Babilònia
Magazine d’actualitat cultural: cinema, literatura, art, teatre, música i debats.
Subscriu-te
Babilònia del 9/2/2017 — Festival Mozart a l’Auditori, Goya 2017 (La propera pell, Timecode i L’home de les mil cares), La La Land, Elle, Múltiple, Comanxeria i art de suro
Banter inicial, referència a Art Nouveau i presentació del menú del dia: música (Mozart), Goya 2017, crítiques de films (Elle, La La Land, Múltiple, Comanxeria), poesia de Carles Duarte i una exposició d’escultures de suro.
Lectura de poemes i breu perfil de Carles Duarte: trajectòria cívica i cultural, to conciliador i respecte humanista. Reflexió sobre el valor de la poesia en el programa.
Experiència a l’Auditori: obertura d’El rapte del serrall, Concert per a violí núm. 3 amb Giuliano Carminyola i les simfonies 39, 40 i 41. Comentaris previs amb el director convidat Jean-William de Briand. Hipòtesi de trilogia maçònica i el valor dels programes de mà. Tancat amb escolta de l’Allegro assai de la 40.
Gala àgil (Dani Rovira) amb orquestra que limita els agraïments. Guardons: Emma Suárez, Roberto Álamo, Bayona en tècnics i Tarde para la ira com a millor pel·lícula i direcció novella (Raúl Arévalo).
Drama d’identitat i maternitat amb ambigüitat sobre la veracitat del fill retrobat (amnèsia). Excel·lents interpretacions d’Emma Suárez i Àlex Monner; escena de ball de gran força. Notable alt, però amb algun fil dramàtic menys rodó.
Repassada a Julieta (Emma Suárez), Que Dios nos perdone (Roberto Álamo), el triomf tècnic de Bayona i el reconeixement a Manuel Solo per Tarde para la ira.
Thriller sobre Paesa i Roldán: ambientació impecable i grans interpretacions (Eduard Fernández, Carlos Santos). Percepció d’interès irregular en la trama. Esment a Sílvia Pérez Cruz i Cerca de tu casa (millor cançó).
Dos vigilants que es comuniquen mitjançant el ball. Curt premiat (Gaudí, Goya i reconeixement a Cannes): elegant i fi, encara que lineal per a alguns.
Homenatge al musical clàssic: gran obertura i final, però diàlegs minsos i química justa entre protagonistes. Referències a l’imaginari de Hollywood, Woody Allen i Capra; menys números musicals del que alguns esperaven.
Thriller amb Isabel Huppert de pivot. Bona factura però to percebut com a massa “burgesa” i resolució previsible per a qui espera el Verhoeven més ferotge.
Segrest i personalitats múltiples (fins a 27). Interès pel joc amb la salut mental i la relació pacient-psiquiatra. Excés de personalitats i simbologia que no sempre lliguen, però film d’idees amb nervi.
Neo-western texà contemporani: dos germans roben bancs per salvar el ranxo; retrat de l’Amèrica de les armes i la precarietat. Bona direcció i paisatge; interpretacions sòlides (Jeff Bridges). Notable, però no un “nou clàssic”.
Esment a Arrival (La llegada), Lion, Moonlight i Manchester by the Sea; sensació de temporada competent però sense gaires obres rodones.
Mostra gratuïta (fins al 18/02) amb 250 escultures de suro: màquina d’escriure, telèfons, vehicles, pobles en miniatura. Debat sobre artesania (imitació) vs. innovació artística; virtuosisme tècnic indubtable.
Cicle documental (febrer) dedicat als primers anys de la Revolució Cubana, en col·laboració amb la Cinemateca Cubana i el Museu Reina Sofía. Títols com 79 Primaveras, Hasta la victoria siempre, Guantánamo, entre d’altres.
Resum global
Episodi variat i molt viu de cultura: poesia, música clàssica, cinema d’actualitat i arts visuals. El programa arrenca amb un tast de poesia de Carles Duarte i entra de ple en el Festival Mozart de l’Auditori (Simfonies 39, 40 i 41), per després recórrer els Goya 2017 amb anàlisi de títols clau com La propera pell, L’home de les mil cares i el curt Timecode. La segona meitat se centra en estrenes i nominades als Òscars: La La Land, Elle, Múltiple i Comanxeria. Tanca amb una exposició de figures de suro de Pere Siurana i un cicle documental a la Filmoteca sobre la Revolució Cubana.
