Fi de temporada 2018: Exposició “Estels i ermites de Collserola”, teatre (Alba i Èdip), llibres (Escrits de presó i El tatuador d’Auschwitz) i cinema (Goya, Diamond Flash, Bohemian Rhapsody i Ralph destrossa Internet)

M98.1 M98.1 M98.1 Dos benvinguts a l'últim programa del Babilònia d'aquest any 2019 Bé, no? Ja acabem? Sí, ja acabem 18, 18 Exacte, ja no sé Jo vull tenir més anys, no? A contrari Doncs això, 2018, repetim, evidentment I bueno, doncs hem fet un ple per acomiadar-nos a tots vosaltres Perquè això és més complicat que acabarà la Sagrada Família, és això El primer i l'últim Comencem per la Rosa, què tal? Rosa Alcalá Tot molt bé? Sí? Molt bé Com estan les alçades, bé? Sí, començant a estar allà al seu lloc Ah, al seu lloc, no? Bueno, fantàstic M'alegro moltíssim Gràcies Jaume Vidal, com estem? Hola, molt bé Molt satisfet Molt content? Bueno, això de satisfet ja parlarem després, les intimitats Ah sí? Tu també ho saps Sí, bueno, jo últimament callo Nacho, Alonso, com estem? Bé, em posaré veu d'anunci de Colònia Totalment Como es Las distancias cortas es cuando un hombre se la juega Exacto Bueno, també puede cantar la cançó de Farala, eh? Hostia, és que és una passada És una passada Els anuncis de modest, chaval La quantitat d'anuncis És que és una cosa que dius Ostras I el bestial és que estan totes bones i tots bons És una cosa increïble Home, és que una cosa Són tots models Sí, sí, eh? A mi m'ha d'aquell que es ruixa amb la colònia Així, cap al pubis I a l'altra És un mirall Aquest és per adolescents Com un mirall així, fals I a l'altra banda tot de dones I ara han fet el revés De versió més culina, sí, sí De versió I cauen totes com extasiades a terra Sí, sí, sí Aquell potent que l'home deu insinuar Però és molt jove Està de les altres adolescents Que comencen ara a fer servillades exodorants Sí, clar Sí, sí, sí Que no es passava als homes del món Ah, no? Quin objecte del desig No, abans això era una maricuna La posació de su del món Ah, vale Els homes tenien que fer olor a suor, tabac i merda Home, home, clar Per ser homes Sí, sí Molt bé No, però... I llavors es lligava, abans Sí, sí Per descarte Home, si tenia... Em sembla que avui en dia encara, eh? Hi ha molt... Una afecció masculina molt potent De tius porcs, eh? Sí, sí Perquè a vegades Vas al metro i dius Mare de Déu Senyor A l'autobús Els que som usuaris Fum, eh? Raro Això és raro que una noia faci olor I són els homes que fan... No, no, hi ha un percentatge molt alt I també, eh? Bueno, però del labor, eh? No, no, no Però David És a dir, jo que agafo cada dia fa 30 anys M'he trobat Alguna vegada No negaré Però Un 90% Contra un 10, eh? Sí, sí Directament, eh? Vull dir, una cosa Bé, doncs David Muntaner, com estem? Bé Bé, que no t'hi presentat, home Que després diràs No me'n presentes Em fotaràs No em portaràs a casa Un honor Arrastres I el Xesco Ramos Que jo no el situa àvia Que està aquí darrere de la peixera I doncs aquí, doncs, com sempre Doncs boníssim Un dia l'oblirem d'aigua, per cert Vinga Ui, sí, sí, sí I què fem amb l'escotilla? I què fem amb l'escotilla? Directament Em vol ofegar, ja Em vol trobar el mapa, eh? Per inaugurar el canal de YouTube Exacte, exacte Bé És que així s'estalvia portar-me a casa, no? Home Que el porti a la funerària Hòstia Exacte Molt bé, doncs Després d'aquesta alegria, no? Sí I tal Bé Quin esperit nadalent Totalment, totalment Con l'alegria que no es caracteritza, no? Sí, sí Home, fent l'explicació Del què? De la informació aquesta tan important que tenim, home És una celebració L'Ajuntament de Cornellà, home, això s'ha de dir ja Ah, no, però què és? Això s'ha de dir ja Certo, cert Vinga, diga L'Ajuntament de Cornellà? Sí Digo tu, digue No, digue-ho tu també, va Entre tots dos, va Diga, digue-ho Vinga La Cornellà L'Ajuntament de Cornellà Sí Recomanat per un parell de persones Molt Molt Identitats Et posen la música Digue-hi Això és important Això és important Doncs em van posar com a Per uns premis que dona l'Ajuntament de Cornellà Eh? Que, bueno, que són persones molt vàlides Com a característica social, no? I llavors ho van aconseguir Què n'hem fet, Cornellenc de l'any o què? Exacte Hola És un reconeixement a la tasca feta Això Ah En l'àmbit social En l'àmbit de salut I estic de felicitació En l'àmbit comunitari Fins a l'alt, no? Bueno, però escolta Molt important Un aplaudiment per sota, eh? Que sí Que de sent-hi per sota Molt bé, home, tant que sí Tenim aquí una persona distingida, eh? Totalment, eh? Mare Home, hem d'anar el dia que li fan aquest reconeixement I hem d'anar, eh? I dia, eh? Quina és? Quina és? Quina és? A més de febrer A més de febrer Molt bé, eh? Ho direm, ho direm aquí també No facis com la Lolita Flores, eh? Que va dir Benito a mi boa Llavors no va cabre ningú dins després, eh? Vull dir que no fes això, eh? Vull dir que Bueno Però alguns coneguts sí que vindran, no? No, i tant Clar que sí, clar que sí Molt bé, eh? Bé, una sorpresa molt gran Perquè evidentment m'ho van portar completament amagat, no? És que t'ho mereixes, fill T'ho mereixes, Jaume Clar que sí Has fet molta feina per Cornellà No, no, però avui m'ho deia, jo ara hi aprofito, aprofito perquè abans em diuen felicitats i tal Sí I sí, deia ja puc plegar Diu, no, que ara has de seguir Ara estàs a l'Equador de tota la feina Clar, clar, certíssimment Clar, clar, clar Felicitats Ya ho sabeu Tenim una celebritat Ara, ara que ha llegit la pel·lícula, todos lo saben Sí, sí, sí Que en parlarem, per cert, d'aquesta pel·lícula Ah, molt bé No l'he vist? Sí, igual. No la vas veure? El Bardem i la Penélope, Ricardo Dorín... La vas veure aquesta, no? És l'Ima Cuesta, no? Sí, aquesta és de cartellera. Ja comentarem... Em sonava que la vas veure, però dona igual, és el mateix, ja en parlarem. Avui tenim una exposició justament d'aquí del celler de Can Ginestà que ens comentarà el Jaume d'Estels i ermites de Coixarola. Parlarem també de teatre, parlarem de dues obres de teatre que la Rosa ha vist, Alba i Edip, no n'hi do, vull dir que tindrem informació. Parlarem de llibres, parlarem d'escrits de presó, de... m'has dit, perdona David, de qui era? Joaquim Forn. Exacte, sí, ara estava perdut. I jo parla d'un llibre que es diu El tatuador de Daswich que ja us podem imaginar, però man els trets. I és un llibre potentíssim, però a la vegada sorprenent. I això és el interessant d'aquests llibres que tracten el tema de camps de concentració, holocaust, jueu, etcètera, etcètera. Però bueno, ja ho parlarem. I cinema, parlarem d'una de les primeres pel·lícules... La primera pel·lícula, perdó. De Carlos Bermut, el director de Gargel, i ara ha tret una última que és que no s'entere nadie. Ah, això, això. Que l'han presentat a Esgoya... Parlem una mica també d'Esgoya, eh? Sí, d'Esgoya, sí. Va fer curtmetratges i va fer... És historietista, va fer temes de còmics i llavors va fer una primera pel·lícula, 2014, sembla, que es diu Diamond Flash. Ja explicarem per què. Interessant, eh? Sí, sí. Un cinema, una manera de presentar el cinema, formalment bastant interessant. Ja en parlarem. Ara comentarem. Parlem de Poem en Rhapsody, amb el Jaume, jo també l'he vist. Podríem comentar una miqueta la situació. Parlem de Ralf Destrossa Internet. El David ens parlarà d'aquesta pel·lícula sublim. Mira quina cara pel·liscosa. No ho sé, no ho sé. O de divertit. No ho sé. Ara et substituirà el David. És una pel·lícula meravellosa, no ho sé, no tinc ni idea. I parlem de Todos lo