pastel i que és una autèntica meravella el que fa aquesta senyora, perquè té molts punts de vista, porta molts anys, és una alumna meva, diríem, pintora de prestigi, cordobesa, i que, bé, i que porta, insisteixo, 30-40 anys amb aquest món, no? Té una capacitat increïble de representar sempre, sobretot, el que són natures mortes, no? Però molt senzilles, no? Doncs un pebrot, dos llimones, no? Dos tomàquets, no? Té una capacitat de donar-li un toc impressionista i a vegades més enllà. Postimpressionista i fins i tot simbolista, vull dir, perquè et fa unes coses amb negatiu, i una potència increïble. A més, té la capacitat de fer pintura gran i pintura petita. Té un punt lleugerament vinculat amb aquest realisme més, com diríem, castellà andalús, que hi ha una tradició amb aquesta línia, molt més potent, no? Sobretot... Murillo, estava pensant jo ara, no? Murillo en feia... Però potser el que seria el Julio Romero de Torres, no? Julio Romero de Torres, sí. Que ja és una línia molt més del segle XX, no? Doncs aquesta estètica una mica es remou, però en canvi ella li dona un toc de gran modernitat, que això és el que realment crida molt l'atenció. I fa una mena de col·lage molt peculiar, que no sé si els posarà, jo crec que sí, que agafa publicitat de diaris, no? Llavors genera una pintura al pastel a la sobra, no? Amb un nú, una estructura molt curiosa. Per tant, val la pena. Té uns paisatges molt macos, no? Bueno, crida molt l'atenció, eh? Vull dir, sobretot hi ha unes flors que fan primer pla d'una mesura bastant gegantina que està bé. Per tant, bueno, és un abraçar allò realista amb allò impressionista i una mica més enllà, no? Aquest toc d'unió. Em permets? He vist una frase allà perquè jo he arribat, bueno, anava a veure-la i dic, ah, no, que s'està muntant això. Hi ha un, això, com una mena de quadre o un cartell i diu, diu, l'art no és per, per sentir, a veure, deixa'm rumiar com ho fa, diu, no és per interpretar-lo sinó per sentir-lo. Per sentir-lo, sí, sí, sí. Jo no ho creio. Bueno, no, a veure, jo crec que sí, és a dir, ja no obres que no t'importa el que, a veure, no importa. no importa allò que vulgui explicar a l'artista. Això passa molt amb l'art abstracte, no? I en peces, a veure, a mi, Marrotco, a mi m'encanta i no et vol explicar res de particular, no? Vull dir, et genera uns paisatges, unes fantasies abstractes, no? Que et genera alguna cosa, no? I no pots explicar-ho, no pots interpretar-ho. I ell també volia això, que no et posi interpretar-ho, però sí que ho sents i sí que et remou. Vull dir, per dir-ho d'un exemple, senzill d'una cosa que a mi em provoca, m'interessa. Clar que hi ha un rarafons de per què fa això el senyor Rodko, no? Vull dir, com Kandinsky, com altra gent que són més coneguts en l'àmbit, però és això. Llavors, ella vol estar present en l'exposició perquè vol explicar-nos cada dia, és a dir, la gent que vagi, que aquests quadres són com una mica fills, entre cometes, no? Jo, per exemple, hi ha un que és un gerro, m'ho explicava ara fa un momentet, un gerro que està allà al davant. Per això arriba tard, no? Sí. Bueno, no. Moltes coses. No, però una ha sigut aquesta que m'ha agafat i que tinc que anar cap a la ràdio i que em mataran, no? Llavors, ha sigut una d'aquestes. Llavors, hi ha un gerro que té allà, no? I que dius, és un gerro molt maco que està dins una mena d'òval, així com una textura tipus com si fos un marbre i tal, i llavors ho veus allà i és pintura, això, estem parlant de pintura al pastel. I diu, no, això és simbolista, dic, perdona, dic, això és realista, això és, diu, no, no, però és que aquí hi ha un símbol al darrere, és la gerra de la meva àvia que utilitzava per rentar-me a mi quan era petita. Ostres, que xulo, no? Clar, dic, ostres, i això no ho posaràs? Diu, no, no, jo estic aquí per explicar-ho. Dic, bueno, jo he posat a la part que ella considera simbolista, és un símbol, clar, dic, però això és molt personal, no, no, però és que jo vull transmetre això, per això dic que ella vol fer una exposició una mica diferent amb la qual es dedicarà un cos i ànima a no sé quins horaris farà, això ja ho anirem esbrinant, però valdrà la pena, perquè segur que entaurarà conversa, no? Vull dir que... Aquesta gerra m'agradava quan jo era petita. Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí. És molt curiós això, que si hi ha autora i ara... Clar, clar, clar, no, no, és bastant raro, perquè aquí, generalment, no hi ha mai ningú, llavors ella, no sé si vint per les tardes i tal, però jo sé que cada dia, durant un mes estarà una estona o una altra. Té bona pinta? Sí, sí, sí, sí. A mi em dutxava amb una allò... Regadora, amb una regadora. Clar, sí, sí, sí. I creixies, i creixies com un gerani allà. A mi em banyaven quan era molt, molt petit amb una cosa d'aquelles desenc... Amb un barreny de desenc, no? I sí, sí, també això era així. Això ho hem fet tots. Sí, sí, clar. Ja ho hem deixat. I l'aigua es campant l'aigua allà a la cuina. A la cuina. Sí, sí, sí, sí. em barreja l'aigua. Sí, sí, sí. Llavors en un pot anaves tirant-te l'aigua a sobre i bueno, era això. A l'estiu anaves a fora i això era... Jo recordo aquest moment, eh? Un moment de felicitat absoluta perquè és molt petit i estaves allà i estaves disfrutant amb el sol i amb el... Jo dius tu, no? El barreny d'aquest desenc i tal. Clar, clar, clar. Sí, sí, sí. Però bueno, que et dutxaves... Sembla que som de la posta guerra, per això. Com parlem... Bueno, això és abans de segle. Ja, ja, ja. Però també et dutxaves poc, eh? Perquè ara això no podies fer-ho cada dia. Un cop a la setmana com a màxim. O antes. I si podria ser diumenge, no? Un cop a la setmana. Un cop a la setmana, clar. És que ho anava a dir i que això era els diumenges. Clar, clar, clar, clar. Ens anaven a xerques que nosaltres que érem tres germans allà. Sí, sí, sí, sí. El petit va néixer després. Clar, clar, clar. I llavors d'un anem un... Au, vinga, amb samarreta i au, vinga, cap allà. I a més, a la cuina que era jo amb el calentonet de la casa. Clar, clar, sí, sí. I també ho feia. Teníem la tovallola preparada. Teníem focaterra, llavors. Clar, sí, sí, l'estufa. Sí, que teníeu focaterra. No, nosaltres no teníem focaterra. No, nosaltres teníem una estufa de botar d'aquelles immenses i llavors fotíem allà, clar. I una estufa de botar. De petroli? No, no sé de petroli. Bueno, primer de petroli, després va ser de botar, però bueno, sí, és aquesta història. Si acabes de botar, això, perquè vosaltres sou joves, no? Sí, no, no, però jo fins als vuit anys, sí, sí, més o menys. Clar, jo tinc, a