Babilònia del 17/5/2018 — Felicitat i temps (Primo Levi i Kapuściński), el realisme màgic de Millás i un bloc de cinema: Valhalla Rising, Suburbicon i La vida a lo grande; tancament amb Donna Summer i Eurovisió

Panorama general

Programa amb to cultural i cinèfil que combina literatura, reflexió filosòfica i cinema contemporani. Es destaca el contrast entre la recerca de la felicitat/infelicitat (Primo Levi), la percepció del temps (Kapuściński), el realisme màgic urbà de Juan José Millás, i un bloc de cinema amb valoracions crítiques: Valhalla Rising (Refn), Suburbicon (Clooney) i La vida a lo grande (Alexander Payne). El tram final recorda Donna Summer i es comenta l’ambient d’Eurovisió.

"Todo el mundo descubre... que la felicidad perfecta no es posible; pocos se detienen... en que lo mismo ocurre con la infelicidad perfecta" — Primo Levi

Llibres i idees

1) Felicitat i infelicitat segons Primo Levi

• Text de referència: Si esto es un hombre (context: Auschwitz).
• Idea central: la felicitat perfecta no existeix, però tampoc la infelicitat perfecta; la condició humana és enemiga de qualsevol infinitud.
• Factors que limiten els extrems: esperança/incertesa del demà, la certesa de la mort (posa límit a goig i dolor), i les preocupacions materials —que en el camp mantenien la gent “a flot” davant la desesperació.
• Reflexió final: una lliçó de vida extreta en condicions límit; debat sobre el suïcidi de Levi i les cicatrius irreversibles del trauma.

2) El temps segons Ryszard Kapuściński (Ébano)

• Contrapunt entre Occident (temps lineal, tirànic; “el temps aniquila”) i Àfrica (temps elàstic, obert, subjectiu: l’home crea/es modula el temps a través dels esdeveniments).
• Imatges clau: l’“estat de latència” d’esperar —com aturar el temps fins que passa alguna cosa i “es torna a crear”.
• Percepció vital: de la infantesa (el temps s’allarga) a l’edat adulta (els anys volen).
• Crítica amable: la tirania horària occidental s’infiltra fins i tot en l’oci.

3) Novel·la: Que nadie duerma, de Juan José Millás

• To i gènere: realisme màgic urbà i to surrealista, llenguatge clar i directe (també en el sexe).
• Protagonista: exinformàtica que es fa taxista; trauma infantil marcat per una escena d’“ocell” i una mare transformada simbòlicament.
• Motiu operístic: Nessun dorma (Puccini) activa una obsessió/recerca; Madrid/Pequín es converteixen en mons paral·lels.
• Valoració: lectura curta, suggerent i molt recomanable, amb ecos borgians i ambientació urbana contemporània.

Cinema

Valhalla Rising (Nicolas Winding Refn) + comparació amb Drive

• Ambientació: època vikinga, sincretisme cristià; protagonista mut i tuert (Mads Mikkelsen), viatge pseudo-místic.
• Forma: imatges poderoses, fotografia boirosa i ominosa, diàlegs mínims.
• Crítica: es percep simbòlica però poc eloqüent; es fa feixuga i “no diu” prou.
• Contrast amb Drive: a Drive el silenci és cinema pur (imatge i muntatge expliquen), amb un personatge-mite (Ryan Gosling) i secundaris de luxe; aquí, l’aposta formal no cristal·litza en sentit.

Suburbicon (George Clooney)

• Setting: suburbis americans anys 50, estètica publicitària impecable.
• Dues línies:

- Crítica racial (l’arribada d’una família negra i la reacció xenòfoba). - Thriller domèstic fosc (Matt Damon, Julianne Moore en doble paper), amb ecos lleugers de Hitchcock i to Coen (guió d’origen Coen).

• Valoració: funciona i s’aguanta, però podria anar més lluny malgrat la posada en escena excel·lent.

La vida a lo grande (Downsizing, Alexander Payne)

• Premissa: distopia on les persones es miniaturitzen (10 cm) per reduir consum i “salvar” el planeta.
• Primera meitat: brillant i creïble en worldbuilding, amb troballes visuals i socials.
• Segona meitat: deriva erràtica (trama noruega, arc tipus “arca de Noè”), parella amb poca química i to dispers; la lectura eco acaba descompensant el conjunt.
• Recomanació: curiosa per la idea inicial, però irregular; millor visionat domèstic.

Música i Eurovisió

Record a Donna Summer i prèvia d’Eurovisió

• Efemèride: record a Donna Summer, “reina de la pista”, amb On the Radio.
• Eurovisió: ambient de festa i comunitat (bars, grups de Whatsapp, públic internacional) i confessions d’afició; tema Tom of Finland queda anunciat per a un altre dia.