Babilònia
Magazine d’actualitat cultural: cinema, literatura, art, teatre, música i debats.
Subscriu-te al podcast
Fi de temporada a Babilònia: L’herència, Los asquerosos, Txernòbil, Elisa y Marcela, Toc Toc, Aladdin, The Wanderers i Apollo 11
Panorama general de l’episodi
Últim programa de la temporada de Babilònia amb tot l’equip reunit. Un menú molt variat amb dues lectures, una minisèrie impactant, cinema per a tots els gustos i un documental d’arxiu modèlic. També hi ha espai per a homenatges i per a una breu reflexió sobre autoria radical.
"Portem més anys que un calendari… l’audiència ha decidit que ens quedem a la graella."
Llibres
L’herència (Las tormentas de agosto), de Josep de Botella
- Premissa: un empleat de banca rep una herència misteriosa del tiet viatger i inicia una mena de gimcana pel món per descobrir-la.
- To i temes: aventura lleugera i estiuenca que defensa la vida menys predeterminada, l’esperit lliure i les relacions humanes per sobre de la dependència tecnològica.
- Escenaris: Marroc, Taormina (Sicília), Kènia (Gàlia), Barcelona i Menorca.
- Tocs actuals: assistent digital anomenada Sondra que organitza la vida del protagonista, subratllant la seva dependència inicial.
- Veredicte: lectura d’estiu molt amena i recomanable.
Los asquerosos, de Santiago Lorenzo
- Arrencada: un jove, per una circumstància que l’obliga a fugir, s’amaga a Zarudiel, poble gairebé abandonat. Hi viu en solitud volguda amb l’ajut logístic de l’oncle i comandes del Lidl.
- Gir: arriben uns veïns sorollosos i invasius, els “Mochuflas”, i comença una venjança tan imaginativa com ferotge.
- Estil: prosa concisa, precisa i molt visual; un llenguatge ric i personal que molts qualifiquen d’“espectacular”.
- Temes: autodescoberta, misantropia lúcida, crítica al “cunyadisme/dominguero” i a la baja estofa del xonisme.
- Recepció: gran sorpresa de Sant Jordi (entre els més venuts en castellà).
"És espectacular la manera… la literatura que fa aquest individu."
Sèrie
Txernòbil (HBO Miniseries)
- Format: 5 episodis d’1 hora; fenomen d’audiència post-Joc de Trons.
- Base: inspirada en informes oficials i extraoficials sobre l’accident; aposta per explicar què va passar i per què, sense maquillatge.
- Impacte: atmosfera claustrofòbica i terrorífica (radiació, liquidadors, risc d’“explosió atòmica”).
- Personatges: científic protagonista amb nom real; una científica “composita” (Emily Watson) que simbolitza la comunitat investigadora; comissari polític amb matisos.
- Producció: rodatge en una central bessona (Ignalina) per reforçar el realisme.
- Moments: robots que es fonen per la radiació; relleus d’operaris amb exposicions d’1–2 minuts; hospitals i ciutat evacuada.
- Veredicte: molt recomanable, rigorosa i potent visualment.
Cinema
Aladdin (2019, Guy Ritchie) – amb Will Smith
- Producció d’alt pressupost, brillantor “Bollywood”, ritme festiu i familiar.
- Eficàcia comercial i enganxada del públic jove; espectacle correcte en pantalla gran.
Obituaris i homenatges
- Franco Zeffirelli (96): record a Hamlet (1990, Mel Gibson) i a l’icònica banda sonora d’Endless Love.
- Chicho Ibáñez Serrador: pilar de la TV (Un, dos, tres…) i del gènere de por.
- Laura Almerich: guitarrista de Lluís Llach (so de “Laura” de fons).
Albert Serra, “radical i lliure”
- Reflexió sobre el seu cinema contemplatiu, de càmera fixa i tempo alentit (p. ex. La mort de Lluís XIV):
"El tempo es pot frenar… i ell ho fa molt bé."
Elisa y Marcela (Isabel Coixet)
- Història real del primer matrimoni entre dones a l’Estat espanyol (Galícia, 1901).
- Protagonistes: Natalia de Molina i Greta Fernández; posada en escena en blanc i negre amb recursos del cinema mut (iris, ratllades, “pel·lícula malmesa”).
- Temes: identitat, passar per home per burlar la llei, amor clandestí i persecució social.
- Escenes d’intimitat: naturalesa i credibilitat destacades.
- Veredicte: encantadora i molt recomanable.
Toc Toc (comèdia coral)
- Punt de partida: diversos pacients amb TOC i trastorns afins esperen una eminència mèdica a la mateixa hora i han de conviure a la sala d’espera.
- Trastorns retratats:
- TOC de verificació (compulsions de comprovació) - Misofòbia/gèrmens (rentar-se les mans constantment) - Aritmomania (comptar-ho tot) - Evitar línies en trepitjar rajoles - Ecolàlia (repetició exacta de frases) - Síndrome de Tourette (tics i paraulotes compulsives)
- Repartiment: Rossy de Palma, Paco León, Alexandra Jiménez, Óscar Martínez, entre d’altres.
- Origen: adaptació de l’obra de teatre de Laurent Baffie.
- Debat: humor amb respecte i voluntat de normalitzar vs. el risc de simplificació.
- Veredicte: comèdia àgil i entretinguda.
The Wanderers (1979, Philip Kaufman)
- Context: Nova York, 1963. Bandes juvenils italoamericanes; coming of age i pèrdua de la innocència.
- Protagonista: Ken Wahl (recorda el tipus de galà de Tom Cruise primerenc).
- Trama: enfrontaments entre bandes; nòvia embarassada i sogre mafiós; fascinació per una noia (Karen Allen) que encarna l’onada cultural que ve (Dylan, contracultura, alliberament).
- Estètica i música: doo-wop/rock & roll (“The Wanderer”) com a banda sonora identitària; gran batalla final entre bandes.
- Veredicte: recomanable com a retrat d’època i transició generacional.
Documental
Apollo 11 (2019)
- Concepte: 100% material d’arxiu (NASA, mitjans, sales de control), sense narrador; muntatge que reconstrueix els 8 dies de missió.
- Moments clau: llançament, alunatge, “blackout” de reentrada (4 minuts d’incertesa), desfilades de retorn.
- Valor: emoció i immersió històrica en l’efemèride dels 50 anys.
- Veredicte: molt recomanable per reviure l’èpica real amb rigor audiovisual.
Tancament
- Acomiadament amb “Laura” (Lluís Llach) i agraïment a l’audiència.
- Tornada al setembre, després de la Diada.