veure, 30, doncs comptar. Això, ja hi havia aigua corrent a les cases. Clar, clar. Ah, però jo no me'n recordo. Sabó. Bueno, sabó era la pastilla de sabó, eh? No hi havia el gel, aquest, el gel líquid, aquest que ara és tan còmode, o el dosificador aquí. Era la pastilla de jabón. Pastilla lux. La lux, o la no de pràvia. Ah, ja, utilitzava lux. I encara teníem uns freds que venien d'un canal que passava per allà a Cornellà i amb aquella aigua ens banyàvem. Ah, mira. Aigua corrent. Això sí que era corrent. Però corrent, corrent, eh? Corria l'aigua, no sé per on, i el que hi ha a sobre, no? No, no, molt bé, molt bé. Així sortim de d'un assistent. I tant, i tant. I tant que sí. Aguantem el que faci falta. Molt bé. Doncs després d'aquest moment, cuéntame, ens hem anat allò... Quina enllorància. Cuéntame, diguem-ne, allò. No, no, no, no. No, no, no, no. No, no, no, no, no, no, no, no. Passem d'això. Jaume, passem al cinema, al bici del poder, a veure què tal això. És la més moderna, ens va estrenar divendres aquesta, eh? La veritat és que quan li vaig posar l'ull vas dir, ah, aquí sí que hi vaig jo. Que més el vicepresident, senyor Chani, que va ser el que, bueno, va dirigir tot el cotarro en el fill dels presidents aquella, com se diu, un va, primer va ser el pare... Des Kennedy. No, el Kennedy, no. D'aquí. No, no, el Dick Chani, era el president de Bush, el vicepresidente de Bush. Ah, de Bush, a les Bush. Ah, vale, vale, vale. De les Bush. Sí, perquè va estar... Sembla... No, i tant, el va anar a buscar a casa seva perquè ja l'havien tret al mig perquè era un paparra com una casa representada. I llavors, doncs, el crida i li diu, jo no tinc gaire experiència perquè sóc jove, tal, tal, tal. I aquell, hòstia, aquesta és la meva... Aquí m'anaré jo el que sigui. Sí. Llavors, coincideix el començament de la pel·lícula amb el 2001 i les propres bessones, no? Sí. De la manera que la pel·lícula va explicant, doncs, com es van anar argumentant i com es van muntar estratègies des de diferents partits fins i tot, no? I diferents elements de control de la societat americana, esclar, no? I la veritat és que és un... Bueno, és un plaer veure aquesta pel·lícula. Curiosament, quan sortia, que estava solet al cinema, això ja acostuma a passar, sí, home, en aquests cinemes de Cornellà o d'això... a l'esplau, no? O a l'altre de... Jo he anat a l'altre, sí. Llavors m'he trobat a la senyora que neteja i em diu què, li ha agradat la pel·lícula? Dic, miri, aquesta és una pel·lícula per no agradar-te. Ja. Perquè el que t'explica fa mal. Vull dir, el que cal és interpretar-la, aquesta pel·lícula. I si la interpretes i acabes tenint uns arguments molt sòlids, doncs, ja saps que això passa, però llavors tampoc et fareixes, perquè si no, quin sentit té la vida, no? que allò no se m'ha quedat mirant, m'ha dit. Vaig a seguir rentant a terra, allò. M'ha agradat, m'ha agradat perquè s'ha quedat així molt de gust i li he adonat la mai tot i marxat. Bueno, bueno. És una... Però és un detall. Sí, no, crec que sí, està molt bé això. I és que és veritat, la pel·lícula aquesta no pots gaudir-la perquè és tota la gastrosa que fan de la manera que tiren el dictador, el poseïn aquell. El poseïn d'això, sí. Vull dir, com aquest va jugar un paper importantíssim, eh? Però és una pel·lícula, diguem, d'unes direccions d'aquestes potents, d'algun director d'aquests... El que va fer Biplàs és... Bi? Biplàs o... Aquella del Bateria. Del Bateria. Ah, ostres! que és... I també l'Alalant, van dir. Sí, sí, sí, l'Alalant, sí senyor. Com es diu aquesta criatura? El Chassel, també en Chassel. Ah, sí, sí, el de Chassel. Sí, sí, sí, sí, vale, vale. Bueno, aquest va fer la primera... Es deia Biplàs, això, no? Com es deia? Biplàs. Biplàs. Ah, Biplàs. Biplàs. Això, vale, Biplàs. Sí, vale, vale. Això era bestial, aquesta pel·lícula. En canvi, l'Alalant, jo vaig despudricar d'ella el que vaig... Sí, que és veritat, me'n recordo. Però... Aquest dia a la ràdio m'ho preguntaven i dic, no, aquesta no. Clar, és que no té res a veure una cosa amb l'altra, i això imagino que té res a veure amb tot l'altre, perquè, no? Dic jo, perquè els conceptes que acabes d'explicar és una cosa política i d'una profunditat, imagino, potent, no? Però... Molt, molt, molt. Hòstia, doncs li fareu unor perquè... Vull dir, tota aquesta sospita que té tanta gent de manera tan planera, gairebé, jo diria, i a la mental de què ens controlen, els vagilen aquí. Aquí ho fan evident, això, eh? Vale. Perquè d'altra manera no podien... Sí, sí, sí. No podien autoargumentar-se per fer una guerra com la que van fer. Diu, no, a veure, si es diu quan vam saber que ja no hi havia ni molt menys de bombes d'això... Sí, sí, d'explosió aquesta, sí, de racim, de racim, no sé què més, i aquesta discussió massiva. Tot això va passant i ho passa amb una elegància, tio, jo m'ho he passat i jo no vull ser, però la pel·lícula que està no és d'aquest home. Ah, no? No, el documentalista ha fallat, on està el documentalista? Ja l'he dit. Adam Baquet, que no sé exactament qui és, perquè he vist aquí les pel·lícules, segurament. No sé si aquest home el que dius tu ha intervingut d'alguna manera. Segurament no ho podria ser, o almenys a la producció o alguna cosa a lo millor. Maybe, maybe, o no ho veig, no ho veig. Però no és aquest, el chacell, que era el de l'anitxal. No, no, no, no ho veig per el camí de registre. Mira el joc que ha donat, oi, tu? Sí, sí, sí, sí. Sí, molt bé, molt bé, i tant, ens han tingut aquí en vilo. Sí, bé, bé. Fantàstic. Bueno, doncs la veurem. Bueno, en aquest cas. La màgia de la ràdio. La màgia de la ràdio. La màgia de la ràdio. Sí, però compte, eh? que no passarem una bona estona. Com criem les tortures altra vegada, de la manera que... Perquè es veu només quatre coses, eh? Però és que la imaginació ha guantat a molt tota la història. Sí, sí, és canyero. Allò que... Sí, sí, sí. Bueno, però és el que diem. Són pel·lícules que s'han de veure, vull dir, aquesta realitat, no? Que ha passat, no? Escolta, escolta, però una... Perdona, eh? Estic xafant tota l'estona. en la primera coseta que he vist, el protagonista és Christian Bale, que està caracteritzat com el Dixeni, que era un tio així, gràcia i tal, i no s'assembla... O sigui, a mi m'ho hem de dir que aquest tio és el Christian Bale, eh? Sí, senyor. Està nominat també als os, o s'han nominat, només segur, perquè es veu que fa un paper de nassos, no? A mi no em va agradar. No em va agradar? No m'ha agradat gaire, ell, eh? No. Vale, vale. És que, esclar, els actors actuen, no? Sí, sí, sí. I