saben, també. Todos lo saben, com és. i, bueno, si ens dona temps, que ho dubto, parlarem de la sèrie que el David porta setmanes i ha anat a parlar que és The Bodyguard. Tampoc és per dir-ho que ho ets, eh? Però ho fem si menys. Si falten minuts. Jo t'hi he vist això. Ho fem expressament. Sempre, després li diem que no, no, no, s'acaba el temps. La setmana que ve no. Per el pròxim programa. Tornarem, que la gent ho sàpiga, a partir del dia 10 de gener. No m'he equivocat, que és dijous. Sí, dijous 10. I llavors estarem aquí una altra vegada. Sí, fantàstic. Mentrestant, el Jaume ens parlarà de les estels i de les ermites de Coixarola. Què tal, això, aquesta exposició? Sí, sí, està molt bé. Alguna vegada, sí, quan ens hi porta el xer. I tant. Ah, per cert. Aquesta setmana passada vam estar a Prollans, que és un poble... Està a prop de llés. Sí, està molt a prop de llés. No hi vam anar a llés, no? No. Vam estar a punt d'aferir-nos un accident i tot. Sí, sí, a l'engegar. Un va frenar perquè un paio li va caure a sobre, saps? Al conductor. En fi, una cosa absolutament extraordinària. Hòstia, que recomponesca, no? I llavors vam picar molts contra el seiem de davant perquè a la meitat no ens havien posat el cinturó. Encara, clar. El cinturó de seguretat. I n'hi ha d'una que li va quedar una cara que tal. va venir, vam anar així a urgències, li van fer un pedàs i sí, sí, ell no volia perdre venir cap allà dalt. Doncs allà a Prollans hi ha una església que l'han arreglat tota perquè no caigui. Saps què vol dir això, no? Sí, sí, l'han restaurat. O sigui, l'han restaurat. I què? vaig pensar en tu? Clar. Que es veia com... No la controlo, eh? No controlo aquesta església com a tal com era abans, no? És una mica cartró pedra que sempre faig. Perdona, és una que han pintat per dins? No, al contrari, el que han fet és treure la pintura per dins. L'han nuat, no? Probablement. Tot el que havien fet per assegurar que estigués allà, doncs ho van començar a gretar i van descobrir que, hostia, però si aquestes pedres, això és genial. Clar, han netejat. per fixar, diríem, en ciment actual, no? Sí, sí, sí. En porlen i coses... Potser algun dia pujo... Home, si està ben feta la restauració, està bé. És que potser seria interessant. Jo vaig pensar de seguida i fins i tot ho vaig comentar perquè anava amb molta colla i la veritat és que crec que podria ser molt interessant. Hi ha un restaurat allà que, bueno... Amb l'excusa podíem anar... Acabing aplicació. Amb l'excusa podíem anar un dia, no? Doncs ens ho podem fer un dia. Allò a ple hivern, amb la neu, no? Allò... Bé, d'anar on hi havia molt. Molt poqueta cosa, no? A tots aquells cims de llers que es veuen... Des d'allà es veuen, no? Sí. I els cims... Sí, tots aquells cims... Home, mira, jo vaig anar amb el maig i el maig estava tot nevat. Tots els cims estaven nevats. Bueno, però la part baixa, ara aquí vam anar... No, perquè... No, no, la part baixa no. A veure, que això no és el cafè de casa. T'hem d'explicar a la gent coses. Vinga, va, explica-les. Sí. T'hem d'explicar que hi ha una església allà molt maca i tal, eh? L'exposició. L'exposició. L'exposició, sí. Doncs bé, hi ha un seguit de fotografies... Unes quins o vint, no? No massa, eh? Sí. I cadascuna d'elles, doncs, és de... Bueno, molt properes d'aquí... D'aquí Sant Boitola. D'aquí Sant Boitola, sí, una mica la zona de... L'església i tal, no? Sí. I fa un efecte agradable. A més, són fotografies molt ben fetes, encara que fosques. Jo crec que alguna l'havien de posar en claror. Una mica l'hagués posat en claror, sí. Perquè trobo que quedaria més bé. Total, una exposició en aquest marc d'aquí a Sant Jús, que està molt bé. Vull dir, això és... És interessant. Un dia haurem de fer venir el Joan aquí, a vegades. Sí, sí, sí. Probablement, no ho sé, encara tinc acabada de parlar, tinc una reunió amb una pintora d'aquí de Sant Jús, de Maria Àngels Abad, que probablement comissarí una exposició aquí al... Jo. Que tu comissaràs? Sí, aquí al celler, perquè m'ha demanat que li comissarí, que una mica, com té tanta obra, que li trii coses, no? Dins de diversos estirs, i ja fa coses de simbolisme, d'impressionisme i tal. És molt bona, eh? Què tens la feina? Bé, no ho sé, no ho sé. Hauríem de parlar, a veure com... Fins on arribem, o com ens entenem, no?, en aquest cas. Sí. Però probablement ho dic perquè sí que serà interessant, perquè té molt bona mà aquesta senyora, eh? Treballa molt bé. Com és els que organitzen una exposició, es diu un comissari? Sí, bueno... No ho sé, és un concepte... És curiós, sí, oi? L'estrella, el xerif, allà. Sí, sí, sí. És com el que controla, no? Comissari. Té que a veure amb el tema de control, de ets la persona que sap on va cada peça, en cada lloc, no? Sí, però podria ser l'encarregat o el comissari, no? Sí, exacte. Deu ser un concepte una miqueta pijolandries, no? D'això de... Sí, allò de comissariat, queda molt bé. Queda així com hall, no? Vull dir, queda guai. Però bueno, no ho sé. Agafo en directament la paraula de... Tota la vida, eh? Sí, sí. La evolució del llatí o del llatí, segurament, no? Sí, sí, sí. Una comesa, exacte. Un cometido, tens algo així, no? Sí, podria ser també, eh? Un purisme, no? Un purisme, no? Un purisme. De tota manera, la persona que fa de comissari, moltes vegades, realment, va a la recerca de tot i acaba posant allà el que és molt interessant. És això. És a tasca de la persona que ha de fer, el que ha dit tu, una tria de tot el que hi ha. Això també. I, clar, en connivencia amb el creador. Clar, que no sigui una cosa teva. Vull dir, això t'agrada, això no t'agrada. Clar, és d'arribar per això dir que ja ho veurem. A Cornellà tenim dos de comissaris molt ben classificats, no? I no fa gaire que va fer aquell del cineasta, el d'Aleu Icran Nunes. Ah, sí? Ui. Això està molt bé, eh? Allà a Santa Mònica, no? Sí, sí. La vaig veure jo. Ara hem d'anar a veure el Kubrick. El Kubrick, sí senyor. I hem d'anar a aquestes festes. Molt bé. Doncs, alguna cosa més Jaume? No. No? Fantàstic. Doncs, teatre, Rosa. Vinga. Vaig de parlar d'Alba i tu mateixa. Sí, pots parlar d'Alba per exemple. Sí. Alba o el Jardí de les Delícies. Onda! El Jardí de les Delícies vol dir la pintura del Bosco. Del Bosco, sí. Quan va ser que... Ah! No he pogut revisar, però hi ha un dels programes de This is Art, amb el Gené, que parla precisament d'aquest quadre del Bosco. I fa una... És molt complex. És un estudi molt xulo. I fa un estudi molt xulo, eh? Bueno, en aquest cas és perquè, al Jardí de les Delícies, perquè la protagonista és professora de l'art i llavors ha de fer una conferència. I la conferència és sobre aquest quadre. i llavors ha de fer la conferència sobre aquest quadre. I llavors sí que ho van lligant una miqueta amb la seva experiència, amb el seu moment vital, també, no? Del que està passant. A veure, se suposa que això és un futur immediat, no massa llunyà. Som només, hi ha tres personatges, eh? La protagonista, que es diu Alba, és la Montse Guallar, que ho fa. Estan genials tots tres, eh? Llavors, ella viu sola en una casa una mica llunyada, així a la natura, en plan idíl·lic, no? I el que ha fet és comprar-se un autòmat, la Jota Alba. Jota és un autòmat. Aquesta noia ve a ser com ella. A més físicament, ella té, no sé, ja se suposa que té uns, jo què sé, 60, a veure els 65, no sé, ja una persona ja entrant en una etapa ja, no? Més tranquil·la de la vida. I llavors, aquesta noia, aquesta automata ve a ser 28 