Questa è fiore del partigiano Adios Dosser 98.hu Benvinguts a Babilònia, últim programa de la temporada i com no piques d'una altra manera, estem tots plegats perquè ja toca acomiadar-nos justament. Hola, tots junts. Rosa, com estem? Hola, molt bé. Jaume? Estem junts perquè no s'acabi això. No s'acabi, no s'acabarà. El primer i l'últim, exacte, ja està perquè fes jo o no. Nacho, què tal? Tot bé? David? Hola, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Això és molt modern. Bona tarda. Bé, doncs, acabem la temporada però que tornem al setembre, després de la diada, sí, no, no ens han fet fora. Home, hem negociat el contracte però amb molta, amb molta, amb molts més milions. La renovació. D'euros. Tiran milions d'abraçades. Sí, exacte, no? I han dit que sí que sí que hi ha cap problema. Són molt estimats aquí a Ràdio Despert. Sí, i tant. L'Audiència, l'Audiència, bueno, o sea, suplevado. Portem més anys que un calendari. L'Audiència ha decidit. Ha decidit que ens manquem. Que ens quedem aquí dins. Que ens manquem a la perrilla, a la graella, perdó. Molt bé, doncs, avui tenim llibres, una sèrie i molt de cinema. De llibres tenim, bueno, dos. Un que és l'herència i l'altre que són els asquerosos. Sí. Que el David ens ho explicarà també. Jo ja t'he llegit, però el David que ens ho expliqui. De fet, jo faré algun apunt i ja està. Sèries, Txernòbil. Per tant, anem una miqueta l'últim dia. Molt, molt, molt. Sí, sí, sí. El Jam has anat a veure Aladín. No hi ha res millor a la vida que a veure Aladín de Will Smith. Res millor que quan passa molt bé. Exacte, no? Exacte, no? Sí, i pel·lícules, bueno, de tot tipus. Avui realment és que serà molt variat. Des de l'última d'Isabel Coixet, Elisa i Marcela, que jo l'he pogut veure. Molt bé. Molt bé, molt interessant. La Rosa ha vist una cosa molt divertida que es diu Toc Toc, que ja ens ho comentarà també. El David també ens comentarà alguna pel·lícula que ha vist. També intentarem intentar veure, parlar del blues de Bill Street i Border. Intentaré fer un matxambrat dels meus. Mira, te'n dic una que ja vaig veure. Digues, quina parla? The Wanderers. Ah, The Wanderers. Ah, molt bé, molt bé. Del Philip Kaufman. Sí, sí, sí, sí. Però parles The Wanderers? A veure, no la liemos. The Wanderers. Ah, The Wanderers. Passa que deies el grup Wanderers. No, no, The Wanderers. No aquella que va fer el... El Tom Hanks. El Tom Hanks. No, no, The Wanderers, que és el director, és el Philip Kaufman. Vale, però ara ens ho explicaràs. I és un nen... No, no, no, no, és de bandes. Molt bé. Doncs tenim fins i tot un documental per aquí al mig, eh? Que el Nacho ha vist Apolo 11. Sí, sí, que em va recomanar aquí el David. Sí, sí, jo no l'he pogut veure. Jo com quasi vaig néixer quan l'home arribava a la lluna, doncs, bueno, fa gràcies per fer-se de gràcies. Molt bé. Fa uns anys ara, no sé quants, fa uns anys d'aniversari, no? D'arribada de l'home a la lluna, doncs ho parlarem. Quasi 50, no? I 50 farà 50 anys. O sigui, el dia... Exacte, el dia 19 de juliol farà 50. 50 anys. Molt bé. I el tema ens parlarà de la illa dels caps tallats, eh? També, eh? De la Gina Davis, en company, eh? Estava... I el René Harley, no? Estaves a veure la dint. Sí. Va continuant. Sí, sí, no, vull dir... Ensenyarem ja fins a l'última. El món de l'acció, no? Vull dir, seguim endavant. Bueno, doncs, el que diem, tenim moltes coses que parlar, per tant, repartim el temps com millor podem i comencem per l'herència, Rosa. Ah, començo, vinga. Sí, sí, comença. L'herència té un segon títol, eh? Que és Las tormentas de agosto. Oh, que és romàntic. És... Bueno, sí, no, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. És senzillament situar-lo. Sí que t'he sentit, eh, el títol, perquè ha situar-lo a l'estiu. D'acord? Sí. A veure, sí que ho diré, que l'autor és el Josep de Botella, que és una persona que és dedicar al món dels viatges, d'acord? I té una agència de viatges, una minorista, i, bueno, ha passat tota la vida organitzant viatges per a altres persones, i venen viatges, i ell també ha viatjat tot el que ha pogut, d'acord? I ara, doncs, li feia il·lusió fer aquest llibre, perquè ja, saps que quan vas de viatge jo que agafes notes, ai, doncs mira, quan pugui ja ho editaré i tal. Doncs mira, doncs per un motiu X ho ha pogut editar ara, i, bueno, doncs he tingut l'ocasió de poder elegir-lo, no?, i dius, vale, doncs una persona que s'ha dedicat o que es dedica a vendre viatges i a fer feliç a la gent, no?, perquè aquesta sí que és una professió maca, que fas feliç a la gent. Home, clar, clar, està venint una il·lusió, i fets, i que ho consumes i que ho pots fer de debò, no?, vale, doncs és una miqueta, a veure, és divertit, és divertit, perquè, clar, és una miqueta, no el viatge ideal, però sí que allà hi ha diferents vivències, i com organitzes aquesta novel·la, no?, el protagonista és un senyor que treballa en un banc, com no?, que, bueno, fins ara no ha tingut cap problema, no s'ha plantejat mai el sentit de la seva vida, ni si estava bé, ni si podia fer altres coses, i, en canvi, bueno, però era empleat de banca, eh?, que no és igual, eh?, és igual, és el mateix. Bueno, avui no estan massa tranquils, eh?, amb totes aquestes reorganitzacions i funcions d'entitats financeres, té la, no?, que estan desapareixent. Em refereixo que és normal que una persona que adquireix un lloc en un banc, doncs, es queda estabilitzat allà fins que se li acaba, clar, fins que... Bueno, sí, bueno, fins ara era així, eh?, fins ara era així. Bueno, doncs, bueno, l'herència és perquè se li ha mort un tiet, i llavors, en pla clau de misteri, ha de seguir unes pistes, perquè des d'un primer moment no li diuen quina és l'herència d'aquest tiet, no és un tio d'Amèrica, no, no, aquest és el més proper, aquest havia ser dedicat a viatjar i a fer coses pel món que ell tampoc no sabia ben bé que eren, i ara sí, ara sí, amb aquest viatge que li fan fer seguint la pista d'una sèrie de pistes, no?, com si fos una gincana, ha d'anar pel món per seguint unes pistes fins que al final ja li diuen quina és l'herència, no? Una miqueta el missatge és que ell per si mateix pugui viure i pugui tastar allò que el seu tio li volia dir, no?, ser un esperit més lliure, dedicar-te també a ajudar els altres, a fer altres coses en el món, no, no tenir una vida tan organitzada i tan predeterminada, no?, sinó intenta fer altres coses. Llavors aquestes peripècies per diferents països, no?, com el Marroc, el Taormina, com es diu, a Itàlia. Que maco, Taormina. Sí, bueno, jo no he estat, però sí que és bo que ho. Oh, però sí, Sicília. Sicília, exacte, sí. A l'estat d'estat d'estat d'estat. Exacte, tu sí, de veritat, tu sí que has estat. A Kènia, per exemple, també ha d'anar aquí a Gali, després torna a Barcelona, després al final ja se'n va a Menorca, bueno, i coneix personatges molt diferents, molt divertits, per allà surt l'Àngel Colom, us en recordeu? Sí. Però surt per allà al Marroc, també surt per allà un, no és un marcià, és un capaxià, que es diu Prot, us en recordeu, sinó, sinó, sinó, sinó, sinó, sinó. Sí. Doncs jo crec que la idea va per aquí, també. Mare de Déu, senyor. Sí. No, no, però és divertit, perquè, clar, això t'ajuda a quadrar molt totes les aventures, no? I, bueno, i també una cosa molt curiosa és que aquest senyor està molt acostumat amb el seu ordinador i té un assistent, assistent personal, que es diu Sondra, que és del mateix ordinador, d'acord? Com ara, tant de moda que estan als altaveus aquests de Beu, no? Sí, sí. Sí, sí. Alexia, aquestes coses. Alexia, tal, sí. Doncs ell té quasi una relació no... Física, però era bé. Física, però té com una dependència molt d'aquesta senyora, d'aquest ordinador, no? Que es dedica molt a la vida molt organitzada perquè aquest ordinador li fa tot a la... i organitza tot, el taxi, el vol, el que ha de mirar, qualsevol cosa, ho té tot allà fet i mastegat. Llavors, això no és plan, no? No necessita el robot, ahir, aquest. Sí, d'entrada sí, però després ja veu que no. Clar, és que totes aquestes viatges, tota aquesta peripècia es fa veure que, bueno, que al final també necessita una relació o relacions més humanes, no? Ha de buscar també una germana que té, que ell no