Babilònia del 16/6/2016 — Especial final de temporada: periodisme i literatura (Telexpress, Martí Gómez, Lemaître) i cinema (La Bruixa, Sunset Song, Sonata per a violoncel, Carol, Mustang, Youth, Zootrópolis, Magical Girl)
Rosa presenta el llibre d’Alberto Cabello sobre el diari Telexpress: context tardofranquista, directors destituïts per articles incòmodes, naixement del suplement Express literari (primeres pàgines en català), i tècniques per esquivar la censura (eufemismes, missatge obliquo, al·lusions). Defensa de la cultura catalana (Montserrat Roig) i crítica a la captura dels mitjans per interessos polítics, bancaris i eclesiàstics.
David reivindica el periodisme de carrer i de jutjats, l’ètica de les fonts i la desconfiança envers la immediatesa i els fakes. Conversa final del llibre amb Évole i Ramoneda sobre corporativisme mediàtic i llibertat d’expressió.
Anàlisi del comissari Camille Verhoeven (baixet, brillant), to cru i directe d’Irene/Alex, el format breu i diferent de Rosy & John i el tancament més reflexiu de Camille. Reforç de Lemaître com a veu potent de la novel·la negra contemporània.
Debat sobre el puritanisme expulsor, la temptació i el paper desestabilitzador atribuït a les bruixes. Es valora la posada en escena i es critica un final massa explícit; s’apunta l’interès d’un possible retorn a la comunitat com a camí alternatiu.
Retrat de l’Escòcia rural, patriarcal i creient; adversitats que trenquen l’ordre imposat i procés d’autonomia femenina cap a una comprensió més humana i tolerant. Connexió temàtica amb La Bruixa.
Rosa destaca la representació de la fibromiàlgia: recorregut mèdic (de l’escepticisme al diagnòstic), impacte en una carrera musical d’elit, lluita per l’autonomia i risc d’sobremedicació. Defensa que és una condició física real i necessitat de visibilitzar-la.
Carol: elegància i classicisme modern de Todd Haynes en l’Amèrica dels 50 i una història lèsbica subtil i delicada. Mustang: cinc germanes turques entre repressió i vitalitat; sororitat i llibertat. La joventut (Sorrentino): balneari suís, amistat, memòria i art, amb banda sonora i imatges memorables i to per moments oníric.
Body movie policial en una ciutat d’animals civilitzats; trama sobre descrèdit dels depredadors i manipulació política. Apta per a públic infantil més gran; es compara (a la baixa) amb Wall‑E i el llegat de Miyazaki pel que fa a profunditat.
Història creuada entre un pare desesperat, una nena malalta i una dona atrapada; xantatges i dependències. Tò angoixant, personatges atrapats per malaltia, diners o relacions. Lectura sense agafadors transcendents: mundanitat i maldat exposades amb fredor.
Especial final de temporada: literatura i cinema
Avui tot és possible.
Programa de comiat de temporada dedicat a un doble bloc: llibres sobre periodisme i novel·la negra i un ampli repàs de cinema d’autor i comercial. Conversa viva, amb anècdotes i mirades crítiques sobre censura, mitjans, patriarcat/matriarcat, malaltia crònica i representacions contemporànies.
Llibres
Telexpress: cultura i crítica literària (1964–1980)
- Eix central: el llibre d’Alberto Cabello Hernández recupera el diari Telexpress en el tardofranquisme i la Transició, amb focus en cultura, literatura i la censura.
- Clau històrica: primeres pàgines en català del suplement Express literari; paper de figures com Ignacio Agustí (Destino, Premi Nadal) i Robert Saladrigues (pròleg; crítica a Cent anys de solitud).
- Censura i destitucions:
- Andreu Avel·lí “Sempronio”, fora per criticar el bisbe de Lleida. - Ignacio Agustí, fora per donar veu a protestes contra tortures. - Manuel Ibáñez Escofet, fora per un reportatge sobre prostitució.
- Estratègies per esquivar la censura:
- Eufemismes (vaga → atur). - Missatge obliquo (parlar de totalitarismes sense esmentar Franco). - Al·lusions indirectes.
- Defensa de la cultura catalana: suport a Montserrat Roig i denúncia de boicots institucionals.
- -
- Idea força: resiliència cultural i periodística en un ecosistema controlat per interessos polítics, bancaris i eclesiàstics.
El oficio más hermoso del mundo (José Martí Gómez)
- Periodisme de llibreta, peu de carrer i jutjats: crònica humana vs. dades fredes.