anys, eh? Llavors, ella la programa, perquè això ho pots fer amb la empresa que se l'encarrega d'aquestes coses, la programa amb tot, amb la memòria i tot, perquè ella se'n recordi de coses que, de fet, és la seva vida. O sigui, ella mateixa, és com un doble. Sí. És com un doble, d'acord? I llavors viu amb ella, li ajuda, doncs jo què sé, des de li preparar l'esmorzar, li té la casa neta, li dóna conversa, vull dir tot. Home es venen. Sí, oi? Em sabia. Però i això en teatre? En teatre? Això és el teatre. I com ho fa l'autòmata? Sí, sí, sí. Home, és una actriu, no, no, no, però és que és una actriu, és una actriu, fa molt bé. El que passa és que l'acabat és amb pell, amb pell natural, vull dir, bueno, natural, se suposa que és. L'acabat, diu. L'acabat, clar, no és. Sí, vale, és que no fos allò, hola, soy, no sé què. No, jo no ho diga. Polipià. Clar, ella, el seu cervell és matemàtic, no? I aquí ho descriu una miqueta, no? El seu cervell és que està programat matemàticament i ella, de fet, no té, a veure, fins i tot les emocions estan programades. Clar. Va ser una miqueta com la pel·lícula Her, amb el, ai, com es diu el actor? Ah, sí, Her, sí, el Joaquim Fénix. El Joaquim Fénix, per exemple. També hi ha la pel·lícula d'un professor de l'escola de cinematografia de Catalunya, que és el Quique. Eva. Eva, també és això. Bueno, aquí quan t'expliquen una miqueta la ressenya, t'expliquen més... Eva està bé. Que podria ser... Sí, està aquesta pel·lícula. A mi em va recordar Eva tota l'estona. A més, no només... X-Màgina. I després està la del Garland. Va esclar la del Garland, que és la d'ex-màquina aquesta. Sí, sí, X-Màgina. O, per exemple, ella vindria a ser també el personatge de Galatea, amb mans d'alta el Pic Malió. O... O... Bueno, Herr, ja hem dit, dels Pic Jones. O l'Ava, de l'ex-màgina. O la joi de Blood Runner 2049. Ah, sí. Ui, sí. Però clar, a la vegada també podria ser, que aquí d'entrada això ja no es veu, també podria ser, per què no, el personatge de Frankenstein, amb mans del doctor Frankenstein. També, és una altra opció. O fins i tot el retrat de Dorian Gray. També. Bé, doncs és aquesta idea, és un autòmata que, bueno, tu la pots programar com tu vulguis, a nivell, ja dic, d'emocions, de fer les activitats que tu vulguis, la companyia, la conversa, el pots desconnectar, i diu, bueno, desconnecta-te, doncs desconnecta i ja està, no? D'acord? A llavors, entra en joc, ja dic, amb aquest acabat de persona, eh? Perquè, a més, és un actriu, fa molt bé, fa molt bé. Lluís Omar també ho feia amb Ebat, ell també feia d'un majordom. Sí, feia d'aquest tipus. Però allà sí que se li veu que era més màquina, no? Aquí es veu més persona encara, que és molt més humana. I el tercer personatge és el Lluís Marco, que és qui fa l'ex d'ella. Ell també és professor de llengua, em penso que és, bueno, ja està jubilat i tal, i encara, ell com si, a veure, no és que vulgui seguir una relació amb ella, però ja estan separats, ja fa temps. Però sí que veus que ell, d'alguna manera, sí que ell més, clar, quan es troba a l'autòmat, ell torna a veure, no?, a la seva dona, doncs quan tenia 28 anys, no? I ell té una miqueta d'aquí de curtcircuit, que dic jo. No, però bueno, és molt interessant també aquesta reacció, no?, per part d'ell. i, clar, no sé si ho voleu veure, hi ha una segona oportunitat seria, perquè a més surt també el servei tècnic, hi ha un tema que pregunten, que a ell també s'interessa, fa la pregunta que feia el David, hòstia, em puc jo, o també carrega una o un per mi, i llavors surt el servei tècnic, és un cameo que fa, bueno, ja sortirà. Llavors la pantalla, vull dir, l'actor noi és en escena, està gravat, i surt a la pantalla com explica les condicions tècniques, com funciona, si pots programar-ho, si no, si després, si no vols, si es pot reprogramar, en fi molt aquestes coses, no?, el servei tècnic a nivell de manteniment i tot això, no?, està molt bé. Doncs amb ella, quan té la possibilitat, amb ella, la protagonista, Alba, de tornar a tenir un autòmata, torna a tirar la mateixa autòmata, torna a ser ella mateixa, o sigui, amb la seva memòria, per viure amb si mateixa. Jo, a mi aquesta lectura m'ha agradat molt, eh? Ostres. Bé, es arriba amb una edat, es pot viure perfectament sola, o sol, no importa, però viure amb tu mateix, recuperar, estar en pau amb tu mateix, i bé, i viure amb aquesta companyia, que, bueno, per si no. Sí, sí, sí. de cobrir l'interior, eh? Sí. Bé, jo crec que això sempre ha estat de moda, no? Sí, sí, sí, sí. Bueno, doncs aquesta seria el Jota. Fantàstic. Ja he dit que amb les... un poc les relacions amb el Jardí de les Delícies del Bosco, no?, el moment de la creació, els tres panells o les tres fases, no?, de la creació, l'aigua o el cos de l'aigua, no sé què, i després tot el tema de l'infern, no? Sí, i llavors va fer pincellades, sulten els fragments d'aquesta obra, de la pintura, també es veuen, i llavors, bueno, no sé, queda xula, és una obra molt interessant, molt diferent. com molt moderna, no?, com molt futurista. Sí, ja sé. Però està bé aquesta base, eh? Està bé, clar, la fan a la sala petita del TNC. Sí. Vale, perfecte. Però bueno, de debò que val la pena, eh? Doncs seguim amb Edip, no?, ja que estem parlant de teatre, no? I llavors Edip, Edip està fent ja la gira. Edip, bueno, Edip és que és bestial, és que què es pot dir d'Edip, sisplau, i a més amb Julio Manrique, bueno, és que és per morir-se. Això és bestial. Nunca millor dit jo. Bueno, ja sabeu que és el mite d'Edip, eh? El rei de Tebas, que, bueno, ell ja està regnant. La seva esposa és Llejo Casta. Ah, perdó, la seva esposa, sí? Em sent bé ara? Sí, sí. La seva esposa és Llejo Casta, ell ja ha tingut fills, però bueno, encara està pendent d'averiguar un assassinat o una mort que va haver-hi del rei de Laios, que era l'antic rei de Tebas, a qui ell l'ha substituït. Perquè no se sap ben bé què va passar amb aquesta mort, no? I llavors arriba el cunyat, com no? Això et recorda una mica el rei Corazón de León. Sí. Sempre ha d'haver-hi un familiar que vol destronar el que hi ha per col·locar-se a ell, no? Molt insistent en què s'ha d'averiguar què va passar amb aquella mort, qui va matar l'anterior rei, no? Clar, llavors entra aquí tota la contraposició o tota la discussió de si val la pena averiguar les coses o deixar-les tal com estan. Perquè clar, una cosa és les accions que fan els homes, i una altra cosa és el que els oracles o els déus ens prediuen o ens predestinen, no? Clar. I és el jugar contínuament amb això, no? Si realment l'home, l'ésser humà, és amo de si mateix, de la seva vida i la seva evolució que pot haver-hi, o si realment hi ha uns déus o alguna força més gran que per molt que l'ésser humà intenti comportar-se d'una manera o intenti saltar-se el destí que els déus li han guardat, bueno, doncs si això fonçaria no se n'en surt, no? Per exemple. I bueno, ja sabeu que la història una miqueta, que Edip va fugir, havia fugit de la seva família perquè l'oracle havia predit que mataria el seu pare i que acabaria, doncs, jacent amb la seva mare. Clar, i això és una aberració molt grossa, no? i més amb una civilització agrega, que era el bressol d'avui dia, doncs li mira els tres llocs. Però era molt fort, era el pitjor que podia fer una persona i el pitjor que et podien castigar, no? Bueno, i el fugit d'això és quan arriba i la Tebas, és quan no sap, ell no sap que el que ha matat, res, una tonteria amb un camí, amb un creuament de