llavors, quan veus que imiten, i m'entens, llavors et queda com a dir, ui, massa repetitiu això. Sí, no n'hi ha excessiu. Calia un altre angle i tal. Que al final ho polueixen bastant, però masses estones, amb allò que feia el Xena i aquell, que jo no ho coneixia ni pensar-hi, eh? No, jo coneixia... No, això, això. L'altre, el que fa de bus és el Sam Rockwell, això és fàcil, eh? Això no està tira d'internet. Ja. I que també està, vull dir, està irreconocible, no? Però el que es temen és una passada. I també és una passada, perquè tu l'has vist allà a Batman o a segons quines pel·lícules que està en aquelles maquinistes, que està hiperprim i tal, i aquí es veu el tio, jo, com ara Jenny, un senyor d'aquests que menjen bé, diguem-ne, no? Sí, sí, sí. Saps? També l'alimentació. S'ha greixat o li han posat allò alguna... No ho sé, però s'haurà de veure així amb... Sí, no, no, segurament. Seguim, Nacho. Cold War. Espera, tinc un problema. Tens un problema? Sí, a veure. Tengo un problema. Amb els cascos, ara millor. Ara millor, sí. És que sento-ho per un costat només. Bé, això ho vol. Vaja, doncs això després ho... Tu ho estàs veient bé, no? Sí, sí. Jo ho sento perfectament. Doncs vale. Bé, doncs pel·lícula Cold War que sembla que ja es va comentar l'altre dia. Sí, la Rosa, s'acabarà, l'he vist, el Jaume, jo no l'he vist. Sí. Bé, pel·lícula d'aquest any d'estrena aquest Nadal aquí a Espanya, a Catalunya, de Paul Pauwikowski, no sé si ho dic bé, és un director polaco que va... Pavel Pauwikowski, o sigui, bueno. El que va fer Ida. El que va fer Ida, correcte, Ida, que és una obra amb... La tinc a tornar a veure aquesta pel·lícula. Pavel Pauwikowski. La tinc a tornar a veure, eh, de monja, però no embarassades. Ui, no. Ai, ai, ai, ai, ja parlarem d'això després. Ja parlarem d'això, m'ha escapat. Aquesta va tenir com a carta de presentació d'una revista, però va tenir bastanta... bastanta bona acollida entre la crítica i tal. Bé, i aquesta també, la crítica l'ha posat fantàsticament i veritablement és una pel·lícula romàntica de les que m'agraden a mi perquè no és una història edulcorada. No és nyoña. Tipus, la, la, la, no. És una història real. Com són de vegades aquestes coses, no? Com són de vegades les històries d'amor que de vegades són molt complicades. Llavors, pel·lícula en blanc i negre, què s'ha dient? Perquè com està parlant d'una època molt concreta, està parlant de Polònia en els anys 50, plena guerra freda, dictadura comunista. Que era perfecta, no? Sí, sí, dictadura comunista en allà, totes les esferes del que és la societat intervingut per la policia política, per tot això, ells són uns, ell és músic i ella ja apareixerà, ara explicarem què és i tal, i té una companya allà, i té una acadèmia de dansa, que sempre estan allà el comissari del partit, que és el comissari encarregat d'aquestes coses artístiques. És la reivindicació del que és el folclor. Clar, correcte. No, ells han anat pel territori buscant les arrels folclòriques. No, però vull dir que al final ells fan una dansa normal i tal, i el comissari polític diu, ostres, no estaria bé, el partit d'Omedició no estaria bé de fer això, recuperar el folclor i tal, una cosa pàtria i tot allò, venga. Llavors fan allò, un càsting, i venen de tot arreu gent de l'àmbit rural, diguem-ne, que canta les cançons i tal. I una d'aquestes és una noia que és el més allunyat de la imatge aquesta de la dona pastoril i tal, perquè és una dona una mica especial que ve d'una presó i que ha tingut un problema. Té aquella frase, que és forta, perquè es vegi la contundència de la pel·lícula. Diu, i tu por qué te fuiste, o por qué estabas en prisión? Dice, bueno, dice, perquè mi padre me confundió con mi madre i tuve que utilitzar un cuchillo per ensenyar-li la diferència. Ola. Aquesta frase és que és... Ola. Està molt bé, la noia és que és d'armastomala, la noia té personalitat, té molta personalitat. El tio s'enamora d'ell, és una mica més gran. A més ella és molt estrogartida també, és una persona molt sensual també, és molt estrogartida, parla amb tothom, es comunica, més jove, la canta bé. I al final, tenen aquesta història d'amor que, com s'ha comentat aquí, en el moment, està fora d'antena, està fora dels àmbits territoriales, fora de tot, perquè ell... Fora de fontena. Marxa a l'exili, ella, clar, allà marxar a l'exili és més complicat, no? Vull dir, perquè, bueno, vas i no pots tornar o si tornes passa no sé què... I has d'estar també una mica preparat. Ell, per exemple, sí que una mica posa una persona més damunt que té un bagatge, no? Ella, d'entrada, és una persona amb menys formació, no sap ni francès, ni clar, i a ella li costa més donar el pas, no? Clar, ell marxa a París, ella el segueix, el rato van allà, la història d'amor és molt tempestuosa, també hi ha un moment en què ell la fa servir una mica, perquè... L'utilitzat també, sí. ell, bueno, que hi ha un director allà, li dongui no sé què, i diu, pues, hable amb ell i tal, i això, i al final la tia diu, pues sí, dice, m'he acostat amb ell, dice, me lo hizo sis veces en una noche, no com un director d'orquestra, amb ell, no? D'acord, per fer dimarts, que és una història molt real, de coses que passen, d'encuentros i desencuentros. Clar, un amor loco d'estos, que no poden estar l'un sin l'altre, però tampoc se n'entenen, no? I al final, eh, al final, pues té un final dramàtic, però bueno, que és bastant romàntic, d'alguna manera, no? Sí, una mica amb la línia, també, és un final, és un final que no direm quin és, però que sí, tu penses, ostres, tindries tu un final, un final així, un final així, de la teva història d'amor, pues potser dius, bueno, per què no, no? Vull dir, és molt, molt, sí que és molt romàntic, no? Molt arrebatat, no? Bueno, és una mica, si et sembla, l'excusa també, no? L'argument per mostrar la polònia de la postguerra, després de la Guerra Mundial, no? Sí, sí, els que marxen, els que es queden, no? Tot és fred, tot és gris, tot és llaneu, l'ambientació, la situació històrica. Notes el cold, notes el fred, diguem-ne, en general, no? Tot, tot és així, gris, i la gent aquesta s'està buscant la vida, perquè la situació és complicada. A més, la pel·lícula Sant Blanquinetra també. Sí, sí, és un Blanquinetra, això és molt determinant també. Sí, sí, sí, i el cinema... El fàcil que era, a mi això és el que em va cridar molt l'atenció, el fàcil que era passar, quan estaven a Berlín, el fàcil que era passar a l'altra banda, eh? Sí. El Berlín Occidental, que després ja no, després ja es va construir el mur, sí, sí, també. Però els primers anys, o