Babilònia del 19/12/2013 — Especial Nadal Babilònia: La Fageda, Gaudí, "Adreça desconeguda", Pissarro, obituaris (Peter O’Toole, Joan Fontaine, Lolita Sevilla) i cinema ("Apocalypse Now", "Breu encontre", "The World’s End", "Tal pare, tal fill") + Rockin’ Christmas

Panorama de l’episodi

Especial de final d’any amb to nadalenc i ambient distès. L’equip repassa cultura i cinema amb parades en literatura, teatre, exposicions i una llarga secció de cinema. Al tram final, tancament musical i, després d’un identificador d’emissora, s’enceta un bloc independent “Rockin’ Christmas”.

• Tò de programa: conversa coral, humor i complicitat, amb espurnes d’actualitat i records.
• Clau de l’episodi: la inclusió social a través de la cooperativa La Fageda i un recorregut per clàssics del cinema i novetats.

La Fageda: empresa social i qualitat (577–1412)

• Eix central: el llibre de Dolors González sobre la cooperativa La Fageda i la figura de Cristóbal Colón (psicòleg), impulsor d’un model pioner d’ocupació per a persones amb trastorn mental.
• Idees clau:
• Integració laboral com a eix de dignitat i autonomia.
• Producte de qualitat alta (iogurts, postres, melmelades) i estratègia per no competir frontalment amb grans marques, sinó diferenciar-se.
• Innovació constant (R+D, adaptació a quotes lleteres, pas a iogurts i melmelades, maridatges, etc.).
• Debat social: quotes, estigma, i la necessitat de pedagogia social.

“Para el enfermo mental, el hecho de ser excluido por el entorno laboral implica una situación de marginación social…”

• Apunts destacats:
• Comparació de qualitat/preu amb marques grans i aposta per matèria primera excel·lent.
• Reconeixements institucionals i crida a donar visibilitat al model com a exemple replicable.

Llibres i teatre

L’arquitecte de somnis, de Teresa Roig (1412–1599)

• Biografia novel·lada d’Antoni Gaudí en muntatge paral·lel amb Roser Segimon i Pere Milà (La Pedrera).
• Virtuts: to amable i lectura fluida, equilibri entre rigor i narrativa; convida a consultar referències visuals.

Adreça desconeguda (teatre) (1599–1942)

• Adaptació de la novel·la de Katherine Kressmann Taylor (1938). Dues veus epistolars (interpretades per Lluís Homar i Eduard Fernández) mostren la deriva cap al nazisme d’un amic a Alemanya.
• Recursos escènics: lectura de cartes en creu, ritme sostingut i col·loqui final amb el públic.

Música i exposicions

Recital de gospel – Esclat Gospel Singers (2028–2210)

• Coral de Manresa dirigida per Ramon Escalé; energia, participació del públic i fusió emotiva.
• Relació amb el cicle Contrabaix (jazz i gòspel) a diferents municipis.

Pissarro al CaixaForum (2229–2380)

• Valoració crítica de l’etapa paisatgística: tècnica rellevant (pinzellada, ombres), però percepció de monotonia en part del recorregut.
• Context: Escola de Barbizon i evolució respecte a Monet, Signac i Seurat.

In memoriam: tres figures del cinema (2561–2820)

• Peter O’Toole: icònic a Lawrence d’Arabia; carisma i complexitat del personatge; etapa final marcada per problemes de salut i alcohol.
• Joan Fontaine: lluïment a Rebecca (Hitchcock) i Òscar per Suspicion; rivalitat amb Olivia de Havilland.
• Lolita Sevilla: record de Bienvenido, Mister Marshall i el seu impacte popular.

Cinema: clàssics i novetats

Apocalypse Now – versió extensa (2845–2942)

• Enfoc en el descens psicològic i la intensitat dels passatges de Marlon Brando; una mirada a l’“infern” bèl·lic i moral.

Breu encontre (2942–3081)

• Melodrama contingut amb Trevor Howard: la tensió entre desig i deure.
• Elegància narrativa i empatia amb el conflicte intern de la protagonista.

The World’s End (Bienvenidos al fin del mundo) (3081–3310)

• Comèdia de ciència-ficció d’Edgar Wright: retrobament d’amics per a una ruta de pubs que deriva cap a una invasió “ultracossos”.
• To: satíric i apocalíptic, amb humor britànic i acció.

Tal pare, tal fill (Kore-eda) (3310–3597)

• Dilema d’identitat i paternitat després d’un intercanvi de nadons a l’hospital.
• Temes: amor no biològic, educació vs sang, contrast de classes (família estricta i acomodada vs família humil i càlida).
• Tractament: sensible, subtil i molt recomanable.

Ens veiem demà (Xavier Berraondo) (3597–3785)

• Exercici de catarsi després d’una pèrdua violenta; ecos de “dia de la marmota”, dol, trastorn i esperança.
• Interpretacions sòlides (David Selvas, Marc Cartes).

Estrenes breus (0–242)

• Enough Said (Nicole Holofcener): últim paper de James Gandolfini; comèdia romàntica madura, ben escrita i humana.
• A Simple Life (directora hongkonguesa): relació entre un jove i l’anciana minyona de la seva família; tendresa i gratitud.
• Gente en sitios (Juan Cavestany): coral, bizarra i personal; cal “veure per creure”.
• Ernest & Célestine: animació amb aquarel·la; obra mestra per a nens i adults.

Música nadalenca

• Nadales a l’aire: Bainica Doble (2409–2561) i Michael Bolton (3785–3849).
• Després, bloc musical separat “Rockin’ Christmas” amb Brenda Lee i estàndards com White Christmas (3879–4183).

Moments destacats

• Debat social valent sobre quotes i estigma en salut mental.
• Lectures recomanades per conèixer Gaudí des d’un altre angle i revisitar la lucidesa d’Adreça desconeguda en temps convulsos.
• Doble mirada al cinema: clàssics immortals i propostes contemporànies que qüestionen identitats i amistats.