camins, acaba matant amb un senyor, i després, quan arriba la reina, doncs, per altra de vir-le vir-loque, doncs mira, es casa amb la reina i ja està, no? sense anar a tenir fills i tot. Això que ells viu en feliç, a més és una època molt bona per a Tebas, però bé, el viu sempre atormentat per aquesta idea, no? I llavors hi ha aquest contrasentit o aquesta equivocació, no? D'aquell pensava que era la seva família, quan no és. Ell busca la seva identitat, ell està molt empenyat en buscar la seva identitat, qui és realment. i quan al final ja ho descobreix, ja ho sabeu que el mit d'Edipers, això d'Edipers és buida als ulls directament, i perquè el nen no vol veure la barbaritat que ell mateix ha fet, no? O sigui, no pots escapar-te, al final, el destí que es deu estar preparat per tu és que caus, has de caure allà. Clar, i d'aquí al complex d'Edip posaria... I d'aquí és, bueno, sí, després en la psicologia es treballa això, no? Aquests fills que s'enamoren de la mare d'una forma, no? Sí, exacte, que rebutxen la figura paterna, no volen que sigui el pare i només s'hi identifiquen amb la mare, amb la figura materna. Exacte, molt bé. I després ja és el periplano d'ell, amb la seva filla, filla germana, que és antígona. I a la inversa no és Electra? Electra. Sí, sí, sí. Sí, sí, la noia que està més... Del pare que no de la mare. La mirallada amb el pare, i la mare, doncs, la rebutxa. L'ha vingut al cap. Sí, sí. És la vita d'Antígona. Antígona, llavors, acompanya el seu pare per diferents regnes, perquè, clar, sempre, quan arriben a qualsevol lloc que arribin, sempre els rebutxen, a tots dos. Els rebutxen pels crims que ha comès, no? I, bueno, fins que arriben ja a les portes d'Atenes, que tampoc els deixen entrar. Jo, després, hi ha una altra obra que és de l'Ionesco, si no m'equivoco, no? Qui és? un doctor francès, que és Antígona. Mm-hm. I això és quan ella, perquè ella vol enterrar, vol donar terra al seu germà. Sí. A l'obra de... És que no sé si era Antígona. És en francès, és Antígona. Sí, Antígona serà. És un... Sí. I, doncs, això no li deixen donar terra, ella demana al rei, al rei, a Creonte, que deixi enterrar el seu germà. Sí. Però, bueno, en realitat, no, tampoc és el seu germà. És el seu germà, para. Totes aquestes històries... Totes aquestes històries... Sí, sí, mitològiques. És potentíssim, això. Mitològiques. Que dius, ostres, es tires del fill i tens allà... No pares, no pares. La tira de la gent, no? És molt complicat, és molt xupo. Sí, sí. Però, bueno, qui va guanyar amb tot això? Creonte. Creon va arribar a ser rei. Clar. Ja està, ja es va carregar... Clar, imagina Geocasta, quan va saber també tot això, que havia estat amb el seu fill, i que havia tingut fills del seu propi fill, i que aquest propi fill havia mort també el marit, i doncs... O Geocasta 3 s'acaba suïcidant també. Bé, clar, és un drama, és això. Això és la tragèdia grega, és això. Ha de ser. És això, però ho fan molt bé, molt bé, molt bé. I està ambientada a l'època i tot, no? Estem parlant, no? Sí, no, sí, no. O busquen un plus de modernitat? Busquen un plus de modernitat. Ell, sobretot, sí que el veus, que va posar amb el seu traje, així, en plan de vida, amb aquestes i tres quarts. Ell va més moderna, també sí que va calçat amb una sabateta moderna. En canvi, els altres sí que es veus que són una mica desèrtiques, no? Sobretot els pastores, la gent del poble, d'acord? Però no van vestit en plan gací clàssiques, aquelles túniques, no. No, fa molta peixota, això. Te pots imaginar la Grècia actual, por ahí en una muntanya. Fantàstic. Bueno, perfecte. Doncs a veure si enganxem por ahí aquest Edip, no? Que valdrà la pena. I passem al món dels llibres, David. Escits de presó, Joaquim Forn. Sí. Què tal? Bé, bé. Aviam. Me'l van regalar, aquest llibre. Sí. Per quan va ser? No, no fa massa. Va ser així. No era cap aniversari ni res. I... Perquè, clar, no recordava haver llegit un llibre d'algú que expliqués la seva vivència d'haver ingressat a la presó. A veure si se suposa que ja vius en un món així en què voreges la llei i que ja t'arrisques entrar a la presó, doncs per tu ja és un món que dius, ostres, doncs prou. Sí. Jugar fort. Sí, que ja saps que més o menys tard o d'hora i tens números d'anar-hi a parar, no? Però si se suposa que ets un polític, i aquí no entraré en consideracions, sinó que no has viscut d'aquest... Evidentment, per tu el fet d'anar a la presó és, més aviat, estàs a l'altra banda. Acostumes a ser qui ho gestiona, això, no? No ets pas qui tinguis números d'anar, encara que vull dir els polítics, doncs per X o per I, doncs vols anar a parar a la presó. Però molts per corrupció, concretament. Sí, sí, pel que sigui, és igual. Però per un delicte. Per un delicte, clar. Llavors, en aquest cas, doncs és un individu que bé, que li toquen a la presó, just o injustament, no entraré aquí a valorar-ho, i és, doncs, el xoc aquest de sorpresa que qualsevol de nosaltres és que és molt fàcil. O sigui, un accident de trànsit, un moment de por o qualsevol tonteria et poden portar a aquesta situació. Sí, sí, sí. Però molt fàcilment i no en som conscients, eh? I sense el ressò mediàtic d'aquesta persona. Em vas posar un exemple, eh? Bé, el llibre està escrit amb una prosa molt senzilla. Es nota que qui ha narrat... Aviam, qui ha fet l'original, la narració original, no és un paio basat a les lletres. És un polític. Pot tenir molt bona retòrica i molt bona dialèctica, no? Però, que no ho sé, que no sé si és el cas, perquè em sembla que va estar poquet de conseller d'interior. Va estar tres mesos o així. No massa. El va enganxar pels atemptats, que és el que el va fer més de renom, els atemptats del 17 d'agost i després el del 1 d'octubre, però ja està. És a dir, no feia massa temps que estava de... Sí, era molt novell. Sí, sí, era novell. Era estrenat. Sí. I, per tant, no és aquells polítics de llarga carrera que dius, ostres, és que et paio tu una oratòria aquí quan xerra, que s'imposa i això pot anar relacionat amb la forma d'escriure, que pugui tenir més traça o no. No, en aquest cas no. Nota que l'escriptura és molt planera, és com ho poguéssim escriure qualsevol de nosaltres. Molt ben narrat. Suposo que, evidentment, aquí hi ha hagut una correcció sintàctica i... Segurament. A l'editorial, normalment, s'ajuden també. Perquè es nota que és una escritura senzilla però correcta, molt correcta. massa correcta, no hi ha repeticions, ni reiteracions, ni... Les frases estan ben escrites, subjecte, verb, predicat... Doncs, està tot molt ben correcte, no? Una edició. Sí, és a dir, està molt ben medit, molt ben estructurat, tot i que no fa servir paraules estranyes ni un vocabulari molt ric, sinó és per algú... És algú que entra en una presó i ostres, ostres, ostres... I, simplement, és com un dietari, bàsicament. sobte, no?, perquè com uns individus, uns polítics, que van a parar en una presó, doncs, com es relacionen amb els altres presos, com els acullen... Normalment, bé, però, clar, aquí cal dir que el llibre està només escrit durant el període que van passar ells a Estremera. No abarca el fet d'aquells quan van anar a presons catalanes, que no sé si és el mateix o hi ha quelcom que canviï. i, potser, a nivell de funcionariat, és diferent. Perquè, pel que explica, hi ha funcionariats que es dediquen a fer la punyeta, altres no, però com a tot arreu. Hi ha gent que és molt correcta, que fa la seva feina, i hi ha gent, doncs, que li pot... el furor