ho sabia, una germanastra, perquè era el seu pare, la seva mare que ha tingut també, bueno. Està bé, vull dir que... Sí, sí, sí, sí que té allò... Poseta, però està molt bé, està divertida, està molt divertida, mira. Fantàstic. Em fa gràcia, no? Que algú sigui capaç de dir, bueno, pues mira, això, aquestes notes que jo he pres, ara fa la novel·la i que la lleixin els altres també, a veure, que n'opinin, que n'opinin. És molt bona idea, eh? Que n'opinin. Està molt bé. Bueno, però recomanable llavors, no? Sí, la veritat és que sí, és molt amena, és molt divertida. L'actura d'estiu ja, no? És una l'actura d'estiu total, sí. Clar, amb la calor... Clar que sí. Ara el que volem és coses... Ah, doncs que m'han de tenir res, David, Los Asquerosos, Santiago Lorenzo. Sí. Parla. Uf, déu-n'hi-do aquest llibre. Déu-n'hi-do, oi que sí? Déu-n'hi-do. Molt divertit. Jo m'ho he passat molt bé. Però teta. Jo no ho sé. Teta. Com es diuen los... Los Mochufla. Los Mochufla. Mochufla? Los Mochuflas. Que són els asquerosos. Sí, bueno, n'hi ha n'hi ha d'altres. Bueno, és una part dels asquerosos, no? Sí, sí, hi ha n'hi ha d'altres. Ostres, doncs aquest llibre ens parla de la solitud humana, però en el sentit que una solitud volguda, autodescoberta, un paio que no està situat enlloc del món fins que per una circumstància molt concreta es veu obligat a estar sol, ostres, i descobreix que allò és la seva veritable vocació, el fet d'estar sol, sense que ningú li tots els collons parlant a Eslata. Un poble que es diu Zaraudiel. Zaraudiel. Zaraudiel. Zaraudiel. Sí, sí. No sé si el nom és inventat o què. No ho sé. No ho sé. Això no ho sé. Per allà, la Castella Profunda. Sí. Ell ha de fugir, però no ho explico tampoc, però en unes cases concretes ella ha de fugir i gairebé en l'oposat, no? Es conxorxa una mica amb el seu oncle, que li donarà una mica de suport, una mica en forma remota, però ell ha de fugir. Com logístic. Sí, logístic, un suport logístic. I ell va amb el cotxe fins que aquí, vinga, per aquí mateix, i veu una casa així metge ruïda i allà s'instal·la, enmig de la natura també, un poblet d'aquests tots abandonats. Sí, abandonats. Ja ja està, si està un any. Llavors surten els esquerosos. I doncs vivint allà, vivint i... No es dutxa. No es dutxa, perquè arriba a la conclusió que ve, que no, que es troba millor sense dutxar-se. I que no fa olor. I no fa olor. A dutxar-se no fa olor. I passes una fase, potser sí que vas més proper, i després ja tornes a estar més net. Si es neteja sol. Sí, una cosa així. Carai. Sí, sí, sí, ell de tant en tant rep una comanda del Lidl, que li envia el seu oncle d'un poble proper. Ah, el Lidl. Del Lidl li envia una comanda, però hi ha darrerament amb el més bàsic, amb el més necessari, que ell no pugui ja disposar. Però té lògica que sigui del Lidl. Sí, sí. Perquè a banda de menjar tenen productes, potser pots comprar, no sé, altres serveis. Roba i coses així. En plan, clar, simple un magasen variat, no? Sí, sí, sí. Clar, té coses, Lidl té coses ofertes. I comença ell també a autovestir-se de productes, doncs, té un petit hortet, té cols, però sempre amb la intenció que no el descobreixin. O sigui, ell des de fora, la casa des de fora és com si estigués d'allò, seguís... Camuflada, ja. Deshabitada. Sí, sí, ell no vol saber que hi ha, eh, que ja està allà, per si de cas... Són els avions, però no en fan gaire. Ni cas, d'acord? Fins que un dia, ostres, veu que ve, a part que un cotxe davant... La Joaquí. La Joaquí. I apareix, apareix una dona, una dona, amb un comercial que lloga en la casa del costat. No la seva, no. No, no, la del costat. A les veïns, o sigui, tindrà veïns. Tindrà veïns, però uns veïns... És que la descripció que fa a les veïns... És brutal, és brutal. Jo n'he vist, des del segle d'or, de la literatura castellana, diga-se Quevedo i Simi, una descripció tan brutal de l'estofa, de la baja estofa del xonismo, però portat a la màxima descripció. És acollonant. És que té un llenguatge molt curiós. Sí, sí, sí. És un paio... Quan ho descriu, és molt curiós. És un paio que... O sigui, el problema amb molta literatura, i ho estic compaginant amb un llibre d'un amic, que suposo que és un llibre novell, i que els novells, doncs, quan escriuen, i volen descriure, doncs, s'hi extenen, no. Aquest paio et descriu les situacions, però en poques paraules, i tu captes tota la realitat que et vol transmetre. O sigui, és espectacular la manera, la literatura que fa aquest individu. És brutal. Lorenzo, què més? Santiago Lorenzo. Santiago Lorenzo. És brutal. Però aquest té allò pelat, i ha de fer llibres... Sí, sí, sí, jo és el primer que llegeixo. I cinema, també, eh? Jo és el primer que llegeixo, i m'he quedat paradíssim de com el paio aquest escriu. És que no ho he vist enlloc, així. Però porta uns quants, eh, de llibres? Sí, no, no, ara ho intentaré descobrir més. Sí, sí, també, jo no ho sabia. Però, ostres, m'he quedat, i bé, i és tota la... Bé, és que a partir d'aquí, fins a mig llibre és una mena d'anar pensant, una vida molt contemplativa, a partir que venen els asquerosos, els motxufles aquests... Els asquerosos són els veïns. Els veïns, clar. Sí, hi ha altra gent, també. No, també hi ha altres asquerosos, eh? Sí, sí, sí, sí, sí, però aquests, a més a més, els hi posa un altre so, no mot, que és els motxufles. I és que l'escripció que fa... és que molts aspectes d'aquesta descripció, tots, en algun moment o altre, l'hem pensat d'alguna persona. és el dominguero, diuen, hòstia, el dominguero típic, allò, no sé què te'n vas, ruïdoso, no sé què. El cunyadismo. Exacte. Els nens que van investigar les cases i tirant pedres i trenquen vidres. Saps que, com diuen aquests, els morancos, no són? Sí, sí, sí, un poc els. Que fan una invitació així d'aquestes coses. Sí, coses així. S'ho ve per arribar. Però és que després, a partir d'un moment, ell té una venjança, que només descriu, només llegir, dius, adios mío, adios mío, adios mío. Com acabarà això, no? Com acabarà això, perquè és que... Està molt ben petit, no? És que dius, hòstia, Pedrín... S'ha de ser, i perdoneu, cabron, per fer tot, el que a qui li passa pel cap i el que fa. La trajectòria d'ell, ella és una persona que és un... Saps el típic manetes? Que és molt manetes amb les coses, però que en realitat, a la vida, no ha transformat això en una educació arreglada. En un ofici. No, no, en un ofici, no. A ell sempre li agrada desmuntar coses. És molt autodidacte, no? Sí, és molt autodidacte, però en canvi, ell es dedicava a treballar en un call center d'aquests, de tenent trucades. I ja està. O sigui que no potenciava la seva habilitat en el seu ofici, no? Sí, sí. Però en canvi, aquí, quan es tracta de, diguem-ho així, de venjar-se o de foragitar qui ell vol foragitar, doncs allà allò agafa la seva màxima potència, no? I dius, ostres... És una cosa... És que, tu juro, és per tornar-se a llegir. I és curtet, eh? Són 200 pàgines d'arriba... Sí, sí, sí, però... Val la pena. I té un llenguatge molt peculiar, eh? Molt cult. Molt culta i molt peculiar, eh? Sí. Val la pena, eh? Val la pena. Jo és dels millors llibres que puc dir que m'he llegit darrerement. Perdona. On ha nascut aquest senyor? Doncs no me'n recordo ara. Al final posa la seva biografia, però no ho sé. El que sí que us dic és que aquest llibre va ser la sorpresa de Sant Jordi, eh? Va ser el primer o el segon en castellà, més venut. Sí, sí. Va ser el primer o el segon en castellà, és una passada. Va ser una sorpresa, va ser... I es bocat no s'esperava, i la gent que la llegit, tothom diu meravelles, és veritat, és que aquí tenim dos i jo estic encantat de la vida amb el llibre. Sà creu haver-me'l llegit, perquè cada dia s'estratà i me'l llegit. Sí, és el que passa, no? Jo només... Sí, sí, sí, sí. Se passa, sí. Només voldria saber alguna cosa, se'n surt, al final, o què? Sí. Bueno... Spòliers. Bueno... Spòliers, no. S'ha de spoiler. No, a veure, per un costat sí, per una altra no, tampoc. Clar, és que hi ha una cosa, però sí, hi ha una part positiva i una part... Però el llibre té l'èxit que té pel llenguatge que té ell, perquè és com la descripció del Buscó enllamada Don Pablos, no sé si ho recordeu, que la gràcia que té és tal com ho