Temes principals
1) Poesia: Carles Duarte
- Lectura de poemes de Cavalls de Llum com a porta d’entrada a una reflexió sobre la paraula, el silenci i l’horitzó vital.
- Breu perfil de Duarte: trajectòria cívica i cultural, to conciliador i respecte per la llengua i la cultura.
"Tot és alè i llavor i cerca el seu nom en el silenci."
2) Música clàssica: Festival Mozart a l’Auditori
- Programa centrat en Mozart: obertura d’El rapte del serrall, Concert per a violí núm. 3 (Sol M) amb el solista Giuliano Carminyola i les Simfonies 39, 40 i 41.
- Direcció convidada: Jean-William de Briand; xerrada prèvia molt amena i multilingüe.
- Curiositat històrica: hipòtesi de trilogia maçònica – 39 (iniciació), 40 (dubte i angoixa), 41 (triomf).
- Experiència acústica de l’Auditori: so excel·lent i programa cuidat, amb materials de mà disponibles a la web.
3) Cinema: Goya 2017 i crítiques
- Gala àgil (Dani Rovira) amb orquestra marcant el temps d’agraïments i final “a l’hora”.
- Premis destacats:
- Emma Suárez doblement premiada (protagonista per Julieta i repartiment). - Roberto Álamo (Que Dios nos perdone). - J.A. Bayona i apartats tècnics per Un monstruo viene a verme. - Tarde para la ira (millor pel·lícula i direcció novella per Raúl Arévalo) i Manuel Solo (actor de repartiment).
- Anàlisi a fons de:
- La propera pell: thriller emocional sobre identitat i maternitat, amb grans interpretacions d’Emma Suárez i Álex Monner; atmosfera pirinenca i seqüència de ball memorable. - L’home de les mil cares: sòlida ambientació i grans treballs d’Eduard Fernández i Carlos Santos, però tema poc estimulant per alguns oients. - Timecode: curt premiadíssim (Gaudí, Goya i reconeixement a Cannes) per la seva comunicació mitjançant el ball; elegant i precís, però percebut com lineal.
4) Òscars i estrenes
- La La Land: homenatge al musical clàssic amb gran pròleg i epíleg; se li retreu certa carrincloneria, diàlegs prims i una química justa entre protagonistes, tot i la bona factura musical i visual.
- Elle (Paul Verhoeven): bon nivell interpretatiu (Isabel Huppert), però es percep massa “burgesa” i previsible comparada amb el Verhoeven més punyent.
- Múltiple (M. Night Shyamalan): thriller sobre personalitat múltiple; interessant pel joc amb la salut mental i la dinàmica espectador-director, però amb excés de personalitats i alguns fils simbòlics que no acaben de lligar.
- Comanxeria (Hell or High Water): neo-western texà sobre bancs, armes i desesperació de la “white trash”; interpretacions sòlides (Jeff Bridges) i gran paisatge, encara que es queda a mitges com a “nou clàssic”.
- Repàs ràpid a altres nominades: Arrival (La llegada), Lion, Moonlight, Manchester by the Sea.
5) Arts visuals i memòria
- Exposició de Pere Siurana (L’illa Diagonal, fins al 18 de febrer): 250 escultures de suro, virtuosisme artesanal i debat obert entre imitatio i innovació artística.
- Filmoteca de Catalunya: cicle documental sobre els primers anys de la Revolució Cubana (col·laboració amb la Cinemateca Cubana i el Museu Reina Sofía), amb títols com 79 Primaveras, Hasta la victoria siempre o Guantánamo.
Moments destacats
- “Hipòtesi maçònica” de les tres últimes simfonies de Mozart: una lectura simbòlica que enriqueix l’audició sense restar autonomia a cada simfonia.
- La seqüència del ball a La propera pell: cinema de mirades i tensió emocional continguda.
- Gala Goya “cronometrada” amb orquestra: ritme, concisió i millor experiència d’espectador.
Conclusions i recomanacions
- Música: imprescindible aprofitar els programes de mà i les xerrades prèvies de l’Auditori per aprofundir en el context de les obres de Mozart.
- Cinema espanyol: Tarde para la ira i La propera pell sobresurten pel pols narratiu i interpretacions; Timecode confirma l’excel·lent moment del curt.
- Òscars: entre el lluïment formal i l’ofici (La La Land, Arrival), hi ha propostes sòlides però menys “rodones” del que prometien.
- Arts: visita recomanada a l’exposició de Pere Siurana per valorar l’ofici i reflexionar sobre art vs. artesania; i a la Filmoteca per una mirada històrica a Cuba.