que pugui tenir dintre... Es posiciona. Sí, es posiciona quan, potser, el tipus de feina que fas, allà t'has de mantenir neutre, no? Sí, clar. I quan ets funcionari, en aquest cas. Sí, sí, clar. I llavors has de ser molt més neutre que en aquest element, és a dir, funcionari de presons, no?, en aquest cas, no? I que no hem d'oblidar, perdona, hem d'oblidar que els funcionaris s'han de custodiar. Exacte. I hem d'oblidar per la salut i per la seguretat dels presos. Això està clar. Són els responsables d'aquestes persones. Però no importa que sigui blanc, verd, groc, o de qualsevol color, de qualsevol tendència. Són responsables. Això és molt important. Hem de garantir la salut, la seguretat, el menjar, tot. És que és la tasca del funcionari. El responsable de l'Estat. I, per tant, aquests funcionaris. L'únic que sí, evidentment, tenen en consideració verds ells, i suposo verds ells i verds qualsevol que no sigui un delinqüent habitual. és que, si ets un pallo que acaba d'ingressar en una presó per primera vegada a la teva vida, no et posen en molts mòduls on hi hagi més conflictivitat, sinó procuren ubicar-te en llocs de respecte, en què la gent ja està més, entre cometes, civilitzada. No hi ha baralles, hi ha unes normes. Evidentment, la presó es regeix per unes normes molt estrictes. qualsevol falla en aquestes normes i ets expulsat d'aquests mòduls, i vas a parar un altre cop a un mòdul conflictiu. O sigui que has de tenir molta cura. Molta cura, segons què fas. Un adormir-te al llit, quan criden a sortir, doncs pots suposar una falta. i tu tots estan evidentment a la que entres a dintre, ja siguis polític o siguis... No sé si a l'Urdangarín també se li regeix aquesta normativa. Bueno, hi ha qui diu que no està molt clàssic realment a la presó, però no s'ha vist cap foto a la presó. Ara sí que has complicat les coses. No, no, no, no em refereixo per ser qui és, sinó pel fet que ell està sol en un pavelló. I en una presó de dones. No té cap company. No està amb la presó de dones. No, no, no, ja no és per això, és pel fet que ell està sol. Allà és ell sol, no hi ha ningú més. Perdoneu, no està amb la presó de dones? Sí, sí, sí. No hi ha cap home més abans d'ell. Això diuen que ningú l'ha vist. No conviu, per això, exacte. Però no, em refereixo al fet que ell està... No pel fet de ser qui és, perquè jo crec que si estigués en una presó, perquè em sembla que... I això és una presugativa que molta gent té i que desconeix, que tu, si ingresses voluntàriament a la presó, tens dret a escollir a la presó. Clar. Ah. Sí. Sí, sí, sí. Això és segur, eh? La cosa és que et vagin a buscar, i llavors t'ingressen a la que em veig els dius a la gana. Ja està, també. Però si tu dius, no, no, home, t'han condemnat i dius, escolti, vostè ha d'ingressar tal dia a la presó, val? I tu presentes voluntària on sigui i tries tu a la presó i pots dir, però jo vull anar, jo què sé, a la model no perquè ja està tancat. Ah, pels camins. O quatre camins. O quatre camins. Tu vas aquella, no la que tens aquesta, mira, aquest dret que t'ho tornen. Vale? Es veu que aquest paio va dir, jo vull anar aquesta. I el d'estar aquesta, evidentment, com no el poden barrejar amb dones, perquè jo ja seria un despiporre, i més sent qui és, el duque empalmado, doncs el van posar sol. Clar, ja, ja. Llavors, en aquest cas, no. Clar, i no té que conviure amb altres interns. Els polítics catalans sí que han de conviure amb altres interns, i se'ls hi aplica. Jo entenc que la reglamentació interna, doncs com qualsevol altra que està a dintre, que és normal. Doncs l'altra manera d'estar esfugint una mica d'estudic. Sí, no, no vull posicionar, sí. Això m'ho guardo per mi. Vale, va. Ja, ja està. Bé, un llibre recomanable, eh? Jo soc molt bèstia, no callo. No, no, no, molt bèstia em refereixo a una cosa molt clara. Si... Ho dic? Sí, vinga, va. Si estan les de la manada al carrer, no ho entenc, l'altre. Ja està, així de clar ho dic. Sí, sí, no, no. Més tant, no ho puc dir. Tema preventiva, no? Clar, tema preventiu. Sí, sí. Si estan aquests 5 desgraciats al carrer, esperant que els portin a presó, per què no fan el mateix? Si és molt més greu el que ha fet aquests 5 fills de sa mare que no el que han fet. És clar, perdoneu. Crec que és una cosa política i una cosa terriblement com a tal. O salsà sua, també, per exemple. Exacte. Encara estan per jutjar i porten 700 dies de la presó. Jo crec que aquí hi ha una vara que no és mesura. Jo per mi no és constitucional. Aquests porten 700 dies de la presó. Ho sento. Clar, clar, clar. I després jo tinc els meus pros i contres envers l'element de com està evolucionant el tema del procés com a tal. Som molt crítics. Però en aquest cas concret em sembla anticonstitucional el fet que estiguin a la presó aquests senyors. Ho sento. Necessiten que se li faci un judici i a partir d'aquí, bueno, ja en parlarem. Però mentrestant, un any allà tancats. Sisplau, eh? Vale, ja. Vale, ja. Bueno, és un escarment. Clar, exacte. És que és un escarment. És que és un escarment. No, no, no. Desjuntarem el que és escarment. I en canvi els altres esvestis es diguen a robar encara ulleres de sol quan ha violat una noia. El 1714 va haver-hi un general català, però que no era català, que era l'Antonio de Villarroel. Sí. Que era un general burbònic. Es va passar als austracistes. Ah, sí. I va defensar la causa catalana en el setge de Barcelona. Evidentment van perdre. I aquest home, pel fet de ser un, te cometes, renegat, doncs el van tancar a un... Com es diu això? A una presó pitjor, allò. Unes masmorres, no? A unes masmorres, això. Cap a Galícia. A unes masmorres que... A galeres o... Quan pujava a la mar... A galeres. No, no, no. A una masmorra. Quan pujava a mar, s'inundava la presó. S'inundava. I ell estava xop i... I no, no, no, van treure d'allà. I es va morir allà dintre. Sí, sí, sí. Déu millor. Bueno, és que això és pitjor que condenar a mort. Sí, sí, sí. Sí que ho has situat. Vale. Hem de tirar endavant que anem fatal de temps. Vinga. No podrem parlar gairebé, perquè fesos com anem de temps, eh? Però és que el Nacho n'ha vist res gairebé. Tu. Clar, clar, clar. És que és un dictador. Sí, sí. Jo? És que és un dictador. Mare de Déu senyor. Home, portem 37 minuts de programa, eh? I hem parlat de tres cosetes. Vull dir, ja el Nacho n'ha parat encara, pobret meu. No, que t'ho quedi importar. No, el Nacho. Abra és l'últim programa i avui... Ja, vinga, va. Va, festa. Jo també l'explicaré una convivitat i tot. Pica-pica, què? On està el pica-pica? Mare de Déu. No, això va ser el dijous. No, el que portes tu. Ah, el que porto jo. Bueno, comento molt ràpid una novel·la i parlarà el Nacho de Diamond Flash. Molt bé, molt bé. Parlem d'una... Bueno, estem parlant de situacions de presó dures. Dures. Dures. Durswitz, que ja ens ho diu tot. És un llibre que jo vaig agafar una miqueta així, com dient, bueno, tornem a trobar-nos, per desgràcia, amb la típica temàtica, la lista de Schilder, vull dir que aquests, vull dir, la sèrie Holocausto que van fer la Meryl Streep, recordeu, a Televisió Espanyola, i que marca... Sí, sí, sí, però jo me'n recordo. A mi em marca moltíssim i tal. Sí, sí, sí, holocaustos. Clar. I, bueno, i no deixa de ser una miqueta tot això, no? Aníbal. En aprendre un altre. No, no, no. Llavors, el tatuador d'Auswitz és la història... El que té és que és un llibre que té una esperança des del minut número 1. Saps que és una relació autèntica, real, no és