descriu. Clar. Doncs aquí passa el mateix. Sí, sí, en un altre nivell, però molt bé, molt bé. Jo ho escriguis, és que no tindria ni una milionèsima part de gràcia. Oh, impossible. No, no, no, és que és una passada. És conèixer molt bé el llenguatge molt concret, eh? Sí, sí, sí. És una cosa molt determinada. Una passada. M'he fet fan. Molt bé. Fans, sí, molt bé. Em buscarem més, em buscarem més. A veure, aquest estiu. Moltes coses, ja, doncs, ja ho he fet. Molt bé. Doncs, Nacho, ens anem a Txernòbil. Ens anem a Txernòbil. Poca gent, eh? No sé si posar el comptador, a veure. Bueno... Sí, sí, no, no, ja ara dirà aquest el farà o no el farà, si jo ho faré així. Ai, ai, ai, ai. M'heu de encontrar. M'heu de viatge. Allò, cinc minuts? M'heu de encontrar. Home, no, tampoc cal, home. Són en aquests moments... Ah. Clar, la valletivitat, la valletivitat. Això és això per ambientar-vos una miqueta, eh? Com estem. Sí, sí, sí. El comptador Geiger. Bueno, doncs, amb aquesta introducció, doncs, parlarem d'una... Quina por? Això és una fatura. Ui, ja hi ha relletivitat aquí a dintre, eh? Fugim. Bueno, doncs Parlem d'una miniserie Feta per aquesta divisió de la HBO Que es diu HBO Miniseries Està com es diu Que ha fet petites meravelles Com Waco, va fer Wild Wild West Bueno, doncs aquesta Sèrie de 5 episodis 1 hora Això no soc jo, no? Això és fora Ha arribat d'allà Bueno, una sèrie Que tothom parla, s'ha posat Molt de moda, ha tingut molta audiència D'aquelles que no s'esperava Perquè la van treure just després del Juego de Tronos I es veu que va tenir Una important acollida Molt ben feta Està feta sota el prisma D'aquí un informe oficial Del que va passar Que es va presentar a l'Organització De l'Energia Atòmica Que és una mica l'informe oficial Després està l'informe oficial De les autoritats soviètiques I després hi ha un informe extraoficial Que va fer una sèrie de científics russos En què van explicar Veritablement El que va passar És l'història no oficial Però que al final S'ha transformat en la història acceptada Diguem-ne Perquè Si com l'Organització de l'Energia Atòmica I els altres No anaven pel mateix lloc Aquí explica el que va passar I per què va passar Que hi ha tota una sèrie de motius De falta de manteniment I de coses que es van fer Que no s'havien d'haver fet I això es va tapar L'Organització de l'Energia Que ho va tapar I al final aquests científics Que eren russos I amb el perill que tenia D'explicar-ho això Ho van explicar Per l'amor a la veritat Diguem-ne Llavors És una sèrie Bastant terrorífica Un estil De la que van fer Del terror Diguem-ne Molt ambiental Aprofitant Aquesta potència Que té Una catàstrofe nuclear De la magnitud I de Això Si fiquen En l'incursió col·lectiu Que va ser El Txernòbil Diguem-ne Amb tota La radioactivitat Els liquidadors El perill Que això Fos una explosió atòmica I llavors La gent Venia als hospitals Aquests hospitals russos Allò i tal Els primers efectes De la radiació També Segués una mica Personatges reals Dic Víctimes Una dona D'un bomber Que van allà Les primeres Hores Perquè al principi Hi havia un incendi Només Al principi Només hi havia un incendi Hi havia un incendi A la central Llavors Quan van arribant allà Van començar Adenar a ser Compte Que havia esclatat Tota la part superior Del reactor I el reactor Estava al descobert Estava sortint allà El que sortia No només era foc Estava calant foc El grafito I coses que no havien Per allà Estava calant foc Però a més a més Estava sortint Reactivitat D'una manera brutal Doncs tot això També sobre el punt de vista Ja tota científica Aquest I d'un Membre del Politburó Un important comissari Polític Que van allà En poder i tal I que es va posar També una mica Al costat de la veritat Sempre està una mica Clar Estava entrat La nomenclatura soviètica No podia fer Tampoc Podria sortir-se molt D'allà Amb la KGB Controlando'los En todo momento Però també Aquests personatges I una científica Que és una mica La representant Aquesta científica És la que fa La Emily Watson Són altres coneguts És molt intuïtiva Aquesta pava Sí Tu has vist Sí, sí He vist dos capítols Però molt intuïtiva Aquesta dona Diu que representa Que aquesta persona No existia Així com el protagonista El científic protagonista Sí que va existir Amb nom i cognoms I surtant al final De la sèrie El comissari polític També Aquesta diu Que és com un símbol De tota la resta De científics Que van estar investigant També Que van ajudar A que aquesta veritat Sortís a la llum Perquè hi ha un Que va donar la cara Que va ser El protagonista Però la resta La van ajudar Una miqueta I per no posar-los a tots Ella és com una espècie De representació És que ella és com si fos La veritat És una figura simbòlica A més a més Sí, sí Però la dona aquesta Ho intueix tot Sense estar allà Sí, però al final És com una figura Una mica simbòlica En buscat Perquè al final Ella li parla amb ell I li explica I li diu Que has de dir-ho Has de dir-ho Perquè tal Perquè és per la veritat És com si fos ella mateixa La veritat Que li diu Tu m'has d'honrar M'has de sacar a la luz I al final Bueno, doncs escenes Bastant terrorífiques A més a més Roden escenaris naturals Perquè Hi havia una central Que era a Bessona De Txernòvia A Txernòvia no es pot anar Evidentment No? Sí Hi ha quarantena Hi ha història Però hi havia una central Bessona No? Que és de ja Innalina Exacte Llavors que Bueno, les feien igual I aquesta estava tancada Després la van tancar Per obsolescència I han rodat allà I és molt semblant Tu estàs allà Veus escenaris D'una central nuclear Com estava feta a Galdu Perquè aquelles centrales Estaven allò Rollo soviètic Llavors quan passen Pels passadissos Amb el foc Amb la radiació És un ambient claustrofòbic És un ambient Bastant terrorífic Quan arriben tot O sigui Tot a tot És com molt terrorífic No? Molt quotidian al mateix temps Perquè ells estan allà Lidiant Con aquella cosa tan terrible D'una manera molt professional Intentant buscar solucions Però també bastant terrorífic Però també bastant terrorífic Llavors Molt recomanable Quatre o cinc escenes puntuals Molt bones De coses que van passant allà Que no te les imagines Tot i que ja t'hagis documentat una mica I tal Però bueno Això que anaven entrant Això ho expliquem en un moment només Anaven entrant els liquidadors Hi havia un moment Que havien de fer una cosa De treure la bona I llavors anaven entrant I no podien estar Més que un minut i mig Llavors anaven i entraven Vinga! Ja! Entraven Hòstia Començaven a fer el que havien de fer I són una bona cinta I sortien d'allà I entraven uns altres Perquè era l'única manera de fer-ho Clar Al final Perquè van dir Volien posar robots allà Per treure tal i qual Es funien també Els robots es funien Hòstia Un robot d'Alemanya Aquesto no sé què Toma por culo robot Però en un moment Diguem-ne Al final Un diu No hauran de ser robots humanos Llavors És quan entran els liquidadors aquests Que van Bueno No sé si quants Una passada de gent allà No L'Hòstia hi va haver Molts voluntaris Sí Bueno hi havia alguns Que eren mig voluntaris Els militars no eren voluntaris Els miners Aquesta figura Aquesta és el miner Que estaven quan es posen allò En pelotes I és curiós Hi ha tota una sèrie d'escenes Molt icòniques Molt ben rodades Que et quedes Quatre o cinc escenes L'actuació S'ha de surtar És l'Emily Watson Sabeu la protagonista Aquesta de Breaking the Waves Estela Nescargaard Saps És gent bona El protagonista del terror Que és un actor en anglès Que es diu Com Faris O faris O alguna cosa així Que també és bastant bon actor Diguem-ne Que es va l'haver Un dels capitals del terror Aquesta sèrie que va fer I tal i qual Són gent bona tota Vull dir Llavors Bones actuacions Bon guió Episodis d'una hora Escenaris naturals I tal Bastant terrorífica I bastant fidel A dir la veritat Del que va passar I t'explica Exactament el que va passar I va És bastant Bastant Interessant Aprofitarem més que jo Has vist tots els capítols Resumir una mica Bé Resumir va ser una barreja De lo que seria La idosincràsia soviètica De falta de manteniment D'algunes coses I de fer uns procediments Una mica arriscats Perquè ells Estaven fent una prova I per temes burocràtics Per temes també de gent