els primers moments sí que era fàcil passar. no ve i no té cap problema i acaba passant i tal, sí, les coses... I més famílies, perquè ves més famílies. També és realista, no, exacte, no t'estan venent una cosa com tu pensaves que són les coses, sinó més real, més matisos, no? Sí, sí, és ambientada, molt ben ambientada. Molt ben ambientada. El Blanquinetra molt maco i el cinema guanya molt, eh? Perquè es veuen escenes, uns planos i tal, una direcció d'aquelles, la càmera molt fixa moltes vegades i sí, sí, tu no t'has de direcció, vull dir, no començarem a dir ara els seus planos i tal, sóc recordo molta càmera fixa, això sí, o sigui, no històries d'aquestes, de travel, sinó, no, molt aixut tot, vull dir, t'està presentant una història que ja és prou freda, com la gran freda de l'ambient. Jo recordo a Ida com això, com ho dius tu, una direcció molt clara, molt estricta, molt, molt, molt aixuta, no? Molt aixuta. Sí, però molt bé, molt bé. Molt bé. Bueno, fantàstic, doncs vinga Rosa, el sentit de la vida, no? Sí, exacte, molt bé. Sí, bueno, el nano es diu Francesc, que passa, de fet, és del Sergi Portavella i la llengua original és en català, però, els mateixos actors l'han traduïda també en l'endulat al castellà i quan s'exhi veix en castellà. Els protagonistes són la Gata Roca, que fa de la mare del nen, el Pau Durà, que fa de psicòleg, està vient el paper de psicòleg, està divertint, no? I després els dos protagonistes així més joves, que és el Max Mejías, que fa del nen, del francès, del Jean-François, i la Claudia Pons que fa de la Lluna, la Lluna, que és l'altre personatge d'un adolescent, és una miqueta la història d'aquestes dos. Amigüita. Amigüita, que s'escapen, fugeixen per motius diferents i se'n van anar a parar a França, no? El nano està patint assetjament escolar, el pobre estar, que no ho viu, no el deixen viure al col·le, i al final decideix com que troba en els lavabos, una de les vegades que s'amaga el lavabo perquè no li enganxi, pobra. Troba que algú ha deixat, ell diu, un pamflet que es diu Almita de Sísif, de l'Albert Camí. Albert Camí. Ell diu Camus. Camus. Camus. Diu Camus. I és el psicòleg que li diu, ah, Albert Camí, i en francès es pronuncia Camí. I diu, sí, sí, a mi m'agrada molt perquè és un dels exponents de l'existencialisme. Diu, sí, què vol dir això? Diu, home, són els que pràcticament es plantegen quin és el sentit de la vida, no? I, bueno, llavors el nano vol anar a conèixer el senyor Camí a França. Es pensa, clar, ell no sap que ja no ha mort ja fa 50 anys i ja se sap, no? Però, sí, la seva vida és aquesta, fugir, s'escapa i llavors es troba amb la Lluna que és aquella altra noia que per un altre motiu també marxa i tots dos amb un cotxe doncs cau cap a França. És una mirada de la road movie d'aquests dos personatges tan especials, no? Sí, sí, sí. amb aquesta aventura que, bueno, després ja, i clar, ell també una mica sembla que s'enamora d'ella però ella va buscant un amor de l'estiu que és francès i que ja primer vol passar per casa de l'altre noi i que no té carnet ella i que no té carnet i se'n va a París vull dir sense carnet Però passa a tot París però tot parla fins a París i el diner per aconseguir menjar per aconseguir gent d'enxina perquè porta molt pocs diners és molt divertida és molt maca és molt agradable de dir, bueno, malgrat les situacions dures que ens pugui presentar la vida i més amb aquestes edats el nano, clar, sí que té la seva mare però el pare va morir en un accident o no sé clar, i aquesta edat de 11, 12 anyets clar, és una edat difícil ja és l'adolescència pràcticament i no poder tenir és un pavo dels principis i no poder tenir la figura aquesta paterna potser, clar i la busca d'aquesta manera ell parlen també del tema del suïcidi això jo crec que és important perquè si no sembla que passa una mica així ràpid però no, no és important el tema el toquen així una mica de puf de soslayo que es diria però sí que es toca perquè el idioma és que diu el camí diu que suïcidar-se és de covards i el nano diu jo crec que no suïcidar-se és de valents perquè és que has de ser molt valents per fer això i dius ostres, i per què toquen aquest tema i el nano veus que de pobret a veure que la situació que està patint és com va a decir hosti, mare de la vida però bueno clar, revisant el mitjà de Sisyph que sí que l'he revisat Sisyph és un personatge és un humà que com que va enganyar els deus va patir després un càstig el càstig va ser que havia de pujar una roca molt grossa per una pendent una muntanya era el càstig i llavors pujar-la pujar-la amb molt d'esforç horrible i fins que arribar a dalt clar, els moments que està a dalt sí que una mica toca la llibertat però aquesta roca torna a caure pendent avall i després el Sisyph ha de tornar a empenyar la roca i tornar a pujar la capa dalt clar, és un càstig etern o sigui dura per tota l'eternitat però clar, igual que Prometeo Prometeus també li va passar Prometeus va ser perquè va robar el foc als deus i el va donar als humans i llavors va ser castigat per això és que els deus eren molt bèsties els deus de la mitologia grega eren molt bèsties i el Sisyph el que va fer va ser que va burlar la mort va burlar Tánatos d'aquí el tema dels suicidis també era el tema de la mort perquè primer no sé per què primer quan mor una vegada a si llavors enganya una mica Tánatos i torna cap a la terra cap a la vida dels vius i després la segona vegada que mort sabeu que els grecs i els humans els com es diu els els ritus funeraris són molt estrictes perquè és molt important perquè després a més has de fer una cosa fia amb la boca perquè l'ànima surti i tal llavors ell li diu a la seva dona que quan ell mori que no li faci tot el ritual ben fet que se l'estalvi que no el faci perquè clar quan arriba a l'altra banda Tánatos li diu ostres que si no t'han fet el ritual bé tu què fas aquí si això no pot ser diu ai això és la meva dona la culpa no era la dona diu que no ho ha fet bé i tal diu deixa'm que torni i que jo li renyi i no sé què i tal i Tánatos es deixa enganyar també es deixa burlar i llavors torna a la terra i clar ja l'ha burlat per segona vegada ara Tánatos a la mort i viu molts anys i al final ja va morir de vell i va ser quan li va fer el càstig clar és la burla és la burla a la mort és la burla a la mort per això està tot el tema i després el segon llibre que això no això aquí ja sí que no investigues més el segon llibre que després es troba al lavabo és el castell de Kafka ostres sí que també és és una miqueta aquesta persona i llavors i llavors ja veu que amb