Babilònia del 20/12/2018 — Fi de temporada 2018: Exposició “Estels i ermites de Collserola”, teatre (Alba i Èdip), llibres (Escrits de presó i El tatuador d’Auschwitz) i cinema (Goya, Diamond Flash, Bohemian Rhapsody i Ralph destrossa Internet)

Resum general

Últim programa de 2018 amb to festiu i converses àgils. Després de les presentacions i una notícia destacada —el reconeixement municipal a Jaume Vidal—, el grup entra en matèria cultural: una exposició fotogràfica local, dues propostes de teatre contrastades, dos llibres de fort impacte (testimoni penitenciari i Holocaust) i un tram de cinema que combina premis, autor d’obra de culte i un biopic musical d’alta volada, per rematar amb animació familiar sobre l’ecosistema d’Internet.

"És una celebració... L’Ajuntament de Cornellà... És un reconeixement a la tasca feta en l’àmbit social, salut i comunitari" (sobre el premi a Jaume Vidal)

Exposició

Estels i ermites de Collserola (Celler de Can Ginestà, Sant Just)

• Mostra de fotografies (15-20 peces) de l’entorn de Sant Just i Collserola, amb valor paisatgístic i patrimonial.

• Comentari curatorial: imatges molt bones, algunes potser massa fosques; el marc del celler hi suma molt.

• Conversa al voltant del rol del comissariat (tria d’obra, diàleg amb l’artista, relat expositiu) i avanç d’un possible comissariat de Maria Àngels Abad.

• Excursus sobre restauració patrimonial: església a Prullans (neteja de capes, pedra vista), com a cas d’interès.

Teatre

Alba o el Jardí de les Delícies (TNC, Sala Petita)

• Premissa: una professora d’art (Montse Guallar) conviu amb una autòmata programada amb la seva memòria (doble de 28 anys). El Bosch i el seu tríptic (creació–cos/ aigua–infern) vertebren la xerrada i el subtext vital.

• Ecos i referents: Her (Joaquin Phoenix), Eva, Ex Machina, Galatea, Blade Runner 2049. Identitat, memòria i soledat amb una capa tecnològica.

• Posada en escena contemporània, ús puntual de pantalla (servei tècnic), lectura emotiva: viure amb un mateix com a reconciliació.

Èdip (gira; amb Julio Manrique)

• Clàssic potent amb enfoc destí vs. lliure albir: oracle, parricidi, incest, recerca d’identitat i caiguda tràgica (autocegament).

• Personatges clau: Èdip, Iocasta, Creont, Antígona (i referència creuada a Electra).

• Estètica: vestuari contemporani i atmosfera atemporal; interpretacions molt sòlides (Manrique destacat).

Llibres

Escrits de presó (Joaquim Forn)

• Dietari d’Estremera amb prosa planera i molt estructurada. Mirada quotidiana a la vida interna, el funcionariat i els mòduls de respecte.

• Reflexions: la fragilitat de qualsevol davant l’atzar que pot portar a presó; necessitat de neutralitat institucional.

• Debat derivat: presó preventiva, “doble raser” (casos mediàtics, Urdangarin), i memòria històrica (Antonio de Villarroel). To crític amb l’ús d’“escarment”.

El tatuador d’Auschwitz

• Testimoni novel·lat d’un tatuador i la Gita. Tòpics de l’horror nazi (SS, Mengele, experiments) amb el contrapunt d’esperança i supervivència (prominents).

• Temes: deshumanització, poder arbitrari, resistència íntima i amor com a motor de vida. Recordatori del caràcter cíclic de la història.

Cinema

Premis i context

• Repassada a Goya i Gaudí: pes de Campeones (11 nominacions), valoració crítica del criteri “políticament correcte”, i mencions a El Reino, Carlos Vermut (Nadie/Quién te cantará), Las distancias.

Diamond Flash (Carlos Vermut)

• Òpera prima de culte, baix pressupost (~25.000€), estructura fragmentada (estil Pulp Fiction): peces que es trenen al final amb serrells deliberadament oberts.

• Temes durs (abusos infantils, infidelitats, antiheroi amb “poder”), actuació naturalista, guió punxant, “mal rotllo” i personalitat formal. Preludi de Magical Girl.

Bohemian Rhapsody

• Biopic-espectacle amb execució impecable i recreació física i gestual molt convincent (Rami Malek).

• So: ús de pistes de Freddie Mercury (remasterització), fidelitat musical, producció executiva de Brian May i Roger Taylor.

• Eix emocional: la vulnerabilitat de Freddie fora l’escenari i la plenitud a l’escenari. Nostàlgia de concerts memorables.

Ralph destrossa Internet

• Del món d’arcade a l’ecosistema d’Internet via Wi‑Fi: recerca d’un volant i descobriment d’un univers obert (Vanellope s’avorreix del loop on-rails del seu joc i troba varietat online).

• Metàfores lúdiques: el clic com a missatger, cercador com a biblioteca, Google com a “edifici” colossal. Sàtira amable de plataformes i hàbits digitals.

Tancament

• Brindis final i Bon Nadal. Anunci de retorn al gener.

Punts clau

• Reconeixement públic a la tasca cultural i comunitària (Jaume Vidal).
• Cultura local amb mirada crítica (exposició i comissariat).
• Clàssics i futurismes al teatre: identitat, memòria, destí.
• Testimonis que interpel·len (presó contemporània i Holocaust).
• Autor espanyol de culte (Vermut) i biopic musical de gran producció.
• Educació digital i metàfores d’Internet per a tots els públics.