Que volia quedar bé Amb les altes esferes I que tenia una carrera personal Que estava en joc I que si feien això I ho feien bé La seva carrera Anava cap endavant Van sacrificar moltes coses Van sacrificar Molts temes de seguretat I al final Es va donar la tormenta perfecta Diguem-ne Sí Per explicar-ho Es va donar Allò que sempre Per què ha passat això Que som informàtics Ja veiem Per què hi ha hagut aquest desastre I s'ha trencat tot Ostres, perquè va passar això Va passar això I a més a més va passar això Això Nosaltres diem Un cúmul de circuncions Sí, sort que nosaltres Això tractem amb màquines I bueno Si al final no es connecta Però quan tracta Som una central nuclear És més fumut És més fumut I el que va passar Sé que va passar Per tant Molt, molt recomanable Molt recomanable Molt bé Fantàstic Molt bé Doncs la veurem aquest estiu A veure si potser Si tinguem més temps 5 episodis 5 episodis d'una hora Ah, molt bé Doncs tampoc és tan llarg I val la pena És una cosa pim-pam-pum Una setmaneta O si vols si te'n gresques Una tarda Sí, una tarda O sí, exacte Si et poses allà Vas veient Com vulgui Una escripeta Una escripeta allà Sí, sí, sí Molt bé Fins que arribi la nit Després de la migdiada Fins que arribi la nit Allà que pots sortir de casa Doncs hala A veure Txernòbil Jaume Comencem al cinema Sí A la dint A la dint, sí Bé, ja ho sabeu Aquesta és una pel·lícula Que la vam fer Quan jo era petit o així Sí No, no, no Ja anaves amb l'estor No, a la dint Anys 90, no? Era 90 Sí, dos anys 90 Sí S'havia fet aventures Amb personatges reals Amb actors Sí, aquí sí Bueno, probablement Hi havia alguna cosa Vinculada Al cinema clàssic Però de persones humanes O sortia l'al·lin D'això i tal Sí, sí Però ara La que està ara És de dibuixos O és de persones De personatges El ladrón de Bagdad Ah, l'adel Però això és una cosa Aquella de l'actor Sí, sí No sé com se diu Ah, sona això, eh Sí, sí Tu ho devies veure L'ibaba allòs 40 lladres I tot això Exacte El ladrón de Bagdad Tot això Sabut Tot això Totes aquestes històries Són de les mil i una nits Exacte, també Per això que hi ha moltes opcions Bueno Què tal era l'Aladín de Will Smith? Un amic meu Que la va anar a veure abans Que jo va dir Diu És com si fos Bollywood Allò Ja Aquesta sensació de Tot daurats Tot és Bueno Una festassa I impressionant Perquè viuen amb reis I sultans d'aquests I bueno Una cosa I evidentment Hi ha el dolent i el bo Això no No falla El dolent Que no No s'hi pot acostar mai A la làmpara I I el bo Que sempre és Que és un És un picar, no? O sigui Però Realment És una pel·lícula Tan ben feta Bueno Una mica el que estàveu explicant ara Esclar És una altra cosa Sí Però el que estàveu explicant ara És que hi ha un ofici avui Que dius Carai Davant d'aquesta Té És que Molts calés I molta producció És que Ja veus a veus Amb una pantallasa Que ho vaig veure Allà a baix Si això falla avui en dia Amb la de galets Que fiquen Home El talent Bueno Ja veurem Però La pel·lícula Sòpica comercial Comercials americanes La pel·lícula És senzilla M'ha servir per veure Les meves netes Com reaccionaven Perquè estan ja molt atrapades En tot el que és La modernitat aquesta Que si dibuixen el mòbil Que si jo què sé Clar Sempre juguem aquestes coses Tio Van quedar allà Sí van quedar Home No és mal I quins i tot S'agafaven Però No tenen 14 anys Que veus que els nens són nens Exacte Que són 14 anys I que encara s'espanten al cinema Ui Jo això ho vaig veure Amb l'exorcista L'exorcista Van veure una edició De no sé què i tal Hi havia uns nens allà Molt petits De 10 anys I dius Com fan aquests nens d'aquí I estaven després Allà Allà amagats Darrere I cagaos perdidos Però i que fan aquests nens I l'exorcista Clar En els nens d'oblidats Des de tot Vaja I és llargota Dura un parell d'hores Ben bé Bé Vull dir Alimentícies Que es diuen Aquestes pel·lícules comercials Que van fent Sí Vull dir Això és el que ens ve actualment Sí, sí, sí Més d'Amèrica Ja s'ha acabat Els Game Masters Sí, no Exacte I la sèrie ha estat bé Sembla que la Guerra dels Galàxies No N'hi ha una més N'hi ha una més N'hi ha una més Déu meu Ja passo, eh Però no Veus Jo estic ja Jo passo, esclar I tu passes I passa molta gent Llavors Que crema no Xernòbil, tio Xernòbil és molta qualitat Es val la pena És un Breaking Bad en petit Exacte Si voleu una cosa friki Sabeu una pel·lícula Que es va fer d'Aladín Que es deia Aladino En el 86 I la protagonitzava Va a Spencer Bona Pare de Déu Senyor Que sortia de la làmpra No No sortia Segur que ho arreglava Tot a la seva manera A palos Aquí és el 2020 El que surt I tal Bé Se'ns va morir ara Aquesta setmana També el senyor Franco Cifarelli El realitzador De La Bohème De, bueno Un seguit de pel·lícules Jaume El Hamlet El famós Hamlet De l'any 90 De Mel Gibson És la pel·lícula Que és més famosa La que jo tenia referència Amor sin fin Sí, allò que parlàvem Però ens refereixo Però a por si fin de mes seves És veritat Que ho tenia d'anar Però que aquesta Hamlet Amor sin fin Ah, sí Endless love Ai Ai Podríeu posar la cançó Ho podies fer Bé, doncs Aquest senyor Va néixer Amb el senyor Visconti És el que el va Diríem El va recollir I devia fer de tot allà I bueno Va dir Ah, ja m'hi fixo Com ho fas Sí, sí I no va arribar Ni molt menys No, no, no Ni pensar Però era molt resolutiu Però era resolutiu Jo de Hamlet Recordo-vos Un dels millors Hamlets Que he vist Un professional I a Mel Gibson De les millors vegades Que l'he vist en ma vida Evidentment Home, és Romeo i Julieta També Romeo i Julieta Però, clar I el Romeo i Julieta La va escurban El Romeo i Julieta Olivia, no sé què Ara me'n recordo Sí, no me'n recordo Olivia Hassel Sí, em sembla que era Hassel Sí M'he impactat Amb aquest film Sí, jo no Aquesta em sembla Que no l'he vist, eh I a Morts in Fint també A Morts in Fint Sí, però a Morts in Fint És una cosa Puuu Otxentera De principis Sí, sí, sí 96 anys tenia aquest senyor Quants? 96 O sigui Que Déu n'hiro Molt bé Un segon I ja que estem Recordem també La mort de Xixi Bañez Serrador Sí Fa també una setmaneta I tal, no El gran monstre Diguem De la televisió De la comunicació Era un, dos, tres Mític I bueno I altres Estòries Exacte, no Que passava Amb molta por, eh Jo recordo Que les passava canutes, eh Però jo les veia, eh Amb el pare i amb el pare Jo ja no Bé, i a banda A banda del cinema Que s'ha mort la Laura Almerich Ah, és veritat La que va inspirar la cançó Laura Lluís Llach És veritat Que m'ho has comentat l'altre dia Ai, ostres Com estic jo avui Bueno Ara farem cosetes Ara posarem cosetes Mentre passem de les pel·lícules Posaré trossets de cançons Que hem parlat Digues, digues I ara res Vull dir, només fer un esment de l'Albert Serra Que és, segons el Jordi Majoral Un radical i lliure Eh I tu ja estàs d'acord És una cosa D'allà de la història Hem tingut grans creadors Arquitectes Escriptors Cineastes Músics Fotògrafs Sense cap mena de dubte Són aquells que han tornat a imaginar Que han apel·lat a l'originalitat I que han trencat amb el fil narratiu existent Creant així noves tradicions Aquests creadors Estan capaços d'impugnar el règim establert Sortir del cofoïsme Reprendre una embranzida cultural I generar-nos molts Quantes vegades ho haurem escoltat això? Mare meva Ara tothom ha de veure Però m'ha fet gràcia que ho feia Que ho escrivís i dic Bé Però jo us veig un cop a la vida Tothom ha de veure l'amor de Lluís XVI Això s'ha de veure un cop a la vida Posar-te nerviós De veure què passa allà No? Vull dir Perquè és que la càmera no la mou Ni a la de quatre I llavors dius Bé, és què? Què hem de fer ara, no? És la càmera quieta Vull dir, és allò del cinema dels inicis Vull dir, càmera quieta i ja està Muntatge Anem amb un ritme Ara el ritme és lent Fins avorriment El ritme és més ràpid Però és que és un... Et toca la pera Tu no creus que... Però fa molt bé És una cosa Exacte Tu no creus que el que ens està dient És que som uns avorrits? Doncs sí És que sí I que estem acostumats a anar sempre... Divertint Exacte Descontrolats Vull dir, el tempo es pot frenar I ell ho fa molt bé I ho fa d'una manera magnífica És això Jo també em costa, eh Sí Sí, sí, sí No, és allò que dius Però bé És una raresa que s'ha de veure Sí, ja veurem Seguim parlant