aquella noia doncs igual no però se li obriu la possibilitat amb una altra noia que és la que deixa els llibres allà al lavabo que és una pel·lícula molt interessant és una pel·lícula petita és petita però té molta cosa però està molt bé i jo trobo que passar-les nanos d'aquestes sedats és una passada és una passada per comentar coses així amb un aire així divertidet i tal però toca temes molt transcendentals i parlar de filosofia els nens i amb molt sentit de la transcendència també fantàstic molt recomanable molt bé molt bé bueno doncs mira jo he pensat mira no parlaré de David Puldós i parlaré la setmana que ve mira al final m'he pensat perquè em vull carregar dues pel·lícules molt ràpidament i després parlaré d'una altra més en sèrio però res utilitzaré un minut per cada una una es diu La monja ostres mira no he sentit a ningú que parli bé d'aquesta pel·lícula endavant quina cosa que podria quina cosa sabeu aquesta sèrie de pel·lícules que Los expedientes Warren aquesta cosa que s'ha inventat i que van sortint por ahí enredant però és una cosa dirigida per Corin Hardy que no sé que conèixerà sa mare a casa o deu ser una criatura d'aquestes de sèries que l'han fet d'una pel·lícula que ha sortit d'alguna vegada exacte i és una cosa és a dir no et creus ja la situació una mena de capellà satànic d'aquests exorcistes que el Vaticà envia amb una espera calla amb un monestir romà on hi ha unes monges mig vampíriques mig zombis mig no sé què és allò que va amb una novícia que encara no té clar si vol o no vol i llavors apareix un senyor que és francès que viu allà que li tira los tejos a la novícia i a partir d'aquí entren allà dins i apareixen les monges per i assassines i munten un pollastre de nassos però per què l'expliques tu aquesta persona ens vol estalviar l'estona i demà l'estona que no val la pena una cosa no vol donar vista però dos fanàtics de les pel·lícules de terror que se'n passen qualsevol cosa m'han dit que és dolentíssima i aquests tios són indulgents i li dius bueno mira amics que m'agrada i li dius és dolentíssima no t'ha cregut nada i que dius però des del minut número 1 és que en cap moment és que ni la monja que surt per allà dius però què tu vols fer una minensur i tal on vas amb aquest maquillatge que t'assembles no sé anava a dir una pobra despropósito absoluto però bueno clar vull dir horrorós per tant la monja fora no la veieu directament i l'altra que bueno la podeu veure perquè és com tiene gracejo allò que es diu en castellà és mamma mia una y otra vez de mamma mia d'Ava o no sí sí sí la primera la primera ve a veure a veure una pel·lícula ja sé que un poco tinc un punto musicaloide que a mi em volen aquestes coses no sé és que em agraden moltes coses a mi el cinema mamma mia la primera estava molt bé a mi m'hi va passar molt bé i la vaig veure també al teatre quan va venir el musical a Barcelona sí sí jo també l'he vist cap problema mamma mia la primera i el grup de teatre del març nou també la van fer la van fer molt bé la primera està bé a veure porta la pel·lícula de Meryl Streep i tal bàsicament i la gent que es mou al voltant i és una cosa així fresca estiuenca que dius bueno apareix a l'elenc dels possibles pares de la criatura que és el Pierce Brosnan l'Estelan Skarsgård i en deixo un el Colin Firth que aquests són els conegudets vull dir com a tal i altra gent i la Amanda Siegfried que és la nena en qüestió què passa doncs que recordem que al final de la pel·lícula no sé si m'hi equivocà si a mamma mia doncs li passa alguna cosa o alguna cosa que la segona part és perquè la Meryl Streep perquè imagino que no acceptaria la segona part o no sé per quin motiu puja al cel és a dir no és que sigui una verge sinó que a mort a veure senyora no sé si és per una malaltia no sé ara em ballo una miqueta al cap perquè la vaig veure fa un parell de mesos i llavors és la filla que vol obrir un restaurant al lloc on la mare s'havia forjat el seu camí per entendre'ns allà amb una illa d'aquestes rotllo Micono Santorini que dius unes vistes unes azules una cosa vull dir jo en Grècia en Estadó Polar l'anunci de l'Oikos aquell qüestió què passa torna'm a la mateixa història cançons d'Ava que no sonaven a l'altra com a Aba té 4.000 cançons i les que siguin i tal i bueno versions i tal cantades no sé no sé quantos qüestió que aquesta senyora aquesta noia el que fa és obrir aquest restaurant i mentrestant són flashbacks constantment de coses que recorda de la seva mare quan era jove una mica aquesta qüestió de la joventut d'ella i la joventut de l'altra i al final tot això acaba amb una gran festa que arriben els pares de diversos punts de no sé què de no sé quantos i per rematar la festa apareix Txer la cantant Txer i actriu clar què dius Comor té 72 anys aquesta criatura i està igual que quan tenia 40 és com la monja brutal brutal exacte exacte és la monja però quan li treuen les tirites al darrere fa bròs però clar és una cosa no pot ser no no vull dir aquesta dona de dormir amb gel no sé o directament amb cloroform ara a la nevera a la nevera quan es movia es notava a l'edat això sí no podem negar-ho perquè clar la Txer era una senyora que tenia ritme i tal però aquí quan es mou és en plan millor no me muevo i tal que se m'escapa en els punts que se mueva la càmera exacte sí sí sí però bueno a veure per la estoneta no està millor era l'altra la primera és la novetat això és repetir esquema repetir és voler és voler treure una mica més d'hora un filon amb coreografies molt molt nyonyes cosa que la primera tenia una certa gràcia en aquest cas la segona part no era no val la pena no val la pena però bueno sí que apareix m'he destrit per llarg recordo un parell de moments amb un flashback una mica així més romàntic però bueno és el que hi ha bueno doncs què fem voleu que posem una cançoneta d'aquest bon home a veure vinga i després seguim parlant Jaume te'n recordes de la pel·lícula de les monges embarassades però saps com has deia finalment no Jaume el documentalista Nacho ho has mirat que bueno amb el nom hi ha algunes dubtes tu colmojas embarassades i ja veus que sortirà no ho sé dic jo vinga vamos para allá bueno mentrestant escoltamos escuchamos esta bella melodía farem allò en plan minutos musicales allò que es feia a televisió espanyola a temps enrere escuchamos esta bella melodía esta bella copla has de parlar con una locutora de continuidad de aquellas tan revenidas a continuación a continuación escuchamos en nuestros minutos musicales una canción de un grupo que hace rock y hace mucha música una música muy fuerte se llama