- Crítica als conglomerats mediàtics: línia editorial que ofega la llibertat i fomenta notícies poc contrastades i fakes.
- Les fonts, al centre: confiança i contrast, per damunt de la immediatesa.
- -
- Cloenda en diàleg amb Jordi Évole i Josep Ramoneda sobre el present i futur del periodisme.
Novel·la negra: la tetralogia Verhoeven de Pierre Lemaître
- Camille Verhoeven: comissari singular (1,45 m), intel·ligent i obstinat.
- Sèrie: Irene → Alex → Rosy & John → Camille.
- To i estil: prosa potent i directa, moments durs i tancament reflexiu sobre el personatge i el seu món.
- Secundaris memorables: Louis i Armand; humor sec i dinamismes de brigada.
- -
- Recomanació: per a qui vulgui una novel·la negra molt ben construïda i d’impacte.
Cinema
La Bruixa (The Witch)
- Lectura temàtica: xoc entre puritanisme patriarcal i un principi desestabilitzador associat a bruixeria/temptació; comunitat que expulsa i família que s’ensorra.
- Llenguatge visual i pistes: el film presenta imatges gairebé programàtiques sobre “què fan les bruixes” i juga amb la percepció i la fe.
- Debat crític: final percebut com massa explícit; alguns haurien preferit explorar el retorn a la comunitat.
- -
- Clau: reflexió sobre por i nances ideològiques que no sostenen la realitat.
Sunset Song
- Escòcia rural: valors rígids, pare autoritari i adversitats vitals.
- Arc de personatge femení: pas cap a una mirada més humana, tolerant i “científica” sobre la vida.
- Context bèl·lic: pressió social de la I Guerra Mundial i el cost emocional.
- -
- Mirall de La Bruixa: patriarcat, fe rígida i trencament quan arriben les dificultats.
Sonata per a violoncel (Sonata para violonchelo)
- Tema central: la fibromiàlgia en una violoncel·lista d’alt nivell (Montse Germán).
- Tò: desmuntatge de prejudicis; de l’escepticisme mèdic inicial a un diagnòstic que no té cura i exigeix gestió del dolor.
- Retrat de fortalesa: autonomia, resistència, risc d’sobremedicació i impacte vital/professional.
- Producció: micromecenatge, TV3 i Generalitat; direcció de Anna M. Bofarull amb base vivencial.
- -
- Missatge clau: malaltia física real, no només psicològica; visibilització i reconeixement social.
Carol (Todd Haynes)
- Efecte Haynes: fusió de cinema clàssic i contemporani per retratar l’Amèrica dels 50.
- Dues actuacions d’altura: Cate Blanchett (ecos de Lauren Bacall) i Rooney Mara.
- Tractament: abordatge elegant i delicat d’una relació lèsbica en societat hostil.
Mustang
- Cinc germanes a la Turquia profunda: vigilància, proves de virginitat, reclusió.
- Vitalitat i sororitat: creativitat per sostenir la llibertat en l’opressió.
- Reconeixement: Cèsars, nominació a l’Oscar, èxit als Goya.
La joventut (Youth, Paolo Sorrentino)
- Microcosmos: balneari elitista suís amb un compositor retirat (Michael Caine) i un director (Harvey Keitel) perseguint la darrera obra.
- Poètica visual i sonora: banda sonora espectacular, imatges icòniques, to per moments oníric i sorprenent.
- -
- Tema: envelliment, amistat, memòria i art.
Zootrópolis (Zootopia)
- Al·legoria social: depredadors vs. preses, prejudicis i estratègia política.
- Body movie policial amb conilleta protagonista; to per a nens més grans.
- Comparacions: menys profund que Wall‑E o Miyazaki, però ric en matisos per al seu gènere.
Magical Girl
- Cadena de favors i xantatges: pare sense recursos, nena amb leucèmia i una dona atrapada (Bárbara Lennie).
- Temes: por, dependències, maldat/mundat sense agafadors transcendents; ambigüitat psicològica.
- -
- Efecte: angoixa i inquietud sostingudes; lectura moral oberta.
Idees transversals
- Mitjans i poder: continuïtats entre tardofranquisme i present; línies editorials i interessos.
- Censura i llenguatge: eufemismes, missatge obliquo, al·lusions per informar sense ser castigat.
- Patriarcat vs. autonomia femenina: de La Bruixa i Sunset Song a Mustang i Carol.
- Salut i cultura: representació honesta de malalties invisibles i els seus impactes vitals.

