Babilònia del 18/5/2017 — Eurovisió, Sardana de l’Any, Narcos i gran cinema: Muñoz Molina, Ozon, Kaurismäki, Sorogoyen, La bailarina i The Tribe

Visió general

Episodi coral i molt dinàmic on el grup —Rosa, Jaume, Nacho, David i el conductor Xesco Ramos— salta amb naturalitat de l’actualitat pop (Eurovisió) a la cultura catalana (Sardana de l’Any i Passió d’Olesa), passant per llibres, teatre i un bloc de cinema i sèries especialment ric. El to és proper i irònic, amb moments d’humor i reflexió.

Temes principals

• Eurovisió i polèmica: debat sobre la qualitat recent del festival i el suposat “tongo” en la preselecció espanyola de l’any de Manel Navarro (al·lusions a Toñi Prieto i conflicte d’interessos).
• Llibres: crítica molt severa a “Como la sombra que se va” d’Antonio Muñoz Molina per la seva hibridació confusa entre biografia autoral i thriller sobre l’assassí de Martin Luther King.
• Cultura catalana: crònica de la Sardana de l’Any a Olesa i mini-peça musical-escènica de la Passió d’Olesa; reflexió sobre el relleu generacional del ball de sardanes.
• Art i salut mental: presentació del projecte “La mirada de l’altre” (art brut; exposició prevista pel Dia Mundial de la Salut Mental).
• Teatre: “L’Electe” (Ramon Madaula, Roger Coma), comèdia política sobre les neurosis d’un president a punt d’estrenar-se.
• Sèries: Narcos com a retrat del poder i la logística del narcotràfic (DEA, càrtels, “Los Pepes”).
• Cinema d’autor i gènere:

- “Marta y los demás” (Nely Reguera): retrat íntim amb Bárbara Lennie brillant. - François Ozon: “Joven y bonita” i “Dans la maison”, adolescents amb virtuts diabòliques i límits entre ficció i realitat. - Aki Kaurismäki: “El otro lado de la esperanza”, humanisme sec i humor fred sobre refugiats. - “Que Dios nos perdone” (Sorogoyen): thriller policíac robust amb Antonio de la Torre i Roberto Álamo en estat de gràcia. - “La bailarina” (La Danseuse): biopic de Loïe Fuller, avantguarda i sacrifici físic. - “The Tribe” (Ucraïna): peça extrema, sense diàlegs ni música, en llenguatge de signes, sobre màfies juvenils sordes.

Moments destacats i cites

“La sardana és com una conversa que desemboca en un esclat.”

“Nadie es serio a los 17 años” — record del poema de Rimbaud a propòsit de “Joven y bonita”.

“Sorprenent dir tant amb aparentment tan poc” — sobre l’estil de Kaurismäki.

Anàlisi per blocs

Llibres: “Como la sombra que se va” (Muñoz Molina)

• Arrencada potent: fugida transatlàntica fins Lisboa del presumpte assassí de Martin Luther King i exploració del seu odi.
• Crítica central: barreja massa intrusiva de la vida i procés creatiu de l’autor amb la trama històrica — es percep pèrdua de fil i d’interès.
• Apunts culturals: referències a jazz (Chet Baker) i a l’estructura-narrador d’“El gran Gatsby”.
• Veredicte: lectura abandonada a mitja novel·la per desconnexió narrativa.

Cultura catalana: Sardana de l’Any i Passió d’Olesa

• Esdeveniment a Olesa (28a edició), votació popular entre les 10 finalistes.
• Guanyadora: “Porta-la amb tu” d’Olivier Marquès — so modernitzat i treball tímbric més enllà del tòpic del flabiol.
• Meta-lectura: es componen “200 llargues” sardanes l’any, però cal rejuvenir el públic ballador.
• Inserció escènica: fragments de la Passió d’Olesa amb orquestres que no toquen sardanes — hibridació novedosa i efectista.
• Nota cívica: menció al dret a decidir; “Catalunya triomfant” com a colofó simbòlic.

Art i salut mental: “La mirada de l’altre”

• Projecte d’art brut amb suport de Sant Joan de Déu; exposició prevista a l’octubre (Dia Mundial de la Salut Mental).
• Objectiu: donar visibilitat artística a col·lectius amb dificultats d’accés a circuits expositius.

Teatre: “L’Electe” (Ramon Madaula)

• Premissa: president electe amb tic de picor nasal davant discursos; duel escènic amb un psiquiatre.
• To i lectura: comèdia àcida que ridiculitza la classe política i exposa les tramolles del poder.
• Repartiment: Roger Coma sobresurt; direcció i autoria de Ramon Madaula; gira per sales catalanes.

Sèries: “Narcos”

• Focus: Pablo Escobar vist pel relat d’agents de la DEA; del càrtel de Medellín al de Cali.
• Clau temàtica: el poder que compleix promeses (obres immediates) genera devoció popular i complicitats.
• Logística criminal: blanqueig impossible de contenir, diners enterrats, presó “a mida”, pressió estatal i de Los Pepes.
• Valoració: producte sòlid, estèticament cuidat, sense arribar a la categoria d’“The Sopranos”.

Cinema

“Marta y los demás” (Nely Reguera)

• Retrat naturalista d’una dona que sosté la família i una relació amb “drecho a roce”; xoc amb la nova parella del pare.
• Bárbara Lennie, carisma i veritat escènica; diàlegs familiars crus i punxants.

François Ozon: “Joven y bonita” + “Dans la maison”

• Adolescents amb virtut diabòlica: exploració de límits, identitat i poder de la ficció.
• “Joven y bonita”: la protagonista entra a la prostitució per curiositat i desig d’experiència, més que per moral o necessitat; la societat li imposa l’“etiqueta” i la transforma.
• Motiu literari: Rimbaud (“Nadie es serio a los 17 años”) com a clau de lectura.
• “Dans la maison”: alumne que manipula la realitat mitjançant l’escriptura i la mirada intrusa.

Aki Kaurismäki: “El otro lado de la esperanza”

• Tractament del refugi sirià amb humor sec, tendresa i duresa.
• Tesi humanista: la gent humil supleix les mancances de l’administració.
• Estil: aparent senzillesa per dir molt amb molt poc; gag visual i banda de rock senil com a respir irònic.

“Que Dios nos perdone” (Rodrigo Sorogoyen)

• Thriller policíac amb parella disfuncional: Antonio de la Torre (cervell) i Roberto Álamo (força bruta).
• Antagonista inquietant, càrrega escabrosa i tensió sostinguda; premi Goya per a Álamo, merescut.

“La bailarina” (La Danseuse)

• Biopic de Loïe Fuller: invenció d’un llenguatge escènic de llum, color i volum; sacrifici físic extrem.
• Context: París Belle Époque, aparició d’Isadora Duncan i relleu mediàtic.

“The Tribe” (Ucraïna)

• Proposta experimental sense diàlegs ni música, en llenguatge de signes, sense subtítols.
• Món: institut per a joves sords convertit en xarxa de violència i explotació; posada en escena de plano-seqüència i càmera a l’espatlla.
• Impacte: sensació de realitat brutal i desassossec.

Tancament

• Record a Donna Summer (“On the Radio”), icona de la música disco, per cloure amb energia lleugera després d’un episodi intens.