Queen y la canción Don't Stop Me Now no no no ha hagut un problema perdoneu amb la continuïtat i és que no és això per tant ara sí que sonarà la cançó de Queen ¿vale? I'm gonna have myself a real good time I feel alive Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! irgendwo! Fins demà! Fins demà! o sigui perquè un s'ha guanyat el Globus d'Or, l'altre ha guanyat els Premis Forqué que és com l'Alteç Ara, diguem-ne o sigui que van allò, trajectòria de col·ligió exacte, una miqueta, per cert que sapiguem que també aquest any que ve s'estrena Cocodril Rock, que és algú semblant però amb Elton John, per tant s'està posant de moda aquesta història de fer biòpics d'èpoques concretes i es veu que no sé qui és l'actor, no recordo ara no era desconegut, es veu que també fa un paperàs de nassos, vull dir, per imitar aquest Elton John És el que diem, ens falta David Bowie, ens faltan tota una sèrie de monstres, vull dir que tenim filon de grans monstres que han mort, Josh Michael o d'aquesta gent per fer pel·lícules, vull dir que I grups també, clar, clar, evidentment si això és el gran clàssic, cada any et troben un d'un cantant o d'un grup habitualment recordem Tina Charles Tina Turner Ray Charles, vull dir que Ray, Tina, totes aquestes pel·lícules que dius, bueno, mira, que passa estones també Bueno, doncs què? ¿Nos hemos aclarado? El documentalista ha dimitit i no sabem res d'això No ho tenim clar Doncs a veure, per qui han de parlar de pornòcris per qui han de parlar de la pel·lícula de les monjes embarassades i la Rosa, no me'n recordo com has dit, carinyo Lucía y el sexo Ho amanece con el foco Ostres, doncs doni-hi-do Tenim aquí un nivell una mica aixecadet, una mica guarro Bueno, jo també tinc a parlar de les mentes peligroses però bueno, si donen temps, parlem És que se m'acopla en dues pel·lícules Vinga Sí? Sí Aquesta d'Ena se m'acopla amb l'altra Vale I sé que no em té res a veure, eh? Vale, vale, però potser el millor que a vegades fas l'unió Perquè això de Bueno, això de les embarassades Sí D'Ena D'Ena Aquesta és una pel·lícula que jo ja l'havia vist I a més a més la vaig tornar a veure aquest dia I la veritat és que em va decepcionar molt Perquè falta un treball allà de De fer-te, o sigui, de que provoqui la credibilitat Sí Quan ho estàs veient, eh? Vull dir Bueno, doncs quan trobem la connexió, doncs ho comentem Vull dir, o si la setmana que ve o quan sigui Si no vols comentar alguna cosa diferent És la resistència al franquisme Clar, no li do Eh, que sí, que sí Ai, per cert, una cosa molt, molt, molt ràpida Jo recomano fervientemente, segur que l'heu seguit vosaltres O si no el seguiu per TV3 a la carta La gran il·lusió, eh? Ai, què tal? Està superbé, això, eh? Sí, no? O fan els dilluns, ara fan els diumenges Dura res, 40 minutets No hi és la història del cinema català des del principi fins ara Clar, i... No, no, català amb connexions, lògicament, amb Espanya I amb altres punts, però bàsicament català, eh? És interessantíssim Ja dic, van començar des de la part, des de l'inici de tot Des dels Lumiers, lògicament, però de seguida Fructueix a l'Averd Ja vull estar Els amants banyos, el marrut Vull dir, molt bo, eh? Vull dir que, de debò, val la pena, eh? Agafeu-lo, jo he seguit els dos i magnífic Bé, doncs vinga, parlem de pornografia o de pornocracia Pornocràcia Pornocràcia Pornocràcia I abans, una punt fora de que m'hem recordat ara Vinga, sí Aquest cap de setmana estrenen Sí Mister Glass Que és la nova pel·lícula de Nais Shyamalan Anda Sí Que fa una barreja del Protegido Adiós Aviam I múltiple, no fotis Correcte Oh, dius mío Quina cosa Jo m'he quedat així Perquè a més a més s'ha ficat la Disney per mig I ui He fet així amb les mans Veus si es poden veure Correcte Llavors surten tots els de les dues pel·lícules Surten el Mister Glass, que és el dolent El villano És una pel·lícula de superherois Però tamizada, no? Per la creativitat de Nais Shyamalan O destrossada No sabem què passa Això hem de veure Aquest efectes no utilitza gaire S'utilitza, però bueno, sí Últimament sí Aviam, d'una pel·lícula que era un tema puntual Ara això, aquesta barreja Això Doncs surten El bo, que és el superheroi del Protegido Que és el Bruce Willis El dolent és el villano Mister Glass Que és el Samuel L. Jackson Que estava en la cadira de rodes i tal Un altre dolent és una de les personalitats La personalitat més xunga i bestial De múltiple Una que es dirien la bèstia O així Al final surt així Doncs bueno Aquesta és un altre villano I una altra de les noies De les bones, diguem-ne És la noia que sobreviu a múltiple Amb tot això es fa una barreja I surt no sé qui més I bueno I surt una pel·lícula Barreja de dues Molt per fans del director I de superherois Que ja veurem com Però bueno, com a mínim Mira Jo com m'agrada molt No s'ha deixat caure I llavors el que fa múltiple és el mateix El James McAvoy El mateix, correcte El McAvoy Sí, sí, sí El mateix El mateix Una barreja I abans que no sortirà Però la Disney per mig Ja està Dicho Dicho Pornòcracia Vinga Pornòcracia Épica-nos guarreria Guarreria Bastant curiós És un documental del 2014 Que ha passat per festivals Que s'ha estrenat fa poc a Netflix Vull dir, ja està És un cinema documental En un sentit més clàssic Vull dir, aquí formalment Molt, molt Com és un documental Que ha fet per una Ex-actriu porno Que es diu Ovidi Suposo que ha agafat el nom Que tenia la guerra Ara és una actriu Una documentalista Escriptora francesa Que és una mica reconeguda I ha fet un reportatge Bastant incisiu Sobretot a la indústria del porno Ja no la que potser Tenim a la ment Que era la indústria dels 70 Que també La de Boogie Nights Per exemple Sí, sí, sí Genial pel·lícula Això ha evolucionat I ja no té res a veure Clar, estem en el 2018 Vull dir, les tecnologies L'auge d'internet Diguem-ne Ho ha destrossat Ho ha canviat tot I bueno El que pateix en aquesta pel·lícula Amb una sèrie d'entrevistes Amb molta gent Que està ficada Des d'actrius Del món del porno Des de Periodistes De l'Espigle Que han fet investigacions Des de gent Que ha estat en el món O sigui Antics productors Del món del porno I tal Doncs fa un overview Que és el següent Diguem-ne Això que coneixíem abans De les productores porno Que estaven al Valle de San Fernando Allà a Califórnia Això s'està acabant Perquè per un costat La gran crisi Que va haver Que ha afectat A totes les esferes Del capitalisme Diguem-ne Occidental Que és la crisi del 2008 Es va carregar Moltes empreses d'aquestes I després El tema del porno Per internet Doncs se les està carregant Les que queden