de cinema Ara posarem un trosset de Laura De Lluís Llach I posarem l'Endless Love Que és una cosa que a mi em frapa Però mira De fons posarem ara una cançoneta Una musiqueta D'una pel·lícula que a mi m'ha encantat Que es diu Elice Marcela Que estava a la Berlinale Que va ser presentada a la Berlinale Una pel·lícula d'Isabel Coixet Per suposat de Netflix Dius, ai, dius meu, quina por Però realment és la... Bueno, és una pel·lícula Que és la primera història D'amor És a dir, de dues dones que es casen Vull dir, a l'estat espanyol És a dir, estem en l'any 1901 Hi ha una sèrie d'elements A Galícia A Galícia Sabent que són dues dones Dues mestres Sí, sí, eren dues Exacte Són dues dones Sí, sí, ja, ja Però una fa veure que no Exacte És a dir, la Natalia Bueno, ho ha de dissimular Per poder casar-se, clar Perquè no estava permesa El matrimonio No, no, òbviament Natalia de Molina I Gràcia No me'n recordo ara Aquesta noia que ho fa molt bé La Greta Fernández Que és catalana La filla del... Jordi Fernández Exacte No, del... Del... Enric Ai, ai Bueno, sí, ja apareixerà El nom Doncs bueno, és el que diem Com deia, Ros està ambientada I en un poble perdut allò de Galícia Amb la qual és una noia Que coneix amb una altra Amb un col·le d'allà, no? I que ja són, evidentment Són noies ja adolescents I que veuen que hi ha alguna cosa Clar, és una cosa que no acaben d'entendre En un principi Però hi ha un amor Hi ha un element que, evidentment És prohibidíssim Estem parlant de l'any 1890 llargs, no? I a partir d'aquí, doncs, bueno Hi ha una sèrie d'elements Que porta això Porta una relació claríssima Evident Tancada En un moment determinat I que després Doncs elles faran de professores Cadascú Amb el seu moment determinat Hi ha un temps de separació D'uns anys, no? Es tornen a retrobar I pren una decisió I la decisió és Que es volen casar A banda de compartir Aquesta intimitat Perquè exteriorment Això està mal vist I més amb aquests pobles No teniu-vos Si no s'estimen Es casen I d'altres també Exacte I llavors sí que es produeix Un canvi físic En una d'elles A partir d'aquí Físic Simplement extern No estem parlant Ni molt menys Però en aquella època Era impossible No, de vestimenta Clar, de vestimenta I tal I bé, hi ha una cosa molt No curiosa Sinó A veure, curiosa no Però a veure És la Natalia de Molina Que és la que fa el paper Més masculí en aquest cas Quan torna Clar És Aquest bigotet De quan El borrissol Exacte Quan les noies No es treuen el bigot I es deixen créixer Doncs apareix un borrissol negre I tal I se'l porta És suficient Com a part que doni aquesta sensació I a partir d'aquí Doncs tot el que passarà Evidentment Es produirà Un enganyifa Perquè ell En comptes de dir-se Marcela Es digui Mario Per una sèrie de qüestions Ell diu que parla dels papers Que no sé què Venia d'un orfenat I tal Es produeix aquesta boda I a partir d'aquí Doncs passen coses I a partir d'aquí Ja no anirem més cap enllà És a dir Es produeix una sèrie D'intervinculacions I tal Pel·lícula en blanc i negre Isabel Coixet Amb un ritme exquisit Té unes imatges d'interior Meravelloses Utilitza Amb aquest blanc i negre Utilitza moltíssim El que seria Elements del cinema mut És a dir Com els famosos caixers Aquests caixers Que són en gradació És a dir Que es van tancant Fins a que perd La imatge Sensacions com De la pel·lícula malmesa Allò que de cop i volta La pel·lícula es frena I de cop i volta Apareix el que serien Les taques De la cel·luloide Com si s'hagués mig cremat Llavors torna a arrencar Exacte Per tant té Però és una pel·lícula Absolutament encantadora Elles ho fan perfectament bé Les escenes Diríem Com a tal De llit És a dir Les escenes De la seva relació És d'una naturalitat Excel·lent És a dir I jo crec que és creïble Al 100% Com ho coneixes això Tu No, no, no Jo ho coneixi El món del lesbianisme No ho coneixo Se me faltaria No, però és veritat Però hi ha una sensació De naturalitat No, però suposo que és Per tant de relació Amb altres pel·lícules Ja t'he entès Clar, clar, clar I és allò que dius Ostres, doncs ho fan molt bé A l'igual que Abans li deia al Jaume El call by your name Jo no em vaig creure res D'aquesta relació Entre aquests dos nanos Em semblava freda Poc, poc Vull dir No semblava Exacte No hi havia química En canvi aquí hi ha química I això és molt important També hem parlat Que aquí ens va descobrir Una barbaritat En aquest sentit Va ser el Fasbinder Clar, exacte Fasbinder és una altra línia Fasbinder és un Immens Amb la seva manera de fer Com barrejava tots els conceptes Clar Però ja hi havia molts temes A la vegada Molt a la vegada Aquí és una cosa És quan una pel·lícula és rica Sí, sí, sí Aquí en aquest cas És una pel·lícula Que té un tuff Així com diríem això Clar, no deixa de ser històrica Perquè és una situació real És autèntica És història autèntica I al final veus la foto És la foto de Boda És increïble És a dir La noia que fa de noi És que realment sembla un noi És a dir Per la manera de Diguem de Per l'apariència Sí, sí, per l'apariència Bé, molt recomanable Sincerament Val la pena Són dues horetes Però bé És que de saber el coixet Ja sabem com funciona Amb aquesta línia I molt bé Molt bé Molt recomanable Rosa Toc toc Perdona Un moment Aigua Hi ha hagut un moment Momento agua Silenci Ja està Toc toc Home, molt diferent Una pel·lícula divertida Fresca Exagerada No, dispara tota no Com l'aigua No, no, jo crec que De fet M'ho va recomanar Una persona Una amiga Que a la seva feina Treballa amb un senyor Que té un problema També així de tipus De comportament Jo també A veure, toc toc Toc Vol dir Transtorn Obsessiu Compulsiu Si això està diagnosticat Està estudiat I és cert Llavors Mira La història O la gràcia Està En què es troben En la consulta O la suposada consulta D'un psicòleg O psiquiatre Molt prestigiós Doncs Vèries persones Que totes elles Pateixen d'aquest trastorn Cadascú Cadascú és diferent I a la típica Com deia abans El Cesco La senyora Que això és la Rossi de Palma Que ho fan És que ho fan tot genial És genial Perquè a més És molt creïble De debò que és creïble És que això passa Però és treure-li ferro Precisament En aquestes situacions Que poden arribar Encoixants Perquè la persona Ja veu que no és A veure, normal Que és normal Déu meu En aquest món Que és normal Però que no és tan habitual La persona típica Que abans de sortir de casa Ha de tocar 20 vegades Comprovar Si ha tancat el gas L'aigua La llum Si ha deixat Alguna espelmeta Perquè té un santetge allà I si deixen Les espelmetes posadetes No es torna A assegurar-se Que ha apagat Aquelles espelmetes Si ha tancat amb clau Si no ha tancat amb clau Si ha tancat la finestra Si no ha tancat la finestra És que llavors No acaba de sortir mai al carrer Ha arribat a tal lloc Les seves amigues Ja no l'esperen Però sí que arriba al final Aquest és un cas Però que és Insisteixo És divertida Perquè clar És l'oci de palma I dius jolín Però que és Una mica Anguixant Aquest punt de vista Després n'hi ha Una altra dona Que té el trastorn De rentar-se les mans O sigui No pot tocar ningú Perquè té una obsessió Amb els germens I amb les bacteries A més treballar En un laboratori És d'analista Doncs clar Com que no I s'està rentant Les mans contínuament Llavors la situació És divertida Perquè tu ja ho veus Com que ja saps Quin trastorn té Així que veus Que arriba qualsevol persona I la toca Doncs ja està O li toca el cap Doncs ja està Que parlava Una altra vegada I la pobra Que ha de tenir ja Les mans Que se li estan despenjades Tant rentar-se O l'altre El Paco León Que és un taxista Que té la obsessió De comptar-ho tot Clar Va conduint I compta Suma les matriculars Als cotxes Quants tipus de cotxes Quantes marques Porta durant el dia Però no el dia Durant la setmana Durant el mes Durant els anys Clar Els passagers Estan ja agobiats I és aquest tio Què li passa I així que poden Baixar del taxi I l'altre El de les rajoles El de les rajoles És que no pot trepitjar Una línia recta No pot trepitjar No pot trepitjar Llavors clar Si tens un espai Imagina't Que tens moltes ratlles Com ho fa No pot trepitjar No pot trepitjar No pot trepitjar No pot És que no pot És una mica com el Jack Nicholson A mellor impossible Aquesta