el que sigui mentida, no? Del tatuador, encara no sé com es diu aquest bon home, vull dir, no diu mai el nom, sempre es fa anomenar com el tatuader, que és com es diu en alemany, i la Gita, que es diu així, que és una noia jueva que coneixerà el camp de concentració. Però saps que salvaran. Des del minut número 1. I què tatua? Eh? El número. Els números. Ja m'ho imaginava, però... Els números de tota la gent. Clar, llavors, ell, clar, és una persona que, clar, entra en aquest espai d'Auswitz, clar, evidentment el procés de com arriba, el típic, no? Doncs com arriben allà, com es tracta, com si fossin, doncs això... Ramat. Ramat, no? I a partir d'aquí com entra en aquests espais, com anava a dormir amb tres persones al mateix llit, etcètera, etcètera, no? I tot el que s'inicia, no? Com fan trets per gust, no? Aquests de la SS des de les seves espais de control, quan s'avorreixen, tot aquest element, no? I apareixen, evidentment... Com es deia aquell doctor? Mengele? Mengele. Mengele. No sortirà de paraula ara. Doncs, bueno, també apareix com a personatge per allà, perquè va estar al costat d'aquest tio. No al costat, sinó per allà, clar, ell ha d'intentar viure amb aquell infern, no? Literal. I té la sort de poder fer de tatuador. Llavors, és un càrrec una mica més important, llavors dorm en una habitació sol, no? Porta una maleta amb la qual quan li veuen... És un prominent. Prominents. Sí, és un prominent. I que està per sobre... Prominentes. Prominentes, que controla, no? Amb aquesta situació. Hi havia determinats càrrecs que estaven especialitzats en determinades coses i aquests tios, bueno, com a mínim es salvaven. Exacte. I quan feia les eleccions i tal, com era una cosa que interessava als alemanys perquè havia d'haver-hi, doncs bueno, era el prominent qui li deien. Però encara hi ha així, hi ha moments que està a la corda fluixa. No, no, no, perquè eren jueus. Clar. Se salvaven, bueno, o no. Qualsevol mirada per sobre... Mira, en recordes la lista de Schindler, la que era arquitecta, que com li discuteix a algú al cap... Sí, la tia aquella que se la queda. Ara li diu, ara la peles. Clar, clar. I diu, ara què hi foterem? No, no. Sí, sí, sí. Si ara ho fas com... És bestial, no? I sobretot com veus, no? I com veus les relacions... Clar. I sobretot la part femenina, perquè clar, són separats, lògicament. Però la part femenina, hi ha una de la seva... la noia que s'enamora allà, no? Doncs en un principi, doncs, està bastant resguardada, però la seva companya, que està a la part d'administració, i tal, doncs es converteix en la favorita d'un dels encarregants d'allà, no? I es passa per sobreviure dos anys aguantant un tio sabós, fastigós, sàdic, que li fa mal, que li fa molt... Clar, tot això és aquest àmbit horrorós, que s'haurà de passar gana, d'estar malament i tal, doncs clar, era sobreviure, sobreviure d'aquesta manera. Clar, què és el que tens de bo? Que saps que com a mínim els principals, no?, dels protagonistes, saps que aquests es salvaran, perquè des de mi un número 1 ho estan dient, encara que la gent del voltant va desapareixent, està claríssim, no? Càmeres d'incineració, tot aquest rotllo... Per exemple, el seu company, no?, un dia el... com es diu Mengele? Sí, es posava les fileres, no?, de les noies, no?, llavors les agafava, els girava el cap, li obria la boca, no?, a veure quines dents tenia, si estaven... Bueno, la mica la miraven i tal, sobretot a les dones, que és el que buscava, algunes eren per ús personal d'ell, molt fort, vull dir, va, aquesta, doncs, vaig a fer el que vaig a fer, a nivell sexual, i les altres, els experiments, no?, sobretot, hi havia un espai, quan entra, que es troba tot de dones absolutament fetes un desastre, amb proves de, bueno, de tot, no?, a veure si es quedaven a Mastat, bueno, coses molt horroroses, i a un dels que s'emporta, el seu company li talla els testicles, prova a veure si té gana o no té gana tallant els testicles un home, no?, a dir, experiments d'aquest tipus horrorosos, no?, absolutament, com si fossin ratolins de laboratori, no?, i, per tant, això, menys mal el que diem, saps que acaba bé, però t'explica, és un altre, bueno, és això, una altra vegada entres en aquest món que dius, si us plau, que això no tornem, no?, i que, si us plau, doncs, ja està, no?, que no tornem a aquestes coses perquè, tal com s'estan ponint-ho per Andalucía, aquells d'allà, que no arribem enlloc. No, no, no, dic allà, no, però dic Àustria, dic Bulgària, dic Bèlgica, Itàlia... No ens vau disespontar. No, la història és cíclica, per desgràcia, esperem que no ho visquem. Eh, Nacho. Hola, em toca. Cinema. Bueno, aviam, parlarem de cinema, farem una introducció petita dels Premis Goya, en les que surt una pel·lícula de la que tu parles després, suposem. Sí. Parem-ho, parem-ho. Ràpid, que ja estan les nominacions dels Premis Goya, s'han sortit totes, també ha sortit els Premis Gaudí, ja parlarem un altre dia i tal. Molt bé. una piscina ràpida de que, bueno, jo dic, no he vist campeones, la veritat, aquí hi ha gent que l'ha vista, però, home, té 11 nominacions. Hòstia. Déu-n'hi-do. I l'han presentat a l'Òscar. Hòstia. I, clar, tu acabes dient, bueno, aquí hi ha alguna cosa, vull dir, si veus com vam parlar de la forma de l'aigua, us ho recordeu, eh? Sí. Que vam dir coses semblants. Sí. Doncs, aquí igual, dius, vale, entre totes les pel·lícules que després aquí estan nominades, que sí, aquesta de Todos lo saben, o, bueno, hi ha unes quantes que... El Reino, Carmen Nirola... Que diuen que genial el Reino, eh? Vale. Que és brutal, eh? Entre totes aquestes i les que no han entrat, una del Carles Bermud, que... Abans han dit el... El títol malament és Nadie te cantarà. Nadie te cantarà. Ah! La Nadia Nimri. Exacte. Aquesta, que és una cantant que té amnèsia, té algun tipus d'accident, té amnèsia, i té un afant, diguem-ne, que l'està... Amnèsia Nimri. Sí, la Nadia és la cantant i hi ha un afant, jo aquesta no l'he vista, eh? La sinopsis i, bueno, és interessant, que l'ajuda a recuperar la memòria i a recuperar el don de la cançó, diguem-ne, no? Perquè l'altre és un afant, se la coneix perfectament i l'està ajudant. Com s'articula això? Doncs no ho sé, amb el senyor Carlos Bermud, que ara parlarem de la pel·lícula aquesta... Bueno, Opera Prima, que es talla amb un flash. Bueno, doncs aquesta pel·lícula no ha tingut res, hi ha pel·lícules de C. Arbollaín, la pel·lícula que està a les distàncies, que va ser triomfadora al Festival de Màlaga, doncs tampoc li han donat ni de surts una nominació, i dius, vale, si hi ha pel·lícules que són potents, s'entén, però on són nominacions campiones, se sembla una cosa com de dir, no, no, s'ha de nominar aquesta pel·lícula, perquè és una pel·lícula molt políticament correcta i tal. Exacte. Jo això és el que he trobat. Com va dir algú, al final la civilització, no acabaran ni amb la guerra nuclear ni amb el canvi climàtic, acabaran amb el políticament correcte, se la carregarà, no? Perquè al final estem arribant ja a uns punts que dius, ostres, tant ha de ser, que hi ha desigualtats, hi ha coses que s'han de posar en primer pla, diguem-ne, però tant, potser tant. No ens estem passant una miqueta? Va, una miqueta reflexió ràpida. Sí, sí, sí. Bueno, és un negoci, continua sent. És un negoci, potser que ningú s'arrisca... I has de ser adictat al règim que hi ha en aquell moment, i llavors et contracten. Molt ben dit, molt ben dit. Fa poc hi havia, no sé, una