Diguem-ne Jo em vaig quedar Dic Ostres Diguem-ne Que la producció Se l'estan carregant Perquè No hi ha manera De competir Amb els servidors d'internet Que és bastant curiós Tot l'entramat Diguem-ne Això que va començar Com uns tios Que sabien molt d'informàtica I van començar A fer streaming Streaming és Posar contingut en línia Diguem-ne És la paraula tècnica Sí D'aquest porno Diguem-ne Una mica ja de pagament I bueno I era un tema més de canal Només Bueno Però ara el canal és diferent Diguem-ne En comptes de veure-ho Per anar al cinema X Diguem-ne Doncs ho veus a casa teva Diguem-ne Doncs això ha evolucionat I al final S'ha transformat En una indústria Que el que fa és Vendre gratis El porno Que té contactes Amb les Amb totes La indústria del porno I el que fa és Piratear Així Salvajamente Tot el que troba per allà Contingut Contingut gratis Contingut gratis Contingut gratis I diem I en quin objectiu Doncs El de rentar calés El de què? El de fer Una rentada mundial Sí De diners D'altres orígenes Onda En el documental No queda clar Els orígens Però clar Evidentment Pots pensar una segona cosa Per què? Perquè tot això és Hem muntat Tot un entramat D'unes empreses molt fosques En què hi ha una gent Bastant estranya Que ha comprat O sigui Hi ha una empresa molt desconeguda Que es veu que tot Allà citaven un munt de portals Que si Pornhub Que si no sé què Que si el Hamster No sé què Tot això Tot aquests portals Són més coneguts Com a mínim de vidres Hi ha com unes empreses Per aigües Que estan per sota Que són una mica rara És una empresa com aquella Com la Jalibarto Aquella que tenia el Xeni Que són empreses molt rara I això què són? Saps que una empresa De l'anticristo Està ja manipulant Allà la humanitat I tal Són empreses que estan tal Que el que es dediquen és Jo tinc una empresa Que està En les cistes caimant En Sociedat Que Els servidors estan a Canadà I que el que fan És vendre Contingut A servidors d'Europa I tal I el que estan és Amb aquest tràfic Dicem de dades Perquè a cap i a la Fies Jo et passo No sé quantes megas De vídeos Al mes I tu Me les pagues És la mateixa empresa Amb un altre conglomerat Me les pagues En aquest moviment De calés Amunt i avall Clar Diu que això No se puede No se puede rastrear Diguem-ne Perquè No tens molta manera De saber Quants megas has passat O quantes vegades Has reproduït Això està una mica fosc I tal I diu que això Al final Clar Si tu tens dinero Del narcotràfic O de la prostitució De les drogues I vols fer una rentat De tot aquest entramat Doncs el passes per aquí I diu que Que això És difícil De demostrar Però que tot aquest entramat Està preixat per això Ostres I això Donant un munt De porno gratis A medioplaneta Primer això Estan rentant diners S'estan carregant La indústria Del porno tradicional Diguem-ne Que bueno Que estava i tal Que s'havia de pagar Aquesta indústria Sí Que potser Era més innocent Que estava més controlat Perquè això és un tema D'adults Això et pot agradar Més o menys Però era d'una altra manera Era un negoci I ara el tema S'està descontrolant Perquè clar A més ara Amb la pressió D'aquestes empreses Que estan tancant I que cada cop Es fa menys Doncs ara Les pràctiques Són més extremes O sigui El porno El porno Ara és més extrem Las actrius Tien allà Diu Clar Aquí Te tienes que Pinchar Para aguantar Una elección No sé cuántas horas T'has de prendre Son fortes Que són coses fortes T'has de prendre Dilatadors Per aguantar No sé quins tamaños Unes coses Que deia Això està clar Però per això Tot aquest esquema Tot aquest esquema De porno gratis Que està Manxacant Aquestes empreses I deia Que el tema Ha evolucionat I que ara El negoci Diguem-ne Més Real Diguem-ne Són les càmeres Les càmeres personals Les webcams Sí Que això diu Que abans Tot el negoci Del porno Estava a Hongria Que hi havia Tot una quantitat De productores Hongria I el Vall d'Esan Fernando Allà a Califòrnia I que ara està Tot el tema Del webcams Està a Romania I a Colòmbia Ostres No sé per què Perquè suposo Que també Hi ha una explotació sexual I unes dones necessitades I que són Països pobres I tal Clar Que ha sortit Romania Ha sortit El dron d'acero I hi ha moltes històries Colòmbia Saben que és un país Complicat I tal Tot això també genera Una dinàmica Però diguem-ne Que seria el negoci Més normal I visible En el sentit Que tu Dones un servei I cobres uns calers La resta és tot Humo Que s'està fent servir Per una altra cosa I que està completament descontrolada També hi ha homes Imagino Que estan en aquesta idea Sí Imagino que també hi haurà homes Que utilitzen les camps Per fer també En un sector més gai Sí I no somment Són una cosa femenina No No Evidentment Però És que sí Que està molt orientat Més orientat A public masculí Potser en aquest cas És el que explota més Perquè al cap i a la fi És public masculí Que explota el tema gai O que explota l'altre tema I tràfic de dades És a dir Aquella gent que entra En aquests espais Això també jugarà En aquest tema Com Què vols dir De informació És a dir Clar La persona que entra Aquesta persona I diria Sabeu que hi ha espais Espies d'aquestes Igual ja se queden les cookies No és aquesta la idea No es vendrà un producte El documental no deia això El documental és que hi havia Un entramat aquí Que estaven fent tràfic De Dic Jo venc No sé quants vídeos Que són No sé quants megas Lligues Al minut Al mes El que sigui Te les ven Des d'una empresa de Canadà A una empresa d'Europa Que al cap i a la fi L'empresa té els servidors de Canadà Però té A les sisers caimant Té la societat I el domicili fiscal Tot aquests entramats Que al final S'estan movent diners Justificats És allò com les copes del bar Diguem-ne Que tu quantes copes has servit Jo he servit 80 copes No es pot controlar Seria l'equivalent Quanta transferència de dades has fet Tota aquesta transferència I me l'han pagat I llavors he retornat I tornen I són diners que estan movent-se Amb un llavall I que estan fent servir Per esblanquejar Unes altres coses I em vaig quedar Dic Curons Déu-n'hi-do Sí, sí, sí És un altre món No es coneixia I és un tema que dius Mira, val la pena És rigorós Està ben fet I dura hora i pico Però molt bé, molt bé Molt interessant, eh? Pornòcres, sí I és a dir Està a Netflix O si no el podeu baixar Jo vaig veure una cadena d'aquestes Sí, sí, sí Segur que es poden mirar I molt bé, fantàstic Molt bé Bé, i no deixem el tema del sexe En aquest cas, no? Lucía i el sexe, Rosa Molt diferent Molt diferent No tens res a veure I és que, perdoneu Però jo flipo molt Que s'intenti donar una normalitat A uns temes