idea Però ell Però ell ho acumulava tot Em sembla Aquell ho acumulava tot O després L'anòria Que també repeteix Dues vegades Les coses Des que va morir El seu pare Em penso que Havia passat Un fet així Molt important I llavors repeteix tot No només una paraula No la frase sencera O tota l'explicació Que ha fet Ho torna a repetir Sencera però sense equivocar-se Igual eh Tal qual És una passada Ho té Sí, sí, sí És una cosa I es troben tots allà I després hi ha un altre També un altre senyor Que té accent argentí Aquell no me'n recordo Què li passava Sí, aquell li passa Que diu paraulotes Ah, sí I es fica amb la gent De manera compulsiva I no pot evitar O sigui, ell no és Perquè és un senyor Molt educat I és molt polit Toret Però té Toret Sí, sí, sí Això molt bé A més aquest senyor Com que porta tant de temps Amb aquesta malaltia Amb aquest trastorn Síndrome de Toret És allò El de Quim Monzó Ah, vale No, llavors no És un Asperger Potser No, Toret Toret és això que diu ella Que paraulotes Crec que sí que va dir Els tics són També tenen tics Sí, sí, sí Clar, perquè si té tics Però quan comencen a dir Comencen els tics Llavors comença a dir Paraulotes La conxa de no sé què La conxa de tu madre Tant ho diu Conxa de tu madre Sí, sí Sí, sí No se sap Vull dir que no controla El que diu, vale I aquest senyor Clar, com que porta tants anys Amb aquest patiment Doncs clar Ha consultat molts metges Ha consultat Ell mateix ja sap Descriure molts dels símptomes I quan arriba un altre pacient Diu Este té no sé què Clar, perquè el pobre ja Diu Però el meu no té No, el meu no té solució No, el meu no té solució I bueno Estan tots a medalla Sala d'espera Esperant que arribi El psiquiatre O el psicòleg Sí Es veu que al final Es veu que al final Els havien citats A tots a la mateixa hora Però Ha tingut un problema Amb el vol Perquè és una eminència I passa a consultar A tots els països del món Igual venia d'Amsterdam Que de Londres Que el dia segon Se n'anava Jo què sé A París I només Amb una visita sola Es veu que els cura Això diuen Diu que els cura I una miqueta És que si la voleu veure De debò que la recomano molt No explico com acaba No, no Explica Però la situació és aquesta La situació és aquesta És molt divertida Tots allà Cadascú amb el seu Intentar conviure Aquella estona que estan esperant Intentar conviure No, però està bé És una molt bona comèdia La dirigeix És l'Emilio Lázaro És aquella? La director El Vicente Villanueva Ah, no Va ser que era l'altra És una adaptació D'una obra teatral Que va ser molt famosa A França D'un humorista Que es diu Logan Bafi I la que us dic Els actors A part de la Góssia de Palma I el Paco León Que ja ha mencionat Està l'Alexandra Jiménez La Carolina La Pausa La Diane Lastra És aquest que no pot ser La Imma Cuevas I Òscar Martínez És aquest senyor Aquest pacient Que és això Que diu que està O Uruguai A mi de tota manera De debò que és molt Passes-ne una estona Sí, no, no Jo també l'he vist I també per ells veus Que també els ajuda molt Al final Sí, no Aquesta situació D'allament també que tenen Perquè això és un patiment A l'hora de trobar parella A l'hora de compartir Amb altres persones Tal com és la pel·lícula Que vull dir Que ja has fet bé De no explicar el final Penso que quan arribes al final Dius, home, què passa aquí ara Però bé, jo el que volia dir Sí, el que volia dir és que quan es va fer campiones També és molt divertit Sí, però I també estem parlant de persones amb dificultats Jo sempre he tingut dubte que això sigui la manera de fer No ho sé No ho sé Sempre he tingut dubte Potser Jo crec que és un Està tractat amb molt de respecte Ja, no Sí, sí I és una manera d'apropar també D'apropar I d'intentar normalitzar Aquesta situació I que es parli I que es vegi I que, bueno, no passa res Que sí, que sí Però que sempre m'he quedat així una mica Com que conec a diferents persones Que tenen alguna d'aquestes coses No, doncs No ho sé Sempre m'he quedat una mica així I com que els escolto molt Perquè estic a la ràdio amb ells i tal Doncs no es produeix això De que facis riure, eh Vull dir, es produeix més aviat Entendre'ls, interpretar-los Treure'ls i la foscor Això sí Però les pel·lícules aquestes A mi sempre m'hi deixen una mica Bé, no sé Clar, perquè és pel·lícula No és un documental És pel·lícula És de la ficció Escoltem de fons Endless Love De la pel·lícula Amor sin fin Això és l'any del Ritchie D'Aiana Ross Aquesta cançó dolça És una de les balades més dolces Als 80 I, bueno, és el que hi ha Les lentes Les lentes, les lentes Allò Arrimar cebolleta Es deia És com diria el de los asquerosos Sí, no? Sí, Arrimar cebolleta Bueno, pues És una cançó preciosa La coneixeu, no? No la coneixeu? Si la coneixeu, no? Home, això ho hem ballat Ho hem ballat moltes vegades És que en aquell moment Aquella època Si no arriba a ser per la lenta Sí, no, no, clar Malament rai, exacte Ja que estem romàntics David, quina pel·lícula Havies de parlar? No sé The Wanderers A The Wanderers No és res romàntic, això Dóna igual No Parla, parla Parlem de The Wanderers Sí La problema Doncs és una pel·lícula De l'any 79 I que jo al seu moment La vaig veure És d'un actor Que es diu L'actor principal Es diu Ken Wall Que si veus el film Dius Ostres, si aquest no hi hagués Arribat a triomfar Seria el Tom Cruise d'ara Perquè s'hi assembla molt Físicament És molt Potser al principi Potser encara Amb més carisma Diguem-ho així I la pel·lícula Està ambientada Bé, als anys 60 A un barri així Barri Obrer Italià Bé Com si fos Entre cometes West Side Story Però Sense Evidentment Sense tota la posada en escena De West Side Story Ni molt menys Música ni res No, no Bé, aquí fa servir Hi ha la banda sonora Que la pots trobar Sí The Wanderers Hi ha una peça Que està molt xula The Wanderers I que Són grups dels anys 60 Ah Molt canyeros Molt xula Molt xulos Ara te la busco Sí, sí, sí, ja ho sé I el film ens parla De la pèrdua de la innocència Bàsicament Perquè són Són els grups de nois Que han continuat fent grup Fent colla Fent pinya De quan anaven a l'escola O del barri I que bé Ja evidentment Ja tenen aspecte d'adults Però Tenen 18, 17, 18 anys Amb prou feines Si t'escolten Sí Bé, però és la veritat Però encara són nanos Són nanos I s'ajunten tots Van Cada tribu Entre cometes Urbana Perquè tots van a l'institut Encara Doncs porta una caçadora Amb el logotip Del grup Del grup De Wanderers Em sembla que vol dir Els rodamons O alguna cosa així I bé Després hi ha nosaltres Que es diuen els terror O alguna cosa així Bé, potser m'equivoco el nom I bé I són els conflictes típics Entre Entre bandes Entre rivals Però el film És aquesta És aquest rotllo, no? Sí No, però aquesta és la primera Sí, la primera Sí, sí Sí, sí Així comença el film Sí I bé El film Retracta una mica Tota l'ambientació Aquesta De Dels anys 60 De Bé No sé si del Bronx O un barri així D'Estats Units En què la majoria De De gent Són italians Són irlandesos I es van agrupar Són xinesos I es van agrupant Per bandes No? I és el I el protagonista Doncs a més a més Té novieta I potser és l'únic Que té novieta Val? I el que passa No? Que la deixa embarassada Vaja Però és que la La novieta És la filla Del Diguem-ho així Del mafiós Del barri Del senyor Mafiós del barri Típic Entre cometes Sopranos Que van amb camises Aquestes De De hawaianes I tots Grassos Com Tots grassos Com barrils Tira Tira I bé I fins que el dia Que ell S'encapritxa D'una noia Que és És un encant No? Que és la Karen Allen Ah, ostres Karen Allen Mare del senyor Abans que feies Indiana Jones Hola No, sí, sí És la tia que em feia moltes Ara Sí, sí I clar Ell Ostres És la noia que representa La nova fornada La nova El que ha de venir Estem parlant dels anys 63 I tal Sí L'alliberament L'alliberament sexual Perquè clar Ell Tots aquests nois Es basen en uns prototips Molt Molt patriarcals I molt masclistes Inclús les noies També Van per aquest mateix camí Però aquesta noia no Aquesta noia és una alliberada De la vida I clar Ell Queda allò enlluernadíssim Fins que Bé Fins que Bé Passa el que passa I ell un dia Quan la cosa ja Diguem-ho així No La cosa fructifica Perquè tampoc ell ho veu massa clar A més En aquella escena Perquè ells Clar Ells no es mouen amb musa