contraportada d'aquestes del periòdic, o no sé quin diari. No me'n recordo de l'actor, aquest senyor que ja és, no és massa gran, però ell deia... Diu, és que no em contractaven, i era ja amb l'edat que tinc i els... No. Ah, no. Diu, ja amb l'edat que tinc i els estalvis que tinc, digue, ara em puc permetre de fer les hores que jo vulgui, en petit format, en teatres petits, ja ho diré. A l'Alberto Sant Juan no, un altre. Vale. Un altre, perquè l'Alberto Sant Juan també és un altre, que està amb el tema de teatre independent, tenen allà a Lavapiés, tenen el teatre del barri i tal, que per cert està venint molt per Barcelona, eh? Bueno, sí. Sí. Nacho, parlem del Diamond Flash. Ràpid. Diamond Flash és la primera pel·lícula de Carlos Bermud, un madrilenyo que es diu Carlos del Rey i es va agafar el nom de Carlos Bermud. Tenen tres pel·lícules. Aquesta primera, 2011, que és Diamond Flash, després Màgica el Girl, de la qual es va parlar aquí, i aquesta que hem dit Nadia te cantarà. Tenen tres pel·lícules. Aquest home venia del món del curtmetratge on va fer ja... va tenir una raó important, venia del món també de... feia guionista de còmic i feria historietista i tal, i una persona bastant polifacètica. Aquí va tenir aquesta primera pel·lícula, Diamond Flash, que va ser com un bombazo, diguem-ne, més aviat pel tema formal. Home, jo tenia moltes expectatives, l'he vista, i veritat que és una pel·lícula que acopsa, però, bueno, potser és això, opera prima, i potser és més potent formalment que no altra cosa. Fa servir la tècnica de... aquesta tècnica que es veu a Pulp Fiction, per exemple, de dir, bueno, jo vaig posar escenes en les quals no està tot el quadre de la història, sinó que és un trosset d'una escena des d'un punt de vista d'un personatge, després salta un trosset d'escena des d'un punt de vista d'altres personatges, i al final és com si fos un arbre, diguem-ne, que vas fent així i vas enfilant, i hi ha una escena al final de tot que ho lliga tot cap a baix, diguem-ne, no? Això que és complicat, està ràgid, però és veritat que al final no és d'aquestes... hòstia, és que ha quedat tot... Mira, ha quedat tot perfectament definitit, encara tens dubtes, no? Quan vés al final dius, ostres, aquí hi ha un tross que o no està ben lligat, o ho ha deixat així perquè jo pensi... Això està ràgid. Les peces individuals estan bastant ben treballades, són com petites miniatures, no?, que parlen de diferents temes perquè al cap i a la fi això hi ha una pel·lícula, hi ha un tross de misteri, perquè hi ha una nena que la segresten, després hi ha un tross de diferents aspectes dels personatges en què surten temes com la pedofilia, perquè hi ha hagut aquí uns abusos a la infància, hi ha uns temes de la infidelitat, uns temes, bueno, les 4 o 5 històries per separat, fins i tot hi ha un tema d'un superhèroi, diguem-ne, no? Una persona que surt per allà, que té com poder, si hi ha una dona, diguem-ne, que s'han amurat d'aquest personatge per una raó especial... Tot això està clar... és difícil d'explicar, perquè no és una pel·lícula d'aquestes que tingui un argument, diguem-ne, no? Sí. Una burrada, Memòries d'Àfrica, no? Que tens clar, que no és l'argument, la història i tal... No, no, això no té res a veure, són flashos molt de diferents temes, pincellades d'actors que són poc coneguts, però que ho fan molt bé, el guió és molt bo, molt natural, i això ho fan bastant natural. Cada vegada ja, segons com, si el guió és dolent o els actors una mica afectats, queda una mica massa teatralitzat. aquí és tot molt natural, això és una cosa que és complicat, diguem-ne, no? Que tinguis una actuació natural. Surt una triu argentina, que no recordo, que ho fa força, força bé. A més, aquests argentins, quan parlen, no coneixent l'accent nosaltres també, em sembla una altra cosa, no? Però bueno, està força bé. I, ja et dic, miniatures d'actuacions bones, bon guió, lligades al final, per aquesta escena final que lliga tot, suspense, històries més aviat curioses, i dic, val la pena, perquè al final tu estàs veient l'escena i queda una cosa per sota. Dius, ostres, aquí, m'està dient i tal. Formatment la càmera tampoc, és que sigui allò unes, però bueno, sí, que està molt ben posada en el moment, els planos fijos, o els plans per sota i tal, i acaben donant una sensació d'aquestes, una mica saps allò, i tal, que després, jo no he vist The magical girl, però deien que va continuar amb això. És una pel·lícula que té una mica de mal rotllo. diguem-ne, doncs aquí igual, aquí és el començament. Mal rotllo i mala baba. Exacte, doncs aquí també hi ha mal rotllo, mala baba, però és difícil d'explicar un argument lineal, diguem-ne. Ho has explicat molt bé, perquè arriba un moment que dius, ostres, no m'ensenyes el que vull que m'ensenys, coi, no? Vull dir, aquesta part morbosa queda amagada, però saps que passa alguna cosa, falta informació. Però com dius tu perfectament, ho has explicat, i grans papers, insisteixo, petits però grans. Clar, que a Màgica Aquell hi havia més potència actoral, diguem-ne. Estava a Barbaraleni i tal, suposo que hi ha el tio, clar, perquè aquesta pel·lícula, aquesta pel·lícula la van fer amb 25.000 euros, la pel·lícula aquesta de Diamond Flash, vull dir, en 4 duros com qui diu, no? Perquè això per fer una pel·lícula és irrisori, en 4 subvencions, 4 duros i tal, però molt res, si deus dir, que no cal, no cal. Ja la miraré. I mira-la perquè és curiosa, és el punt de partida, aquesta, de les crítiques que l'han fet aquest home és, el debut prometedor, la resta, o sigui, la Màgica Aquell era com la consolidació, i aquesta tercera, Nadia te cantarà, jo no l'he vista, vull veure-la, aviam si la propera que parlem aquí, i han dit que, bueno, que s'ha quedat, que ja no, clar, que aquí ja havia donat un salt més, i potser no l'ha donat, és correcte, però potser no l'ha donat, això és una crítica, eh? S'ha de veure... A lo millor segueix la mateixa fórmula, i a lo millor no canvia. S'ha de veure i s'ha de... Bueno, doncs ja està. genial. Molt bé, doncs de pel·lícula de 25.000 euros, a pel·lículon, Bohem en Rhapsody, Jaume? De 26.000. De 26 milions, imagino's. Bueno, també. Jo trobo que el que he dit és tan molt interessant, perquè hi ha pel·lícules que són arriscades, i és les que valorem com a obres, no?, perquè és clar, és l'invent, és la capacitat que té el realitzador, però això amb... amb el Bohem en Rhapsody és complicat, perquè allò és un espectacle... Sí, sí. A més, hi ha un seguit de tòpics que són repetitius, i llavors dius, bueno, ja ha de sortir el tio aquell, que precisament, quan canta la cançó menys tinguda durant tota la pel·lícula, és quan el veus allà, dius, com no vaig a veure això jo. Sí, sí, sí, és boníssim aquell. Això és una repetició. Perquè no s'entén gaire, perquè, en canvi, aquest senyor ha triat, diguem, ha promocionat, ha produït, el Dark Side of the Moon, de Pink Floyd, llavors no cal entendre com és que no... Clar, fa un disc absolutament complicadíssim d'entendre, i en canvi no entén que Bohem en Rhapsody porta trossos d'òpera, o intencions oberístiques. Sí, sí. Bohem i han de... Clar. Per què no vas veure això? No vas veure això? Clar, i a més en una època tan boja com eren els setantes, que hi havia tantes combinacions, tant de psicodèlia. Clar, i aquí ja està. I ho va tenir a la mà per fer la... Com? Que era el productor de la... Ah, el productor. Llavors van marxar a un altre lloc i va ser una bomba. Diu que era