I aquí és un abús enorme Sobretot contra les dones Sí, no, clar, evidentment Però aquesta normalitat No és normalitat És una realitat Exacte És una realitat Però sí que és cert Sí que és cert Que el component que sigui gratis Està traient-lo de la normalitat Perquè, clar, si tu et donen una cosa Completament gratis Això no ho aturaràs No, no, clar El preu sí que atura, no? Perquè ja tal Però si tu pots accedir Un contingut Sense cap A més a més d'ella Em diu Mira, abans Tu anaves a un cinema I et demanava el DNI I diu Ara, tu pots entrar Qualsevol nen de 8 anys És molt fàcil Pot entrar Accedir a qualsevol tema Deia Deia La majoria de les webs Només et demanen Però ja sigui això Ja sigui abusos a menors Ja sigui És que és una barbaritat El que internet suposa Vull dir Però sempre que comentem aquestes coses Jo penso que sí que hem de fer Una miqueta també aquesta reflexió Tu mateix ho has dit En aquests països On hi ha dones Que clar, econòmicament Llavors s'han de dedicar Això no ho hem d'oblidar Màri I no oblidem mai Tampoc la quantitat Sobretot Actrius Sobretot Dones que s'han suïcidat D'actrius d'aquest cinema Vull dir I no és res Ni mojigato Ni molt bé No, no, no És una realitat És una dada real El que està clar El que deia el Nacho I el que et comentaves tu És a dir Hi ha un moment en què El consumidor d'aquest tipus de pornografia Ni es planteja en cap moment Que aquesta criatura És un abans d'aquest tipus de negoci Clar, clar, és terrible això Que s'està donant molt I això no és Però és que el món de la pornografia Per a les vegades sempre ha sigut així És que això ha sigut des de Mira, justament A la gran il·lusió Apareix És a dir A la gran il·lusió Vull dir Les primeres pel·lícules pornogràfiques Que al fons 12 és El 13, no recordo ara Sí, 13 13 és el que consumia aquestes pel·lícules Que fa el Ramon Banyos Que és un dels grans allonsis Són prostitutes i els seus proxenetes És a dir Els que s'aprofiï Sí, sí, això diu És mateixos És els que ensenyaven Clar, clar, clar És l'ofici més antic del món Però vull dir Que es pot tractar del tema Però se'n s'oblida sempre Que és això el que suposa Evidentment Llavors aquestes prostitutes Pobretes meves En aquella època Doncs eren la capa social més baixa Que hi havia I que s'havien de dedicar a això Doncs per desgràcia No? Vull dir Per el que sigui O perquè la vida et porta Jo què sé Però és terrible És terrible És un àmbit Que si analitzes Batellaries els pèls I tant L'ofí del sexo Bé, l'ofí del sexo És tot el contrari És tot el contrari És una dona que disfruta del sexo És una noia jove Perfecto No sé ben bé Per què va anar a parar l'ahir No sé què ha passat Ja va anar No me'n recordo gaire Suposa que és Ibiza o Formentera És Formentera És una partícula del Rollo Medel I, bueno, ja va para allà És ja un trámate Allà de la història Des de la història d'amor O d'amor O la relació que té Amb un... ¿No? I Amal ¿Cómo es diu? Ay, sí Ah, ja ho diré Ah, ja ho diré Sí, la Paz Vega i el... Sí, Paz Vega i el Millán No, Millán, no ¿Cómo es diu? No, no, no Bueno, mirarem Sí, sí, sí Es que vosaltres Vosaltres que també estan A mi què dan els anys 70, 80 Sí, sí Ulloa Ulloa Tristan Ulloa Tristan Ulloa ara Sí, sí, sí S'ha apregut És una miqueta, clar No al cinici, sinó Bueno, la... Jo què sé La... La consolidació La consolidació Bueno, de les relacions Entre iguals, no Entre homes i dones Sense que hi hagi cap relació Necessita de casar-se Ni res d'això, no I és una miqueta Clar, a més amb la illa On està ambientada Doncs està molt clar A més no hi ha ningú És l'època que no hi ha Ni turisme ni res Està la casa d'Egos Pazallà I, bueno, no I, bueno, doncs Està molt bé Després, ja clar Ho arreglen una miqueta Amb el tema Que ell és escriptor I té una història De que És una història seva Una seva persona d'ell Però a la vegada També està Ell està vivint Dins de la seva novel·la O sigui Paral·lelament L'està escrivint Però també l'està vivint Perquè clar Suposa que és ell mateix Que ha tingut una relació Anterior amb una altra Amb una altra dona Que és la de Jan Nimsry Sí, la de Jan Que també Ja sabia que era embarassada Té una nena Apareix també una nena Que també es diu Iuna Casualment Com a l'altra pel·lícula Que he comentat abans I, bueno, clar És també Descobrir també La seva paternitat I, no sé Ell també Una mica Una visió així I una mica Però, bueno, està molt interessant I, sobretot per l'època Aquesta pel·lícula És del 1900 i alguna cosa Ja fa 20 anys De 9 anys D'aquesta pel·lícula I, en el seu moment Va ser com molt Molt novetat I molt novedosa Tot el tema De tractar Això de la sexualitat Una mica explícit No s'ha vist Des del punt de vista Explícita Perquè Hi ha una reacció I no és ell És un doble No és el distanujoa Això va ser Jo recordo Això al fotograma S'ho vaig llegir En la seva època Que els dobles Dels nusos No eren Ni de Paz Vega Ni ell Vull dir que Home Aquest senyor Era un actor Seriós Ojo No vol dir que Que un actor seriós No pugui tenir una reacció Evidentment que sí Però, clar Potser no va voler I un lluny d'opagat sí Clar, veus És això És la diferència Clar, clar Una mica És aquesta cosa Això és molt típic En moltes pel·lícules Quan apareix aquesta cosa Ja no és la típica pel·lícula De que venen les suecas No? És el que s'havia fet fins allà a veure La fredolanda La fredolanda No hi ha aquestes coses No, no, no Ara ja era un tema Era un tema Traactat amb més normalitat Ja de dir Això et rius Perquè és tan ridícul Perquè és que diu És que sembla que estan fent una paròdia O sigui No pot ser Això no pot ser Això sí Això sí que és una incursió Ja com veure la sexualitat Ja com més natural Com més normal I ja està Per part de homes Com a dones Ja està Molt bé Fantàstic Doncs res Ens quedan 30 segons Què podem fer? Podem cantar alguna cosa també? No, no Doncs bé Ens trobem la setmana que ve Deixem una miqueta de música Tenim a cuin de fons I apa Ens trobem Que vagi bé Molt bé Vinga Bona nit Adeu Bona nit La direcció autopassada ha fallat el que semblava més fàcil la passada Messi, el Barça ara pressionant no deixa sortir el Llevant el partit ja agafa una mica l'aire que li interessa l'equip de Valverde 27 minuts de la primera part, 0-0 el cap 9 a l'anada el Llevant va guanyar 2-1 de moment, per tant es classifica el conjunt Valencià Costa que marque el tenent debut del Barça Messi, Coutinho i Dembélé ja havien estat titulars en dos partits més aquesta temporada però entre els tres només han fet un gol quan han sortit junts d'inici Va ser Messi contra el PSB A jugada d'atac del Llevant la centrada