Posa-la darrere Ells es mouen En aquest entorn Doncs de De matxotes No Com Qui hagi pogut veure Qui hagi pogut veure Doncs West Side Story Doncs Per aquí va No I llavors D'alguna forma Ell un dia la segueix I veu que entra en un local Ah I a més els agrada La música de rockabilly I tot això que està sonant així Entra en un local I ella Està allà Des de fora Ell la veu Ensimismada I a dintre està educant El Bob Dylan Que ja és el principi De musicals dels anys 60 De finals dels anys 60 Totes les bandes Ja més Més Més Més contraculturals Més Més hippies Quina dius? L'última has dit? No Ella entra en una No, no, no Dic la cançó The Wanderer No, ja, ja Però la que es diu així la cançó Sí, The Wanderer Tira, tira És que no I I Ostia, espera, perdó I clar Ell veu que allò Allò ja és un món Que a ell ja no Ja no hi entra Ell s'ha quedat amb el seu món No ho coneix No, no, no És que és curiós Perquè sent de la mateixa generació que és ella Ell es queda enclat al seu món Al seu món dels anys 50 Però en canvi Als anys 60 Amb tota la música Aquesta, sí Aquesta és? Sí Això és el que el defineix Hi ha un moment que tots els seus amics Quan ell diu Va, ja em caso Em caso Perquè clar, ha deixat embarassada I el mafiós Ja està el té Ja sobre pressionant-lo A més a més Li regalen una camisa hawaïana Com la que porten tots els patriarques Diu Doncs jo ja he de formar part d'aquest clan Teva vida és aquesta Sí, sí I ell Aquesta és la seva banda sonora Aquest Aquest Aquest Aquest Aquest Aquest Aquest Aquest Aquest Aquest Aquest Aquest Aquest Aquest Aquest Aquest Aquest Aquest Aquest És una miqueta el món mot M-O-D No? Els mots Sí Una mica sí Sí Sí Sí I doncs ha de venir Clar I és Ostres, hi ha un contrast I veus que ell ja no sintonitza amb tot això Per això no la segueix Ell es queda enrere amb els seus Amb la seva nòvia tota la vida Amb els seus amics italians Amb el seu Com ho he dit això? El seu Gendre No, gendre no Sí El teu sogre Sogre El teu sogre mafiós I aquí serà el seu món Mare meva Molt interessant El director és el Philip Kaufman Jo no l'he vist aquesta pel·lícula Ah, i també hi ha una banda Hi ha una banda De nois Que són com Com si fossin zombis No No interactuen Només agradeixen Sí I hi ha un moment Hi ha un moment Al final que estan jugant Ells a un partit de futbol Que es presenten tots allà Com si fossin zombis I hi ha una batalla Que empala allà Però Però brutal No, no La pel·lícula És que la recomano Molt És el 79 la pel·lícula El 79, sí Vale, vale Perfecte Bé, doncs ens dona temps A parlar d'Apollo 11 I amb això Acabarem la temporadeta Parlem ràpid Sí, sí, sí I hem comiat ràpid Hi ha un problema Bueno, Apollo 11 Homenatge a l'arriba de l'home a la lluna Ara, d'aquí uns dies Serà l'Efeméry de 50 anys Sí És una sèrie documental Però aquesta de veritat Perquè està feta tot amb trossos D'imatges reals de l'època O com a molt Si no exactament d'aquella emissió Si d'alguna emissió Però bueno, tampoc notaràs Vull dir Perquè hi ha un moment en què Quan estàs pegant el coet O quan estan fent coses A lo millor no és d'aquell moment Però bueno Llavors Té bastant mèrit Perquè tota l'estona Imatges documentals Molt ben lligades I clar, amb aquest material Que el tio tenia Que ho tenia com ho tenia Nos ha sabut construir Una història Molt representativa D'ells 6-8 dies De fet va ser Des de que Perquè pensava que era més I no, no En 8 dies van anar I van tornar A la lluna Perquè bueno Era una distància curta I tal I bueno T'explica des del moment Que ja surten ja De l'hotel Diguem-ne On estan ja concentrats Per anar cap a Cap a la Bueno El tema del despegue Tot plegat I ja quan tornen Quan tornen allà Totes les desfiles Allò Molt americans Descobert Pel mig Tota la missió D'arriba de la lluna Des moments Perillosos Que van haver-hi D'aquella Astronàutica Tan primitiva Aquella cosmonàutica Tan primitiva D'aquelles naus I que tot era Tot molt Molt Molt Allà Comprovacions constants I tal Que ara suposo Que les coses ja no són Perquè la tècnica O sigui Recosa molt Però tot era molt primitiu Totes les pantalles Tot era molt manual Tot era gent Molt Aquests astronautes Eren una espècie de superhomes Perquè eren uns homes Allò Que sabien de tot I que Les possessions Bueno Suposo També com ara Però ells Més herois Diguem-ne Perquè anaven a una cosa Que no s'havia fet I que no sabien Com sortiria De fet En missions posteriors Com la de l'Apolo 13 Doncs van haver-hi Greus Greus Problemes I van salvar la pell Quasi De miracle Diguem-ne Sí, sí Llavors Aquesta Que era la primera Doncs bueno Més Havia Haurat Missions prèvies També Que havia mort gent Missions russes Aquestes I totes aquestes Bueno I ells van allà I amb una mica de sort I amb una mica Bueno Continuen fent I bueno I sí que es veu Amb aquestes imatges Es veu aquesta emoció Allà dintre De la sala De la sala De comandament I totes aquestes Frases típiques De no Un passo para l'hombre Un pequeño passo para l'hombre Un passo para la humanitat I tot plegat I bueno I pots mirar les imatges I pots fer una mica De conspiranoia De mira És veritat La bandera es mou Com que la bandera Allò que es diu Com que la bandera es mou Si no hi ha vent I tal Per què no sé què Per què no sé qual La gravetat La gravetat Tens una mica Tot plegat Però sí que és veritat Que el mèrit que té això És que són totes imatges O sigui Documentals De l'època Ben lligades O el tio s'ha buscat la vida allà De tot el material que hi havia I quan no tenia Suposo De la missió Apolo 10 Doncs l'agafada L'Apolo 9 I ho va barrejar així Perquè potser En el moment que està despegant el cuet Suposo que és igual La del 10 La del 8 I la del 9 Però bueno El tio s'ha buscat molt bé I tu veus Ostres És com si tingués Tota la evidència Gravada De dalt a baix Del que va passar Cosa que en aquell moment Segurament no era tant així Com ara Ara si estaria Amb el 2019 Tot documentat Estaria tot gravat I tenies allà I mòbils per tot arreu Que estan gravant Doncs bueno Allà Es va buscar totes les imatges I queda Una imatge A més a més Molt de l'època Allò amb el president I el Nixon I tot plegat Allà I la gent esperant Allà Que sortís el cuet Allà Allà prenent-se els gelats Allà El moll allà I surt allà Ostres Mira el coet I bueno I arriba de la lluna I mira Està gravant Mira tal I el moment Quan entren aquí A l'atmosfera terrestre Que és 4 minuts de blackout Que no se sap Si la nau s'ha cremat o no Vull dir Aquests moments Que al final Has vist tantes vegades Però són emocionants Tal com t'ho explica el tio T'ho explica amb un ritme Que és bastant emocionant Amb les imatges I bueno I no hi ha cap narrador en off Ni res Sino que tota la història És Apolo Ara Ara entramos No sé què No sé què Tallen tal i qual I a lo mejor A lo millor Soltan veus Del locutor de l'època Dient Apolo Eleven No sé què La senyora No sé quantos Que està aquí La mujer De l'Amstron No sé què Ara van I habla un momento I tal I tot està molt ben lligat I això dura Un hora i pico Un hora i mitja I tot plegat I està bé Però bueno Recomenable Recomenable Per reviure l'efeméride I bueno Ens queda un minut Per cadascú Perquè ens acomiarem Per acomiadar I ens quedarem Si ens donarà temps Amb la Laura Molt bé Ens acomiarem Amb la Laura De Lluís Llach Recordant aquesta Guitarrista magnífica Que va acompanyar Molts anys A Lluís Llach Bueno Digueu que Fins la pròxima temporada Que vagi molt bé Molt bon estiu Passeu molt bon estiu Ens sentim al setembre Al setembre sí A partir de la diada Quan comenci el bus escolar Gràcies per suportar-nos Aquesta audiència Gràcies a aquesta audiència Que estem aquí Meravellosa Que tenim aquí Exacte El suport Bàsicament Se supone Se supone Con el valor de la mili La audiència se supone Sí Sempre tothom T'ho pregunta Quanta audiència teniu? No ho sé Ni lo sé No n'importa Molt bé Que vagi molt bé Molt bon estiu Companys Adéu-vos a tots Que estigui net i clar Que cap ocell Tranqui l'harmonia del seu cant Que tinguis el que tinguis el que t'ha mancat En mi En mi Ràdio 2 Ràdio 2 T'imagines en un entorn natural Gaudint del millor comerç tradicional? Doncs vine al Sants Market Aquest dissabte 29 de juny Al Parc de Torreblanca Un mercat diferent a l'aire lliure Un mercat diferent a l'aire lliure