molt... Fixa't-hi, que era molt llarga. Clar. Per les ratlles fórmules. Llavors dius, hòstia, que és de Pink Floyd que durant deu minuts cada cançó. Sí, una mica d'allò, no? Sí. Però la veritat és que, tal com vas veient la pel·lícula, està feta amb una perfecció. Ella està molt creïble. És allò de disposar de tot el que vulguis i tira milles, no? Vull dir, és igual. Si en val 20, 20. I si en val 40, també valdrà. Ella està molt creïble. Ell està molt bé. Te'l creus. Actua molt, molt bé. I els que porten el grup també. També, també. S'assemblen molt, eh? A Brian B sembla un pebrot, eh? Sí, sí, sí. És que dius que són molt iguals. I aquesta sensació, per sobretot és ell. Ell és el que porta la veu cantant. Em refereixo amb el que seria el més semblant possible, els moviments, tot això, no? Que si ets seguidor del grup Queen, doncs, bueno, te n'adones. Dius, ostres, és que, coi, hi ha vegades que el veus una mica a una distància i dius, és que és ell. És que es mou igual. És que fa el mateix gest. És que, jo què sé. Clar, la música, evidentment, està tota remasteritzada. no són ells cantant, ni molt menys. Això és Freddie Mercury, amb totes... Clar, els productors executius són Brian May i Roger Taylor. Per tant, han deixat anar tot el que serien les pistes de so perquè puguin fer el que vulguin. Per tant, en cap moment, bueno, jo tinc uïdeta amb això, no canta ningú que no sigui Freddie Mercury, probablement amb diverses coses d'equivocacions, de, saps, netejant els refons, eh? Estic convençut, vaja. Dic jo, eh? Jo m'equivoco, hauré de mirar-ho bé. En totes les pistes que van gravar per Bohemian Raps, oi, que diu que van gravar... Milers, clar. Doncs tot això que dius, clar, quan veus que falla, és una rada de pista, una rada de pista, i tot això està gravat amb revox. Bueno, clar, ara, totalment en aquella època, però ara... Potser està digitalitzat. El que em va interessar molt va ser de la manera que tracten el Freddie, eh? El Mercury. Perquè és una persona que, sobretot amb la noia aquella que siga bé i tal, que ella li confessa tot el que sent i com ho viu. Que molt poca gent ho sabia, això. Exacte. La vulnerabilitat d'aquest home queda molt ben reflectida. Clar. Precisament perquè és el que li pregunta, diu, no, jo quan estic a l'escenari, allà no t'amoïnis, allà sóc jo. Clar. Però total i absolut, no? Sí, sí. En canvi, diu... Però fora és una persona dèbil, és una persona... És tot una altra qüestió, no? I aquesta característica la vaig trobar, em va agafar. Vull dir, vaig anar seguint a part de les cançons. Hòstia, tu. No, no, és bestial. Uf. Jo vaig anar al concert de Queen Comba a venir a Barcelona. Això s'ho va explicar l'altre dia i jo... Jo també. jo així vaig fer pa-pa els dos de... Carreu. Que jo no, que jo no. Que jo no, eh? Va ser bestial allò, mare meva. Jo em tornava tot jove. Pura enveja. Tia, enveja però absoluta d'aquella de... Vull dir, eh? Pecado capital puro. Sí, sí, sí. Va ser molt gran allò. Allò va ser molt gran. En sèrio, en sèrio, no? És que ho recordes? No val la pena anar-hi. Exacte. Jo tinc l'imatge de dir allò i Bruce Springsteen és el més bestial i és amb la vida. Vull dir, per dir alguna cosa. Al seu roling se li poden equiparar. No és mai roling. És que no és rolinguero. És que no és rolinguero. És que no és rolinguero, no. M'agraden coses. A mi m'agrada el rolinguero. Una amiga companya que tenen un grup. Són fans de Bruce Springsteen. Ah. I tenen un grupet. A més, s'han conegut amb els concerts, no? Igual hi ha gent de Josepote San Sebastià, que ha d'estar molt aquí de Barcelona. I llavors queden, quan ve aquí a Europa, queden i van junts a veure els concerts. Hòstia. Bueno, és una manera estalvies i després ja està. Sí, sí, sí. Sencillament, clar. David, tens tres minuts per parlar de Ralf Destroza Internet. És suficient o allarguem mitja hora més? Per destrofar a Ralf? No, està bé. Mira, la pel·lícula ens parla d'aquest ja molt antiquat de les màquines recreatives. Sí, sí. En què els jocs ja comencen a... Bé, el temps els comença a passar factura perquè comencen a patir trencaments, que si es trenca una peça, una altra. I clar, són màquines que mentre van tenint públic, molt bé, però quan no tenen públic, doncs, ostres. Està mortes. I ja ens està fotut el tema, no? Ja veus que qui gestiona aquestes màquines és un senyor gran, ja li queda poc marge de vida a aquestes màquines. Però és que clar, no se sap que dintre d'aquestes màquines viuen personatxets. Personatxets fets de uns i zeros, com ells mateixos viuen. Què és de dibuixos animals de la pel·lícula? Sí. La segona part de... Romper Ralf, no? Romper Ralf. Ah, vale, vale. I bé, els dos protagonistes, que és la Vanellope, que és la protagonista d'un videojoc d'aquests de màquina de bar d'abans, que és de curses de cotxes, i el Romper Ralf, que és com un personatge així fortote, un tipus així molt gegant, que trenca tot xus, no? I bé, i se n'enteren que el joc de la noia, doncs, s'ha trencat el volant. I sentint una conversa, perquè ells senten la gent com parla fora de les màquines recreatives. Diu, ah, això es pot trobar... Perquè l'home diu, ui, a veure, mira, què val això? 200 euros o 200 dòlars. Diu, no, oi, si la màquina no recauda això en tot un any, diu, no, no em surt de compte. Mira, saps què? La desendollaré. I just abans de desendollar-la, tots els personatges surten corrents de la màquina pel cable de l'endoll per anar a un altre lloc, i així quedar resguardats, per si la paga, es moren tots. I, doncs, munten el wifi, es veu que l'home ha muntat wifi a la sala recreativa, i bé, i han d'anar a buscar el volant aquest, que ho fan. I la història és aquesta. Però és que la història ja en tronca en tot el que avui dia és el món d'internet, en tot el que implica. Jocs, jocs d'internet, clar, la nena que està, clar, la nena té un problema, és que està avorrida d'aquell joc. Tu et dius, que és que ja fins als collons, la carrera sempre és igual, sempre és igual, les mateixes voltes. I, doncs, arriba un moment que, clar, ella descobreix la riquesa, la pluralitat d'internet, els jocs de curses que hi ha, clar, gaudeix, perquè tot són circuits nous, es reprogramen, amb les màquines recreatives sempre era el mateix. No hi havia ningú que anés actualitzant el software i anés creant nous circuits i noves coses. noves coses. No, no, no, jo era el mateix. Clar, jo se li obre un món brutal. Està molt bé la pel·lícula en el sentit de com interpreta simbòlicament quan fem un clic i intentem navegar. Aquest clic, potser, és un personatxet que apareix per allà i que va preguntar a una biblioteca, que és el cercador, com el que tu vols buscar per internet. És curiós perquè representa les diferents empreses d'internet, doncs, amb edificis. I adivineu quin és l'edifici més bèstia? Quin? Art de la telefònica. El de Google. Ah! Sant Google. Ja està. No podem fer... Molt bé, no? No podem fer publicitat. No, no, no, sí, sí. No, no, ja. Això és un fet, no m'allà ho dic, que tinc broma. Google ja és com, no sé, com un elemento químico ja. Bueno, doncs, acomiadem, no sé, en 30 segons, no? Bon Nadal. Sí, vinga, bon Nadal. Bon Nadal. Bon Nadal. Bon Nadal. Tornarem. Volveremos. Molt bé. Exacte, sí, tornarem. I ara ens cantareu una Nadal, oi que sí? Molt bé, perfecte. No? No? Jo no. Però a quatre veus. Tipo veiem en rapsoli, vale? A quatre nivells. Vinga, vinga. A capela? Adeu. Adeu, mama. Adeu. Adeu. No? Tornarem, que었어? Tornarem, quehorse geon! Tornarem.